Lati Gbogbogbo Confederation of Labor a fẹ lati fi wa ni kikun support ati isokan pẹlu gbogbo awọn asasala lati Moria, lori erekusu Lesbos Greek, tí wọ́n ní láti jáde kúrò lọ́dọ̀ rẹ̀ látàrí ìyọrísí iná tó ba Àgọ́ Àwọn Olùwá-ibi-ìsádi jẹ́ níbi tí wọ́n ti ń gbé lọ́nà tí kò dáa látìgbà tí wọ́n ti dé erékùṣù náà lẹ́yìn tí wọ́n sá kúrò ní orílẹ̀-èdè wọn..
Tesiwaju kika »
awọn 16 de febrer s’ha ratificat al Parlament Europeu el CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreemet). Aquest Tractat, va ser signat pel Consell Europeu i Canadà el 30 d’Octubre passat, i amb la confirmació pel Parlament Europeu es consuma la venda de la sobirania d’Europa a les grans corporacions transnacionals amb a la complicitat de la classe política que, una vegada més, defensa els interessos del gran capital per sobre dels interessos dels seus pobles, pensant segurament per quina porta giratòria entrarà en els Consells d’Administració d’aquestes Transnacionals a les quals tan bé han servit.
[…]
Particularment penosa ha estat l’actuació de les eurodiputades i eurodiputats “socialdemòcrates” del PSOE, que al contrari que els seus col·legues europeus que estaven dividits i conseqüentment una part d’ells han votat no, les seves senyories del PSOE, impassibles, han defensat i votat en bloc juntament amb els altres grups de la gran coalició, PP i Ciutadans, sí al CETA.
[…]
En la votació el que s’ha dirimit al Parlament Europeu és quelcom més que una votació sobre un acord comercial, s’ha votat un model de societat al servei de les elits econòmiques que portarà més desigualtat, pobresa i precarietat al 90 per cent de la població, amb la desregularització del mercat laboral, la sortida al mercat dels serveis públics destruint la nostra manera de vida, acabant amb la nostra agricultura mediterrània a major glòria de la agroindustria contaminant i tòxica de les grans corporacions nord-americanes.
[…]
Des de CGT, seguirem treballant al costat de la campanya No al TTIP recordant que malgrat el resultat de la votació cap lluita està perduda. L’acord amb Canadà té un obligat pas pels parlaments estatals i alguns regionals, la seva tramitació pot oferir algunes sorpreses. En aquest procés es trobaria una oportunitat d’acabar definitivament amb ell. Per a això és necessària la coordinació en la lluita perquè només amb la pressió popular i la societat civil organitzada al carrer, podrem aconseguir-ho.
Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT
Article sencer: CGT Catalonia
Des de l’Assemblea Popular de Mollet ens conviden aquest diumenge 12 de febrer a partir de les 11h, a les activitats que es faran per a donar soport a la campanya per les persones refugiades.
A Mollet del Vallès, VOLEM ACOLLIR
Trobada lúdica i reivindicativa
Recollida de signatures
Testimonis de persones refugiades, amb la preséncia de Lamine Bathily, del Sindicat de Manters.
Amb les actuacions de:
I cercavilla a partir de les 13h amb:
Mollet del Vallès
Diumenge 12 ti Kínní, 11.00h
Plaça de Catalunya (Ibujoko mẹrin)
Assemblea Popular de Mollet
Awọn alafaramo diẹ fẹ lati ṣeto ẹgbẹ kan lati ronu ati ṣiṣẹ lodi si awọn aala pẹlu idojukọ lori iṣipopada ọfẹ ti awọn eniyan ṣugbọn tun ṣe akiyesi ohun ti o bẹrẹ iwulo lati jade ati wa ibi aabo., bakannaa awọn aala ojoojumọ ti a rii ni ilu tabi agbegbe wa (CIE, deportations, ẹlẹyamẹya, exploitsations…)
Ọpọlọpọ iṣẹ wa niwaju ati diẹ sii ti a ṣe dara julọ. Ti o ba fẹ lati kopa, a pe ọ si ipade kan nibiti a yoo gbiyanju lati ṣalaye ara wa nipa wiwa awọn idahun si:
Ipade na yoo jẹ Ọjọbọ ti n bọ 25 lati January to 18:30 ni olu ti CGT ti Catalonia (Pẹlu awọn ilu 59, lows, sunmo Sants Estación) ṣii si ẹnikẹni ti o somọ pẹlu CGT ti Catalonia.
