En el context actual, immersos en una profunda crisi econòmica els efectes de la qual encara s’han de materialitzar i amb una reforma del mercat laboral a les beceroles, el govern de coalició (PSOE i Unidas Podemos) ha llançat una ofensiva contra el sistema educatiu en la seva totalitat, amb l’objectiu d’adaptar-lo a les necessitats del capitalisme contemporani. A la ja aprovada LOMLOE se sumen la nova llei de Formació Professional i la Llei Orgànica del Sistema Universitari (LOSU). A grans trets, la tríada normativa aprofundeix en una senda que ja fa anys que es recorre; la liberalització del sector, la hipertecnificació i hiperespecialització de l’estudiantat i l’obtenció de mà d’obra barata per tal de maximitzar els beneficis empresarials.
Tot i el maquillatge que el Govern pretén donar a la llei al preàmbul, la realitat és que aquesta és una llei que atempta contra els interessos objectius de la classe treballadora en el seu conjunt, tant de l’estudiantat com dels i les treballadores de la universitat.
Per això, denunciem:
El canvi que imposa en els models de finançament
• Que la llei no presenta cap mecanisme específic de finançament públic, de manera que qualsevol mesura que depengui de dotació econòmica queda en paper mullat.
• Que, per contra, l’avantprojecte regula acuradament les vies de finançament privat, promovent el mecenatge, el patrocini i fins i tot la creació i/o participació al capital mercantil d’empreses.
• Que es dota de majors competències el Consell Social, òrgan on tenen forta influència representants del teixit empresarial, cosa que condueix a la subordinació de les universitats a les necessitats d’una branca de la producció o una altra.
El seu impacte en les condicions laborals de la plantilla
• Que en matèria laboral apuntala la doble via, funcionarial i laboral, retallant significativament els drets dels i les treballadores públiques.
• Que en lloc d’assegurar l’estabilització del personal sota un únic model contractual, segrega i atomitza la plantilla legislant sobre una àmplia varietat de figures laborals de caràcter temporal, algunes altament precàries, com el professorat associat, i d’altres que no requeriran concurs públic, com els i les investigadores distingides, cosa que promou les eleccions a dit.
• Que la normativa legalitza la precarietat i pretén realitzar tota una sèrie de canvis estètics, substituint unes figures contractuals per altres, sense que això modifiqui en absolut la realitat material de la plantilla.
• Que malgrat prometre una carrera per al personal d’administració i serveis, l’avantprojecte de llei no aporta res de rellevant que modifiqui la situació del PAS.
• Que sense aportació financera, el nou límit màxim de figures de caràcter laboral només es podrà aconseguir amb acomiadaments massius.
• Que l’exigència d’estades a altres centres per a les acreditacions xoca frontalment amb l’estabilització del personal, posant el focus en l’atracció de “talent”, i amb la conciliació, afectant molt particularment les dones.
• Que la major preponderància atorgada a la transferència repercutirà sobre els i les treballadores, que hauran de destinar més hores perquè les empreses puguin beneficiar-se de les investigacions públiques sense haver d’aportar finançament.
Les seves conseqüències per a l’estudiantat
• Que no aporta cap mecanisme per a la regulació dels preus públics i pretén mantenir un sistema de beques irrisori, en lloc d’apostar per una educació gratuïta a tots els nivells.
• Que s’aprofundeix en la concepció del grau com un estudi de caràcter generalista, fent gairebé indispensable cursar un màster per poder introduir-se al mercat laboral.
• Que els itineraris oberts són una arma de doble tall, ja que l’estudiantat no escull què estudiar en funció únicament de les preferències, sinó també de la pressió del mercat laboral, particularment significativa entre l’estudiantat d’extracció obrera.
• Que la formació dual crea mà d’obra barata per a l’empresariat i una triple escala salarial que servirà com a arma per pressionar a la baixa les condicions de treball de la plantilla.
• Que més enllà del context d’excepcionalitat de la pandèmia, s’obre la porta a la virtualització dels ensenyaments universitaris a través de modalitats virtuals i híbrides, fet que es tradueix en un increment de càrrega de treball per al professorat i en un reforç de la bretxa digital associat a l’accés desigual als equipaments i els coneixements per seguir i impartir aquestes modalitats d’ensenyament.
• Que no hi ha cap proposta que millori la democràcia interna ni la participació de l’estudiantat.
Per tot això, des de la CGT ens oposem frontalment a la LOSU que es vol imposar des del Ministeri d’Universitats i cridem els i les treballadores i l’estudiantat a organitzar-se, no només per aturar la tramitació de la llei sinó per construir una universitat veritablement pública, democràtica i al servei d’aquells i aquelles que la construïm dia a dia, és a dir, els i les treballadores i l’estudiantat.
NO a la LOSU!
Per una universitat al servei de la classe treballadora!
Coordinadora de Recerca i Universitats de la CGT
@cgtinvuni