Mejju 082025
 

Aquest 1r de Maig, des de la Secció Sindical de CGT a l’Institut Municipal de Serveis al Discapacitat (IMSD) Mollet del Vallès, tornem a sortir al carrer per fer visible allò que durant massa temps s’ha volgut amagar o ignorar: l’abandonament institucional dels serveis públics destinats a les persones amb discapacitat.

L’IMSD, que compta amb quatre centres d’atenció (Centre Ocupacional, Centre Especial de Treball, Servei de Teràpia Ocupacional i Servei de Vida Independent), pateix des de fa anys una manca alarmant de manteniment de les seves infraestructures. Algunes instal·lacions es troben en estat deficient i fora de normativa, posant en risc la seguretat, la dignitat i el benestar tant de les persones usuàries com del personal treballador.

Els edificis es degraden, les inversions no arriben i l’administració mira cap a una altra banda. Aquest deteriorament no és casual ni inevitable. És el resultat de decisions polítiques i de la falta de voluntat d’assegurar un servei públic de qualitat.

Però no només les parets cauen. També cau el sentit del projecte. Al Taller Especial de Treball (el CET Alborada), la manca de recerca activa d’empreses col·laboradores que encarreguin tasques als operaris ha deixat sense feina a molts treballadors. Aquests operaris amb discapacitat, contractats per treballar amb dignitat, es troben ara sense ocupació, sense rumb i amb una pèrdua evident de motivació.

I això té un impacte directe també en el Centre Ocupacional, on moltes persones usuàries no poden desenvolupar una de les àrees fonamentals del seu itinerari: l’ocupació terapèutica. Aquesta manca de tasques i d’estímuls laborals destrueix el sentit pedagògic i rehabilitador de la seva estada al centre.

Demanem inversions, manteniment digne i planificació laboral real. Exigim responsabilitat a l’Ajuntament de Mollet i a la direcció de l’IMSD. No podem parlar d’inclusió, ni d’autonomia, ni de drets, quan els serveis públics que haurien de garantir-los estan abandonats i precaritzats.

No és un problema tècnic. És una qüestió de voluntat política.

Per això, aquest 1r de Maig, exigim:

La rehabilitació immediata i el manteniment continuat dels quatre centres de l’IMSD.
La recerca activa de comandes i aliances empresarials per reactivar l’activitat productiva al CET Alborada.
La garantia d’activitats d’ocupació terapèutica al Centre Ocupacional per a tots els usuaris i usuàries.
Respecte, inversió i dignitat per a les persones amb discapacitat i per al personal que les acompanya.

Perquè la inclusió no es fa amb discursos. Es fa amb recursos.

VÍDEO LECTURA DEL MANIFEST DE L’IMSD EL DIA 1 DE MAIG DEL 2025

Visca la lluita dels serveis públics!
Visca la lluita de la classe treballadora!

 

Mejju 072025
 

L’avaluació de riscos laborals i psicosocials de tots els llocs (tipologies) de treball existents a cada centre de treball és un document que ja hauria d’existir legalment. També hauria de ser actualitzat.

La realitat és que a la immensa majoria de mestres i professors no se’ns ha proporcionat mai, ni facilitat l’accés com a treballadors i treballadores. Fins i tot en desconeixem l’existència.

Per altra banda cada vegada és més palesa la crua realitat de vulnerabilitat i desgast psicològic que comporta la feina docent, que hom plany en el dia a dia a viva veu, però la Generalitat i l’Estat en fan oïdes sordes i ens tenen abandonades. Un recull, a tall de mostra de la realitat: «Disrupció i manca de valors ètics a les aules (conseqüent de la manca de recursos per afrontar la realitat) que afecten tant a la salut mental del professorat [tanmateix també a la de la majoria de l’alumnat] com, en no poder avançar en els coneixements amb unes mínimes garanties, al dret de molts joves a una educació de qualitat per preparar-los pel propi futur personal. Les «aclamades» Normatives d’Organització i de Funcionament dels Centres (NOFC) són totalment apomades i incompetents per atendre aquesta situació de vulnerabilitat psicosocial del professorat, que va en augment. Fiscalització intrusiva de l’activitat dels i les docents com a caps de turc per part de progenitors que han negligit de les seves responsabilitats amb els seus fills. Desmesurada càrrega burocràtica afegida a la tasca docent de cada treballador i treballadora, els darrers anys».

ES TRACTA DE POSAR-HO BEN FORT SOBRE LA TAULA AMB L’OBJECTIU QUE ES REALITZIN AVALUACIONS DE RISCOS PSICOSOCIALS REALS DE LES NOSTRES FEINES, I EN CONSEQÜÈNCIA ELS I LES MESTRES I PROFESSORES PUGUEM DESENVOLUPAR EL TREBALL QUE TANT ENS ESTIMEM, GAUDINT-LO, SENSE HAVER DE SUCUMBIR EN L’INTENT.

Indirectament la iniciativa hauria de cloure en: baixada de ràtios, fiscalització de les famílies de nanos disruptius per negligència en les seves responsabilitats com a progenitors, augment de recursos per acompanyar i atendre aquests nanos, protecció de la figura del mestre i professor com aautoritat públicaa respectar, millor convivència a les aules i, hekk, poder fer allò que en el nostre imaginari considerem «classes» en benefici del coneixement dels nanos i la nostra salut i dignitat laboral….

EN LES CONDICIONS LABORALS ACTUALS EL NOSTRE SECTOR LABORAL PATEIX UN GRAN I EXCESSIU VOLUM DE BAIXES LABORALS PER ANSIETAT I DEPRESSIÓ. AQUESTES SÓN CONSIDERADES COM A MALALTIES COMUNES I NO PAS COM A MALALTIES PROFESSIONALS CONSEQÜENTS DELS RISCOS I DIFICULTATS DERIVATS DE LA FEINA. AIXÒ TÉ GREUS CONSEQÜÈNCIES EN CAS QUE TINGUEM LA DESGRÀCIA QUE TOT PLEGAT DERIVI EN INCAPACITATS LABORALS. PER ALTRA BANDA AQUESTA CONSIDERACIÓ FA QUE ELS FACTORS QUE GENEREN AQUESTES SITUACIONS NO SIGUIN PRESOS EN COMPTE SERIOSAMENT EN LES AVALUACIONS DE RISCOS LABORALS I PSICOSOCIALS DE LES TASQUES DOCENTS.

PER TANT HEM D’ACONSEGUIR ALHORA QUE LES MALALTIES PSICOLÒGIQUES DERIVADES DE LA NOSTRA FEINA SIGUIN CONSIDERADES COM A MALALTIES PROFESSIONALS. I QUE PER AQUEST MOTIU L’ADMINISTRACIÓ HA DE PRENDRE LES CORRESPONENTS MESURES PER PREVENIR ABSOLUTAMENT TOTS ELS RISCOS LABORALS I PSICOSOCIALS QUE AFECTEN A LA NOSTRA SALUT EN EL DESENVOLUPAMENT DE LA NOSTRA FEINA.

PROPOSTA DE PROCEDIMENT A SEGUIR:

Podem convocar una assemblea de treballadors i treballadores de centre de treball per explicar-ho, recollint signatures en un únic document i presentant-lo al Registre d’Entrada. Tanmateix és millor opció i més efectiva registrar una suma d’escrits individuals, encara que el contingut sigui el mateix (o semblant).

També ho podem fer individualment.

La realitat del Decret de Plantilles i Direccions és la por generalitzada a donar la cara per part de la majoria de docents, per tant també ho podria fer una o poques persones, i davant una possible negativa, emprar la resposta rebuda per denunciar a la Inspecció del Treball [aquesta sí, confidencial].

