Aquest dimecres 1 de juliol entren en vigor les anomenades ’normes mordassa’.
Experts de l’ONU han demanat la paralització de la ’llei mordassa’ i de la reforma del codi penal. Veuen les normes «desproporcionades» i «discrecionals».
El Consell d’Europa posa en qüestió la devolució en calent del codi penal.
Llibertat d’expressió, drets dels migrants i a la informació, amenaçats.
El trident de ’normes mordassa’ (llei de seguretat ciutadana, reforma del codi penal i llei antijihadista) entren en vigor aquest dimecres 1 de juliol, després de la seva aprovació per part del Govern i dels tràmits parlamentaris . El Govern, gràcies a la seva majoria absoluta, va aconseguir l’aprovació d’aquestes lleis en un temps rècord (el Congrés va donar la seva aprovació final al març), fent oïdes sordes a les crítiques d’ONG, moviments socials, la UE i, fins i tot, l’ONU .
Les veus crítiques amb aquest trident de ’mordasses’ estan preocupades perquè a Espanya es substitueixi el principi de culpabilitat per criteris de perillositat indeterminats, s’introdueixi la penalització de la difusió de missatges a través de les xarxes socials i s’intenti frenar nous tipus de protestes pacífiques, com les mobilitzacions contra desnonaments. Però, a més, denuncien que el Govern legalitza les devolucions en calent d’immigrants a la frontera, aprova els registres de passatgers i amenaça la llibertat d’informació.
El projecte estrella del Ministeri de l’Interior durant la legislatura tira endavant tot i que la seguretat ciutadana no està entre els deu problemes principals dels espanyols, segons el CIS. De fet, el 82% dels consultats al desembre per Metroscopia es mostrava a favor de suavitzar aquestes lleis o, directament, de renunciar-hi.
Les claus:
Quines són les mesures més polèmiques de la llei de seguretat ciutadana (PDF)? Devolucions en calent: Una esmena a la llei al Senat va introduir la mesura. «Els estrangers que siguin detectats en la línia fronterera de la demarcació territorial de Ceuta o Melilla mentre intenten superar els elements de contenció fronterers per creuar irregularment la frontera, podran ser rebutjats a fi d’impedir la seva entrada il·legal a Espanya», diu exactament. Des del Consell d’Europa i l’ONU s’ha advertit a Espanya que legalitzar les devolucions en calent contradiu al Tribunal Europeu de Drets Humans, que prohibeix expressament les expulsions col·lectives.
Registre de passatgers: La Llei obre la porta a que l’ordenament jurídic espanyol reguli el registre de passatgers en el transport de persones, una proposta defensada per diversos països de la UE com a mesura per combatre l’arribada de terroristes gihadistes.
Criminalització de la protesta: Les noves formes de protesta social que s’han generat davant de les polítiques d’ajust es criminalitzen en aquesta norma.Las manifestacions no comunicades, com per exemple les del 15-M, passaran a estar multades amb entre 30.000 euros i 600.00 euros. Una cosa que, segons l’oposició parlamentària, «comporta un retrocés i una restricció de drets fonamentals sense precedents en la democràcia. Protestes com els intents de paralització de desnonaments, els ’escraches’ o les ocupacions pacífiques d’entitats bancàries passaran a ser delictives.
Restriccions a l’activitat informativa. «L’ús no autoritzat d’imatges o dades personals o professionals d’autoritats o membres de les Forces i Cossos de Seguretat» també entra a formar part del cos d’infraccions que recull la llei. Porta aparellades multes de fins a 30.000 euros , per ser una infracció greu.
Aquesta llei podria generalitzar casos com el de la periodista vaca Iraitz Salegi, que serà jutjada a finals de maig per informar d’unes jornades de les joventuts de l’esquerra independentista. El col·lectiu ’El periodisme no és un delicte ’adverteix que «entre molts altres aspectes, el treball periodístic consisteix a informar sobre els actes públics de rellevància. Sigui quin sigui el contingut de manifestacions, actes polítics, mobilitzacions o successos públics de qualsevol altre tipus, el treball informatiu del periodista mai pot ser delicte. No s’ha de jutjar ni castigar el missatger «, en un comunicat.
Retallades a la llibertat d’expressió: La llei criminalitza la difusió de les noves protestes per xarxes socials. Considera» organitzador o promotor a tot aquell que per publicacions o declaracions de convocatòria ( …) pugui determinar raonablement que són directors d’aquelles «. La Plataforma de Defensa de la Llibertat d’Informacióconsidera que amb aquesta decisió es «s’abandona el principi de culpabilitat i se substitueix per criteris de perillositat indeterminats».
