Ẹdun, Ẹdun i ẹdun… Ayẹwo iṣẹ!

 Euroopu igbese, Ibaraẹnisọrọ, ofin iṣẹ, ikẹkọ, Salud laboral
Feb 102024
 

Massa sovint les empreses vulneren les normes i lleis laborals amb absoluta impunitat.

A les empreses en què els i les treballadores no som organitzades ens trobem en la més absoluta indefensió i submissió, a l’albir del despotisme del patró. I vivim un silenci de por, molta por…

Allà on decidim organitzar-nos amb els companys i companyes, el caliu i la solidaritat mútua ens donen la seguretat per vindicar els nostres drets i dignitat, malgrat les dificultats i la por a represàlies.

No ens enganyem, el sistema polític i legal està dissenyat per dificultar la nostra organització i acció autònoma (acció directa) i afavoreix la suposada «negociació» col·lectiva a les altes esferes pels «sindicats» més domesticats pel poder, premiats amb promoció constant i subvencions directes i favors indirectes. També posa pals a les rodes de l’acció sindical directa alhora que afavoreix la judicialització sistemàtica de qualsevol reclamació (que podria ser resolta amb l’hàbit de vagues o boicots diversos a l’entorn de l’empresa: cap empresa en suporta més de pocs dies, i tenim mil estratègies per fer-les més punyents, llargues tot reduint l’impacte a les nostres butxaques).

Evidentment tot plegat salta pels aires quan l’empresa comunica que vol tancar o reduir la producció. ÉS IMPORTANT CAVAR EL POU ABANS MOLT ABANS DE TENIR SET.

L’Organització Sindical és l’Associació de Treballadors i Treballadores en diverses empreses amb els objectius de defensar els nostres interessos comuns front els empresaris, compartir coneixements, recursos, estratègies, col·laboracions, ajut recíproc i unir forces quan calgui.

Massa sovint els empresaris se senten tan impunes en les seves arbitrarietats i abusos que menystenen la pròpia legalitat:

Lavabos bruts, absència de menjador o vestidors, maquinària en mal estat, ventilació deficient, manca d’equips de protecció personal, incompliment de descansos i dies festius, obligació de superar la jornada laboral legal (fins i tot sense remunerar-ho), diners en negre, incompliment en la remuneració de la categoria del lloc de treball efectuat, incompliments contractuals, amenaces, assetjament… són molt habituals per part dels patrons que «vetllen per nosaltres» sense que ni els Parlaments ni els Governs de torn ni tan sols s’immutin. Simplement miren cap a una altra banda.

* En aquestes situacions existeix una eina útil i efectiva, malgrat ser lenta per la manca d’inversió en personal per desplegar-la amb eficàcia generalitzada: THE DENÚNCIA [CONFIDENCIAL] CHRONICLE TI Iṣẹlẹ NINU GROLOLERS NI atilẹyin ti awọn oṣiṣẹ PANRICO THE INSPECCIÓ DEL TREBALL.

– És un recurs en format d’instància on hem d’indicar les dades personals, les de l’empresa i explicar la situació de flagrant incompliment de qualsevol dret o normativa laboral.

– S’hi poden adjuntar documents i fotografies com a prova.

– La gestió i la nostra identitat ÉS CONFIDENCIAL (només l’Inspector coneixerà la nostra identitat, expressament protegida).

– Es pot presentar per internet:

Aquí, l’enllaç:

https://treball.gencat.cat/ca/ambits/inspeccio/atencio_ciutadana/denunciar/

– En cas de requerir més informació la persona inspectora ens podrà citar (SEMPRE GARANTINT LA NOSTRA CONFIDENCIALITAT).

– Se’ns retornarà per escrit la resolució de la seva actuació.

– Malgrat que triguen mesos, actuen, vaja si ho fan.

* També existeix el BUZÓN DE LA INSPECCIÓN DE TRABAJO Y SEGURIDAD SOCIAL … COLABORA que permet la realització d’una denúncia de manera completament anònima (pot ser de situacions en altres empreses també) de manera que ni tan sols la persona inspectora en tindrà coneixement (en aquesta situació no serem considerades part denunciant interessada i no rebrem cap retorn de l’evolució i desenvolupament del procés d’inspecció).

Aquí, l’enllaç:

https://www.mites.gob.es/itss/web/Atencion_al_Ciudadano/COLABORA_CON_ITSS.html

ÉS MOLT HABITUAL I SATISFACTORI EL PLAER DE VEURE COM, DE COP I VOLTA, L’EMPRESA HO ATURA TOT PER REPARAR URGENTMENT AQUELLES MÀQUINES TAN PERILLOSES DES DE FA ANYS, SABENT QUE ETS L’ÚNICA PERSONA TREBALLADORA QUE EN SAP LA VERITABLE CAUSA, JUNTAMENT AMB EL «JEFE», I QUE HAS ESTAT EL VERITABLE PODER CAUSANT DE LA RESOLUCIÓ D’AQUELLA SITUACIÓ D’INJUSTÍCIA.

