Waqqaf ir-ripressjoni!
It-Tlieta filgħodu 27 Konferenza stampa kienet skedata għal Frar biex takkumpanja lil Ermengol u żewġ kollegi oħra fl-Uffiċċju tal-Prosekutur Pubbliku Katalan biex jittrattaw il-mandat ta ’tfittxija u arrest għall-avvenimenti relatati mal-okkupazzjoni tal-Uffiċċju tar-Rettur tal-UAB f’April 2013.. Fl-aħħarnett, il-konferenza stampa ma nżammitx u Ermen u s-sieħba tiegħu Bàrbara ġew arrestati fl-uffiċċju tal-prosekutur u ttieħdu fl-għassa tal-Mossos d'Esquadra de les Corts biex ikunu disponibbli għall-qorti..
Havia acceptat, com no podia ser d’una altra manera, participar en aquesta roda de premsa i havia preparat unes breus notes que transcric aquí com un nou acte de protesta per la barbaritat repressora que s’està exercint contra “les 27 u”.
No és hora de lamentar-se i ni tan sols d’indignar-se, sinó de no deixar de lluitar, i també de extreure’n alguns ensenyaments del que està passant.
No és hora de lamentar-se com ho fa l’actual Rectora de la UAB, Margarita Arboix quan declara que les penes exigides pel fiscal són exagerades, però, tot i així no dóna el pas de retirar la petició d’indemnització per danys en lloc de rebaixar-la, i tampoc fa el pas de denunciar l’actuació judicial oblidant, per exemple, que si la meva memòria no em falla ella també va ocupar aquest Rectorat, sent ja professora, en un acte de protesta.
No és hora de lamentar-se i ni tan sols d’indignar però sí d’extreure alguns ensenyaments. I em sembla que dues d’elles són fonamentals.
La primera és que sigui quin sigui el seu color el Poder sempre ensenya les dents quan se sent qüestionat. La seva cara més o menys amable només és una disfressa. Treu les porres tant si és nacionalista català, com el maig del 2011, o si és nacionalista espanyol, com a l’octubre del 2017.
També la Universitat és, entre d’altres coses, una institució de poder i hauríem de deixar de glossar la seva cara amable perquè per darrere del discurs políticament correcte que exalça les seves virtuts es desenvolupen pràctiques tan menyspreables com les de confeccionar llistes negres i denunciar penalment els que no s’acovarden ni se sotmeten. I això ho va fer, per exemple, un equip rectoral lleugerament escorat cap a l’esquerra moderada com sol ser el correcte en qualsevol universitat com cal.
El Poder no té color i sempre ensenya les dents quan se sent desafiat.
La segona cosa que hem après és que deixar de mostrar la cara amable i ensenyar les dents no resulta impune. Quan el poder es mostra com el que és, i per tant s’excedeix, no espanta la gent sinó que la desperta i l’injecta ràbia i energia per rebel·lar-se i resistir.
Els excessos del poder sempre tenen un cost, esperem que en aquest cas sigui tan elevat com les penes que vol imposar.
Gràcies, no només a les “27 u”, sinó també a les més de 200 persones que van decidir ocupar el Rectorat a l’abril del 2013. ”
Tomás Ibáñez, Catedràtic jubilat de la UAB.
28 ta 'Frar tal 2018
Jiddispjacini, -forma kumment huwa magħluq f'dan il-ħin.