ELS DIRECTORS, DE COMPANYS A TRAÏDORS i CACICS: EL DECRET DE PLANTILLES A L’ESCOLA PÚBLICA CATALANA.
“Eleva un esclau per sobre dels seus companys, fes-lo sentir diferent, converteix-lo en un petit amo i serà el més fidel dels teus esclaus”
Vinyeta de Carlos Azagra @cazagra
Compañeras y compañeros,
[A modo recordatorio]:
Ya ha pasado un año, desde que la UTE AP7 VALLÉS presionaba a un grupo de trabajadores subrogados de Abertis con una carta que informaba que, a partir del 23 de septiembre de 2023, se aplicaría el VII Convenio Colectivo del Sector de la Construcción.
También se indicaba que las condiciones económicas actuales se mantendrían hasta el 30 de septiembre de 2023 y que, a partir de esa fecha, dependerían del procedimiento de negociación que se estaba llevando a cabo.
En la Asamblea del 20 Oṣu kọkanla 2023, la plantilla afectada dijo un NO rotundo. No iban a aceptar ningún acuerdo que implicara la reducción de las condiciones económicas y laborales sin contraprestación alguna.
Por mayoría, se acordó que preferíamos acatar una sentencia firme antes que ceder a la presión empresarial, coacciones y mala fe.
Si hubiéramos cedido y aceptado la propuesta de la empresa en la asamblea, hoy tendríamos alrededor de un 7% menos de poder adquisitivo al año, lo que equivale a haber perdido una mensualidad completa. bi a ti royin si Europa Press ni awọn orisun ofin, el personal de oficinas habría tenido que trabajar una semana más al año, ti o ni lati sọ, 40 horas semanales, y habría perdido unos 2,300
€ en tickets de comida.
Es un gran logro que hayamos defendido nuestros derechos y mantenido nuestras condiciones laborales. Sigamos unidos en la lucha, porque el esfuerzo colectivo siempre da resultados.
¡Salud!
David Barba Pérez
Sec. Gral. de la Sección Sindical CGT UTE AP7 VALLÉS
Quina deu ser la raó (o les raons) per la qual persones que van viure la pobresa durant el franquisme i un sistema de Seguretat Social Pública ben bé testimonial [quants germans, familiars i coneguts morts que haurien sobreviscut amb un sistema sanitari prou desenvolupat, ja des dels anys 1950] en l’actualitat menystenen obertament el tracte i tractament, cent mil vegades millor que antany, que reben als hospitals i centres de salut en ser atesos o ingressats?
Curiosament, en sa majoria, o bé desconeixen que els sistema públic de la Seguretat Social es nodreix dels impostos dels i les treballadores, o bé són roïns arrogants pobres, d’aquells que aprofiten les escadusseres oportunitats que tenen per sentir-se suposadament «importants»; talment com els amos a qui han llepat fidelment les sabates durant tota la vida, per treure el monstre de la Síndrome de l’Emperador (aquesta vegada frustrat) que duen a l’interior. A saber… amb la dependenta del supermercat, amb el metge…
El seu melic liberal i «únic» no deu concebre allò de la caixa comuna de diners perquè se’n beneficiïn aquelles persones que tenen la desgràcia d’emmalaltir o quedar-se sense feina [el subsidi d’Atur també forma part de la caixa de la Seguretat social].
Els recursos són els que són i aportem mitjançant els impostos al nostre treball. Podrien ser-ne més? I tant! També s’esdevé la trista tradició estructural del clientelisme polític i l’estraperlisme, al nostre país.
Les classes populars no vivim precisament dies de glòria, incapaces en l’intent de revertir la implacable ofensiva de tots els partits polítics que accepten engreixar l’engranatge del parlamentarisme liberal burgès per privatitzar els serveis sanitaris, l’educació i els serveis de cohesió socials i traslladar-los d’allò que consideren «les mans mortes del bé comú universal (la cosa pública)» a les voraces gorges dels empresaris privats.
Tampoc aquestes persones megalòmanes del seu melic són conegudes a les assemblees organitzadores de les reivindicacions pels drets a la universalitat i qualitat dels serveis bàsics: Sanitat, educació, Serveis del Sector [de cohesió] Social, jubilació abans dels 60 anys i amb dignitat). Assemblees que criden desesperades als quatre vents la necessitat de la col·laboració de tothom (però ningú mai té mai temps «segons per a què, clar. Qüestió de prioritats».
Tampoc a les manifestacions al carrer.
Ara bé, al bar, a la sala d’espera de l’ambulatori, al supermercat… Bẹẹni.
Malalties de la desmemòria, cada vegada més col·lectiva, del segle XXI.
Persones que no han fet res de dolent a la seva vida, però que tampoc han aportat [ni estan aportant res a la col·lectivitat].
Una Gran aliança entre el Narcisisme, Hedonisme, Adanisme, Cunyadisme, el Consumisme Insatisfet i la Síndrome de l’Emperador.
Malauradament pot semblar que no hi ha res a fer.
O sí?
Sempre existirem les resistències, malgrat tot, empenyent i caminant cap a Utopia.
Comença a rodar el Sindicat de Transports i Comunicacions del Vallès Oriental:
Transportistes, Missatgers, Repartidores, Telemàrketing, Telecomunicacions, Riders, Logística, Manteniment viari….
Seguim creixent com a Federació Comarcal!!
Us desitgem molta Salut i Èxits, companys i companyes!!
Com contactar-hi? 👇
https://cgtcatalunya.cat/cgtvallesoriental/category/contacta-amb-nosaltres/
– EN ACABAR HI HAURÀ TORN DE DEBAT.
Ẹkọ ti o tẹle 2024-2025 o jẹ dandan lati ṣe atunṣe atunṣe FP ti ijọba ilu Spain ti ni igbega. Nibẹ ni o wa ọpọlọpọ awọn ojuami lai concreteness ti o ja si aidaniloju ati aibalẹ. Jẹ ki a sọrọ diẹ nipa awọn koko pataki ti ibakcdun, bawo ni wọn ṣe jẹ:
– Idinku awọn wakati ikẹkọ deede ati idinku gbogbogbo ni didara ikẹkọ.
– Itẹsiwaju ti awọn wakati adaṣe lati ṣetọju iye akoko 2 awọn ọdun ti ṣe ni laibikita fun ikẹkọ deede
– Precariousness ti awọn ọmọ ile-iwe 'iṣẹ ni awọn ile-iṣẹ, biotilejepe o ti ro pe ikọṣẹ yoo wa ni tiwon si awujo aabo.
– Ṣe afihan ikọkọ ti ikẹkọ alamọdaju nitori apakan ti o dara ti ikẹkọ ti fi le awọn ile-iṣẹ aladani.
Idinku awọn wakati ikẹkọ ni ile-ẹkọ tumọ si idinku ninu didara ikẹkọ fun ọmọ ile-iwe, tẹlẹ pẹlu to aini ti imo. O kuru akoko igbaradi rẹ siwaju ati siwaju sii lodi si ohun ti yoo jẹ iṣẹ ọjọ iwaju pipẹ ati igbesi aye ara ẹni.
