Un panorama marcat per l’abstenció
Quasi 7 de cada 10 mestres, no han votat (35,06% de participació) quan fa vuit anys, ho feien 5 de cada 10 (48,70% de participació). Aquesta indiferència no ens preocupa tant electoralment, com perquè reflecteix el grau de desmobilització al que hem arribat i que és el que ha permès ens hagin anat colant totes les agressions que hem patit els darrers anys.
Entenem que hi va haver un abans i un després de l’inici del curs 12-13, quan acomiadaven a 3000 interins i encara des dels centres, un sector significatiu del professorat demanava el no inici de curs. El boicot de tots els sindicats excepte CGT, va debilitar la resposta, però sobretot va portar a un ampli sector a la impotència.
A partir de llavors, tot va anar de baixa: samarretes grogues, concentracions descentralitzades que abans es feien amb il·lusió i relativa força van caure en l’apatia,…
Malgrat que la desmobilització facilita que els grans aparells sindicals s’imposin, el fracàs de la política de la negociació, que a més han volgut rendibilitzar amb prepotència durant la campanya, porta a la caiguda dels grans sindicats tradicionals (CCOO i UGT) i corporatius (ASPEPC, ANPE, CSIF).
USTEC mereix un punt a part: és l’únic gran aparell que creix. Treu més vots que a les eleccions de 2011-malgrat la reducció d’electors i l’alta abstenció-, però segueix per sota dels de 2006, quan va quedar per primer cop com a primera força a nivell de Catalunya.
Al nostre entendre, recull un sentiment de que només hi ha lloc per a la protesta, la queixa, davant una situació a la qual no es pot fer front, i no ens queda més opcions que acceptar-la.
La conseqüència de tot això han estat les reiterades crides a «acumular forces», a»no començar el curs amb normalitat», o bé endegar una campanya com la ILP –que ha trobat ressò en amplis sectors i ha facilitat una bona campanya electoral-, és a dir una acció sindical que no el confronta ni al govern ni a les seves agressions. USTEC, al costat de CCOO, ha estat el sindicat majoritari des de fa 13 anys. No obstant això, la seva política de negociació i la seva acció sindical no només no han aconseguit millores laborals i educatives des de que va esclatar la crisi, sinó que ha estat incapaç de frenar les agressions que el Departament ha realitzat sobre el sistema educatiu i els nostres drets com a treballadores.
CGT: un gran pas endavant
En aquest panorama és significatiu l’avenç de CGT: pujant en nombre de vots a nivell català i passant de 18 a 28 delegats, tot i que només ens presentàvem a 6 de les 10 circumscripcions. Una pujada de 10 representants a les Juntes de Personal, com USTEC, amb la diferència que ells partien de la feina de 140 delegats i nosaltres de la de 18.
Aquest percentatge encara puja més si comparem els ST en que ens presentem: un 100% de delegats més a BCN Consorci (de 2 a 4), un 60% al Baix Llobregat (quedant a més com a primera força a localitats tant significatives com Cornellà) i entrant per primer cop a Tarragona (2 delegats)…
La lectura que en fem és que a nivell del professorat més compromès –especialment actiu en els processos assemblearis des de baix, com la interzones i la vaga del 12-13, o la mixta de l’assemblea docent-, es perfila CGT com a opció alternativa al sindicalisme majoritari dels darrers 30 anys centrat en la negociació i les decisions de les cúpules.
L’important creixement que hem tingut és un procés lent de treball a centres, zones, assemblees… que no ha estat afavorit per la poca mobilització i va més enllà de la nostra afiliació.
Per això, fem un balanç molt positiu dels resultats, però no volem ser autocomplaents. D’una banda, aquest creixement no ha estat suficient per entrar a la Mesa Sectorial (hauríem d’haver aconseguit 35 representants). Per altra banda, haurem de continuar treballant per consolidar la confiança del professorat.