Se’n diu Autonomia i Emancipació: UN SOMRIURE ALS LLAVIS.

Awọn igbanilaaye Ilaja tuntun

 Ibaraẹnisọrọ, Conciliació, ofin iṣẹ
Sep 152023
 

Panrico ká isakoso ko fẹ lati pade pẹlu awọn igbimo 27 Ni akọkọ, sọ fun pe “Wọn ko ṣiṣẹ” fun eyiti awọn ọja ti o wa lori awọn selifu fifuyẹ “Ko ṣejade nipasẹ awọn oṣiṣẹ ti PANRICO Santa PERPETUA”, se aprobó en Consejo de Ministros el RDL 5/2023, el cual contempla nuevos permisos en
el ámbito laboral. A continuación os explicamos los principales cambios.

Derecho a la adaptación de jornada, art 34.8:
Se amplían las situaciones en base a las que se puede solicitar una adaptación de jornada:
Las personas que tengan hijos o hijas mayores de 12 ọdún.
El cónyuge o pareja de hecho.
Familiares hasta el segundo grado, así como personas dependientes que convivan en el mismo domicilio, y que
por edad o enfermedad no puedan valerse por sí mismas.
Cabe destacar que se reduce el periodo de negociación de la adaptación de jornada pasando a ser de 15 awọn ọjọ,
en lugar de 30, y antes situaciones como la falta de respuesta por parte de la empresa se considera como
«silencio positivo», considerándose aceptada la petición. Ya no sólo la empresa debe argumentar su negativa a
la propuesta de la persona trabajadora, ahora, además tiene que justificar el por qué de la contrapropuesta
ofertada.

Permisos retribuidos para ausentarse del trabajo, art. 37.3b:
Se amplía el ámbito de los familiares que dan derecho a ausentarse del trabajo con derecho a remuneración, así
como el tiempo del disfrute de determinados permisos. Quedan de esta forma:
15 días naturales remunerados en caso de registro de pareja de hecho.
5 días remunerados por accidente o enfermedad graves, hospitalización o intervención quirúrgica sin
hospitalización que precise reposo domiciliario del cónyuge, pareja de hecho o parientes hasta el segundo grado
por consanguineidad o afinidad, incluido el familiar consanguíneo de la pareja de hecho, así como de cualquier
otra persona que conviva con la persona trabajadora en el mismo domicilio y que requiera el cuidado efectivo de
aquella. De esta manera, pasamos de los 3 días que contemplaba nuestro convenio a tener 2 más.
4 awọn ọjọ máximos al año remunerados debidamente justificados, para ausentarse del trabajo por causa de fuerza
mayor, cuando sea necesario por motivos familiares urgentes relacionados con familiares o personas
convivientes, en caso de enfermedad o accidente que hagan indispensable su presencia inmediata. Se podrá
usar por horas o por días.

Reducciones de jornada por cuidados, art. 37.6:
Aplicable, además de a quien tenga hijos menores de 12 ọdún, a quien tenga hijos/as o personas a cargo con
discapacidad superior al 65%, previamente acreditada antes de que la persona afectada tenga 23 ọdún, soke
awọn 26 ọdún. También para el cuidado, durante la hospitalización y tratamiento continuado, del menor a su cargo
afectado por cáncer u otra enfermedad grave que requiera hospitalizaciones prolongadas hasta los 23 ọdún.

Nuevo permiso parental de 8 semanas no remunerado, art 48 bis:
Permiso parental para las personas trabajadoras de un máximo de 8 semanas, continuas o discontinuas, fun okunrin na
cuidado de hijo, hija o menor acogido por tiempo superior a un año, hasta el momento en que el menor cumpla 8
ọdún. Este permiso podrá disfrutarse a tiempo completo o parcial.
Se notificará a la empresa con una antelación de 10 awọn ọjọ.

El Constitucional avala el despido por absentismo, aunque las ausencias estén justificadas con baja médica

 ofin iṣẹ, Salud laboral
Nov 122019
 

“El derecho fundamental a la SALUD de las personas asalariadas, viene siendo lesionado intencionadamente por parte de la Empresa y ahora, el Tribunal Constitucional, reafirma que la “libertad de empresa y la productividad” son valores superiores a la vida y la salud de las personas trabajadoras”

La Sentencia del Constitucional, además de avalar el despido objetivo cuando la persona trabajadora se ausenta del trabajo por deterioro de su salud y esté justificada dicha ausencia por los servicios médicos, muestra su clara apuesta ideológica y política por una clase determinada, el empresariado y su tasa de ganancia.

