Comunicat de l’SP de la CGT de Catalunya amb motiu de l’11 de Setembre
Arriba un nou 11 de Setembre. Des de la CGT de Catalunya volem reiterar en aquesta data el nostre compromís, tal com estableixen els nostres acords confederals, amb la plena defensa del dret a la lliure determinació del poble català i de la resta dels pobles del món. En especial, d’aquells que lluiten activament per exercir aquest dret davant l’opressió dels altres. Des de la nostra organització reivindiquem l’exercici actiu del dret a l’autodeterminació, el qual entenem de forma individual i col·lectiva. L’autodeterminació implica i ha d’implicar la capacitat per decidir-ho tot sobre tot, i s’ha de concretar en la pràctica d’una autogestió real a tots els nivells (econòmic, social, etc). Entès així, és un dret inseparable dels principis anarcosindicalistes i llibertaris que defensem i que informen la nostra història i la nostra tradició de lluita.
Quan parlem d’autodeterminació no ens referim simplement, però, a decidir sobre l’eventual creació d’una nova estructura estatal sobirana o independent respecte d’un o uns altres Estats. No ens referim simplement a decidir sobre la constitució d’un nou Estat que perpetuï sens més l’ordre establert. Nosaltres entenem que l’autodeterminació i l’autogestió (conceptes que entenem com a indestriables) ens han de permetre establir les bases d’una societat lliure de tot Estat opressor, lliure del sistema capitalista i patriarcal que ens sotmet i ens explota.
Enguany ens trobem, com a anarcosindicalistes i llibertàries, davant d’un escenari que ens resulta atípic, almenys en la perspectiva de les últimes dècades. D’una banda, assistim a la convocatòria institucional d’un anomenat referèndum a Catalunya en el qual s’instarà als ciutadans del territori de l’actual «comunitat autònoma» a expressar si desitgen que el mateix es constitueixi com un Estat independent sota la forma d’una República. A manca de veure com s’acaba materialitzant, i malgrat tenir dubtes que aquest eventual referèndum es correspongui exactament amb l’exercici del dret a l’autodeterminació en els termes precisos establerts en els nostres acords confederals, difícilment tindríem motius per oposar-nos a la celebració del mateix i, evidentment, ni volem fer-ho ni ho farem. Nosaltres no ens farem còmplices de cap de les estratègies repressives del règim borbònic ni del poder estatal espanyol i estarem, com hem estat sempre, al costat del nostre poble (que no vol dir, però, com alguns pretenen, estar al costat de les «nostres» institucions). Cap llei, cap tribunal, cap repressor instrumental pot impedir que la gent s’expressi políticament com consideri més adequat, tot practicant la legítima desobediència, si convé, contra un ordre que considera injust.
Però, alhora, tenim dubtes raonables sobre les potencialitats de ruptura d’aquesta convocatòria eixida de l’esfera institucional del poder (fins ara) «autonòmic», i considerem que és honest manifestar-les. Sabem que el dret a l’autodeterminació i a l’autogestió de tots els aspectes de la vida, tal com l’entenem les llibertàries, no està sotmès a cap llei, ni pot tenir com a objectiu la perpetuació de la forma institucional de l’Estat-nació i l’estabilitat de la dominació de les elits capitalistes. Tampoc pot limitar-se el dret a decidir a la simple substitució d’una estructura estatal per una altra d’idèntica mena (però amb una altra bandera onejant als edificis públics) en la qual les classes dominants locals puguin continuar exercint la seva coerció i el seu poder en la forma habitual sobre la classe treballadora i el conjunt de les classes populars. I, sobretot, sabem que el seu exercici no es limita exclusivament a dipositar una papereta dins d’unes urnes en un dia concret, o un cop cada diversos anys. Nosaltres reivindiquem, com hem fet sempre, l’autodeterminació dins del marc de l’exercici col·lectiu i quotidià de la democràcia directa, radical, des de baix, sense límits.
Que tothom ho tingui clar, des de la CGT de Catalunya volem decidir. I volem anar més enllà. Decidir sobre l’exercici de la sobirania del poble català i decidir, especialment, les formes específiques d’organització social i econòmica que ens han de permetre avançar vers la superació del capitalisme i del patriarcat al nostre territori i arreu. És evident que aquestes decisions no estan presents en l’horitzó del proper 1 d’Octubre i, per tant, allò que se’ns planteja no és un procés d’autodeterminació complert. El que se’ns planteja, doncs, és un dret de decisió limitat, en lògica estatal i capitalista. Podem considerar que és una petita passa, però una passa que queda encara lluny del nostre anhel de llibertat. Creiem en l’autodeterminació completa, sense amputacions. I seguirem treballant i lluitant per fer-la realitat, contra tota imposició, tant externa com interna.
Per una societat lliure de persones lliures, exercim l’autodeterminació i l’autogestió!
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya
4 de Setembre de 2017