*Forma part de l’estratègia multiplicar aquestes sol·licituds el màxim possible, tant el número de persones per centre, com els centres, com l’extensió territorial dels mateixos. Hem de ser les formigues que hem de matar l’elefant, juntament amb la Inspecció del Treball, ja que a les Juntes de Personal i a la Mesa sectorial d’Educació la Generalitat actua com un Goliath dèspota.

a) Demanar per escrit al Director del centre de treball: [Poder consultar i una còpia de l’avaluació vigent de Riscos (laborals) i psicosocials de tots els llocs de feina del nostre centre de treball (o en el seu defecte del nostre lloc de treball). Ell ja es bellugarà a demanar-la al corresponent responsable de salut laboral dels SSTT. En cas que no existeixi o no sigui actualitzada, caldrà que es realitzi. [*Model adjunt 1]

Donar un termini explícit de marge de temps per rebre una resposta. Si passa aquest període de temps i no hi ha cap resposta, o no és afirmativa, realitzar una denúncia a Inspecció del treball.

b) En cas que en el període de temps establert no ens hagin lliurat la corresponent còpia vigent de l’Avaluació de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del nostre centre de treball, o que sigui obsoleta, realitzar la corresponent denúncia a la Inspecció del Treball (huwa kunfidenzjali). [*Model adjunt 2].

c) En cas que trobeu incompleta i insuficient la relació de riscos laborals i els protocols de prevenció podeu:

  • Fer una denúncia individual a Inspecció del Treball, amb determinació de les vulnerabilitats i propostes de prevenció dels riscos detectats.

  • Reunir-vos amb els companys i companyes implicats (sempre serà més enriquida la anàlisi i proposta de millora) i fer denúncia individual (cadascú de vosaltres) a Inspecció del Treball, amb determinació de les vulnerabilitats i propostes de prevenció dels riscos detectats.

  • Paral·lelament, si sou afiliades a sindicats (en cas que siguin assemblearis), participar en les seves assemblees per impulsar-ho. En cas contrari, contactar amb els «vostres delegats i delegades» perquè ho gestionin. Per aquest canal s’arribarà als comitès de Salut de la Junta de Personal dels SSTT i a la Mesa Sectorial de «Negociació».

 

*[Model adjunt 1] Model escrit genèric de sol·licitud al Director (cap de personal de la nostra escola) de la documentació de l’avaluació de riscos laborals i psicosocials de tots els llocs de treball (o en el seu defecte del nostre lloc de treball) al nostre centre de treball.

fl / Na ………………… , amb DNI ………….. i treballador/a del centre ………………………………

EXPOSA:

Vull consultar l’avaluació vigent de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del nostre centre de treball.

SOL·LICITA

Una còpia de l’avaluació vigent de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del nostre centre de treball, de tots els llocs de treball (o en el seu defecte del nostre lloc de treball).

Tenint en compte que l’esmentada documentació ja és realitzada i a disposició dels centres educatius, sol·licito una còpia de la mateixa en el termini de 15 dies.

INSTÀNCIA estratègia riscos psicosocials 1

 

* [Model adjunt 2] Model escrit genèric de denúncia a la Inspecció del Treball per [no lliurament, absència, INFORMACIÓ OBSOLETA… ] de la documentació de l’avaluació de riscos laborals i psicosocials de tots els llocs de treball (o en el seu defecte del nostre lloc de treball) al nostre centre de treball.

[Enllaç al formulari de la Inspecció del Treball]

https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20558-Denuncia-per-irregularitats-laborals?category=&moda=1

fl / Na ………………… , amb DNI ………….. i treballador/a del centre ………………………………

EXPOSA:

Que el dia xxxxxxx vaig sol·licitar a la Direcció del meu centre de treball [………….] una còpia de l’avaluació vigent de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del centre de treball. i [no m’ha estat lliurada / és obsoleta / és incompleta i amb greus deficiències en l’avaluació i la prevenció]. *ADJUNTEU CÒPIA DEL DOCUMENT PRESENTAT A LA DIRECCIÓ DE L’ESCOLA/INSTITUT.

SOL·LICITA:

Que la vostra institució sol·liciti la corresponent documentació al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, perquè em sigui facilitada una còpia.

Que la vostra institució sol·liciti la realització de la corresponent avaluació VIGENT de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del centre de treball al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya, i em sigui facilitada una còpia.

Que la vostra institució sol·liciti la realització d’una nova avaluació de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del centre de treball a l’INSTITUT / SCHOOL (……..) depenent del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.

Que aquesta nova avaluació de Riscos Laborals i Psicosocials dels llocs de feina del centre de treball a l’INSTITUT / SCHOOL (……..) incorpori la anàlisi, avaluació i mesures de prevenció els següents riscos laborals a tenir presents:

  • (…)

  • (…)

Mar 272025
 

El elefante RAMCON accedió a la subcontrata de limpieza de los locales y edificios públicos de Mollet del Vallès pretendiendo aplastar nuestros derechos como si fueran la cacharrería del refrán. Las compañeras de la Sección Sindical de CGT en RAMCON les dimos el ALTO y pasamos a ser su objetivo favorito: persecuciones, acoso laboral, despidos aleatorios, denuncias… Recordamos que nuestro compañero Julián sufrió un accidente laboral que le causó la muerte, hecho que se está investigando en la justicia como posible delito por parte de la empresa.

Hace ya algunos meses celebramos la victoria en las elecciones sindicales, una batalla en nuestra larga lucha.

Somos, y a mucha honra, las “señoras de la limpieza de los coles”. No tenemos muchos estudios, cierto, pero la DIGNIDAD nos sobra. Y de tontas, ni un pelo.

Bien cohesionadas y acompañadas por los y las grandes compañeras de la CGT del Vallès Oriental hemos resistido y plantado cara uno a uno a todos los sistemáticos ataques de la empresa. También hemos denunciado una por una todas sus arbitrariedades e irregularidades, ċara.

Llegado el nuevo concurso de la licitación de los servicios de limpieza en las centros y locales públicos por el Ayuntamiento de Mollet del Vallès, bien organizadas y aplicadas, hemos revisado punto por punto las Ofertas de las empresas aspirantes, detectando irregularidades graves por parte de RAMCON en relación a nuestros derechos como trabajadoras.

Nuestra insistencia y su oferta LOW COST ha provocado la eliminación del concurso público de esa funesta empresa.

 

¡HASTA NUNCA RAMCON! ¡BUEN VIAJE!

 

Bien sabrá la licitadora entrante que con nuestro pan no ha de jugar.

 

Finalmente, las hormiguitas acabamos con el elefante.

David ha vencido a Goliath.

 

¡VA POR TI, JULIÁN!

 

Los y las compañeras de la Sección Sindical

 

 

Frar 212025
 

20f prova kontra r-rappreżentazzjoni tal-ħaddiema mitluba minn
Kunflitt Kollettiv mill-Kumpanija Ute AP7 Vallés – Settur B04

📢Kumpannji u kumpanji! ​ ​ ​

👏Napprezzaw li lbieraħ, jum 20 Frar, il CGT ta' Vallès Oriental Huwa kkonċentra fuq il-qrati tal-granollers b'appoġġ għall-ħaddiema tal-ute ap7 vallés, jinnunzjaw il-manuvri tal-kumpanija biex jipprekorawu l-kundizzjonijiet tax-xogħol tagħhom.

Qabel il-prova, L-imħallef ġabarna fi Rappreżentazzjoni tal-ħaddiema (RT) u lill-kumpanija għall-medjazzjoni. Fil-konċiljazzjoni huma ppruvaw iġiegħlu ftehim, Bl-intenzjoni li tissospendi l-prova.

💪Għal maġġoranza tal-RT, L-assemblaġġ miftiehem ġie determinat u sottomess għall-prova. L-avukat tagħna ddefenda sew id-drittijiet tagħna, ibbażat fuq Ġurisprudenza Ewropea, bħal Sentencia Għoxrin C108 / 10 Scattolon, Dan jgħid li ma jistax ikun li bħala kawża tas-subrogazzjoni hemm aggravar tal-kundizzjonijiet tax-xogħol tal-ħaddiema għax dak imur kontra dak li tgħid id-Direttiva 77/187 / CEE. Din id-direttiva hija regolament Ewropew li jfittex preċiżament biex jipproteġi l-ħaddiema f'każ ta 'trasferiment tal-kumpanija. Jekk hemm ftehimiet kollettivi, Il-kumpanija ma tistax sempliċement tagħżel għal ftehim ieħor aktar favorevoli għaliha, Ippreżenta konkors u, għaldaqstant, Tnaqqas is-salarji. Jiġifieri, Ma tistax tikri lil xi ħadd li qabel kien iċċarġjat ħamsa, għal tlieta u tħallas waħda biss. Dan huwa dak li m'għandux iseħħ. Huma kriterji li jsegwu l-Qorti Suprema.