Awọn awọn akoonu ti patapata farasin, eyiti o ṣe afihan awọn ti o kere julọ ti o ni lati kọ ni gbogbo agbegbe naa ati pe o jẹ ẹri lati ni anfani lati fọwọsi awọn ikẹkọ ati rii daju ikẹkọ dogba.. Bayi nikan RA = awọn abajade ikẹkọ ni a ṣe ayẹwo. Aafo wa ninu akoonu pato ti iṣẹ kọọkan, eyiti o tumọ si pe awọn ọmọ ile-iwe de ile-iṣẹ pẹlu oye alakọbẹrẹ kere si lati ṣe idagbasoke iṣẹ wọn, ati pe o jẹ ki o nira paapaa fun u lati ṣe idagbasoke ilọsiwaju rẹ ni agbaye ti iṣẹ ni eka rẹ. Eyi jẹ ki eniyan duro ati jẹ ki wọn gbẹkẹle ni gbogbo igba lori awọn ile-iṣẹ wọn.
Gbogbo awọn modulu padanu awọn wakati ikẹkọ ni pato si profaili ọjọgbọn ni aarin, fun awọn anfani ti awọn miiran modulu ti a ti kà diẹ pataki ati awọn ti o je titi di 60% ti awọn wakati ti awọn iyipo:
– Apakan rẹ lọ lati sanra DUAL, eyi ti o dopin soke laarin ọkan 25 ati ọkan 50% ti awọn lapapọ wakati ti awọn ọmọ.
– Apakan miiran lọ si awọn modulu transversal ti o rii ni gbogbo awọn akoko ikẹkọ ti aarin ati awọn iwọn giga. Ni lokan pe awọn wakati ikẹkọ jẹ ọkan 25 a ni osẹ wakati:
– imọ English (2 h) 66 h. Ni Catalonia o ti ṣe tẹlẹ ni ipele aarin, bayi o gbooro si ipele ti o ga julọ.
– digitization (1 h) 33 h. Laisi iyasoto boya awọn ọmọ nilo o tabi ko, bawo ni o ṣe le jẹ ọran imọ-ẹrọ kọnputa, ni kikun digitized.
– agbero (1h) 33h. Awọn ohun elo fun module naa ti ni aṣẹ nipasẹ ile-iṣẹ aladani Naturgy, eyiti o jẹ keji tabi kẹta ninu wọn 10 awọn ile-iṣẹ ti o bajẹ julọ ni Spain. https://www.huffingtonpost.es/economia/estas-son-empresas-mas-contaminantes-espana.html
– iyan modulu (2 a 3h) 66-99 h. Wọn le ni Awọn Ẹka Agbara ita. Iyẹn ni, Awọn abajade ikẹkọ ti awọn akoko ikẹkọ miiran.
Bi awọn kan ọrọìwòye, orukọ diẹ ninu awọn modulu bii FOL ti yipada (Ikẹkọ ati itọsọna iṣẹ), ARA (Ile-iṣẹ ati Initiative Iṣowo) i Synthesis (Ik ọmọ ise agbese):
– “Irin-ajo ti ara ẹni fun iṣẹ oojọ I” (3 h) 99 h
– “Ti ara ẹni itinerary fun employability II” (2 h) 66 h
– “Intermodular ise agbese ti 198 wakati”
Ipa miiran yoo jẹ idinku ninu awọn oṣiṣẹ ẹkọ ni igba diẹ, alabọde ati ki o gun igba. Ni Catalonia o ni idaniloju pe kii yoo ni ipa lori awọn awoṣe, o kere ọdun akọkọ, niwọn igba ti o ti pinnu lati rọpo deede ni awọn wakati ẹkọ ti paarẹ, fun awọn ipo oluwoye, bi alejo gbigba si awọn ile-iṣẹ ati awọn iṣẹ iṣowo. Eyi ṣe idiwọ iṣẹ ikọni ti o jẹ tirẹ, lati ropo o ati ki o jasi imukuro o.
Ko si iṣeduro pe awọn wakati ikẹkọ le ṣe itọju ni ọjọ iwaju ati pe o han gbangba nibiti awọn gige ti n bọ le ṣee ṣe. O dabi ẹnipe ọna ti ko le ṣe lati yanju aipe olukọ ti o n ṣẹlẹ ni awọn iyipo FP ni awọn ọdun aipẹ..
Gẹgẹbi a ti sọ tẹlẹ, ipin nla ti awọn wakati ikẹkọ ti sọnu lọ si DUAL:
– DUAL jẹ orukọ tuntun ti ijọba ilu Sipania fun ni ṣaaju ki wọn to jẹ awọn ikọṣẹ ti a ko sanwo tabi FCT=Ikẹkọ ile-iṣẹ iṣẹ.
– Gbogboogbo meji (OWO SINSE): awọn 25% a 35% ti awọn wakati (ti 500 a 700 h). Catalonia jẹ Farao 515 h.
– lekoko meji (san ni o kere): awọn 35% al 50% (ti 700 a 1000 wakati ti awọn ọmọ), pẹlu DUAL adehun. Ni Catalonia 713 h (meji gbogboogbo + intermadular ise agbese).
Ilọsoke ni awọn wakati ikọṣẹ ni awọn ile-iṣẹ jẹ awọn iṣoro ni wiwa awọn aaye afikun nibiti o le ṣe DUAL pẹlu awọn iṣeduro.
– Paapaa ni anfani lati ṣe aṣeyọri awọn wọnyi laarin awọn akoko ipari ti iṣeto.
– Ni afikun, o ṣe itẹwọgba ilosoke ninu awọn iṣẹ ijọba ati awọn iṣẹ iṣakoso ati jẹ ki o nira fun awọn olukọ lati ṣakoso wọn.
Ti a ba tun wo lo, awọn tiwa ni opolopo ninu awọn ile ise kopa ninu titun awoṣe, wọn kii yoo ni anfani lati rii daju pe ikẹkọ ti o to ati pe ẹkọ ti o ṣaṣeyọri kii ṣe apakan, pato, ati pe a pinnu lati pade awọn iwulo iyara ti ile-iṣẹ kọọkan. A ko gbagbọ pe awọn ọmọ ile-iwe kọ ẹkọ kanna ni ile-iṣẹ bi ni ile-iwe i, nitorina, diẹ ninu awọn wakati ko le paarọ rẹ fun awọn miiran.
O fi agbara mu gangan lati bẹrẹ DUAL ni iṣowo ni ọdun akọkọ pẹlu eyiti:
– Aini ikẹkọ wa fun ọmọ ile-iwe lati bẹrẹ ikọṣẹ.
– Idije imuna ti wa ni idasilẹ laarin awọn ọmọ ile-iwe FP Alakọbẹrẹ, arin ite ati ki o ga ite. Awọn ọmọ ile-iwe kekere, paapaa FP Ibẹrẹ, wọn yoo ni akoko ti o nira pupọ lati ṣe awọn iṣe ti a fiwe si awọn ti o wa ni awọn ipele ti o ga julọ.
Ni ọpọlọpọ awọn ilu ko si awọn ile-iṣẹ ti o le fa ọpọlọpọ awọn wakati ti adaṣe.
– Ni ipari, ẹda awọn ojutu iyanu ni a le rii ti n bọ, gẹgẹbi iṣeto awọn iṣẹ akanṣe lori fo pẹlu awọn ọmọ ile-iwe ti ko le gbe.