Ka siwaju

Igba ikẹkọ: “Dudas Sindicales”, Tuesday 21 de Noviembre a las 9:30h

 Euroopu igbese, ofin iṣẹ, ikẹkọ
Nov 202017
 

awọn Tuesday 21 de Noviembre a las 9:30 h, ninu awọn Centre Civic Can Pantiquet, C. Can Flequer 25, de Mollet, realizaremos una sesión formativa sobre:

Dudas Sindicales

Esta sesión formativa será diferente a lo visto hasta ahora, ya que l@s asistentes plantearan sus dudas, preguntas, inquietudes, ati be be lo., sobre la acción sindical llevada a cabo en las empresas, desde el día a día, hasta los procesos más complejos. Tiene como objetivo general responder a preguntas de acción sindical colectiva.

L@s ponentes: Jessica Bolancel (desde el ámbito jurídico), responderá a las dudas y preguntas, así como tod@s l@s asistentes que puedan asesorar sobre las diferentes temáticas. Esta sesión formativa, como todas, es abierta a toda la afiliación.

Para confirmar tu asistencia, rellena este formulario, donde también puedes exponer tus dudas y preguntas a debatir.

Tuesday 21 de Noviembre a las 9:30 h
Centre Civic le Pantiquet
C. Can Flequer 25
Mollet del Vallès

ilera!

Secretaría de Formación

CGT Vallès Oriental
c / Francesc Macia 51, Mollet del Vallès
Loss: 93 593 1545 / 625 373332
imeeli: cgt.mollet.vo@gmail.com
Web / Facebook / twitter

 

5 anys de contrareforma laboral: La fal·làcia de la creació d’ocupació i la regla del 3×2

 ofin iṣẹ, Alainiṣẹ, Precarios, Reforma laboral
Jul 182017
 

Article de Vidal Aragonès

Vidal Aragonés, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, analitza les dades estadístiques que confronten i desmenteixen radicalment la tesi defensada pel govern del PP que la reforma laboral aprovada l’any 2012 ha contribuït a la creació d’ocupació tot demostrant que l’únic efecte desplegat per la norma ha estat l’extensió de la precarietat i la degradació generalitzada de les condicions laborals.

Durant els darrers anys, coincidint amb la finalització de cadascun dels mesos, el Govern del Partit Popular ha aportat dades relatives a contractació i altes a la Seguretat Social per intentar transmetre la sensació de que es creava ocupació i que, a més, aquesta suposada creació tenia relació amb les contrareformes laborals aprovades per l’Executiu de Rajoy l’any 2012. Ara bé, només cal analitzar les pròpies dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les que es desprenen de l’Enquesta de Població Activa (EPA) per comprovar que als darrers 5 anys no s’ha creat ocupació.

L’EPA del quart trimestre del 2011 (la darrera abans de l’aprovació del Reial Decret Llei 3/2012) situava en 23.440.300 els treballadors actius i en 18.533.000 els ocupats. Cinc any després, les últimes dades de l’EPA corresponents al quart trimestre de 2016 situaven els actius en 23.026.800 i els ocupats en 18.508.100. En definitiva, tant el nombre d’actius com d’ocupats ha disminuït i, per tant, no és possible en absolut parlar de creació d’ocupació.

De la mateixa manera, si optem per l’anàlisi de les dades oficials del Ministeri de Treball relatius a cotitzants, el resultat és el següent: el total de cotitzants adscrits a tots els règims al desembre de 2011 era de 17.361.851 mentre que al gener de 2016 era de 17.104.357. Hem hagut d’esperar al gener de 2017 (17.674.155) per superar la xifra de cotitzants anterior a 2012, si bé encara molt lluny dels 19.161.851cotitzants registrats l’any 2008.

Article sencer al web de CGT Catalonia

Xerrada sobre “Subcontractació, la precarització insuportable i consentida”

 ofin iṣẹ, ikẹkọ, Precarios, Reforma laboral
Feb 232017
 

Xerrada-debat: ’Subcontractació, la precarització insuportable i consentida’

Ojobo 2 Oṣu Kẹta, 10.30h, local CGT Barcelona, Nipasẹ Laietana 18, 9è

A càrrec de:

  • Desiderio Martín, Secretari de Formació i Salut Laboral del Comitè Confederal de la CGT
  • Miguel Moya, del secretariat del Sindicat Federal de Telefònica de CGT

Organitza:
Federació Metal·lúrgica de Catalunya FEMEC-CGT

Unipost ẹjọ nipasẹ Ile-ẹjọ giga ti Orilẹ-ede lati san awọn sisanwo afikun ti 2016 lati ẹjọ CGT kan

 Euroopu igbese, ofin iṣẹ, Idajọ
Feb 232017
 

Unipost condemnada a pagar les pagues extres de 2016: nova victòria per als treballadors/es d’Unipost després de la demanda de CGT

awọn 17 de febrer de 2017 s’ha notificat la sentència del judici celebrat en l’Audiència Nacional (Madrid) el passat 14 ti Kínní, després de la demanda presentada per CGT (a la qual s’ha sumat la de la resta d’Organitzacions Sindicals) pel no abonament del 60% de la paga d’estiu de 2016 ni de la totalitat de la paga de Nadal de l’any 2016. L’empresa disposarà de 5 dies hàbils per presentar recurs davant el Tribunal Suprem.

