A l’acord s’ha arribat, després de 15 dies de vaga de 4 hores per torn durant el mes de juliol entre els dies 12 i 31; concentracions diàries davant de l’Ajuntament de Barcelona pels matins i per les tardes; protestar a l’interior del ple de l’ajuntament traient pancartes i cridant consignes; okupar el Vestíbul de l’edifici noble de l’ajuntament durant 3 hores; piquets actius davant de la porta de l’empresa en els diferents torns; ocupació d’un dels centres de treball per part dels vaguistes; contactes amb els diferents grups municipals, ajuntament i empresa; de 11 mediacions en la Conselleria de Treball.
Mentre l’empresa portava una sèrie d’advocats a les reunions nosaltres assistíem el comitè de vaga i assessors del sindicat, pressionant contundentment, però fugint de judicialitzar ni de demanar la intervenció de la inspecció de treball, organismes molt lents en el seu funcionament i menys útils que la pressió que s’exerceix tant amb la vaga com amb la contundència en la negociació.
Però el més important ha estat tenir una plantilla que ha decidit lluitar contra la seva precarietat, han trobat la unitat a la CGT (tenim 61 afiliats i 6 delegats) i la resposta de la afiliació del sindicat que ha estat participant en les diferents mobilitzacions i accions que es convocaven, així com la solidaritat tant de les entitats de la CGT com d’altres organitzacions, i afiliades que han engreixat la caixa de resistència per a què la manca de recursos no fos un problema i ha permès no posar límits als plantejaments de lluita fins aconseguir un acord favorable als treballadors.
També s’havia convocat una nova vaga indefinida de 4 hores a partir del 30 d’agost de 4 hores per torn, que es va deixar en suspens al tenir obertes negociacions i que han fructificat en aquest acord.
Els punts aconseguits i que es van votar a les assemblees de treballadors han estat:
- Negociació d’un Conveni Col·lectiu propi per al Bicing Barcelona.
- Augment salarial 7,389%, amb la seva cotització a la Seguretat Social.
- Cobrament dels retards de 15 mesos, amb la seva cotització a la Seguretat Social.
- Eliminació de la doble escala salarial que afectava al 25% de la plantilla.
- Paga lineal de 1.690€, amb la seva cotització a la Seguretat Social. Aquesta quantitat no es pagarà a aquelles categories que majoritàriament no van secundar les vagues, centre de control, coordinadors i direcció, ja que tenen salaris superiors o ocupen llocs per ’ditcracia’ dels empresaris. Les oficinistes que tampoc van secundar la vaga tot i tenir els salaris més baixos de l’empresa, van participar a l’assemblea on es va decidir si s’acceptava l’acord i després de ser recriminades pels companys, per la seva actitud els dies de vaga i comprometre’s a sumar-s’hi si es convocaven noves mobilitzacions, l’assemblea va decidir que se’ls hi apliqués l’acord.
- Es consideraran festius els dies 24 i 31 de desembre, 15 dies per a les parelles que formalitzin la seva situació en el registre indiferentment del sexe, i ampliació al segon grau del permís de matrimoni, naixement o defunció d’un familiar.
- Conversió en fixe d’un treballador en pràctiques.
- Cobertura econòmica i jurídica de multes i sancions de trànsit, així com recol·locació en cas de la retirada del carnet, en l’exercici de les seves funcions.
- Avaluació de riscos en 3 mesos dels dos centres de treball i de les 434 estacions del Bicing per part de l’empresa, comitè de prevenció, tècnics de CGT i de l’Ajuntament. L’activitat del Bicing porta a Barcelona uns 10 anys funcionant i mai s’havia realitzat una avaluació seriosa de tota la seva activitat.
La part negativa és que la paga lineal de 1690 Euros no es pot consolidar a les nòmines, donat que l’actual licitació en curs quantifica les quantitats econòmiques a cada categoria laboral. Tot i això tenim el compromís de l’Ajuntament, consta a l’acord, de que serà la base que es presentarà a l’empresa que entri a gestionar el Bicing després de la licitació.
Des de la CGT de Barcelona considerem que els punts clau per haver arribat a aquest acord han estat diversos, plantejar mobilitzacions contundents i intenses, no judicialitzar el conflicte donat que l’hauria fet anar més lent, el compromís de la majoria de la plantilla tant en la vaga com en les accions i concentracions, l’actitud decidida de la resta de l’afiliació de la CGT que cada cop que se li ha demanat que participés en alguna de les concentracions ho ha fet, la caixa de resistència ja que els baixos salaris que cobraven haurien impedit mobilitzacions serioses i aconseguir objectius d’aquesta envergadura. Sense cap mena de dubte un exemple de com plantejar mobilitzacions per guanyar.
CGT Barcelona