Ti o ba ro pe ọrọ yii nilo lati ṣiṣẹ lori ati pe o ni itara lati ṣe iranlọwọ ni eyikeyi ọna ti o le, wá kopa.
+ alaye: article CGT Catalonia
+ alaye: article CGT Provincial Council of Barcelona
CGT Catalonia
Akowe ti awujo igbese – Igbimọ Confederate
Ni ekan si. Ti o ba jẹ pe awọn ọsẹ diẹ sẹhin Lola ẹlẹgbẹ wa ni lati jiya oju otitọ ti Yuroopu kan ti o ṣaisan ti ẹlẹyamẹya ti igbekalẹ igbekalẹ, bayi o jẹ Begoña ati Mikel. Gẹgẹbi apakan ti ipolongo aigbọran, awọn ọmọ ẹgbẹ ti Awujọ Awujọ Yẹ ti Euskal Herria ti mu eyi 28 ti Oṣù Kejìlá nipasẹ awọn ọlọpa Giriki, nígbà tí wọ́n ń gbìyànjú láti gba àwọn olùwá-ibi-ìsádi mẹ́jọ kọjá nínú ọkọ̀ ayọ́kẹ́lẹ́ kan.
Itan ti asasala kọọkan gbe sinu apoeyin rẹ ni ọpọlọpọ awọn oju-iwe ti awọn ọna ti o lewu, nígbà míràn sá ogun tàbí inúnibíni ìṣèlú, miiran ti misery. Ti o ba ni orire to lati ma jẹ nọmba miiran lati ṣafikun si ẹgbẹẹgbẹrun ti awọn omi riru lododun ni Mẹditarenia, igbesi aye ikọkọ n duro de ọ laarin awọn aala titi ti o fi de opin irin ajo rẹ, nibiti ohun elo imunibinu ti awọn ipinlẹ yoo wa ọ lati tii ọ ni CIE tabi firanṣẹ si agbegbe ailewu kan, gẹgẹbi ibudo ifọkansi Turki.
Ni itẹlera ti awọn iwa-ipa si eda eniyan awọn eniyan wa ti o na ọwọ wọn ni iṣọkan. Eyi jẹ itẹwẹgba si awọn ipinlẹ. Ati pe o jẹ nitori pe kii ṣe awọn ipe nikan sinu ibeere montage ẹlẹyamẹya ti odi Yuroopu, ṣugbọn nitori pe o tun tu awọn ọrọ igbekalẹ eke tu: boju rotten ti ko le bo oju otitọ ti eto kapitalisimu Yuroopu mọ.
CGT ti Catalonia ṣe afihan iṣọkan ti nṣiṣe lọwọ pẹlu awọn ẹlẹgbẹ meji ti o daduro ati pe o jẹ ki ararẹ wa si ẹgbẹ atilẹyin rẹ.
Yẹ Secretariat ti awọn Confederal igbimo ti awọn CGT of Catalonia
29 ti Oṣù Kejìlá ti 2016
Ohun ti a pe ni Iṣowo Transatlantic ati Adehun Idoko-owo (TTIP ni ede Gẹẹsi), pe wọn pinnu lati fowo si laarin European Union ati US, ati Adehun Iṣowo Iṣowo ati Iṣowo (CETA ni ede Gẹẹsi), laarin awọn European Union ati Canada, meji ni “awọn adehun” ti o gbiyanju lati ajiwo ni ikoko ati ki o fẹ lati lọ lekunrere, ṣugbọn iyẹn yoo yi otitọ wa pada patapata bi oṣiṣẹ, ati bi ara ilu ni awọn awujọ wa.
Awọn meji wọnyi “awọn adehun” Wọn wa lati dọgbadọgba awọn ilana ofin ni ẹgbẹ mejeeji ti Atlantic si awọn ofin ti o ṣe pataki ere ati ole jija nipasẹ awọn orilẹ-ede pupọ ati awọn ile-iṣẹ eto-ọrọ aje nla., pẹlu awọn complicit ifowosowopo ti awọn ipinle, awọn ijọba, intermediaries, awọn ile-iṣẹ ati awọn parasites miiran ti eto capitalist.
