Els mals pressagis s’han acomplert. Tal i com ja hem denunciat la CGT de Catalunya en dues ocasions el febrer i el maig, s’ha consumat el principi de destrucció del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores. Finalment avui CCOO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME han signat el III Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva.
A l’espera d’analitzar amb detall tots els punts d’aquest acord, hi ha un aspecte que es confirma: la desvinculació de salaris i preus. És a dir, CCOO i UGT han cedit davant una pretensió antiga de la patronal i han acceptat que a partir d’ara l’evolució dels nostres salaris no es relacioni amb l’encariment de la vida. Tot d’una i a cop d’acord, renuncien a un principi del moviment obrer, que és que els salaris es mesuren en funció dels béns als que podem accedir i de les necessitats (alimentació, habitatge, abric, oci, educació, sanitat, etc.) que podem cobrir amb ells.
L’acord al que han arribat, de manera resumida, diu que els salaris pujaran fins un màxim d’un 1% enguany i, en funció de l’evolució del PIB, fins un 1,5% l’any 2016. Ara bé, el topall màxim no garanteix que aquestes mateixes centrals, CCOO i UGT, l’exigeixin en els convenis sectorials i d’empresa, com ja estem veient en molts casos, on defensen pujades salarials encara per sota d’aquests llindars.
Ens diran que a l’acord hi ha una clàusula de revisió salarial a aplicar l’any 2016 en el cas que la “la suma de les inflacions dels dos anys» superi l’increment del 2,5%. El calculat redactat ambigu d’aquesta clàusula fa intuïr que la pujada de preus en un escenari de deflació (punt de sortida IPC el Desembre de 2014 era de -1%) no serà tinguda en compte.
A més, aquesta mateixa clàusula no és vigent el tercer any de vigència de l’acord, el 2017, quan els salaris quedaran ja plenament desvinculats de l’IPC. A banda, en el mateix acord orienta que els increments retributius pactats en els convenis d’empresa vagin a retribucions de caràcter variable, és a dir, no consolidables. En definitiva, malgrat d’una mesura transitòria que en suavitza l’aplicació, ens consoliden els mecanismes per permetre baixades salarials en un futur proper.
Des de la CGT de Catalunya som conscients del complicat que serà revertir aquest acord, doncs patronal i CCOO i UGT tenen molt clar que es necessiten mútuament i tancaran files entorn el pacte subscrit. Però allà on tenim força fem una crida a explicar l’acord a conjunt dels treballadors/es i a la població en general. La lluita en cap cas l’hem perduda. Ara caldrà, empresa a empresa, sector a sector, concretar quins seran els nostres sous. Nosaltres, la CGT, que no acceptem aquesta nova traïció, no ens sentim lligats per aquest acord. I així ho farem valer, amb mobilitzacions i lluita. Fins fer de l’acord paper mullat.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT de Catalunya