“Reclamant-se per CGT, Ile-iṣẹ naa ti beere pe gbogbo awọn ẹjọ ati awọn ohun elo ti o lodi si jẹ yokuro ati fowo si ERTE ni yarayara bi o ti ṣee, UGT i USO respecte de UNIPOST l’abonament del 60 per cent no abonat respecte de la paga extraordinària d’estiu i la totalitat del Nadal, amb els de interessos de demora, així com la imposició de multa i condemna al pagament dels honoraris dels lletrats, l’Audiència Nacional estima les demandes per considerar que les reclamacions dineràries efectuades tenen perfecte encaix en la normativa convencional aplicable al cas, i considerar que l’empresa actua amb temeritat i mala fe obligant reiteradament als sindicats a litigar sobre la mateixa qüestió”.

Prèviament es desestimen (a Unipost) les excepcions d’inadequació de procediment, doncs s’impugna una pràctica d’empresa, i de litispendència (l’empresa demanava ajornar el judici), pel fet d’existir un procediment pendent de judici en el qual l’empresa impugna la decisió de la Comissió Consultiva Nacional de Convenis Col·lectius (CCNCC) que va denegar la seva petició de despenjament de Conveni en la qual pretenia retardar l’abonament de la paga de nadal de 2016 al mes de gener de 2018, i és que l’empresa va voler intentar acordar amb els sindicats ajornar la part de la paga de Nadal fins al judici del recurs de la CCNCC, però CGT ES VA NEGAR EN ROTUND.

Article sencer: CGT Catalonia

Promover la atención médica telefónica en lugar de la presencial es una aberración

 ofin iṣẹ, Precarios, Gbangba, Salud laboral, ILERA, Telemarketing
Feb 142017
 

@semgencat aprova que 061 s’atengui per treballadores de telemarketing amb sous ridículs, contractes precaris i fraudulents ni dret a #VAGA https://t.co/2nyWOskism

LA REALITAT DEL 061, O LA VULNERACIÓ DELS DRETS DE LES TREBALLADORES ANAR AL LAVABO, UNA ODISEA…

El Departament de Salut de la Generalitat ha posat en marxa una campanya per tal de descongestionar les urgències dels hospitals mitjançant la recomanació a la població de l’ús de l’assistència telefònica del 061. Ni ekan si, des de l’administració, no es preocupen de com es realitza la gestió dels serveis públics des de les empreses privades, ni si es garanteixen els drets de les treballadores que realitzen aquesta feina.

Les trucades telefòniques al 061 son ateses per treballadores de Contact Center que les deriva a personal sanitari seguint els protocols establerts. Aquesta treballadores sotmeses a una altíssima responsabilitat amb uns drets mínims i salaris precaris.

Gairebé la totalitat de la plantilla del 061 s’ha vist afectada per una modificació substancial de les condicions de treball que en la majoria dels casos no els deixa conciliar la vida laboral amb la familiar.

Aproximadament un 20% dels seus treballadors tenen contractes en frau de llei, sense dret a vacances, sense respectar el conveni col·lectiu de dos caps de setmana lliures al mes i sense saber si continuaran treballant el mes següent. L’11% de la seva plantilla no tenen reconeguda la seva categoria professional.

El SEM (Sistema d’emergències Mèdiques) permet que no es respecti un dret humà fonamental, com el fet d’anar al lavabo. El treballador ha de demanar permís alçant un braç i en funció del volum de trucades se li permet d’anar-hi o no.

Tot això és perquè el SEM és una empresa pública, amb forma de societat anònima i que es regeix per la Llei de Societats Anònimes. Per això subcontracte a Ferrovial Servicios S.A. per gestionar aquest servei, una empresa, que també es regeix per aquesta llei i que a més, cotitza a l’Ibex35 i per aquest motiu els seus inversors n’esperen beneficis a finals d’any.

També des de la Conselleria de Treball se’ls denega el dret constitucional a la vaga, demanant, quan es convoquen vagues, uns serveis mínims del 100% de la plantilla, a pesar de tractar-se d’una empresa privada i de tenir una precarietat laboral lamentable.