Awọn adehun wọnyi ti wọn yoo fowo si laarin ara wọn, ṣugbọn ti o ni akọkọ ibi kan wa ati ki o wa, awọn ṣiṣẹ kilasi, wọn jẹ ikọlu lati ṣe ilana panorama tuntun ti wọn pinnu lati fi idi mulẹ, dibon lati jiyan pẹlu awọn nla luba ti “idagbasoke oro aje” ati awọn “ifigagbaga”. Ni afikun si gbogbo awọn agbegbe ti o kan awọn adehun wọnyi, bi abemi, imototo, agrarian, ofin, oloselu na, Ẹkọ naa, ati be be lo, o han ni kn awọn oniwe-fojusi lori isejade eto, Ninu aye laala. Ti ọna siwaju jẹ awoṣe iṣẹ iṣẹ Yankee, a ni kedere.
Ikọlu lori awọn ẹtọ iṣẹ
Pẹlu iyi si iṣẹ ati awọn ẹtọ ẹgbẹ, ranti pe isokan le ja si imudogba sisale. Ni Orilẹ Amẹrika, awọn ẹtọ laala ati ẹgbẹ ṣe akiyesi nipasẹ isansa wọn, lakoko ti o wa ni European Union fun bayi wọn jẹ iṣeduro, sugbon ko isokan, ni o kere formally.
AMẸRIKA ti fowo si meji nikan ninu awọn apejọ mẹjọ ti Ajo Agbaye ti Iṣẹ (OIT), Awọn alatako ti iṣẹ ọmọ ati iṣẹ ẹrú, ṣugbọn kii ṣe awọn ti o tọka si idunadura apapọ tabi ẹtọ ti iṣeto ati ajọṣepọ. Tabi ko ti fọwọsi Majẹmu Kariaye lori Awọn ẹtọ Iṣowo (pẹlu laala, Euroopu ati ilera), awujo ati asa, ti a gba nipasẹ Apejọ Gbogbogbo ti United Nations. Ni AMẸRIKA “awọn ohun elo lati ṣiṣẹ” wa (wiwa fun oojọ tabi employability), ni ibi iṣẹ. Ipe naa ti ṣafihan Owo iṣẹ, gbigba eyikeyi iṣẹ labẹ titẹ nipasẹ awọn alainiṣẹ (lati oju iran neoliberal, awọn alainiṣẹ ni o ni iduro fun ipo tiwọn, ati pe kii ṣe si ọrọ-ọrọ ti ọrọ-aje ti o ṣe agbejade alainiṣẹ, osi ati aidogba), eyi ti a tun npe ni paradoxically ẹtọ lati ṣiṣẹ (ẹtọ lati ṣiṣẹ). Iye owo ti o kere julọ ko ni idasilẹ, tabi ailewu ati ilera ni ibi iṣẹ.
Ni afikun si gbogbo awọn agbegbe ti o kan awọn adehun wọnyi, a ṣe afihan ikọlu taara ti wọn tumọ si awọn ẹtọ wa bi oṣiṣẹ ati oṣiṣẹ, tẹlẹ lu to fun odun, ṣugbọn kika ti a ti wa ni ṣi ija ati Annabi a aye ti dogba ati free eniyan, laisi awọn asia tabi awọn aala, laisi oluwa tabi ẹrú.
Awọn iṣe lodi si TTIP ati CETA
Fun gbogbo eyi, lati CGT del Vallès Oriental a pejọ ati sọ nipa awọn iṣe lodi si TTIP ati CETA pe a yoo ṣe wiwa yii. Thursday 13 October ninu Mollet del Vallès, pẹlu awọn tabili alaye ni owurọ ati ọsan, ifitonileti nipa itumọ ati ipari ti awọn adehun wọnyi, àti bí wọ́n ṣe lè nípa lórí ìgbésí ayé wa àti ti pílánẹ́ẹ̀tì lápapọ̀. Bakanna, awọn Ọjọ Satide 15 October ọkan ti a ti pè okeere ọjọ ti ija lodi si TTIP ni gbogbo Europe, eyiti a darapọ mọ pẹlu ṣiṣayẹwo fidio alapejọ asọye ati ọrọ ifọrọwerọ ti o tẹle, ninu Satidee, Ọjọ Satide 15 Oṣu Kẹwa ni 6:00 owurọ..
Lati CGT Vallès Oriental a tako ati sọ rara si awọn adehun kapitalisimu ti ibi-afẹde kanṣoṣo ni lati tuka ẹgbẹ oṣiṣẹ patapata lati fa ọja iṣẹ ẹru ni awọn idiyele idunadura ati laisi eyikeyi iru awọn ẹtọ.
KO al TTIP, CETA ati awọn adehun iṣowo ọfẹ miiran!!