Fi tmiem il-prova, Aħna noħorġu b'sentimenti tajbin, Iżda d-deċiżjoni finali tinsab f'idejn l-imħallef. Infurmak li l-prova mhix se tintemm sakemm iż-żewġ partijiet jirrevedu u jagħtu konformità mal-evidenza pprovduta mill-avukati, sal-Erbgħa fit-3.00 p.m..

Nisperaw li s-sentenza tkun ġusta u favorevoli. Imma jekk le, Nirrikorru għaliha Qorti tal-Ġustizzja tal-Unjoni Ewropea (ŻEWĠ). Aħna mhux se nħallu d-drittijiet akkwistati tagħna jiġu mrażżna. Għandu jiġi mfakkar li l-ministeru jħallas logħba ta ' 745.000€ Annwali għad-differenza fis-salarju bejn abertis u kostruzzjoni, ¡¡💵 Flus pubbliċi għas-salarju tal-ħaddiema, Mhux għall-benefiċċju tan-negozju!!

🔥Mill - CGT, Se nkomplu niġġieldu għad-dinjità u d-drittijiet tal-ħaddiema u nkunu konxji li naġixxu jekk meħtieġ il-kummerċ.

-CGT-UTE AP7 Vallés Trade Unionsection-

🧨Idejn up!!
💰Kartell tal-asfalt
✊Viva l-ġlieda tax-xogħol!

Frar 182025
 

Konċentrazzjoni Il-Ħamis li ġej 20, li 11:30h. Fil-Qorti Soċjali Nru. 2 Granollers

Appoġġ reċiproku!

Solidarjetà mal-kontijiet irrappurtati!

UTE AP7 jinnunzja lill-kumitat tal-kumpanija

Mit-taqsima tat-trejdjunjins CGT-Ute AP7 Vallés, int tinfurmak li r-rappreżentazzjoni legali tal-ħaddiema (RT) Irċivejna kawża mill - kumpanija għal kunflitt kollettiv li l-prova tagħha hija skedata il 20/02/2025, fi 12h. Fil-Qorti Soċjali Nru. 2 Granollers.

Fid-domanda msemmija, Il-kumpanija titlob lill-imħallef:

  1. Dan jiddetermina jekk il-ftehim kollettiv applikabbli għall-ħaddiema subrogati ta 'Abertis hu l-ftehim kollettiv ġenerali VII tas-settur tal-kostruzzjoni, Bil-partikolaritajiet tal-kostruzzjoni u l-ftehim tas-settur tax-xogħlijiet pubbliċi ta 'Barċellona (2017-2021).
  2. Li d-data tal-applikazzjoni tal-ftehim hija dik tal-istat: 1 ta 'Jannar ta' 2022.
  3. Li jirregola l-kundizzjonijiet tax-xogħol, inklużi aspetti ekonomiċi, ġurnata tax-xogħol, eċċ.

L-RLT tikkunsidra li:

– Il-ftehim applikabbli għandu jkun il-ftehim ta 'kostruzzjoni tal-Provinċja ta' Barċellona, Peress li għandu preferenza fuq l-istat, Kif tapplika għall-bqija tal-mudell mhux subrogat.

– Mhuwiex vijabbli li jiġu applikati żewġ ftehim fl-istess ħin.

– L-iktar kundizzjonijiet ta 'benefiċċju miksuba mill-ħaddiema għandhom jiġu rispettati, Skond l-artiklu 44 tal-istatut tal-ħaddiema u l-artiklu 11 tal-Ftehim ta 'Kostruzzjoni VI ta' Barċellona.

 

Il-ftehim abertis għeleb lill- 28/12/2023. Biex tevita l-ġurnata tax-xogħol attwali (4-2) Se tikkonsolida bħala kuntrattwali minflok il-ġurnata tal-ftehim (Mit-Tnejn sal-Ġimgħa, aktar favorevoli għall-ħaddiema), u tissospendi l-preskrizzjoni, il 27/12/2024 Aħna nippreżentaw votazzjoni ta 'konċiljazzjoni lid-Dipartiment ta' Treball. Saret il-konċiljazzjoni 20/01/25 jispiċċaw mingħajr ftehim, u ppermetta li jinterrompi l-preskrizzjoni tal-ġurnata.

Aħna nsejħu għalik biex takkumpanjawna u napprezzaw il-ħin u l-appoġġ tiegħek.

 

saħħa,

Taqsima Trade Union tas-CGT- Wied ute AP7

ottubru 012024
 

Kumpannji u kumpanji,

[Bħala tfakkira]:

Għaddiet sena, Peress li l-ute AP7 Vallés ippressat grupp ta 'ħaddiema subrogati minn Abertis b'ittra li rrappurtat li, minn 23 Settembru 2023, Japplika l-ftehim kollettiv VII tas-settur tal-kostruzzjoni.
Ġie indikat ukoll li l-kundizzjonijiet ekonomiċi attwali jinżammu sakemm 30 Settembru 2023 u?, Minn dik id-data, Jiddependu fuq il-proċedura ta 'negozjar li kienet qed titwettaq.
Fl-immuntar ta ' 20 Novembru 2023, Il-mudell affettwat qal li huwa qawwi. Ma kienu se jaċċettaw l-ebda ftehim li kien jimplika t-tnaqqis tal-kundizzjonijiet ekonomiċi u tax-xogħol mingħajr ebda konsiderazzjoni.
Bil-maġġoranza, Ġie miftiehem li aħna ppreferu li nirrispettaw sentenza soda aktar milli nrendi għall-pressjoni tan-negozju, sfurzar u fidi ħażina.
Kieku kellna u aċċettajna l-proposta tal-kumpanija fl-assemblea, Illum kien ikollna madwar 7% Inqas ta 'poter ta' xiri fis-sena, li huwa ekwivalenti għal li tilef ħlas komplet ta 'kull xahar. wkoll, L-istaff tal-uffiċċju kien ikollu jaħdem ġimgħa fis-sena, jiġifieri, 40 Sigħat ta 'kull ġimgħa, U kont tlift ftit 2,300
€ Fil-biljetti tal-ikel.
Hija kisba kbira li ddefendejna d-drittijiet tagħna u żammew il-kundizzjonijiet tax-xogħol tagħna. Ejja nżommu flimkien fil-ġlieda, Minħabba li l-isforz kollettiv dejjem jagħti riżultati.

Saħħa!

Jekk tiġġieled, Sa int!

David Barba Pérez
Sec. Grall. Mit-Taqsima tal-Unjoni CGT UTE AP7 Vallés

settembru 242024
 

Quina deu ser la raó (o les raons) per la qual persones que van viure la pobresa durant el franquisme i un sistema de Seguretat Social Pública ben bé testimonial [quants germans, familiars i coneguts morts que haurien sobreviscut amb un sistema sanitari prou desenvolupat, ja des dels anys 1950] en l’actualitat menystenen obertament el tracte i tractament, cent mil vegades millor que antany, que reben als hospitals i centres de salut en ser atesos o ingressats?

Curiosament, en sa majoria, o bé desconeixen que els sistema públic de la Seguretat Social es nodreix dels impostos dels i les treballadores, o bé són roïns arrogants pobres, d’aquells que aprofiten les escadusseres oportunitats que tenen per sentir-se suposadament «importants»; talment com els amos a qui han llepat fidelment les sabates durant tota la vida, per treure el monstre de la Síndrome de l’Emperador (aquesta vegada frustrat) que duen a l’interior. A saberamb la dependenta del supermercat, amb el metge

El seu melic liberal i «únic» no deu concebre allò de la caixa comuna de diners perquè se’n beneficiïn aquelles persones que tenen la desgràcia d’emmalaltir o quedar-se sense feina [el subsidi d’Atur també forma part de la caixa de la Seguretat social].

Els recursos són els que són i aportem mitjançant els impostos al nostre treball. Podrien ser-ne més? I tant! També s’esdevé la trista tradició estructural del clientelisme polític i l’estraperlisme, al nostre país.

Les classes populars no vivim precisament dies de glòria, incapaces en l’intent de revertir la implacable ofensiva de tots els partits polítics que accepten engreixar l’engranatge del parlamentarisme liberal burgès per privatitzar els serveis sanitaris, l’educació i els serveis de cohesió socials i traslladar-los d’allò que consideren «les mans mortes del bé comú universal (la cosa pública)» a les voraces gorges dels empresaris privats.