– Ọpọlọpọ awọn ọmọ ile-iwe yoo wa ti kii yoo ni anfani lati pari iyipo ni 2 ọdun, iye akoko ti wọn ti gba lati ṣetọju.
Nitoripe Awọn abajade Ikẹkọ ti a ko le ṣe ni ile-ẹkọ gbọdọ ṣee ṣe ati ṣe ayẹwo nipasẹ ile-iṣẹ, Awọn akosemose ti o ni oye yoo nilo ni awọn ile-iṣẹ lati ni anfani lati ṣe ikẹkọ naa, ibojuwo ati igbelewọn ti awọn ọmọ ile-iwe, eyi ti o wa fun wọn, awọn akẹẹkọ.
Nitorina awọn “oluko” ti ile-iṣẹ gbọdọ ṣe iṣiro awọn RA “ti o ti gbe” emi:
– Awọn ile-yoo fi ọkan ninu kọọkan module 10% ti akọsilẹ.
– Awọn ọmọ ile-iwe le ma dagbasoke gbogbo awọn RA bi wọn ṣe dale lori ile-iṣẹ kan pato ninu eyiti wọn ṣe ikọṣẹ wọn.
Ko si awọn iṣeduro ofin nitori bẹni awọn alabojuto ile-iṣẹ tabi awọn ile-iṣẹ naa, won ko ba ko ni eyikeyi iru:
– ibeere ikẹkọ gẹgẹbi awọn olukọ ti o gbọdọ jẹ awọn onimọ-ẹrọ.
– iṣakoso nipasẹ iṣakoso gẹgẹbi awọn olukọ ti o ni ayewo ẹkọ.
– awọn ijẹniniya ni ọran ti ko ni ibamu gẹgẹbi awọn olukọ ti o le gba awọn ijẹniniya tabi awọn faili.
Awọn ipa ni wipe titi ti awọn ile-ti fi awọn oniwe-Rating, akeko ti ko koja awọn ti o baamu module. Iyẹn ni, pe titi ti iduro ni ile-iṣẹ ti pari, yoo ko ni a ite fun module. nitorina:
– O jẹ aimọ ohun ti yoo ṣẹlẹ pẹlu awọn sikolashipu naa, niwon wọn dale lori awọn onipò ti ọdun ti tẹlẹ.
– Awọn olukọni iṣowo maa n ṣe iṣiro nipasẹ awọn itọkasi, ko si ilana kan pato tabi ibi-afẹde.
Aṣa kan ti bẹrẹ lati wa-ri fun awọn ile-iwe alamọdaju lati funni ni isanwo fun ọmọ ile-iwe kọọkan ti wọn gba fun awọn ikọṣẹ. Ni ọna yi, owo ilu yoo tun ṣe inawo awọn ile-iṣẹ aladani lati ṣetọju irori ti ifowosowopo wọn.
Ọran ti o ga julọ ni pe awọn ile-iṣẹ orilẹ-ede n funni ni awọn akoko ikẹkọ FP ni ikọkọ tabi ni ajọṣepọ pẹlu awọn iṣe ti o waye ni awọn ohun elo tiwọn. Ni ọna yi, wọn ti yan oṣiṣẹ tẹlẹ ni akoko ikẹkọ ati sọtọ awọn ọmọ ile-iwe ti nwọle.
Awọn abajade akọkọ ti awọn eto imulo wọnyi:
– Ilọ silẹ ni didara ikẹkọ fun eniyan naa, tẹlẹ pẹlu to aini ti imo. Akoko igbaradi wọn n kuru ati kukuru ni akawe si ohun ti yoo jẹ iṣẹ ọjọ iwaju gigun ati igbesi aye ara ẹni.
– Awọn iṣẹ ikẹkọ jẹ ofo ti akoonu ni pato si iṣẹ kọọkan. Eyi tumọ si pe awọn eniyan de ile-iṣẹ pẹlu oye alakọbẹrẹ ti o dinku lati ṣe idagbasoke iṣẹ wọn, ki o si mu rẹ afijẹẹri ati awọn anfani lati itesiwaju ninu rẹ eka.
– Awọn ile-iṣẹ ti o kopa, ni gbogbogbo wọn ko le rii daju pe ikẹkọ to pe ati pe ẹkọ ti o ṣaṣeyọri kii ṣe apakan, pato, ati pe a pinnu lati pade awọn iwulo ti ile-iṣẹ kọọkan nikan.
– Ko si awọn idari tabi awọn ijiya fun awọn ile-iṣẹ ti ko ni ibamu pẹlu awọn adehun DUAL. Ikẹkọ wa ni ọwọ awọn olukọni lati awọn ile-iṣẹ ti ko nilo didara ti o kere ju ati ikẹkọ iṣaaju bi ẹnipe o ṣe pẹlu awọn olukọ FP.. Awọn ti o kan ni awọn eniyan ti o wa ni ikẹkọ.
– Ko si awọn ọran diẹ ninu eyiti awọn ile-iṣẹ ṣe ifọwọsi bi deede si ikẹkọ didara ti a ṣe tẹlẹ nipasẹ awọn alamọdaju ikọni awọn iṣẹ ṣiṣe “iwa” deede gẹgẹbi gbigba tabi ṣiṣe awọn ẹda. Wọn kii ṣe gbogbo awọn ọran ṣugbọn pupọ julọ, ati pẹlu gbogbo laijiya.
– Awọn eniyan ni iṣe di ominira tabi iṣẹ aibikita, niwon ko si owo sisan ni DUAL. Ati awọn eniyan ni DUAL aladanla di iṣẹ ti ko gbowolori, ṣugbọn demanding bi o ba ti wà ọjọgbọn osise. Awọn owo sisan ti awọ Gigun 300 oṣooṣu €.
– Ati lati pari, Iṣeduro de facto wa ni FP pẹlu awọn ile-iṣẹ ti o funni ni ikẹkọ ati awọn ikọṣẹ lati gba awọn oṣiṣẹ docile pẹlu awọn ọgbọn ti o kere ju pataki fun iyasọtọ wọn.
A ṣe ipilẹ awọn apakan Euroopu ni awọn ile-iṣẹ ẹkọ:
Ni Vallès Oriental, awọn oṣiṣẹ ti o wa ni eka eto-ẹkọ ti o somọ si ẹgbẹ CGT ṣe igbega agbari ni awọn apakan ẹgbẹ iṣowo ti ile-iṣẹ iṣẹ..
Awọn apakan ẹgbẹ jẹ ohun elo ipilẹ fun siseto awọn oṣiṣẹ ati pe wọn ko ni ibigbogbo ni awọn ile-iṣẹ eto-ẹkọ bii eyikeyi ile-iṣẹ miiran, ibi ti won ti wa ni a deede agbari.
Awọn apakan ẹgbẹ iṣowo jẹ ki agbari ati gidi ati ikopa taara adase ti awọn oṣiṣẹ ti ile-iṣẹ iṣẹ kọọkan lati ṣiṣẹ, duna ati ki o mu ṣiṣẹ awọn ipo, ti ailewu pato ati mimọ ti ile-iṣẹ iṣẹ. Apeere le jẹ awọn iṣoro pẹlu alapapo ati air karabosipo ti aarin ni pato, eyi ti a mọ daradara pe wọn kii yoo yanju ni awọn tabili idunadura ita si otitọ ti aarin naa.