CGT Vallès Oriental
c / Francesc Macia 51, Mollet del Vallès
Loss: 93 593 1545 / 625 373332
imeeli: cgt.mollet.vo@gmail.com
Web / Facebook / twitter
Una sentència del TJUE qüestiona la diferent indemnització entre els contractes temporals i els indefinits. Els juristes consideren que la resolució obligarà a fer canvis en l’Estatut dels Treballadors.
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que qüestiona el tracte que es dóna en el mercat laboral espanyol als contractes temporals davant els indefinits en cas d’extinció ha provocat una reacció d’interpretacions d’agents socials, administracions i advocacia. La sentència del tribunal europeu de Luxemburg que obliga a indemnitzar una treballadora interina capgirarà bona part de la legislació laboral espanyola. No estan clars els terminis perquè aquesta legislació s’adapti a aquesta sentència però, de moment i mentre això no passi, els arguments utilitzats pel tribunal europeu permetran als demandants tenir més força jurídica per convèncer els jutges.
La sentència dinamita tota la forma de contractació que s’ha estat fent a Espanya per totes les administracions, tant la local, l’autonòmica i l’estatal, en matèria de contractació de personal al servei de l’administració. El que requereix és un canvi normatiu a gran escala, no només de l’Estatut dels Treballadors, que per suposat s’ha de modificar per fer-se ressò d’aquesta sentència, sinó que també s’haurien de modificar les normes autonòmiques.
És una sentència molt rellevant, que marcarà un abans i un després, i que diu que un treballador interí ha de ser indemnitzat igual que ho seria un treballador fix quan acaba el seu contracte.
0 dies per any treballat és la indemnització que rep un empleat interí un cop conclou la relació laboral.
12 dies per any treballat rep com a indemnització un empleat temporal un cop finalitzada la relació laboral.
La legislació espanyola recull diverses indemnitzacions un cop conclou la relació laboral: 12 dies per any treballat en els contractes laborals, 20 dies per any en els indefinits amb acomiadament procedent i 33 dies en els indefinits amb acomiadament improcedent. Els interins, per la seva banda, tenen un contracte temporal que no els dóna dret a cap indemnització un cop conclou la relació laboral. També existeixen contractes de formació, sense cap mena d’indemnització un cop caduquen.
“Adehun EU-Tọki fẹrẹ jẹ gbigbe kakiri eniyan”
O jẹ ikọlu lodi si “awọn iye Yuroopu”. Ni awọn ọjọ diẹ ti o kẹhin, awọn oludari ti aringbungbun Yuroopu ti lo gbolohun yii lati tọka si awọn ikọlu apanilaya ni Brussels lori 22 Oṣu Kẹta, ti o pari aye ti 35 eniyan. Ati pe o jẹ pe European Union, gẹgẹ bi Charter ti Pataki Awọn ẹtọ, "Ti wa ni ipilẹ lori aibikita ati awọn iye agbaye ti iyi eniyan, ti ominira, ti Equality ati solidarity; da lori ilana ijọba tiwantiwa ati ofin ofin”.
Wọn ko ṣe aṣoju wa, wọn ko paapaa bikita. Loni nibi gbogbo ni Kapitalisita Yuroopu yii awọn oniroyin sọrọ nipa apejọ tuntun, umpteenth, ninu eyiti awọn amoye (Pupọ wa ti ko ṣe alaye “wọn” lori “wọn”) Paapọ pẹlu awọn onimọ-jinlẹ lodidi fun awọn eto imulo iṣiwa, wọn yoo fi awọn ariyanjiyan kanna sori awọn tabili bi nigbagbogbo..
Ati pe o jẹ pe EU yii ni a bi pẹlu “ẹṣẹ atilẹba” pẹlu eyiti yoo nigbagbogbo ni lati gbe: àwọn ènìyàn náà kò béèrè fún, bẹ́ẹ̀ ni wọn kò sì ṣe bẹ́ẹ̀, ó rò ó, ṣeto ati formalized olu nipasẹ awọn ọwọ apẹrẹ ti awọn iranṣẹ rẹ ni awọn ijọba.
Kii ṣe Yuroopu ti awọn eniyan, o jẹ kan Europe ti de, olu ati inawo.
CGT ti sọ tẹlẹ nigbati wọn ṣe agbekalẹ rẹ; a tun o nigbati Rome, Maastricht tabi Lisbon; a tako rẹ papọ pẹlu ESF ati papọ pẹlu awọn agbeka anti-globalization ni Brussels, Madrid, Prague tabi Genoa (Ilera, Carlo!).