Aquests beneficis empresarials són a costa dels drets de les treballadores que atenen aquestes trucades i dels usuaris que continuaran tenint plantes tancades als hospitals sense disposar d’un servei d’urgències de qualitat. Malgrat tot això les treballadores d’aquets serveis conscients de la feina que fan, tractaran les consultes amb amabilitat, diligència i rapidesa perquè malgrat tot, són professionals i atenen a persones.

Link de la campanya de la Generalitat:
http://www.ccma.cat/324/salut-engega-una-campanya-per-descongestionar-les-urgencies-amb-el-061/noticia/2771346/

 

Concentración viernes 27 de enero a INACSA, Sant Celoni, en apoyo de un compañero despedido

 fojusi, ofin iṣẹ, ifihan
Oṣu Kini 232017
 

Awọn tọkọtaya, awọn ẹlẹgbẹ,

este próximo viernes 27 de enero a las 13 y a las 15h, se harán concentraciones delante de la empresa INACSA, en Ctra. Nova, 1B, en La Batlloria, Sant Celoni (estación Gualba de la Renfe). A continuación reproducimos el comunicado explicativo hecho por el sindicato CGT Maresme, donde está afiliado el compañero. Ha sido víctima de acoso por parte de la empresa, motivado por su actividad sindical como delegado de la CGT.

Estamos todos y todas convocados a dar apoyo al compañero Manel Espejo en Sant Celoni, este próximo viernes.

La solidaridad es nuestra mejor arma!

CGT Vallès Oriental
c / Francesc Macia 51, Mollet del Vallès
Loss: 93 593 1545 / 625 373332
imeeli: cgt.mollet.vo@gmail.com
Web / Facebook / twitter

 

INACSA FA ASSETJAMENT LABORAL!
Solidaritat amb Manel Espejo, treballador injustament acomiadat

Concentració (pancartada) en suport i solidaritat cap al company Manel Espejo. L’empresa privada INACSA (Industrias del Acetato de Celulosa S.A.) a la qual treballava el va acomiadar injustament patint prèviament assetjament laboral.

La Concentració (pancartada) tindrà lloc el divendres 27 de gener del 2017 de les 13h a les 15h davant l’empresa INACSA situada a Ctra. Nova, 1B, 08476 Sant Celoni, Barcelona.

Manel Espejo (treballador de l’empresa INACSA i representant dels treballadors en el comitè d’empresa per part del sindicat CGT) va ser acomiadat després de patir assetjament laboral (un any aproximadament).

  • L’empresa INACSA li va restringir els seus drets sindicals prohibint-li l’entrada al recinte per poder exercir els seus drets com a representant dels treballadors.
  • En una reunió del comitè d’empresa el gerent va fer comentaris despectius cap al company M. Espejo. (Convidant-lo a marxar de l’empresa).
  • Per aquesta, i per moltes més actuacions per part de l’empresa, queda demostrat l’assetjament laboral al nostre company.

Contra l’assetjament laboral i els acomiadaments injustos tolerància zero!

CGT Maresme
maresme.cgt@gmail.com
C/ Unió, 38 lows
Mataró, BA 08302
Loss: 93 790 82 61

CGT convoca vaga al sector del Telemarqueting el 26 de gener per un conveni digne

 fojusi, ofin iṣẹ, ifihan, Telemarketing
Oṣu Kini 232017
 

TELEMARQUETING:ENS MOVEM PER UN CONVENI JUST I DIGNE

26 DE GENER: MOBILITZACIÓ A BARCELONA

El dijous 26 ti Oṣu Kini, les treballadores del sector del telemàrketing tenim una nova oportunitat per fer-nos visibles i lluitar per millorar les nostres condicions de treball.

No és un dia per fer-li el joc a les nostres empreses anant a treballar ni tampoc és un dia per quedar-se a casa descansant. Toca sortir al carrer i fer-nos sentir.

Ens sobren motius per fer-ho:

  • Tenim el sou congelat des del gener de l’any 2014
  • La patronal no proposa cap revisió salarial
  • Podem ser acomiadats a baix cost per “disminució del volum de la campanya” (article 17)
  • Podem ser acomiadats a baix cost per “canvi d’empresa” (article 18)
  • Es manté la contractació precària per ETT, eventual o per obra i servei
  • Es mantenen les jornades parcials com les més habituals.
  • Seguim perdent dies festius quan coincideixen amb les nostres lliurances. (…)

CONCENTRACIONS DAVANT D’EMPRESES

9h sortida Plaça Antonio López (Nipasẹ Laietana – oficina Correus)

10h recorregut a peu pel Poble Nou passant per Arvato Qualytel (Pallars 108), Teleperformance Espanya (Sancho Àvila 60), Emergia Call Center (Sancho Àvila 60), Knecta Bto (Llacuna 56).

