La por no ens ha paralitzat!
És cert que la situació actual de pandèmia posa molts entrebancs a la lluita de les treballadores. Les retallades de drets, els confinaments parcials, i la dificultat de relacionar-se fan encara més grossa l’atomització que ja patim des que el capitalisme i el campi qui pugui (individualisme i darwinisme social) han penetrat en els nostres cossos i ments, des dels anys vuitanta i des de tots els àmbits (polític, econòmic, educatiu i comunicatiu) fins a ser considerat l’únic món possible.
Però la pandèmia també ha servit per fer aflorar aquesta reflexió, per veure la importància de tenir uns serveis 100% públics, d’organitzar-se i estar juntes per fer front als embats del poder.
Hem après a organitzar-nos en videoconferències, a aprofitar les xarxes socials per reclamar els nostres drets, a mobilitzar els mitjans, a polititzar els balcons, a teixir xarxes de solidaritat entre les veïnes, a parlar amb qui mai abans ho havíem fet.
Tot i les restriccions, hem estat als carrers, protegint-nos, mantenint les mesures de seguretat, però sense renunciar als nostres drets fonamentals i superant les pors i les contradiccions.
I continuarem sent-hi, de múltiples maneres, però juntes, per conjurar aquest suposat únic món possible, que ni és únic ni és ja possible.
Per això enguany, la CGT Catalunya tornem a convocar vaga general feminista, tot i les inclemències de la pandèmia, perquè un altre cop, ara amb la pandèmia, hem sigut les dones les que més hem pagat els plats trencats.