Awọn ti o pade ni awọn Summits wọnyi ti jade lati awọn apoti idibo pe, diẹ sii ju eyikeyi miiran, wọn jina, ojni gangan, ti won kookan. Ti o ba jẹ pe Ile-igbimọ eyikeyi ṣe aṣoju fun CGT ọna ti ko tọ ti iṣakoso awujọ nipasẹ aṣoju quadrennial ti awọn agbara ti ara ilu, awon ti awọn European Asofin ni o wa awọn oniwe-o pọju ikosile ti remoteness ati appropriation.
Si oke, awọn ti a yan dabi aṣayan ti o dara julọ ti asan lati wa awọn ojutu. Wọn jẹ ẹrọ lati ṣẹda Awọn itọsọna, a ni egbegberun, fun eyikeyi kekere ọrọ. Ṣugbọn wọn ko pese ojutu si ọkan ninu awọn iṣoro ti awọn ara ilu gidi - awọn ti o beere fun iṣẹ, ounje ati ibugbe dipo ti a Sakosi, akiyesi ati prada awọn apamọwọ- ti won ti dide.
Ati nisisiyi, nigbati egbegberun eniyan sá lati awọn ipa ti awọn ohun ija ti ṣelọpọ - ati nitorina ta- lati awọn ile-iṣẹ ti gbogbo eniyan tabi ikọkọ ni awọn orilẹ-ede wa; nigbati ẹgbẹẹgbẹrun wọn kuro ni ile wọn fun awọn “paradises” ti o jinna nitori ailagbara ti iṣakoso wa - ni ipa tabi palolo.- ninu awọn ija agbaye; ohun kan ṣoṣo ti a mọ bi a ṣe le sọ fun ọ, lati awọn aafin gilasi gẹgẹbi Ile-igbimọ European tabi Ile Oluwa, ni pe aawọ naa ti kọlu wa ati pe ni bayi a nilo oṣiṣẹ ti o ni oye giga tabi iṣẹ ti ko ni oye ṣugbọn pe wọn wa pẹlu awọn abọ ati pẹlu ifẹ lapapọ lati lo nilokulo..
Diẹ ninu awọn ọmọ ile-igbimọ aṣofin Ilu Yuroopu ti wọn mura daradara sọ ninu igbeja wọn pe awọn ọran ijira, nigbagbogbo, ati paapaa diẹ sii ni akoko yii ti ogun ati awọn iṣipopada nla, jẹ gidigidi soro lati ṣakoso. A beere lọwọ ara wa, kini iwulo ti nini awọn alamọja ọjọgbọn ati awọn oloselu ti ko ba nira?
Ohun ti o ṣẹlẹ ni pe wọn mọ ẹniti wọn ṣe aṣoju, si awọn onihun ti owo ati ọjà. Ohun kan ṣoṣo ti o ṣe pataki ni mimu ki awọn oluwa wọn dun., kii ṣe si awọn eniyan rẹ. Ati pe a le fi kun pe awọn oluwa wọn kii ṣe awọn ti o san owo-oṣu wọn, ohun ti o wa jade ti wa ori. ko dun rara?
CGT ṣe atilẹyin gbogbo awọn iṣe ti iṣọkan pẹlu awọn aṣikiri, asasala tabi ohunkohun ti o fẹ lati pe wọn, nigbagbogbo fojusi lori ko si eniyan ti o jẹ arufin, pe a kii ṣe ọjà ati pe ojutu ti o dara julọ ni ọkan ti o gba laaye ko si ẹnikan lati fi tipatipa fi ibi abinibi wọn silẹ..
Bi ipade naa ti waye, Erdogan tẹsiwaju lati bombu awọn ilu Kurdish, (Cizre ati Diyarbakir) pẹlu acquiescence ti EU, eyiti o fun ni owo ni Ilu Tọki lati ṣe idaduro awọn asasala ti o salọ awọn ogun. European Union, wo ni ọna miiran ati ni ọna yii barbarism abẹ ati irufin awọn ẹtọ eniyan.
A yoo tẹsiwaju lati funni ni iṣọkan wa si gbogbo awọn eniyan ti a fipa mu lati fi ilẹ wọn ati ile wọn silẹ..
CGT Confederal igbimo
Con motivo de las próximas elecciones al Parlamento Europeo, CGT, en colaboración con Ecologistas en Acción y Baladre, va a sacar una serie de materiales que denuncien las políticas y la propia lógica de la construcción de la UE. Tesiwaju kika »