Tampoc aquestes persones megalòmanes del seu melic són conegudes a les assemblees organitzadores de les reivindicacions pels drets a la universalitat i qualitat dels serveis bàsics: Sanitat, educació, Serveis del Sector [de cohesió] soċjali, jubilació abans dels 60 anys i amb dignitat). Assemblees que criden desesperades als quatre vents la necessitat de la col·laboració de tothom (però ningú mai té mai temps «segons per a què, clar. Qüestió de prioritats».

Tampoc a les manifestacions al carrer.

Madankollu, al bar, a la sala d’espera de l’ambulatori, al supermercat… Iva.

Malalties de la desmemòria, cada vegada més col·lectiva, del segle XXI.

Persones que no han fet res de dolent a la seva vida, però que tampoc han aportat [ni estan aportant res a la col·lectivitat].

Una Gran aliança entre el Narcisisme, Hedonisme, Adanisme, Cunyadisme, el Consumisme Insatisfet i la Síndrome de l’Emperador.

Malauradament pot semblar que no hi ha res a fer.

O sí?

Sempre existirem les resistències, malgrat tot, empenyent i caminant cap a Utopia.

ġunju 292024
 

L-Unjoni tat-Trasporti u l-Komunikazzjonijiet tal-Vallès tal-Lvant tibda tinqaleb:
Carriders, Messaġġiera, Distributuri, Telemarketing, Telekomunikazzjonijiet, Rikkieba, Loġistika, Manutenzjoni….

Aħna nkomplu nikbru bħala federazzjoni reġjonali!!

Nawgurawlek ħafna saħħa u suċċessi, Kumpanji u kollegi!!

Kif tikkuntattjaha? 👇
https://cgtcatalunya.cat/cgtvallesoriental/category/contacta-amb-nosaltres/

ġunju 042024
 
El proper divendres dia 14 de juny a les 17 hores realitzarem al local de la Ronda d’Orient, 6 Mollet del Vallès, una XerradaRoda de Premsa amb els següents continguts:
  • LA NOVA FORMACIÓ PROFESSIONAL: PRIVATIZZAZZJONI, CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ DELS ALUMNES.
  • EL CAS DE LA TRAMA DE CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ LABORAL DELS ALUMNES ON SÓN IMPLICADES LA DIRECCIÓ DE L’INSTITUT DE L’EBRE (TORTOSA) I UNA EMPRESA PRIVADA.
  • AMB EN SERGI TUR, PROFESSOR DE L’INSTITUT DE L’EBRE, DE TORTOSA.

EN ACABAR HI HAURÀ TORN DE DEBAT.

 
april 242024
 

El proper curs 2024-2025 és obligat implantar la reforma de la FP que ha impulsat el govern d’Espanya. Existeixen molts punts sense concreció que suposen incerteses i neguits. Parlem una mica dels principals aspectes preocupants, com són:

Reducció de les hores de formació reglada i baixada generalitzada de la qualitat de la formació.

Ampliació de les hores de pràctiques que per mantenir la durada de 2 anys s’ha fet a costa de la formació reglada

Precarització de la feina dels alumnes a les empreses, tot i que es suposa que es cotitzarà les pràctiques a la seguretat social.

Privatització manifesta de la formació professional ja que una bona part de la formació es confia a empreses privades.

Reducció de les hores de formació

La reducció d’hores lectives a l’institut suposa una baixada de la qualitat de la formació per a l’alumne, ja amb prou carències de coneixements. Escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

Desapareixen totalment els continguts, que abans indicaven els mínims que s’havien d’impartir a tot el territori i eren una garantia per poder homologar els estudis i assegurar una formació igualitària. Ara només s’avaluen RA=Resultats d’aprenentatge. Es produeix un buidat en els continguts específics de cada ofici que fa que l’alumnat arribi a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i encara dificulta més que pugui desenvolupar el seu progrés en el mon laboral del seu sector. Això provoca un estancament de les persones i les fa dependents en tot moment de les seves empreses.

Tots els mòduls perden hores de formació específica del perfil professional al centre, en benefici d’altres mòduls que s’ha considerat més importants i que constitueixen fins al 60% de les hores del cicles:

Una part se’n va a engreixar la DUAL, que acaba constituint entre un 25 i un 50% de les hores totals del cicle.

Un altra part se’n va a mòduls transversals que es troben a tots els cicles formatius tant de grau mig com superior. Tenint en compte que les hores lectives són unes 25 hores setmanals tenim:

Anglès tècnic (2 h) 66 h. A Catalunya ja es feia a grau mig, ara s’estén a grau superior.

Digitalització (1 h) 33 h. Sense discriminar si el cicle ho necessita o no, com pots ser el cas d’informàtica, totalment digitalitzat.

Sostenibilitat (1h) 33h. Els materials del mòdul s’han encarregat l’empresa privada Naturgy que és la segona o tercera de les 10 empreses que més contaminen a Espanya. https://www.huffingtonpost.es/economia/estas-son-empresas-mas-contaminantes-espana.html

Mòduls optatius (2 a 3h) 66-99 h. Poden tenir Unitats de competència externes. O sigui, Resultats d’Aprenentatge d’altres cicles formatius.

Coma comentari, es canvia el nom d’alguns mòduls com FOL (Formació i orientació laboral), EIE (Empresa i Iniciativa Emprenedora) i Síntesi (Projecte final de cicle):

– “Itinerari personal per l’ocupabilitat I” (3 h) 99 h

– “Itinerari personal per l’ocupabilitat II” (2 h) 66 h

– “Projecte intermodular de 198 sigħat”

Un altre efecte serà la disminució de la plantilla de professorat a curt, mig i llarg termini. A Catalunya s’assegura que no afectarà les plantilles, al menys el primer any, ja que es vol substituir l’equivalent en hores acadèmiques suprimides, per càrrecs d’observador, de visitador casual de les empreses i comercial de projectes. Això desnaturalitza la feina docent que li és pròpia, per anar-lo substituint i segurament eliminant.

No es garanteix que les hores de professorat puguin mantenir-se en un futur i és clarament on es poden fer les retallades que han de venir. Sembla una manera infal·lible de solucionar el dèficit de professorat que s’està produint en els cicles de FP en els darrers anys.

Ampliació de les hores de pràctiques

Com s’ha dit abans, una gran part de les hores perdudes de formació van a DUAL:

DUAL és el nou nom que posa el govern d’Espanya al que abans eren les pràctiques sense remunerar o FCT=Formació en centre de treball.

Dual general (SENSE REMUNERAR): il 25% a 35% de les hores (ta 500 a 700 h). A Catalunya es faran 515 h.

Dual intensiu (REMUNERAT al mínim): il 35% al 50% (ta 700 a 1000 hores del cicle), amb contracte de DUAL. A Catalunya 713 h (dual general+projecte intermodular).

L’increment de les hores de pràctiques a empreses planteja problemes en trobar llocs addicionals on poder fer la DUAL amb garanties.

També en poder dur a terme la consecució d’aquestes en els terminis establerts.

A més propicia l’augment de les tasques burocràtiques i administratives i en dificulta les de control per part del professorat.

Per una altra banda, la gran majoria de les empreses participants en el nou model, no podran assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució urgent de les necessitats de cada companyia. No creiem que l’alumnat aprengui el mateix a l’empresa que a l’escola i, hekk, no es poden substituir unes hores per les altres.

S’obliga literalment a començar la DUAL en empresa al primer curs amb la qual cosa:

Hi ha una manca de formació de l’alumne per començar les pràctiques.

S’estableix una competència ferotge entre alumnes de FP Inicial, grau mig i grau superior. Els alumnes de nivells inferiors, sobretot la FP Inicial, tindran molt difícil fer les pràctiques enfront els de nivells superiors.

En moltes poblacions no existeixen empreses que puguin absorbir tantes hores de pràctiques.

Al final, es veu venir la creació de solucions miraculoses com ara muntar projectes a corre-cuita amb els alumnes que no es puguin col·locar.

Hi haurà molts alumnes que no podran acabar el cicle en 2 snin, durada que s’han entestat en mantenir.