Ofin ti apakan ẹgbẹ iṣowo ko ni idiju ati pe o nilo ikopa ti o kere ju awọn eniyan alafaramo meji. Awọn iwe aṣẹ ti wa ni jiṣẹ si Sakaani ti Iṣẹ ati pe o sọ ni ifowosi si ile-iṣẹ iṣẹ ti o ba fẹ. Lati akoko yii lọ, atilẹyin ti iṣọkan wa ati paapaa ṣee ṣe lati pe awọn idasesile agbegbe ni ibi iṣẹ.
Ni kete ti awọn apakan ti wa ni idasilẹ, Otitọ lasan ti aye rẹ jẹ ki awọn iṣakoso ti awọn ile-ẹkọ ẹkọ ṣe akiyesi awọn ipinnu wọn ti o kan awọn oṣiṣẹ ti aarin naa. Awọn ibaraẹnisọrọ le bẹrẹ lati rii daju pe a mọ wa bi awọn alamọja ti o wulo ati pe a sọ fun wa ti awọn ipinnu ti o mu ati ni ipa lori awọn ipo iṣẹ ti awọn oṣiṣẹ..
nikẹhin, lati sọ asọye pe awọn ẹlẹgbẹ wa lati awọn ile-iṣẹ miiran ni Vallès Oriental, gẹgẹbi Ile-ẹkọ Carles Vallbona ni Granollers tabi ISMD ni Mollet del Vallès tun ti ṣeto awọn apakan ẹgbẹ iṣowo lati gbiyanju lati jẹ ki ẹtọ yii wọpọ si gbogbo awọn ile-iṣẹ..
El proper divendres dia 19 d'April si wọn 18 hores realitzarem al nostre local de la Ronda d’Orient, 6 lati Mollet del Vallès, una Roda de Premsa a càrrec dels i les nostres afiliades treballadores, amb els següents continguts.
Aprofitarem per explicar els actes organitzats pel Primer de maig:
La mobilitat en els desplaçaments de casa a la feina i de la feina a casa en vehicle particular genera grans embussos de trànsit i és un dels grans factors que contribueixen a la contaminació ambiental i el canvi climàtic.
Pensem que la reducció de gran part d’aquests inputs contaminants és necessària, imprescindible pel futur de la vida al planeta. I en el nostre sector és possible.
Amb l’objectiu de reduir la contaminació, l’empremta de carboni, les emissions contaminants en els trajectes laborals de casa a la feina, aconseguir un planeta solidari, sostenible i complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, proposem:
La racionalització de la distribució dels i les treballadores de la Generalitat de Catalunya a l’educació pública infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat prenent com a criteri estructural la proximitat entre la localitat de residència i la de treball.
És ben comú que una mestra d’educació primària resident a Barcelona es desplaci a Canovelles cada dia a treballar, i viceversa. I així per tots els estudis amunt esmentats. La Plantilla docent de la Generalitat ascendeix a més de 80.000 eniyan. L’impacte de la seva mobilitat diària no és pas residual.
L’acostament de distàncies entre les localitats de residència i treball també millora la conciliació de la vida laboral i familiar, els espais de cures, fa guanyar temps, qualitat de vida, benestar i salut entre els i les treballadores.
Plantegem aquests col·lectius de treballadores principalment perquè són els més abundants i generalitzats (inclòs les especialitats de l’educació secundària) i més fàcilment intercanviables de manera recíproca amb criteris de mobilitat.
Tanmateix considerem que aquest hauria de ser un criteri estructural de totes les Administracions Públiques en l’adjudicació de places i concurs de trasllats.
Que aquesta mateixa hauria de ser la línia d’actuació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en estudis més especialitzats, en tant sigui possible.
PROPOSEM:
Que siguin convocats concursos de trasllats oferint de manera pedagògica, troncal i prioritària la possibilitat pràctica d’acostament del lloc de treball al de residència.
L’assignació de places resultats de concurs públic utilitzant com a prioritari el criteri de proximitat entre la localitat de residència i a de treball.
LA UTE AP7 VALLÉS SE NIEGA A PROPORCIONAR LOS REGISTROS HORARIOS A LA CGT, ¡Y AHORA ENFRENTA SANCIONES!
Inspección respalda la denuncia sindical, descubriendo prácticas sospechosas.
La empresa afirma que solo muestra datos a los empleados individualmente, ignorando los derechos de la Representación Legal de los Trabajadores.
¡Incumplimiento claro del Estatuto de los Trabajadores!
La UTE debe permitir el acceso a registros de la jornada a la Representación Legal de los Trabajadores según lo dicta la ley en el Artículo 34.9 del ET.
¡Otro caso que pone en entredicho la transparencia y los derechos laborales!
(12/03/2024)
-SECCIÓN SINDICAL DE LA CGT-UTE AP7 VALLES- -SECTOR B04 AP7-
¡¡SI TÚ LUCHAS, TÚ DECIDES!!
En respuesta al último comunicado de la UTE con fecha 22/02/24:
Si la UTE nos explica un cuento, la RLT también sabe contar cuentos, historias y fábulas…
Había una vez una Unión Temporal de Empresas, la UTE, que se jactaba de ser la más amable y generosa con sus trabajadores. Les ofrecían café gratis, días libres adicionales y hasta masajes en la sala de descanso. sibẹsibẹ, detrás de esa fachada de benevolencia, la UTE tenía un plan oculto: querían quitar todos los beneficios laborales a sus empleados para maximizar sus ganancias.
Por otro lado, la Representación Legal de los Trabajadores junto a la plantilla trabajadora, que eran conocidas por ser implacables en la defensa de los derechos de los trabajadores. No toleraban abusos, ni injusticias y estaban dispuestos a luchar hasta el final por lo que consideraban justo.
Cuando llegó el momento de adaptar un nuevo convenio, la UTE intentó imponer cláusulas abusivas que recortaban los derechos de los trabajadores. sibẹsibẹ, estos, liderados por la Sección Sindical de la CGT, se negaron rotundamente a aceptar las condiciones injustas. Convocaron una asamblea y, por unanimidad, decidieron que no permitirían que les rebajaran en salario ni en ningún otro beneficio.
La UTE, sorprendida por la resistencia de sus empleados, decidió denunciarlos ante los tribunales. Pero para su desgracia, el juez asignado al caso resultó ser un defensor justo y acérrimo de los derechos laborales. Desestimó las demandas de la UTE y falló a favor de los trabajadores.
Humillada y derrotada, la UTE se vio obligada a retirarse con el rabo entre las piernas. Nunca más volvió a intentar socavar los derechos de sus empleados, quienes celebraron su victoria con alegría y orgullo. Y así, la historia demostró que la justicia siempre prevalece, incluso sobre las empresas más poderosas.
Y colorín colorado, este cuento se ha acabado.
¡VIVA LA LUCHA DE LA CLASE OBRERA!
-SECCIÓN SINDICAL CGT UTE AP7 VALLÈS- (23/02/2024)
Compañer@s, tras un año desde la denuncia del colectivo subrogado de Abertis, sobre tres incumplimientos del CUN III y el Lote de Navidad de 2021 y habiendo sido tratado por:
– 1º INSPECCIÓN DE TRABAJO DE BARCELONA.
– 2º SECCIÒ DE SANCIONS DEL DEPARTAMENT D’EMPRESA I TREBALL.