12.30h Conecta SL (Entença 332)

CONCENTRACIÓ DAVANT LA PATRONAL

13h Patronal Telemarqueting c/Entença 218.

THE 26 DE GENER A LA VAGA PER UN CONVENI DIGNE!

Article sencer: CGT Catalonia

 

Sector Federal de Telemarqueting de la CGT
https://www.cgt-telemarketing.es/
https://www.facebook.com/cgttelemarketing/
https://twitter.com/cgttelem

Sessió formativa: La contractació temporal i contractes interins després de les recents sentències judicials de la UE

 ofin iṣẹ, ikẹkọ, Precarios, Reforma laboral
Oṣu Kini 022017
 

Formacio CGT: Contractació temporalConferència d’afiliats/des i delegats/es de la CGT de Catalunya

impartida pel magistrat del TSJC Carlos Hugo Preciado amb el títol: “La contractació temporal i contractes interins després de les recents sentències judicials de la UE”

La sentència del 14/09/2016 del Tribunal superior de justícia de la UE (SSTJUE) fixa importants limitacions a l’encadenament de contractes eventuals i als contractes interins a les administracions públiques. A fi de conèixer els aspectes bàsics de la nova situació jurídica i les seves possibilitats per a la nostra acció sindical, des de la CGT de Catalunya s’ha planificat la següent

La sessió de formació es durà a terme el Friday 13 Oṣu Kini, ti 10 a 14 h a la sala d’actes del Centre Cívic Fort Pienc (Plaça Fort Pienc, 4-5, Barcelona) (enllaç a mapa)

Aquest tema afecta de manera molt especial a les administracions públiques, a l’àmbit sanitari i a l’educació. Donat que l’aforament de la sala és limitat, demanem que realitzeu inscripció prèvia per correu electrònic formacio@cgtcatalunya.cat indicant federació/sindicat/secció sindical i el número de persones.

Adjuntem cartell.

Ilera ati ominira

Secretaria de Formació
CGT de Catalunya

Ile-ẹjọ giga julọ ṣe onigbọwọ pe gbogbo awọn awin le sọ asọye ti awọn adehun naa

 ofin iṣẹ, awọn iroyin, Telemarketing
Oṣu kejila 312016
 

Adehun TelemarketingCGT informa d’una transcendent sentència per a tota la negociació col·lectiva que dóna la raó a la demanda interposada en solitari per aquesta organització quant al conveni de Contact Center.

Fa més de dos anys CGT va denunciar la vigència del Conveni del Telemarqueting. Un conveni que havia tingut una vigència de 5 anys i que des del nostre punt condemnava als treballadors de Telemarqueting a la precarietat. Havia arribat el moment de negociar un nou conveni i de canviar les nostres condicions laborals.

Encara que després de la denúncia de CGT es va començar a negociar el nou conveni el Ministeri de Treball no va donar per vàlida nostra denúncia. Va dir el Ministeri de Treball que per començar a negociar el nou conveni havia d’haver-hi acord de la majoria sindicats de la taula, no valent la denúncia de CGT, un sindicat amb la representativitat suficient per a això.

En aquesta sentència del Ple de la Sala de Social del TRIBUNAL SUPREM (Sentencia núm. 1035/2016) ens dóna la raó i es declara la validesa de la denúncia del II Conveni Col·lectiu de Contact Center promoguda per CGT el 28 d’octubre de 2014. A més s’anul·la les Resolucions administratives impugnades, ti 5 Kọkànlá Oṣù 2014 (Sotsdirecció General de Relacions Laborals) i de 16 ti Oṣù Kejìlá ti 2014 (Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, Sotsdirecció General de Recursos) pel que es reconeix el dret de la CGT al fet que el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social registri el seu escrit de denúncia del II Conveni Col·lectiu de Contact Center.

La sentència deixa clar que “limitar la possibilitat de denunciar un conveni col·lectiu negociat conforme al Títol III del ET als qui ho han subscrit resultaria poc compatible amb la seva eficàcia normativa i general (art. 82.3 ET) i fins i tot podria presentar problemes de compatibilitat amb la llibertat sindical (art. 28.1 CE).”

A més abunda recalcat que “El pluralisme sindical queda indirectament soscavat si s’imposa una unitat d’acció per a un acte els efectes del qual no són directament normatius i l’abast dels quals pot venir condicionat pel conveni al fet que es refereix. En suma: solament si els termes legals són inequívocs hauríem de restringir la legitimació per denunciar el conveni als qui posseeixen legitimació plena per negociar. I les previsions normatives, lluny de ser inequívoques en tal direcció més aviat aboquen al resultat contrari.”