Quines són les mesures més polèmiques de la reforma del codi penal (PDF)?
Presó permanent revisable: Podrà ser imposada en casos d’excepcional gravetat, com l’homicidi del Rei o el seu hereu, de caps d’Estat estrangers, genocidi, assassinats en sèrie comesos dins d’una organització criminal o contra menors de 16 anys o persones especialment vulnerables.
El PP ha defensat que dos de cada tres espanyols donen suport a la inclusió en el nou Codi Penal la presó permanent revisable davant les crítiques de l’oposició parlamentària en bloc, que ha acusat els populars de crear un «eufemisme» per introduir la «cadena perpètua «a Espanya que han titllat d ’» inconstitucional «i» inhumana «. La constitucionalitat de la mesura divideix els juristes, uns veuen que encaixa perfectament i és oportuna, mentre uns altres consideren que la pena màxima de 40 anys de presó és suficient.
Retallades a les protestes: El nou codi penal que elimina les faltes considera a partir d’ara delicte l’ocupació d’un immoble públic per un grup que causi pertorbació, els protagonistes seran castigats amb penes de presó. També criminalitza la difusió de missatges que puguin incitar a desordres públics o que serveixin per reforçar la decisió de dur-los a terme. Un altre aspecte àmpliament criticat és el càstig a la «resistència», «falta de respecte» o «desobediència greu» a l’autoritat o els seus agents, amb penes de tres mesos a un any de presó. Els experts qüestionen que es pugui concebre com «terrorisme» els desordres públics que puguin produir-se en protestes públiques.
Penalització de les webs d’enllaços: La reforma del codi penal introdueix un càstig de fins a sis anys de presó per als webs d’enllaços.
Les crítiques provenen de la matisació que el Consell d’Estat va fer al Govern, a l’assegurar «que no totes les webs d’enllaços atempten contra la propietat intel·lectual«.
Límits informatius: La Plataforma de Defensa de la Llibertat d’Expressió (PDLI) considera que aquesta reforma, que ha merescut gairebé mil esmenes (888), posa límits innecessaris al treball dels informadors i suposa una retallada al dret d’informació. Entre d’altres aspectes critica que les filtracions -com la llista Falciani, els correus de Blesa o el cas Snowden– entrin a les esfera del que ara passa a considerar-se «terrorisme». Per a la PDLI, considerar terrorisme els delictes informàtics també pot arribar a afectar qui investiga. Seriosos dubtes té la plataforma també sobre l’aplicació de l’article que considera delicte «accedir de manera habitual» a pàgines web de contingut terrorista, que conté unes limitacions per a aquesta acusació «imprecises».
Penalització del ’top manta’: Les ONG que defensen els drets dels immigrants consideren una derrota que després d’una àrdua batalla perquè el ’top manta’ s’entengués com una falta, ara aquesta infracció sigui castigada com a delicte amb penes de presó de 6 mesos a dos anys.
– Quines són les mesures més polèmiques del pacte antiyihadista?
Presó permanent revisable: Amnistia Internacional, l’Alt Comissionat per als Drets Humans de les Nacions Unides, catedràtics en Dret Penal, Jutges per a la Democràcia i FACUA van explicitar la seva dubtes sobre la celeritat d’un pacte sense consens, signat només per PP i PSOE, que remet a la pena de presó permanent revisable, qüestionada ja en la reforma del Codi Penal.La manca de diàleg amb la resta de formacions polítiques parlamentàriesha fet a aquestes titllar d ’»oportunista» i «electoral», l’acord bipartidista.
Els principals afectats:
L’entrada en vigor de les tres normes, prevista inicialment per a sis mesos després de la seva publicació al BOE s’ha avançat a l’1 de juliol, amb l’excepció de la devolució en calent, una mesura en legalment aplicable el dia després d’aparèixer al BOE. Els moviments socials consideren que qualsevol ciutadà es veurà afectat per les ’mordasses’ ja que es limita el dret de protesta pública, però alguns col·lectius semblen més afectats.
– Immigrants
SOS Racisme considera que el col·lectiu d’immigrants és un dels més perjudicats per la reforma del codi penal. En primer lloc ja que manté les penes privatives de llibertat per als detinguts pel ’top manta’, amb penes de 6 mesos a dos anys. Si la pena que reben els immigrants és superior a un any podran ser expulsats del país. Un altre aspecte que critica l’ONG és que el codi penalitzi el donar feina a immigrants irregulars i l’hospitalitat amb el migrant, excepte per «raons humanitàries», el que segons la seva opinió introdueix «discrecionalitat». El fet que les faltes es converteixin en delictes en el nou codi penal suposarà una doble sanció pels migrants perquè els impedirà culminar el seu procés d’aconseguir papers i podrà suposar la seva expulsió. Respecte a la llei de seguretat ciutadana, Sos Racisme critica dos aspectes fonamentals: les devolucions en calent en les fronteres i legalització de les batudes racistes policials.