– 3º DIR.GRAL DE REL. LAB., TREB. AUT., SEG. I SALUT LAB. DEL DEP. D’EMPRESA I TREBALL.
En todos ellos han dado la razón a las personas trabajadoras y ha sido sancionada la Empresa con una
INFRACCIÓN calificada como GRAVE en materia laboral de la LEY LISOS.
La UTE hoy nos ha comunicado que cumplirán parcialmente con la resolución:
– Días de asuntos propios año 2021, para su disfrute durante el 2022:
Serán compensados los 2,5 días de asuntos propios. (Solicitadlos con tiempo, para organización de la empresa. Aconsejamos primero pedir los 2,5 días del 22). (Para este 24 disponéis un total de 5.5 awọn ọjọ).
– Lote de Navidad año 2021.:
Se abonará en la nómina de febrero. 57,57€. (Observar que quede reflejado en la nómina como concepto de Lote de Navidad 2021).
– Horario flexible de oficinas:
La UTE se niega a adaptar el horario tal como señala el Art. 20 del CUN III.
– PCF Ticket Restaurante:
La empresa niega el derecho del Art. 38 PCF sin posibilidad de disponer tarjeta Ticket Restaurante.
Desde la Sección sindical CGT nos deja un sabor agridulce la postura de la empresa y queremos expresar nuestra preocupación ante la decisión adoptada de aceptar solo parte de las resoluciones planteadas. Nos es chocante el criterio de la empresa en la elección de asumir únicamente dos aspectos de estas resoluciones y desechar el resto. Ya no nos asombra la forma en que la UTE admite sus responsabilidades, en esta ocasión al omitir el cumplimiento de lo establecido en el Art.38 del PCF, en relación con la Tarjeta Ticket Restaurante, y en el Art.20 sobre el Horario Flexible de Oficinas.
La falta de transparencia de la Empresa en lo comunicado a los Representantes de los Trabajadores el pasado día 8, en relación con el personal mencionado, donde se dijo que se aplicaría el Convenio de la Construcción desde la publicación del CUN IV, y que continuarían las condiciones laborales de Abertis. Es contradictorio que no se corrija la falta de aplicación del Artículo 38 y el Artículo 20, ya que la empresa asegura que se mantendrán las condiciones de Abertis para este personal.
La respuesta de la UTE a esta discordancia, ha sido que seguirán aplicando las mismas condiciones que aplicaban hasta la fecha, y el resto no. Es decir que continuarán como en un buffet libre, seleccionarán partes del convenio que les gusta y descartarán las que no. bi a ti royin si Europa Press ni awọn orisun ofin, por otra parte nos dicen que habían judicializado el conflicto y a la vez lo desmienten, alegando que aún estaba en trámite.
Sección Sindical CGT-UTE AP7 VALLÉS ¡SI TÚ LUCHAS, TÚ DECIDES!
STAHL jẹ orilẹ-ede Dutch ti o mọye ni eka kemikali ti o ni ibatan si ohun elo fun awọn aṣọ ati awọn ile-iṣẹ alawọ ti o wa ni Parets del Vallès.
STAHL jẹ iṣẹ akanṣe ni ilu okeere bi ile-iṣẹ imotuntun pẹlu didara julọ, iwadi naa, abemi ati agbero, ifọwọsowọpọ pẹlu Igbimọ Ilu Parets del Vallès ati ṣiṣi awọn ilẹkun si awọn ile-iṣẹ eto-ẹkọ ti agbegbe lati ṣafihan awọn iwa-rere wọn.
[Alawon ibon awọn ọna asopọ clarifiers]
https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/stahl-iberica-obre-un-nou-centre-de-recerca-a-parets/
http://lederpiel.com/stahl-centro-parets-del-valles/
Ohun ti STAHL ko ṣe alaye ati pe o dabi pe o tọju labẹ capeti ni ohun ti o ni ipa lori itọju aiṣedeede rẹ ti awọn oṣiṣẹ: irẹwẹsi, depersonalization, itọju bi awọn nọmba ati ogbara ti laala awọn ẹtọ.
Ofin Ilu Yuroopu ati Ilu Sipeeni gba laaye ati daabobo awọn oṣiṣẹ lati ṣeto ara wọn lati daabobo awọn ẹtọ wa ati nitorinaa ṣe iṣeduro igbesi aye ọlá diẹ sii fun awọn idile wa, awọn ọmọkunrin ati awọn ọmọbinrin. Ṣugbọn o dabi pe STAHL ko gba.
Awọn ọjọ ti awọn idibo Euroopu n sunmọ ati pe Isakoso ti yọ oṣiṣẹ kan kuro, ti o tun ni itọju lati aisan kan, ẹsun IDAGBASOKE (justifiable nikan fun awọn iyipada tabi awọn atunto igbekalẹ ti iṣelọpọ ti o ni ipa lori iyọdajẹ rẹ) ni akoko kanna bi o ti wa ni arin ti faagun ati igbanisise titun osise.
Otitọ ni pe ẹlẹgbẹ ẹlẹgbẹ yii n ṣiṣẹ pupọ ni Abala Union ti CGT nbeere awọn ilọsiwaju ninu awọn ẹtọ ti gbogbo awọn oṣiṣẹ STAHL ati pe o jẹ apakan ti oludije ẹgbẹ wa fun awọn idibo Euroopu ti a mẹnuba..
A ti yan ẹlẹgbẹ ẹlẹgbẹ naa ati ni idajọ ni ọna ti o dẹruba, ni anfani ti ailagbara rẹ ati ipinya awujọ nipa jijẹ ni isinmi., bi ori Tọki kan ki awọn eniyan fi irùngbọn wọn ṣaju ti wọn ba pinnu lati dibo fun CGT ni awọn idibo ẹgbẹ ti nbọ. Ibẹru paralyzing tan lati ẹnu si ẹnu laarin awọn oṣiṣẹ atako… «tani yoo jẹ atẹle?». Sugbon a ti mọ orin yi! Ati pe a jo o daradara to! Boya ẹni ti ko mọ ni ile-iṣẹ naa.
Incomprehensibly, awọn CGT ọtá nọmba ọkan 1 ti awọn agbanisiṣẹ aiṣedeede ti ko fẹ lati mu awọn ẹtọ ati ipo awọn oṣiṣẹ dara si nitorinaa ṣe idasi si idunnu agbaye.. Ni apa keji, awọn alamọdaju ati awọn oniṣowo onimọran fẹran otitọ ati aibikita wa ninu ija fun idagbasoke alagbero ti aye laisi osi ati pẹlu iṣedede awujọ.. Ati pe eyi ni iṣe ti awọn ẹlẹgbẹ ti CGT ni ile-iṣẹ naa. Ni ọwọ iru awọn oniṣowo jẹ STAHL? Apa wo lo wa??
Ni eyikeyi idiyele, STAHL nigbagbogbo wa ni akoko lati ṣe atunṣe. Ogbon ni.
Ọna boya, a yoo jẹ ki ẹlẹgbẹ wa tun pada si aaye iṣẹ rẹ. O wa si ile-iṣẹ lati rii daju pe ijiya rẹ ati ti idile rẹ jẹ igba diẹ bi o ti ṣee. Paapaa idena ti rogbodiyan idagbasoke ti ko ni idaniloju ti yoo dajudaju ba aworan agbaye rẹ jẹ bi ile-iṣẹ tuntun, abemi, alagbero ati awujo.