AvaluacióconjuntaInstitut i Empresa

Com que el Resultats d’Aprenentatge que no es poden fer a l’institut les ha de fer i avaluar l’empresa, caldrà professionals qualificats a les empreses per a poder fer la formació, el seguiment i l’avaluació dels alumnes, que són per ells, els aprenents.

Així elstutorsd’empresa han d’avaluar les RA’stransferides” i:

A cada mòdul l’empresa posarà un 10% de la nota.

Els alumnes poden no desenvolupar totes les RA ja que depenen de l’empresa en concret en la que fan les pràctiques.

No hi ha garanties legals ja que ni els tutors d’empresa ni les empreses, no tenen cap mena de:

requeriment de formació com els professors que han de ser enginyers.

control per l’administració com els professors que tenen inspecció d’ensenyament.

sancions en cas d’incompliment com els professors que poden rebre sancions o expedients.

Es produeix l’efecte que fins que l’empresa no hagi posat la seva qualificació, l’alumne no te aprovat el mòdul corresponent. O sigui, que fins que no s’hagi acabat l’estada en empresa, no tindrà qualificació del mòdul. Per tant:

Es desconeix què passarà amb les beques, ja que depenen de les notes de l’any anterior.

Els tutors d’empresa normalment avaluen per indicis, no hi ha cap procediment específic ni objectiu.

Privatització de la FP

S’ha començat a detectar una tendència dels centres concertats a oferir pagament per cada alumne que incorpori per a les pràctiques. D’aquesta manera, els diners públics tornaran a finançar les empreses privades per mantenir una il·lusió de col·laboració d’aquestes.

El cas extrem es troba en que empreses multinacionals estan oferint els cicles formatius de FP de forma totalment privada o concertada amb pràctiques que es fan a les seves pròpies instal·lacions. D’aquesta manera, ja fan la selecció de personal en el moment de la formació i segreguen l’alumnat d’entrada.

Conseqüències

Les principals conseqüències d’aquestes polítiques:

Hi ha una baixada de la qualitat de la formació per a la persona, ja amb prou carències de coneixements. S’escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

Es buida els cicles professionals de continguts específics de cada ofici. Això fa que les persones arribin a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i millorar la seva qualificació i possibilitats de progressar en el seu sector.

Les empreses participants, en general no poden assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució només de les necessitats de cada companyia.

No existeixen controls ni sancions per les empreses que no compleixin els convenis de DUAL. La formació queda en mans de tutors de les empreses dels que no es requereix un mínim de qualitat i formació prèvia com si que es fa amb els docents de la FP. Les perjudicades són les persones en formació.

No són pocs els casos en que empreses validen com a equivalent de la formació qualitativa que abans feien professionals docents activitats habituals de les «pràctiques» com escombrar o fer fotocòpies. No són tots els casos però sí una majoria, u bl-impunità kollha.

Les persones en pràctiques es converteixen en mà d’obra gratuïta o precària, ja que no existeix remuneració en la DUAL. I les persones en DUAL intensiva es converteixen en mà d’obra barata, però exigint com si fos personal professional. La remuneració amb prou feines arriba a 300 € mensuals.

I per acabar, es produeix una privatització de facto en la FP amb empreses que ofereixen la formació i pràctiques per aconseguir uns treballadors dòcils i amb les destreses mínimes necessàries per a la seva especificitat.

CONSTITUÏM SECCIONS SINDICALS ALS CENTRES EDUCATIUS:

Al Vallès Oriental els treballadors i treballadores del sector d’ensenyament afiliades al sindicat CGT potenciem l’organització en seccions sindicals de centre de treball.

Les seccions sindicals són l’eina bàsica d’organització dels treballadors i estan poc esteses en els centres educatius a diferència de qualsevol altra empresa, on son una organització habitual.

Les seccions sindicals possibiliten l’organització i participació directa real i autònoma dels i les treballadores de cada centre de treball per actuar, negociar i millorar les condicions laborals, de seguretat i higiene particulars del centre de treball. Un exemple podrien ser els problemes amb les calefaccions i climatitzacions del centre en particular, que se sap ben cert que no es solucionaran a les taules de negociació externes a la realitat del centre.

La constitució de la secció sindical no és complicada i requereix de la participació de al menys dues persones afiliades. La documentació es lliura al departament de Treball i es comunica de forma oficial al centre de treball si es vol. A partir d’aquest moment, es te el suport del sindicat i és possible inclús convocar vagues locals al centre de treball.

Un cop constituïda la secció, el sol fet de la seva existència fa que les direccions dels centres educatius es plantegin les seves decisions que afecten els treballadors i treballadores del centre. Es pot iniciar converses per aconseguir que se’ns reconegui com a interlocutors vàlids i se’ns comuniqui les decisions que es prenguin i tinguin incidència sobre les condicions laborals dels treballadors.

Per últim, comentar que els nostres companys i companyes d’altres centres del Vallès Oriental, com l’institut Carles Vallbona de Granollers o l’ISMD de Mollet del Vallès també han constituït seccions sindicals per mirar de fer habitual aquest dret a tots els centres.

april 122024
 

El proper divendres dia 19 minn April sa 18 hores realitzarem al nostre local de la Ronda d’Orient, 6 Mollet del Vallès, una Roda de Premsa a càrrec dels i les nostres afiliades treballadores, amb els següents continguts.

Aprofitarem per explicar els actes organitzats pel Primer de maig:

  • DENÚNCIA CRÍTICA AL PROCÉS DE PRIVATITZACIÓ IMMINENT DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL PÚBLICA.
  • MODEL D’IMPLANTACIÓ MITJANÇANT SECCIONS SINDICALS A CADA ESCOLA, A CADA INSTITUT.
  • PRESENTACIÓ DELS ACTES DEL PRIMER DE MAIG.
En acabar s’obrirà un torn de dialèctica.
 
SALUT !!
Mar 182024
 

La mobilitat en els desplaçaments de casa a la feina i de la feina a casa en vehicle particular genera grans embussos de trànsit i és un dels grans factors que contribueixen a la contaminació ambiental i el canvi climàtic.

Pensem que la reducció de gran part d’aquests inputs contaminants és necessària, imprescindible pel futur de la vida al planeta. I en el nostre sector és possible.

Amb l’objectiu de reduir la contaminació, l’empremta de carboni, les emissions contaminants en els trajectes laborals de casa a la feina, aconseguir un planeta solidari, sostenible i complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, proposem:

La racionalització de la distribució dels i les treballadores de la Generalitat de Catalunya a l’educació pública infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat prenent com a criteri estructural la proximitat entre la localitat de residència i la de treball.

És ben comú que una mestra d’educació primària resident a Barcelona es desplaci a Canovelles cada dia a treballar, i viceversa. I així per tots els estudis amunt esmentats. La Plantilla docent de la Generalitat ascendeix a més de 80.000 nies. L’impacte de la seva mobilitat diària no és pas residual.

L’acostament de distàncies entre les localitats de residència i treball també millora la conciliació de la vida laboral i familiar, els espais de cures, fa guanyar temps, qualitat de vida, benestar i salut entre els i les treballadores.

Plantegem aquests col·lectius de treballadores principalment perquè són els més abundants i generalitzats (inclòs les especialitats de l’educació secundària) i més fàcilment intercanviables de manera recíproca amb criteris de mobilitat.

Tanmateix considerem que aquest hauria de ser un criteri estructural de totes les Administracions Públiques en l’adjudicació de places i concurs de trasllats.

Que aquesta mateixa hauria de ser la línia d’actuació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en estudis més especialitzats, en tant sigui possible.

PROPOSEM:

Que siguin convocats concursos de trasllats oferint de manera pedagògica, troncal i prioritària la possibilitat pràctica d’acostament del lloc de treball al de residència.

L’assignació de places resultats de concurs públic utilitzant com a prioritari el criteri de proximitat entre la localitat de residència i a de treball.

Mar 172024
 

LA UTE AP7 VALLÉS SE NIEGA A PROPORCIONAR LOS REGISTROS HORARIOS A LA CGT, ¡Y AHORA ENFRENTA SANCIONES!

Inspección respalda la denuncia sindical, descubriendo prácticas sospechosas.

La empresa afirma que solo muestra datos a los empleados individualmente, ignorando los derechos de la Representación Legal de los Trabajadores.

¡Incumplimiento claro del Estatuto de los Trabajadores!