CGT es congratula d’aquesta sentència assolida en solitari contra el Ministeri de Treball, la patronal i la resta de sindicats legitimats per negociar aquest conveni, dels quals recorda que cap es va adherir a aquesta demanda. Aquesta sentència solament abunda a millorar els drets dels treballadors ara i en el futur ja que CGT utilitzarà tots els seus drets per defensar-los, malgrat a qui li pesi.

CGT – Sector Federal de Telemarqueting
https://www.cgt-telemarketing.es/
https://www.facebook.com/cgttelemarketing/
https://twitter.com/cgttelem

La sentència:
http://cgt.org.es/sites/default/files/Sentencia-Tribunal-Supremo-Denuncia-Convenio_0.pdf

Ọsẹ ti iṣe lodi si TTIP ati CETA

 Ibaraẹnisọrọ, ofin iṣẹ, okeere, TTIP-CETA, Idapọ Yuroopu
Oct 092016
 

KO TIPT igbese CGT VOOhun ti a pe ni Iṣowo Transatlantic ati Adehun Idoko-owo (TTIP ni ede Gẹẹsi), pe wọn pinnu lati fowo si laarin European Union ati US, ati Adehun Iṣowo Iṣowo ati Iṣowo (CETA ni ede Gẹẹsi), laarin awọn European Union ati Canada, meji ni “awọn adehun” ti o gbiyanju lati ajiwo ni ikoko ati ki o fẹ lati lọ lekunrere, ṣugbọn iyẹn yoo yi otitọ wa pada patapata bi oṣiṣẹ, ati bi ara ilu ni awọn awujọ wa.

Awọn meji wọnyi “awọn adehun” Wọn wa lati dọgbadọgba awọn ilana ofin ni ẹgbẹ mejeeji ti Atlantic si awọn ofin ti o ṣe pataki ere ati ole jija nipasẹ awọn orilẹ-ede pupọ ati awọn ile-iṣẹ eto-ọrọ aje nla., pẹlu awọn complicit ifowosowopo ti awọn ipinle, awọn ijọba, intermediaries, awọn ile-iṣẹ ati awọn parasites miiran ti eto capitalist.

Awọn adehun wọnyi ti wọn yoo fowo si laarin ara wọn, ṣugbọn ti o ni akọkọ ibi kan wa ati ki o wa, awọn ṣiṣẹ kilasi, wọn jẹ ikọlu lati ṣe ilana panorama tuntun ti wọn pinnu lati fi idi mulẹ, dibon lati jiyan pẹlu awọn nla luba ti “idagbasoke oro aje” ati awọn “ifigagbaga”. Ni afikun si gbogbo awọn agbegbe ti o kan awọn adehun wọnyi, bi abemi, imototo, agrarian, ofin, oloselu na, Ẹkọ naa, ati be be lo, o han ni kn awọn oniwe-fojusi lori isejade eto, Ninu aye laala. Ti ọna siwaju jẹ awoṣe iṣẹ iṣẹ Yankee, a ni kedere.

Ikọlu lori awọn ẹtọ iṣẹ

Pẹlu iyi si iṣẹ ati awọn ẹtọ ẹgbẹ, ranti pe isokan le ja si imudogba sisale. Ni Orilẹ Amẹrika, awọn ẹtọ laala ati ẹgbẹ ṣe akiyesi nipasẹ isansa wọn, lakoko ti o wa ni European Union fun bayi wọn jẹ iṣeduro, sugbon ko isokan, ni o kere formally.

AMẸRIKA ti fowo si meji nikan ninu awọn apejọ mẹjọ ti Ajo Agbaye ti Iṣẹ (OIT), Awọn alatako ti iṣẹ ọmọ ati iṣẹ ẹrú, ṣugbọn kii ṣe awọn ti o tọka si idunadura apapọ tabi ẹtọ ti iṣeto ati ajọṣepọ. Tabi ko ti fọwọsi Majẹmu Kariaye lori Awọn ẹtọ Iṣowo (pẹlu laala, Euroopu ati ilera), awujo ati asa, ti a gba nipasẹ Apejọ Gbogbogbo ti United Nations. Ni AMẸRIKA “awọn ohun elo lati ṣiṣẹ” wa (wiwa fun oojọ tabi employability), ni ibi iṣẹ. Ipe naa ti ṣafihan Owo iṣẹ, gbigba eyikeyi iṣẹ labẹ titẹ nipasẹ awọn alainiṣẹ (lati oju iran neoliberal, awọn alainiṣẹ ni o ni iduro fun ipo tiwọn, ati pe kii ṣe si ọrọ-ọrọ ti ọrọ-aje ti o ṣe agbejade alainiṣẹ, osi ati aidogba), eyi ti a tun npe ni paradoxically ẹtọ lati ṣiṣẹ (ẹtọ lati ṣiṣẹ). Iye owo ti o kere julọ ko ni idasilẹ, tabi ailewu ati ilera ni ibi iṣẹ.