Kii ṣe awọn alabaṣiṣẹpọ nikan, bibẹẹkọ gbogbo CGT kii yoo duro lainidi ati bẹrẹ gbogbo nẹtiwọọki ati ẹrọ ti iṣe awujọ, egbe, solidaritat i ajut mutu fins que el company sigui readmès i els drets dels treballadores respectats a per STAHL.
VA PER TU, COMPANY 😉
A QUI NO ENS DEIXA VIURE NO EL DEIXAREM DORMIR TRANQUIL !!
Ens congratula comunica-vos que des de l’acció conjunta els nuclis d’ensenyament del Maresme i el Vallès Oriental hem forçat a la Generalitat a realitzar-nos la preceptiva revisió mèdica anual a totes les escoles i instituts catalans, en compliment de l’Estatut dels Treballadors i de la Llei de Prevenció de Riscos laborals (que fins ara es passaven pel «folre» amb tota la impunitat).
Com a estratègia hem emprat la suma de moltes denúncies individuals dels i les treballadores a Inspecció del Treball, saltant-nos les meses corporatives ineficients, que no feien més que tirar pilotes fora al respecte. Acció Col·lectiva emi Directa en diem.
Arrel de les nostres denúncies la Inspecció del Treball requereix al Departament d’Educació de la Generalitat la seva realització a tots els centres escolars de la xarxa pública no universitària i li dona de termini fins el dia 9 de juliol del 2024 per fer-les efectives.
Siguem a l’aguait des de tots els centres de treball perquè es compleixi i es mantingui la regularitat anual.
Us encoratgem a seguir denunciant a Inspecció del Treball per augmentar encara més la pressió i la vergonya pública de la Generalitat. Triguen un anyet a respondre, però funciona.
Recordem que les denúncies a Inspecció del Treball són gratuïtes i garanteixen la confidencialitat de la persona denunciant.
ANIMEU-VOS A DENUNCIAR I EXIGIR LA REVISIÓ MÈDICA ANUAL A LA VOSTRA ESCOLA, INSTITUT! [també a qualsevol centre de treball de qualsevol sector on no es compleixi]
Us adjuntem l’enllaç al model de denúncia i l’argumentari a exposar. Per qualsevol dubte contacteu amb nosaltres:
vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com
cgtensenyamentmaresme@cgtcatalunya.cat
[El model de denúncia]
DEPARTAMENT DE TREBALL I EMPRESA (INSPECCIÓ DEL TREBALL)
https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20558-Denuncia-per-irregularitats-laborals?categoria=&moda=1
EXPOSO:
Que en compliment de l’Article 4.2 de l’Estatut dels Treballadors i dels articles 14 jo 22 de la Llei 31/1995, ti 8 Kọkànlá Oṣù, de Prevención de Riesgos Laborales totes les empreses haurien de realitzar una revisió mèdica anual a tots i totes les treballadores dels seus centres.
Que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya porta anys, en alguns casos fins a una dècada, sense complir aquesta responsabilitat amb els treballadors i treballadores que en depenen, a totes les províncies de la Comunitat autònoma de Catalunya.
SOL·LICITO:
– Que la vostra institució sol·liciti la corresponent documentació al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
– Que la vostra institució posi fi a aquesta negligent actuació que atempta contra el dret a la salut laboral dels i les treballadores.
– Que la vostra institució investigui les causes d’aquesta vulneració i n’estableixi les responsabilitats.
– Que a partir d’aquest mateix curs 2023-2024 i en endavant el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya compleixi amb la seva obligació de garantir la corresponent revisió mèdica anual a tots i totes les treballadores dels seus centres, o als seus centres i/o organismes que en depenguin, siguin contractats directament, o ko si. Tanmateix que exerceixi la corresponent responsabilitat proactiva en els casos en què resultats entre els seus treballadors i treballadores ho requereixin.
En Picking siempre habíamos estado con los que creíamos eran “los sindicatos”, Comisiones emi Ugt. Nos venían, nos montaban todo el tinglado electoral, no nos teníamos que preocupar por nada. Eso sí, cuando había que negociar en el Comité o cuando la empresa se excedía en sus abusos con algunas de las trabajadoras y se les requería asesoramiento y apoyo para combatirlo, la respuesta era “es lo que hay, la ley es así, no se puede hacer más”. Imaginad la rabia e impotencia que generaba en la plantilla: sufrir injusticias, no saber afrontarlas y que tus supuestos defensores pasen de ti porque “es lo que hay”.
Entonces oímos que de los laboratorios Grífols, hartos de lo mismo, se habían pasado en masa un sindicato llamado CGT, que siempre se nos decía que eran unos revolucionarios “cierra empresas”, y ahora les iba mucho mejor. Que hacían y que reivindicaban lo que decidían los trabajadores mismos, vaya.
Así pues, algunas nos acercamos al local de Mollet del Vallès.
Al principio daba yuyu, gente amable pero directa. No nos prometían precisamente el cielo dorado y sí que ellos y ellas nos acompañarían y ayudarían, pero que éramos nosotras quienes teníamos que ser conscientes de nuestros derechos y aprender a reivindicarlos. Que no hay que saber mucho de leyes, que las leyes están ahí escritas para utilizarlas cuando sean necesarias. Y ser capaces de ir más allá.
El primer día fue quizás para no volver. Pero volvimos.
Y nos ayudaron, vaya si nos ayudaron, pero también nos pasaron la responsabilidad de decidir y ser soberanamente autónomas por primera vez. Y eso cuesta esfuerzo, hasta duele. Pero una vez te liberas del corsé de la dependencia clientelar, vuelas, te sientes valiente, te atreves a vindicar abiertamente aquello que ha de ser tuyo por derecho y que no son limosnas ni migajas del Patrón. Se le llama ver claro.
Y rompimos nuestras cadenas con los sindicatos colaboracionistas con las empresas: Nos presentamos a las elecciones sindicales como nosotras mismas, con las compañeras de la CGT.
Y el día 23 de noviembre votamos. La emoción era grande. Agotadas por el trabajo de preparación realizado, por primera vez por nosotras mismas, emoción por el potencial apoyo (o ko si) de nuestras propias compañeras al proceso emancipador, miedo a haber dado la cara y si perdíamos tener consecuencias.
Pero ganamos. A veces el hambre de libertad atrae también al pájaro que vive cómodamente alimentado en la jaula. Euforia desenfrenada. Magia. Al principio no nos lo creíamos.
Ahora toca pisar firme y empezar la ardua tarea de vindicar los derechos que durante todos estos años nos ha venido toreando la empresa con la inestimable colaboración de los “asesores sindicales” de los sindicatos-gestoría. PERO AHORA LO HAREMOS NOSOTRAS, UNIDAS, SIN INTERMEDIARIOS.
En esta lucha hemos sido todas mujeres, nuestro 25N ante el patriarcado empresarial.
Un fuerte abrazo agradecido a los y las compañeras de la CGT del Vallès Oriental, todas trabajadoras también.
Nuestra pequeña y modesta revolución, pero nuestra.