La UTE debe permitir el acceso a registros de la jornada a la Representación Legal de los Trabajadores según lo dicta la ley en el Artículo 34.9 del ET.

¡Otro caso que pone en entredicho la transparencia y los derechos laborales!

(12/03/2024)

-SECCIÓN SINDICAL DE LA CGT-Ute AP7 Vallés- -SECTOR B04 AP7-

 

Jekk tiġġieled, Sa int!!

Mar 112024
 

Bi tweġiba għall-aħħar dikjarazzjoni tal-UTE bid-data 22/02/24:

Jekk l-Ute tispjega storja, L-RLT jaf ukoll kif jirrakkonta stejjer, Stejjer u Fables ...

Darba waħda kien hemm unjoni temporanja ta 'kumpaniji, Ħalli, li hu ftaħar li huwa l-aktar faċli u l-iktar ġeneruż mal-ħaddiema tiegħu. Huma offrewhom kafè b'xejn, Ġranet addizzjonali u anke massaġġi fil-kamra tal-mistrieħ. madankollu, Wara dik il-faċċata ta 'benevolenza, L-ute kellha pjan moħbi: Huma riedu jneħħu l-benefiċċji kollha tax-xogħol mill-impjegati tagħhom biex jimmassimizzaw il-profitti tagħhom.

Min-naħa l-oħra, Ir-rappreżentazzjoni legali tal-ħaddiema ħdejn il-ħaddiema tax-xogħol, li kienu magħrufa talli kienu bla waqfien fid-difiża tad-drittijiet tal-ħaddiema. Huma ma jittollerawx l-abbuż, u lanqas inġustizzji u kienu lesti li jiġġieldu sa l-aħħar għal dak li kkunsidraw ġust.

Meta kien wasal iż-żmien li tadatta ftehim ġdid, L-UTE ppruvat timponi klawsoli abbużivi li jnaqqsu d-drittijiet tal-ħaddiema. madankollu, dawn, immexxija mit - taqsima tal-Unjoni tal - CGT, Huma rrifjutaw b'mod ċar li jaċċettaw kundizzjonijiet inġusti. Huma mħarrka assemblea u, unanimament, Huma ddeċidew li ma jippermettulhomx jitnaqqsu fis-salarju jew xi benefiċċju ieħor.

Ħalli, sorpriż bir-reżistenza tal-impjegati tiegħu, iddeċieda li jinnunzjahom quddiem il-qrati. Imma għall-isfortuna tiegħu, L-imħallef assenjat għall-każ irriżulta li kien difensur ġust u qalbu tad-drittijiet tax-xogħol. Ċaħad it-talbiet tal-UTE u falla favur il-ħaddiema.

Umiljat u megħlub, L-ute kienet imġiegħla tirtira bid-denb bejn is-saqajn. Hu qatt ma pprova jdgħajjef id-drittijiet tal-impjegati tiegħu mill-ġdid, li ċċelebraw ir-rebħa tagħhom bil-ferħ u l-kburija. U hekk, L-istorja wriet li l-ġustizzja dejjem tipprevali, Anke dwar l-iktar kumpaniji b'saħħithom.

U kulur aħmar, Din l-istorja spiċċat.

                                                                                                                Viva l-ġlieda tal-klassi tal-ġlied!

 

 -Taqsima tat-Trade Union CGT Wied ute AP7- (23/02/2024)

 

Frar 222024
 

Ħbieb, Wara sena mill-ilment tal-kollettiv tas-subrogat ta 'Abertis, fuq tliet ksur ta 'Cun III u l-lott tal-Milied ta' 2021 u wara li ġie trattat:

– 1º Spezzjoni tax-Xogħol Barċellona.
– 2o Taqsima tas-sanzjonijiet tad-dipartiment tal-kumpanija u x-xogħol.
– 3º Dir.gral de rel. Laboratorju., ikollok. Aut., Huma stess. I Salut Lab. Tad-dep. Ta 'kumpanija u xogħol.

Fil-fatt kollha huma wrew li n-nies li jaħdmu u l-kumpanija ġiet sanzjonata bi
Ksur ikkwalifikat bħala serju fi kwistjonijiet tax-xogħol ta 'liġi bla xkiel.

L-UTE llum għarrafna li huma se jikkonformaw parzjalment mar-riżoluzzjoni:
– Proprjetà ta 'Materji tas-Sena 2021, għat - tgawdija tiegħek waqt 2022:
Il 2,5 Kwistjonijiet proprji. (Applikahom biż-żmien, Għall-organizzazzjoni tal-kumpanija. L-ewwel nagħtu parir biex nitolbu 2,5 jiem tal - 22). (Għal dan 24 Għandek total ta ' 5.5 jiem).
– Sena tal-lott tal-Milied 2021.:
Se titħallas fuq il-pagi ta 'Frar. 57,57€. (Innota li huwa rifless fil-pagi bħala kunċett ta 'lott tal-Milied 2021).
– Skeda flessibbli tal-Uffiċċju:
L-UTE tirrifjuta li tadatta l-iskeda kif tfakkar l-arti. 20 Del Cun III.
– PCF Biljett Restaurante:
Il-kumpanija tiċħad id-dritt tal-arti. 38 PCF mingħajr il-possibbiltà li jkollok biljett tar-ristoranti.

Mit-taqsima tal-Unjoni CGT tħallina togħma morra tal-pożizzjoni tal-kumpanija u rridu nesprimu t-tħassib tagħna dwar id-deċiżjoni adottata biex naċċettaw biss parti mir-riżoluzzjonijiet imqajma. Aħna xokkanti l-kriterji tal-kumpanija fl-għażla li nassumu żewġ aspetti biss ta 'dawn ir-riżoluzzjonijiet u nwarrbu l-kumplament. M’għadniex skantati fil-mod kif l-UTE tammetti r-responsabbiltajiet tagħha, F’din l-okkażjoni meta titħalla barra l-konformità mad-dispożizzjonijiet tal-arti.38 ​​tal-PCF, Fir-rigward tar-restorant tal-biljetti, u fl-arti.20 dwar l-iskeda tal-uffiċċju flessibbli.

In-nuqqas ta 'trasparenza tal-kumpanija fil-komunikazzjoni mar-rappreżentanti tal-ħaddiema l-aħħar jum 8, Fir-rigward tal-persunal imsemmi hawn fuq, Fejn intqal li l-ftehim ta 'kostruzzjoni se jiġi applikat mill-pubblikazzjoni ta' Cun IV, U li l-kundizzjonijiet tax-xogħol ta 'Abertis ikomplu. Huwa kontradittorju li n-nuqqas ta 'applikazzjoni ta' l-artikolu ma jiġix ikkoreġut 38 u l-artiklu 20, Peress li l-kumpanija tiżgura li l-kundizzjonijiet ta 'Abertis jinżammu għal dawn l-istaff.

Ir-rispons tal-ute għal dan in-nuqqas ta 'qbil, Kien li se jkomplu japplikaw l-istess kundizzjonijiet li applikaw sal-lum, U l-bqija ma. Jiġifieri li se jkomplu bħal fil-buffet b'xejn, Huma jagħżlu partijiet tal-ftehim li jħobbu u jarmu lil dawk li le. wkoll, Min-naħa l-oħra huma jgħidulna li kienu mħarrka l-kunflitt u fl-istess ħin jiċħduh, Tiddikjara li kont għadni fil-proċess.

 

     Sezzjoni tat-trejdjunjins CGT-UTE AP7 Vallés jekk tiġġieled, Sa int!

 DIKJARAZZJONI INFORMATIVA 20-02-2024

Frar 172024
 

STAHL és una reconeguda multinacional holandesa del sector químic relacionat amb l’equipament de les indústries tèxtil i de la pell ubicada a Parets del Vallès.

STAHL es projecta a l’exterior com a empresa innovadora en l’excel·lència, la recerca, ecologia i sostenibilitat, col·laborant amb l’Ajuntament de Parets del Vallès i obrint les portes als centres educatius de la comarca per mostrar les seves virtuts.