Ni afikun si gbogbo awọn agbegbe ti o kan awọn adehun wọnyi, a ṣe afihan ikọlu taara ti wọn tumọ si awọn ẹtọ wa bi oṣiṣẹ ati oṣiṣẹ, tẹlẹ lu to fun odun, ṣugbọn kika ti a ti wa ni ṣi ija ati Annabi a aye ti dogba ati free eniyan, laisi awọn asia tabi awọn aala, laisi oluwa tabi ẹrú.

Awọn iṣe lodi si TTIP ati CETA

Fun gbogbo eyi, lati CGT del Vallès Oriental a pejọ ati sọ nipa awọn iṣe lodi si TTIP ati CETA pe a yoo ṣe wiwa yii. Thursday 13 October ninu Mollet del Vallès, pẹlu awọn tabili alaye ni owurọ ati ọsan, ifitonileti nipa itumọ ati ipari ti awọn adehun wọnyi, àti bí wọ́n ṣe lè nípa lórí ìgbésí ayé wa àti ti pílánẹ́ẹ̀tì lápapọ̀. Bakanna, awọn Ọjọ Satide 15 October ọkan ti a ti pè okeere ọjọ ti ija lodi si TTIP ni gbogbo Europe, eyiti a darapọ mọ pẹlu ṣiṣayẹwo fidio alapejọ asọye ati ọrọ ifọrọwerọ ti o tẹle, ninu Satidee, Ọjọ Satide 15 Oṣu Kẹwa ni 6:00 owurọ..

Lati CGT Vallès Oriental a tako ati sọ rara si awọn adehun kapitalisimu ti ibi-afẹde kanṣoṣo ni lati tuka ẹgbẹ oṣiṣẹ patapata lati fa ọja iṣẹ ẹru ni awọn idiyele idunadura ati laisi eyikeyi iru awọn ẹtọ.

KO al TTIP, CETA ati awọn adehun iṣowo ọfẹ miiran!!

 

CGT Vallès Oriental
c / Francesc Macia 51, Mollet del Vallès
Loss: 93 593 1545 / 625 373332
imeeli: cgt.mollet.vo@gmail.com
Web / Facebook / twitter

 

La justicia europea veta discriminar la indemnització entre temporals i fixos i capgira el sistema d’interins del sector públic

 ofin iṣẹ, Idajọ, awọn iroyin, Precarios, Reforma laboral, Idapọ Yuroopu
Sep 252016
 

Una sentència del TJUE qüestiona la diferent indemnització entre els contractes temporals i els indefinits. Els juristes consideren que la resolució obligarà a fer canvis en l’Estatut dels Treballadors.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que qüestiona el tracte que es dóna en el mercat laboral espanyol als contractes temporals davant els indefinits en cas d’extinció ha provocat una reacció d’interpretacions d’agents socials, administracions i advocacia. La sentència del tribunal europeu de Luxemburg que obliga a indemnitzar una treballadora interina capgirarà bona part de la legislació laboral espanyola. No estan clars els terminis perquè aquesta legislació s’adapti a aquesta sentència però, de moment i mentre això no passi, els arguments utilitzats pel tribunal europeu permetran als demandants tenir més força jurídica per convèncer els jutges.

La sentència dinamita tota la forma de contractació que s’ha estat fent a Espanya per totes les administracions, tant la local, l’autonòmica i l’estatal, en matèria de contractació de personal al servei de l’administració. El que requereix és un canvi normatiu a gran escala, no només de l’Estatut dels Treballadors, que per suposat s’ha de modificar per fer-se ressò d’aquesta sentència, sinó que també s’haurien de modificar les normes autonòmiques.

És una sentència molt rellevant, que marcarà un abans i un després, i que diu que un treballador interí ha de ser indemnitzat igual que ho seria un treballador fix quan acaba el seu contracte.

0 dies per any treballat és la indemnització que rep un empleat interí un cop conclou la relació laboral.

12 dies per any treballat rep com a indemnització un empleat temporal un cop finalitzada la relació laboral.

La legislació espanyola recull diverses indemnitzacions un cop conclou la relació laboral: 12 dies per any treballat en els contractes laborals, 20 dies per any en els indefinits amb acomiadament procedent i 33 dies en els indefinits amb acomiadament improcedent. Els interins, per la seva banda, tenen un contracte temporal que no els dóna dret a cap indemnització un cop conclou la relació laboral. També existeixen contractes de formació, sense cap mena d’indemnització un cop caduquen.

>> Ni kikun article ni CGT Catalunya