Comunicat CGT Catalunya
Si hi ha un col·lectiu vulnerable a la pandèmia de COVID19, aquest és el de la gent gran. No calia fer grans informes per preveure les conseqüències de l’entrada del virus en concentracions de persones tan sensibles: les residències.
Oficialment es reconeixen 1100 defuncions a les residències catalanes per COVID19. La realitat és que són moltes més perquè les morts ‘naturals’ sense contrast de test no sumen a la quantitat reconeguda com a tal. Moltes d’elles ocultades per evitar mala publicitat.
Les nostres seccions sindicals ens han fet arribar casos d’en què s’ordena als treballadors/es no portar màscares ‘perquè els avis estiguin tranquils’, després de no proporcionar EPIs homologats. En altres casos els EPIS esreparteixen només a infermers/es però no a assistentes o personal de neteja, com si el virus actués de forma diferent segons la professió.
La gestió de les residències privades o concertades s’ha demostrat tan nociva com la resta del sector sanitari privatitzat. S’imposa el control de cost per obtenir el màxim de benefici i els resultats els hem vist tots i totes.
De la mateixa forma que per garantir el benestar comú calia posar tot el sector sanitari privat a les ordres de les indicacions públiques, és imperatiu posar sota el control públic les privades i no només la seva ‘gestió’ de forma temporal .
La Generalitat no actua tard, sino tardíssim. Els ulls grossos i manca de supervisió del departament de Treball, afers socials i famílies amb aquestes empreses ens ha abocat a la situació actual.
Ara bé, des del secretariat permanent de la CGT de Catalunya creiem que el que cal fer primer de tot és actuar enèrgicament per aturar aquest desastre. Cal que el Departament de Salut realitzi tests inmediatament per separar casos positius de la resta de la població de residències. Cal que es proporcionin JA equips EPI a TOT el personal, per evitar noves transmissions del virus i protegir als i les treballadores que estan tenint cura de les persones que hi viuen, així com a les persones usuàries. Hi ha moltes vides en joc.
I després caldrà exigir responsabilitats i evidentment posar en mans del sector públic la gestió i propietat de residències i centres sanitaris. La nostra salut no és un negoci.