[Alguns links aclaridors]

https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/stahl-iberica-obre-un-nou-centre-de-recerca-a-parets/

http://lederpiel.com/stahl-centro-parets-del-valles/

https://www.parets.cat/actualitat/noticies/parets-commemora-el-dia-internacional-de-les-dones-en-la-ciencia-amb-visites-i-activitats-educatives-amb-el-suport-de-lempresa-stahl-iberica.html

Allò que no explica STAHL i sembla guardar sota la catifa és allò que afecta al seu tracte poc humà amb els i les treballadores: menysteniment, despersonalització, tractament com a números i erosió dels drets laborals.

La legalitat Europea i espanyola permeten i protegeixen que els treballadors i treballadores ens organitzem per defensar els nostres drets i així garantir una vida més digna a les nostres famílies, fills i filles. Però sembla ser que STAHL no hi està pas d’acord.

S’acosten les dates de les eleccions sindicals i la Direcció acomiada a un treballador, estant encara convalescent d’una malaltia, al·legant ACOMIADAMENT OBJECTIU (justificable només per alteracions o reajustaments estructurals de la producció que afectin a la seva solvència) alhora que és en plena dinàmica d’expansió i contractació de nous treballadors.

El cas és que aquest company és ben actiu en la Secció Sindical del la CGT reivindicant millores en els drets de tots els i les treballadores d’STAHL i forma part de la candidatura del nostre sindicat a les esmentades eleccions sindicals.

El company ha estat assenyalat i sentenciat a mode alliçonador aprofitant la seva fragilitat i aïllament social en ser de baixa, com a cap de turc perquè hom es remulli preventivament les barbes si pretén votar la CGT en les properes eleccions sindicals. La por paralitzant corria de boca en boca entre els treballadors i treballadores reivindicatives«qui serà el proper?». Però nosaltres aquesta música ja ens la coneixem! I la ballem prou bé! Potser qui no ho sap és l’empresa.

Incomprensiblement la CGT som l’enemic número 1 d’aquells empresaris sense escrúpols que no desitgen millorar els drets i condicions dels treballadors i treballadores contribuint així a la felicitat global. En canvi els empresaris filantròpics i humanistes adoren la nostra honestedat i abnegació en la lluita pel desenvolupament sostenible del planeta sense pobresa i amb equitat social. I aquesta és l’actuació dels companys i companyes de la CGT a l’empresa. En mans de quina mena d’empresaris és STAHL? De quina banda està?

En qualsevol cas STAHL sempre és a temps de rectificar. És de savis.

De qualsevol de les maneres farem que el nostre company sigui readmès al seu lloc de treball. És a mans de l’empresa que el seu patiment i el de la seva família sigui el més efímer possible. També la prevenció d’un conflicte de desenvolupament incert i que de ben segur tacarà la seva imatge internacional d’empresa innovadora, ecològica, sostenible i social.

No només els companys de feina, sinó tota la CGT no romandrem pas de braços creuats i engeguem tota la xarxa i maquinària d’acció social, unjoni, solidaritat i ajut mutu fins que el company sigui readmès i els drets dels treballadores respectats a per STAHL.

VA PER TU, COMPANY 😉

A QUI NO ENS DEIXA VIURE NO EL DEIXAREM DORMIR TRANQUIL !!

diċembru 072023
 

Ens congratula comunica-vos que des de l’acció conjunta els nuclis d’ensenyament del Maresme i el Vallès Oriental hem forçat a la Generalitat a realitzar-nos la preceptiva revisió mèdica anual a totes les escoles i instituts catalans, en compliment de l’Estatut dels Treballadors i de la Llei de Prevenció de Riscos laborals (que fins ara es passaven pel «folre» amb tota la impunitat).

Com a estratègia hem emprat la suma de moltes denúncies individuals dels i les treballadores a Inspecció del Treball, saltant-nos les meses corporatives ineficients, que no feien més que tirar pilotes fora al respecte. Acció Col·lectiva i Directa en diem.

Arrel de les nostres denúncies la Inspecció del Treball requereix al Departament d’Educació de la Generalitat la seva realització a tots els centres escolars de la xarxa pública no universitària i li dona de termini fins el dia 9 de juliol del 2024 per fer-les efectives.

Siguem a l’aguait des de tots els centres de treball perquè es compleixi i es mantingui la regularitat anual.

Us encoratgem a seguir denunciant a Inspecció del Treball per augmentar encara més la pressió i la vergonya pública de la Generalitat. Triguen un anyet a respondre, però funciona.

Recordem que les denúncies a Inspecció del Treball són gratuïtes i garanteixen la confidencialitat de la persona denunciant.

ANIMEU-VOS A DENUNCIAR I EXIGIR LA REVISIÓ MÈDICA ANUAL A LA VOSTRA ESCOLA, ISTITUT! [també a qualsevol centre de treball de qualsevol sector on no es compleixi]

Us adjuntem l’enllaç al model de denúncia i l’argumentari a exposar. Per qualsevol dubte contacteu amb nosaltres:
vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com

cgtensenyamentmaresme@cgtcatalunya.cat

 

[El model de denúncia]

DEPARTAMENT DE TREBALL I EMPRESA (INSPECCIÓ DEL TREBALL)
https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20558-Denuncia-per-irregularitats-laborals?categoria=&moda=1

EXPOSO:
Que en compliment de l’Article 4.2 de l’Estatut dels Treballadors i dels articles 14 jo 22 de la Llei 31/1995, ta 8 novembru, de Prevención de Riesgos Laborales totes les empreses haurien de realitzar una revisió mèdica anual a tots i totes les treballadores dels seus centres.
Que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya porta anys, en alguns casos fins a una dècada, sense complir aquesta responsabilitat amb els treballadors i treballadores que en depenen, a totes les províncies de la Comunitat autònoma de Catalunya.

SOL·LICITO:
– Que la vostra institució sol·liciti la corresponent documentació al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
– Que la vostra institució posi fi a aquesta negligent actuació que atempta contra el dret a la salut laboral dels i les treballadores.
– Que la vostra institució investigui les causes d’aquesta vulneració i n’estableixi les responsabilitats.
– Que a partir d’aquest mateix curs 202
3-2024 i en endavant el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya compleixi amb la seva obligació de garantir la corresponent revisió mèdica anual a tots i totes les treballadores dels seus centres, o als seus centres i/o organismes que en depenguin, siguin contractats directament, o le. Tanmateix que exerceixi la corresponent responsabilitat proactiva en els casos en què resultats entre els seus treballadors i treballadores ho requereixin.

Novembru 242023
 

fl Picking siempre habíamos estado con los que creíamos eran “los sindicatos”, Comisiones i Ugt. Nos venían, nos montaban todo el tinglado electoral, no nos teníamos que preocupar por nada. Eso sí, cuando había que negociar en el Comité o cuando la empresa se excedía en sus abusos con algunas de las trabajadoras y se les requería asesoramiento y apoyo para combatirlo, la respuesta era “es lo que hay, la ley es así, no se puede hacer más”. Imaginad la rabia e impotencia que generaba en la plantilla: sufrir injusticias, no saber afrontarlas y que tus supuestos defensores pasen de ti porque “es lo que hay”.

Entonces oímos que de los laboratorios Grífols, hartos de lo mismo, se habían pasado en masa un sindicato llamado CGT, que siempre se nos decía que eran unos revolucionarios “cierra empresas”, y ahora les iba mucho mejor. Que hacían y que reivindicaban lo que decidían los trabajadores mismos, vaya.

b'hekk, algunas nos acercamos al local de Mollet del Vallès.

Al principio daba yuyu, gente amable pero directa. No nos prometían precisamente el cielo dorado y sí que ellos y ellas nos acompañarían y ayudarían, pero que éramos nosotras quienes teníamos que ser conscientes de nuestros derechos y aprender a reivindicarlos. Que no hay que saber mucho de leyes, que las leyes están ahí escritas para utilizarlas cuando sean necesarias. Y ser capaces de ir más allá.

El primer día fue quizás para no volver. Pero volvimos.

Y nos ayudaron, vaya si nos ayudaron, pero también nos pasaron la responsabilidad de decidir y ser soberanamente autónomas por primera vez. Y eso cuesta esfuerzo, hasta duele. Pero una vez te liberas del corsé de la dependencia clientelar, vuelas, te sientes valiente, te atreves a vindicar abiertamente aquello que ha de ser tuyo por derecho y que no son limosnas ni migajas del Patrón. Se le llama ver claro.