[PEDAGOGIA LABORAL: Conclusions de les Jornades de Reflexió Pedagògica del Grup Isarda]
Els i les mestres, professores i professors catalans fa dècades que desenvolupem la nostra activitat laboral amb professionalitat, comprenent i prenent els i les alumnes en el centre del procés d’aprenentatge.
En aquesta línia els acompanyem en el desenvolupament individualitzat de les seves competències respectant estrictament el corresponent ritme d’aprenentatge de cada infant i jove.
En les nostres Jornades de Reflexió pedagògica hem valorat que l’ingent esforç humà i humanista que fan els i les treballadores de l’escola catalana per adaptar el procés d’assoliment competencial dels nostres joves a les seves pròpies característiques, necessitats, emocions i ritmes d’aprenentatge no té cap mena de continuïtat digna en l’empresa catalana.
L’empresa selecciona i segrega el jovent treballador per graus d’assoliment competencial i d’experiència, llençant per l’aigüera tot el bagatge i esforç pedagògic inclusiu i comprensiu implementat pel professorat.
Arribats a aquest punt: o bé l’escola s’equivoca, i ja tenim els nostres benvolguts polítics fent mans i mànigues per renovar els currículums i adaptar-los a un model selectiu i segregador com exigeix l’empresa actual, o bé és l’empresa qui necessita urgentment una reconversió profunda per encaixar en les característiques de la societat catalana.
En una primera anàlisi hem confiat en la infal·libilitat, autonomia de criteri i independència respecte els lobbys fàctics, de la classe política catalana a l’hora de determinar els estudis i metodologies idonis en la formació dels i les catalanes del futur.
Essent així hem determinat que és l’empresariat català qui erra en l’enfocament, ja que centra la mirada en els reduccionismes del producte final i el benefici.
És ben clar que un model empresarial que centra tots els seus objectius en aquests preceptes mai podrà anar de la mà d’una escola competencial i comprensiva amb les necessitats de les persones. Aquest model patronal aniria de tronc amb una escola competitiva, selectiva, meritocràtica i segregadora, amb l’esforç individualista com a principal valor, que posés a cada alumne «al seu lloc», facilitant en gran mesura una «transició ordenada» de la institució escolar a la laboral. Una ordenació «classista», vaja.
Reprenent la premissa de la infal·libilitat dels currículums ordenats per la nostra classe política [en properes jornades d’anàlisi pedagògica és prevista la revisió de la seva idoneïtat: tant dels uns, com dels altres], el Grup Isarda hem conclòs que l’empresa catalana necessàriament hauria de fer l’esforç d’empatia i superació corporativa corresponent per adaptar-se a les característiques i necessitats immanents de la població jove i adulta de la Catalunya del Segle XXI.
Per sintonitzar amb la societat catalana del present l’empresariat hauria de reinventar-se urgentment i innovar la seva mirada, rígidament ancorada en el productivisme de segles passats ja superats. Hauria de renovar el seu enfocament i redirigir-lo cap el treballador (i treballadora) com a centre d’interès troncal. Al cap i a la fi són el si les treballadores qui fan possible la feina.
En sortir de l’escola (s’entén institut, universitat) els i les joves catalanes són formades competencialment mitjançant dècades d’un trenat i delicat procés d’aprenentatge en funció dels seus interessos, capacitats i ritmes d’aprenentatge, essent aquests particulars i individualitzats.
Així, no té cap sentit que l’empresa escapci el decurs comprensiu centrat en l’ara exalumne seleccionant-lo i esguerrant-lo emocionalment en procediments de frustració personal ben pregons.
És l’empresa qui ha d’assumir el repte del canvi de mirada i reinventar-se de manera creativa, adaptant la seva producció o serveis als interessos de cadascun i cadascuna de les seves treballadores. Igualment ho hauria de fer amb els processos productius, ritmes de treball, capacitats competencials, uniformes, vacances…
Que és difícil adequar-se a tanta diversitat i que una empresa d’un sector no pot passar a produir alhora samarretes, llaminadures, videojocs i confitures perquè això correspongui als interessos dels seus treballadors, formats en la creativitat de l’aprendre a aprendre? I que no pot fer els horaris i les vacances que aquests desitgin, pagant-los el sou que necessitin? Que tot procés productiu necessita d’una bona organització i no pot fonamentar-se en una sèrie d’ocurrències improvisades? Que una sola empresa no pot atendre comprensivament de manera individualitzada els seus 200 treballadors?
Som al segle XXI i ens hem d’adaptar als seus reptes.
Les empreses avançades han de convertir les dificultats en revulsius i veure-hi oportunitats i reptes per superar-se dia a dia.
Quin millor repte que posar la producció i els serveis del país humilment a la disponibilitat, interessos, capacitats i ritmes de la ciutadania catalana.
Això sí que seria fer país!
Polítics que esteu triturant anímicament i sepultant els i les excel·lents mestres sota tones de burocràcia;
Empresaris que només feu pel vostre benefici personal:
US HI POSEU?
Friday. Vespre de tardor. Girona. Un autocar surt del Passeig d’Olot.
Aquest encara farà parada a Mollet del Vallès i Sabadell.
S’anirà omplint de persones que, esgotades de la setmana laboral, van enllà i aquest cap de setmana viatjaran 500 quilòmetres fins Madrid per reivindicar la fi de la inflació especulativa dels preus i accions preventives per mantenir la Sanitat Pública Universal i les Pensions de Jubilació en el futur proper i llunyà. La cosa també va de fer caliu a companys i companyes assetjades. I de democràcia real.
Algunes de les viatjants acaben de plegar del “curro”.
Serà un viatge llarg i de mal dormir. D’altres companys i companyes aquesta vegada no han pogut assistir. Després, un tediós retorn a casa.
I així des de molts punts del territori peninsular. En un descans del trajecte coincideixen amb companyes de Rubí. També de València.
Alguns cops toca arromangar-se de debò, perquè la Causa bé s’ho mereix.
Avui n’és un. Molt probablement en seran molts més.
El cansament del camí fa efecte i a la comitiva li costa seguir els càntics, consignes i balls durant la manifestació.
Tant se val. Allà hi són. Un granet de sorra.
L’ambient és d’humilitat i germanor abnegada. Això importa!
A tots i totes aquelles que dediquen el seu temps de vida per les causes nobles!
ADMIRABLES!
Fa un any un grup de companys ens vam constituir constituir com a Secció Sindical davant la passivitat de les CCOO a l’empresa. Vam guanyar les eleccions sindicals. Des de llavors hem recuperat la iniciativa com a treballadors i treballadores reclamant, exigint i, si cal, denunciant:
– La reparació de les infraestructures de l’edifici seriosament malmeses, com les teulades.
– L’adequació de la climatització de l’interior de la nau a la legislació actual, tant a l’estiu com a l’hivern.
– Hem reactivat la iniciativa de la part treballadora en el comitè de seguretat i higiene exigint millores en la seguretat durant la jornada de treball.
En la propera renovació del conveni sectorial de químiques lluitarem millores significatives en la negociació de l’aplicació del mateix a Benvic.
L’èxit de la represa de la iniciativa en la recuperació de la nostra dignitat com a treballadors i treballadores rau en l’organització assembleària, trencant amb els lideratges desmobilitzadors del sindicalisme pactista. 
Ahir al vespre una companya es va passar pel local del sindicat. La seva expressió delatava que la jornada li havia estat adversa.