Delegats, Juntes de Personal i Meses Sectorials
Els delegats o representants a les Juntes de Personal que hem votat, no són equivalents a llicències sindicals. Cada delegat, per llei, disposa de 40 hores per a tasques sindicals, però en el nostre sector això generaria el caos als centres ja que vol dir que, tot avisant, es poden agafar en el moment que el delegat consideri oportú. Per això, s’acumulen les hores –incloent les dels delegats de salut, les de les seccions sindicals o les aconseguides segons el percentatge- en el que s’anomena una borsa fins a aconseguir mitges jornades o jornades senceres. Per això, els delegats ho son a les Juntes de Personal, però no tots tenen llicència sindical: per a que alguns les tinguin, molts han hagut de renunciar a les seves hores.
La Llei 7/2007 de l’estatut bàsic de l’empleat públic, fixa funcions de la Junta de Personal (formada per tots i totes els i les delegades dels diferents sindicats triades en cada ST): rebre informació sobre la política de personal, retribucions, evolució de l’ocupació, sancions de faltes greus, jornada laboral i horari, vacances i permisos, compliment de les normes en matèria de condicions de treball i prevenció de riscos laborals… Cada Junta de Personal vota una comissió permanent on estan presents tots els sindicats, que té cada trimestre una reunió amb els S.T. corresponents per tal de ser informat i escoltat.
Hi ha un nivell superior, que no és d’informació sinó de negociació entre els sindicats i el Departament, on es tracten els temes que afecten a tot el professorat de Catalunya: són les Meses Sectorials. La Mesa Sectorial d’Ensenyament la composen els sindicats que han obtingut més d’un 10% a les eleccions, és a dir, USTEC, CCOO i ASPEPC. També hi serà present UGT perquè, junt amb CCOO, són els únics sindicats que segons la normativa laboral estatal tenen la consideració de «més representatius» i poden estar en totes les representacions sectorials i d’empresa independentment del nombre de delegats que obtinguin en les eleccions sindicals –en aquest cas, treuen menys delegats que nosaltres, però ells hi son i nosaltres no-.
I ara? Seguir acostant el sindicalisme als centres
Un dels problemes que també han fet evidents les eleccions és l’allunyament entre el professorat i les organitzacions sindicals. Per això, i en consonància amb el que hem vingut impulsant en els quatre anys anteriors, la CGT proposa les següents mesures:
1.- Potenciació dels delegats de centre i de les reunions de zona.
Com a mesura transitòria volem aconseguir el reconeixement normatiu perquè una persona per centre disposi de 2 hores a la setmana per a fer la tasca de coordinació sindical, que permeti l’assistència regular a les reunions de zona i que faciliti la reunió del personal del centre tant per a rebre la informació, com per a fer arribar propostes a l’assemblea de zona.
2.- Aproximar la Junta de Personal als centres.
Tal i com vam fer fa quatre anys, tornarem a presentar esmenes als reglaments de les JP, per tal que aquestes siguin permeables a les preocupacions dels centres. En aquell moment la resposta unànime de CCOO, USTEC, UGT i ASPEPC va ser no, deixant totes les decisions importants en mans de les reunions de les cúpules sindicals. Tornarem a proposar que les JP siguin obertes al professorat, que es doni veu si una zona decideix portar un tema a la Junta i proposa un portaveu, que els temes que es presenten a zones arribin a la reunió trimestral amb l’administració, que s’informi als centres de les reunions de Junta i de les reunions amb l’administració. Així proposarem:
- Regularitzar les reunions de la Junta de Personal, com a mínim una al trimestre, informant als centres tant de les reunions com de les resolucions.
- Obrir les reunions de la Junta de Personal a la presència del professorat.
- Poder demanar una reunió de Junta de Personal amb un 2% de signatures de professorat del ST que ho sol·liciti.
- Informar prèviament als centres de les reunions amb l’administració, per poder recollir les inquietuds.
Federació d’Ensenyament CGT Catalunya
http://cgtense.pangea.org/
@CGTEnsenyament