Y rompimos nuestras cadenas con los sindicatos colaboracionistas con las empresas: Nos presentamos a las elecciones sindicales como nosotras mismas, con las compañeras de la CGT.

Y el día 23 de noviembre votamos. La emoción era grande. Agotadas por el trabajo de preparación realizado, por primera vez por nosotras mismas, emoción por el potencial apoyo (o le) de nuestras propias compañeras al proceso emancipador, miedo a haber dado la cara y si perdíamos tener consecuencias.

Pero ganamos. A veces el hambre de libertad atrae también al pájaro que vive cómodamente alimentado en la jaula. Euforia desenfrenada. Magia. Al principio no nos lo creíamos.

Ahora toca pisar firme y empezar la ardua tarea de vindicar los derechos que durante todos estos años nos ha venido toreando la empresa con la inestimable colaboración de los “asesores sindicales” de los sindicatos-gestoría. PERO AHORA LO HAREMOS NOSOTRAS, UNIDAS, SIN INTERMEDIARIOS.

En esta lucha hemos sido todas mujeres, nuestro 25N ante el patriarcado empresarial.

Un fuerte abrazo agradecido a los y las compañeras de la CGT del Vallès Oriental, todas trabajadoras también.

Nuestra pequeña y modesta revolución, pero nuestra.

ottubru 312023
 

[PEDAGOĠIJA XOGĦOL: Konklużjonijiet tal-Jiem ta’ Riflessjoni Pedagoġika tal-Grupp Isarda]

L-għalliema, Professuri Katalan ilhom jiżviluppaw l-attività professjonali tagħna għal għexieren ta 'snin, tifhem u tieħu l-istudenti fiċ-ċentru tal-proċess tat-tagħlim.

Fuq dawn il-linji, aħna nakkumpanjawhom fl-iżvilupp individwali tal-ħiliet tagħhom, billi nirrispettaw strettament il-pass korrispondenti tat-tagħlim għal kull tifel u żagħżugħ.

Fil-Jiem ta’ Riflessjoni Pedagoġika tagħna, apprezzajna li l-isforz uman u umanistiku enormi li għamlu l-ħaddiema tal-iskejjel Katalani biex jadattaw il-proċess tal-kisba tal-kompetenzi taż-żgħażagħ tagħna għall-karatteristiċi tagħhom stess., bżonnijiet, l-emozzjonijiet u r-ritmi tat-tagħlim m'għandu l-ebda tip ta 'kontinwità deċenti fil-kumpanija Katalan.

Il-kumpanija tagħżel u tissegrega l-ħaddiem żagħżugħ skont il-livelli ta’ kompetenza u esperjenza, jitfa 'l isfel mis-sink il-bagalji kollha u l-isforz pedagoġiku inklużiv u komprensiv implimentat mill-istaff tal-għalliema.

F'dan il-punt: jew l-iskola hija żbaljata, u diġà għandna l-maħbubin politiċi tagħna jaħdmu bis-sħiħ biex iġeddu l-kurrikuli u jadattawhom għal mudell selettiv u segregant kif mitlub mill-kumpanija attwali, jew hija l-kumpanija li teħtieġ b'mod urġenti rikonverżjoni profonda biex tidħol fil-karatteristiċi tas-soċjetà Katalana.

Fl-ewwel analiżi bbażajna fuq l-infallibilità, indipendenza tal-ġudizzju u indipendenza minn lobbies fattwali, tal-klassi politika Katalana meta jiġu ddeterminati l-istudji u l-metodoloġiji xierqa fit-taħriġ tal-Katalani tal-futur.

Minħabba f'hekk, iddeterminajna li hija l-komunità tan-negozju Katalana li tiżbalja fl-approċċ tagħha, peress li tiffoka fuq it-tnaqqis tal-prodott finali u l-profitt.

Huwa ċar ħafna li mudell ta’ negozju li jiffoka l-għanijiet kollha tiegħu fuq dawn il-preċetti qatt mhu se jkun jista’ jimxi id f’id ma’ skola li tkun kompetenti u simpatika għall-bżonnijiet tan-nies.. Dan il-mudell ta' min iħaddem ikun f'kontradizzjoni ma' skola kompetittiva, selettiv, meritokratiċi u segreganti, bi sforz individwalistiku bħala l-valur ewlieni, li tpoġġi lil kull student "f'postu", jiffaċilita bil-kbir "tranżizzjoni ordinata" mill-iskola għax-xogħol. Arranġament "klassist"., bżonn.

Nibdew il-premessa tal-infallibilità tal-kurrikuli ordnati mill-klassi politika tagħna [fil-jiem li ġejjin ta 'analiżi pedagoġika, ir-reviżjoni tal-adegwatezza tagħha hija ppjanata: it-tnejn li huma, bħal oħrajn], il-Grupp Isarda ikkonkluda li l-kumpanija Katalanja għandha neċessarjament tagħmel l-isforz korrispondenti ta 'empatija u titjib korporattiv biex tadatta għall-karatteristiċi u l-ħtiġijiet immanenti tal-popolazzjoni żagħżugħa u adulta tal-Katalunja fis-Seklu XXI..

Sabiex tkun f'armonija mas-soċjetà Katalana tal-lum, in-negozju għandu jivvinta mill-ġdid lilu nnifsu b'mod urġenti u jinnova l-perspettiva tiegħu, ankrat b’mod riġidu fil-produttiviżmu tas-sekli li għaddew li diġà ġew megħluba. Għandu jġedded il-fokus tiegħu u jidderieġih mill-ġdid lejn il-ħaddiem (u ħaddiem) bħala ċentru ta’ interess troniku. Wara kollox, huma l-ħaddiema li jagħmlu x-xogħol possibbli.

Meta titlaq mill-iskola (tfisser istitut, università) żgħażagħ Katalani huma mħarrġa b'mod kompetenti matul għexieren ta' snin ta' proċess ta' tagħlim kumpless u delikat ibbażat fuq l-interessi tagħhom, abbiltajiet u rati ta’ tagħlim, dawn ikunu partikolari u individwalizzati.

Bħal dan, ma jagħmilx sens li l-kumpanija taħrab mill-kors komprensiv iffukat fuq l-istudent li issa qabel billi tagħżel lilu u tbattu emozzjonalment fi proċeduri ta’ frustrazzjoni personali ppubbliċizzata sew.

Hija l-kumpanija li trid tieħu l-isfida li tbiddel il-perspettiva tagħha u tivvinta lilha nnifisha b'mod kreattiv, tadatta l-produzzjoni jew is-servizzi tagħha għall-interessi ta’ kull wieħed u waħda mill-ħaddiema tagħha. L-istess għandu jsir bil-proċessi tal-produzzjoni, ritmi tax-xogħol, kapaċitajiet ta’ kompetenza, uniformijiet, vaganza…

Li huwa diffiċli li tadatta għal diversità bħal din u li kumpanija f'settur wieħed ma tistax tibda tipproduċi t-shirts fl-istess ħin, ħelu, logħob tal-kompjuter u ġamm sabiex dan jikkorrispondi għall-interessi tal-ħaddiema tagħhom, mħarrġa fil-kreattività tat-tagħlim biex titgħallem? U li ma jistax jagħmel l-iskedi u l-vaganzi li jridu, tħallashom is-salarju li għandhom bżonn? Li kull proċess produttiv jeħtieġ organizzazzjoni tajba u ma jistax ikun ibbażat fuq sensiela ta’ avvenimenti improvizzati? Li kumpanija waħda ma tistax tattendi b'mod komprensiv għall-bżonnijiet individwali tagħhom 200 ħaddiema?

Ninsabu fis-seklu 21 u rridu naddattaw għall-isfidi tiegħu.

Kumpaniji avvanzati jridu jibdlu d-diffikultajiet fi taqlib u jarawhom bħala opportunitajiet u sfidi li għandhom jingħelbu jum b’jum.

X'isfida aħjar milli tagħmel il-produzzjoni u s-servizzi tal-pajjiż disponibbli bl-umiltà, interessi, kapaċitajiet u ritmi taċ-ċittadinanza Katalana.

Dak ikun qed jagħmel pajjiż!

Politikanti inti ruħ tgħaffiġ u midfun l-għalliema eċċellenti taħt tunnellati ta 'burokrazija;

Intraprendituri li jagħmluha biss għall-gwadann personali tiegħek:

TASAL HEMM?