De sobte un somrís li va il·luminar la cara: «-Les companyes de XXXXXX* han guanyat les eleccions sindicals».
*No esmentem el nom de l’empresa perquè fins i tot les treballadores el van ignorar expressament en la seva campanya, en conseqüència de la seva indigna actitud envers elles. No esmentar el nom del porc, malgrat sabem tots qui és.
La victòria en el procés electoral era anecdòtica. Aquells llavis mostraven l’orgull per les companyes amb les quals havia col·laborat colze a colze des que alguns anys enrere un empresari despietat les havia abandonat «per insolvència». L’Ajuntament de Mollet del Vallès, pel qual treballava la subcontracta fallida, no ho va fer gaire millor i les va menystenir fins a extrems poc humans. Va caldre, des de zero, lluitar per la subrogació.
La nova empresa licitadora, la innombrable actual, les ha vingut tractant amb arrogància i menyspreu: persecucions assetjants per part de les indivídues supervisores, amenaces de sancions i suspensió de sou recurrents, acomiadaments despòtics a companys i companyes.
Un dels companys assetjats i amb amenaces de sancions va acabar mort en allò que les lleis burgeses anomenen eufemísticament «accident laboral». Companyes nostres foren denunciades penalment per gosar dir que certs «accidents laborals» són més aviat assassinats.
L’imperi de la llei del més fort, amenaces, persecucions, acomiadaments, un MORT, denúncies penals, greus malalties… a qualsevol lloc haurien imposat la omertà i la rendició en massa.
PERÒ AQUÍ NO SOM PAS QUALSEVOL LLOC.
Aquestes companyes fa un temps no en sabien gaire, de Drets, feien la mirada perduda de l’anyell esperant ser degollat.
Algunes i alguns van dedicar molt generosament gran part del seu temps, saviesa i energia a ensenyar-les que la dignitat era dins seu i que l’havien d’emprar per ser autònomes en la lluita per prendre la serp pel coll.
A dia d’avui aquestes companyes ja fa temps que, en creuar-les pel sindicat, ja no tenen la mirada esbiaixada, sinó penetrant, els ulls de la dignitat de les treballadores que, malgrat la condició de ser humils, saben aguantar la mirada al patró i cantar-li les veritats, exigir-li els Drets i denunciar-li cada xarlotada i forçar-lo a readmetre treballadores acomiadades.
I ja ho fan elles soles, i ens podran ajudar a la resta.
Gràcies a les persones abnegades que van dedicar el seu temps, no a dirigir-les sinó a ensenyar-les en l’autonomia emancipadora.
Guanyar unes eleccions sindicals, una anècdota. EL SOMRIURE, LA DIGNITAT.
Probablement no hauria de ser jo la persona més indicada per escriure aquestes lletres, però ningú altre ho farà.
Certes situacions invisibles mereixen ser conegudes, vindicades i no oblidades.
MOLTES GRÀCIES!!!
Unx afiliadx del sindicat del Vallès Oriental
Ens alegra comunicar-vos que la nostra Secció Sindical a l’empresa Ramcon, subcontracta del sector de la neteja que actualment gestiona la licitació dels serveis municipals de neteja de Mollet del Vallès, ha guanyat les eleccions sindicals.
Els resultats han estat els següents:
CGT: 27 vots (dues delegades)
UGT: 12 vots (una delegada)
Ile-iṣẹ naa ti beere pe gbogbo awọn ẹjọ ati awọn ohun elo ti o lodi si jẹ yokuro ati fowo si ERTE ni yarayara bi o ti ṣee: 11 vots (una delegada)
InterSindical-CSC: 10 vots (una delegada)
COBAS: 10 vots (zero delegades)
Aquests darrers han estat uns anys molt durs i de lluita constant per la nostra dignitat com a treballadores.
Com a col·lectiu unit que som no hem defallit i ens hem reivindicat i reeixit.
I n’estem orgulloses!!
La Secció Sindical de la CGT a Ramcon
Conciliación de la vida laboral y familiar. Nuevo permiso laboral para el cuidado de menores:
Las madres y padres o tutoras/es legales que tengan a su cargo uno o más hijos pueden disfrutar de diferentes permisos en el ámbito laboral para el cuidado de los menores, cumpliendo una serie de requisitos y amoldándose a la normativa vigente que regula estos supuestos. Es el caso del permiso laboral de ocho semanas que podrán pedir con motivo de la vuelta al cole.
Iyọọda iṣẹ ọsẹ mẹjọ jẹ iranlọwọ lati laja idile ati iṣẹ fun awọn obi ti o ni awọn ọmọde labẹ ọjọ-ori 8 ọdun atijọ, ti o le wa ni isansa lati iṣẹ wọn fun o pọju ọsẹ mẹjọ, continuously tabi discontinuously, mejeeji ni awọn osu isinmi ati pẹlu dide ti pada si ile-iwe ni oṣu Kẹsán.
Igbanilaaye yii, iye akoko ko kọja 8 ọsẹ, lemọlemọfún tabi discontinuous, Kii ṣe gbigbe ati pe o le gbadun ni irọrun..
Awọn oṣiṣẹ yoo ni ẹtọ si isinmi obi, fun itọju ọmọ, Ọmọbinrin tabi kekere ti a ṣe abojuto fun akoko ti o ju ọdun kan lọ, titi ọmọde yoo fi di ọmọ ọdun mẹjọ, ti wa ni o wa ninu awọn Royal aṣẹ-ofin 5/2023.
Iyọọda yii le jẹ igbadun akoko kikun tabi lori ipilẹ akoko-apakan., gẹgẹbi ẹtọ ẹni kọọkan ti awọn ọkunrin ati awọn obinrin, lai rẹ idaraya ni anfani lati a gbe.
Bawo ni o ṣe beere fun isinmi obi? 8 ọsẹ?
Awọn ilana ti a sọ tẹlẹ tun ṣe ilana ọna ti ẹni ti o nifẹ le le beere ẹtọ yii., níwọ̀n bó ti jẹ́ pé òṣìṣẹ́ fúnra rẹ̀ ló ní láti béèrè lọ́wọ́ ilé iṣẹ́ rẹ̀: “Yoo jẹ ti oṣiṣẹ lati ṣalaye ibẹrẹ ati ọjọ ipari ti igbadun tabi, ninu ọran rẹ, ti awọn akoko igbadun", itọkasi.
bi a ti royin si Europa Press ni awọn orisun ofin, O gbọdọ sọ fun ile-iṣẹ ni ilosiwaju ti 10 awọn ọjọ tabi ọkan pato nipasẹ awọn adehun apapọ, ayafi agbara majeure, ni akiyesi ipo naa ati awọn iwulo iṣeto ti ile-iṣẹ naa.
Níkẹyìn, o ni lati mọ iyẹn, ninu iṣẹlẹ ti ọpọlọpọ eniyan lati ile-iṣẹ kanna le ati fẹ lati ni anfani lati ẹtọ yii ni akoko kanna, idalọwọduro iṣẹ ṣiṣe to dara ti ile-iṣẹ naa, Idaduro ifasilẹyin le jẹ adehun fun akoko ti o ni oye, idalare o ni kikọ ati lẹhin ti ntẹriba nṣe ohun se rọ yiyan fun igbadun.
O jẹ iyọọda ti a ko sanwo.