– Pobres
Càritas i Creu Roja consideren que la llei mordassa «criminalitza la pobresa». Una plataforma formada per les ONG que treballen en l’exclusió social, en la qual estan totes dues ONG, denuncia en un comunicat que «tot i que han estat modificats parcialment alguns articles referits als drets de manifestació i reunió, no s’han tingut en compte les aportacions més rellevants fetes des del Tercer Sector i recollides en el seu document de propostes i que tenen, entre d’altres, l’objectiu d’evitar una deriva que comporti la criminalització de la pobresa, com en altres països del nostre entorn europeu està succeint «. Entre les qüestions que més els preocupen destaquen que a la llei no s’inclou la prohibició expressa de dur a terme possibles identificacions causades per perfils racials o ètnics. De la mateixa manera, la plataforma lamenta que no es modifiqui la redacció actual sobre registre domiciliari, eliminant garanties molt bàsiques.
La Plataforma rebutja que se segueixi castigant amb sancions econòmiques, que poden arribar als 30.000 euros, especialment a les persones per la seva situació de vulnerabilitat, com succeeix amb l’exercici de la prostitució, el consum de drogues al carrer i la situació de les persones sense llar. Així mateix, insisteix que en el text que ha sortit del Senat es continua «limitant la possibilitat d’evitar la sanció per consum i tinença de drogues a canvi de submissió a tractament només a menors d’edat».
El fet que les faltes passin a ser delictes, amb penes substituïbles per sanció econòmica, arrossegarà a la presó els que, per insolvència, no puguin fer front a les mateixes.
– Periodistes i informadors
La PDLI i la plataforma ’No som Delicte’ denuncien que el trio de mordasses té serioses conseqüències per al dret i la llibertat d’informació. Els professionals de la comunicació temen les «limitacions per mostrar i difondre imatges de les forces i cossos de seguretat de l’Estat, de manera que es podrien posar traves a les hora de documentar abusos policials». Els informadors també lamenten que, en la seva faceta d’investigadors, puguin ser incriminats per entrar en webs terroristes. A més perceben que el dret a la informació queda retallat pel fet que es consideri «terrorisme» les filtracions.
Per Virginia Pérez Alonso, presidenta de la Plataforma de Defensa de la Llibertat d’Informació, «l’anomenat ’trio mordasses’ criminalitza els drets a informar ia ser informats penalitzant la difusió d’informació a través dels nous canals de comunicació com les xarxes socials. És la resposta del partit en el Govern a les pressions socials, i un nou intent de posar límit als que mostren divergències amb el poder establert «.
– Moviments Socials
Les organitzacions socials consideren ambdues normes que posa limits a la llibertat d’expressió que afecta més si cap als que participen en les protestes públiques. Així, els col·lectius de defensa de l’habitatge, com la Plataforma d’Afectats per la Hipotecacritica la llei «antidemocràtica» que converteix en delictes ocupar seus bancàries com a protesta o intentar paralitzar desnonaments de primer habitatge. La Coordinadora 25 S, impulsora dels Envolta al Congrés, veu inoportú que es «criminalitzi a manifestants pacífics». Per a ells, «liquidar llibertats i convertir drets fonamentals en delictes, és el que aquestes reformes pretenen institucionalitzar».
Els que s’hi oposen:
– Els grups polítics de l’oposició parlamentària
El 3 de febrer grups parlamantarios de l’oposició, exceptuant a UPyD, CiU i el PSOE, i partits sense representació parlamentària com Podem, van signar un compromís amb la ciutadania de derogació de la llei mordassa en el primer període de sessions de la propera legislatura. El document que van signar reconeix «la indignació que aquestes reformes han suscitat en la societat civil, a la qual estem obligats a representar».
– El Consell d’Europa
El comissari de Drets Humans del Consell d’Europa, Nils Muiznieks, després de visitar Melilla i entrevistar-se a Madrid amb responsables de diferents administracions, advertia al gener que si Espanya aprova la reforma per legalitzar les devolucions immediates d’immigrants crearia un » precedent molt negatiu «, que podria suposar» el principi de la fi «del sistema d’asil i protecció internacional. Muiznieks ja havia instat al novembre el Govern espanyol a retirar l’esmena del PP al projecte de llei de seguretat ciutadana per modificar la Llei d’Estrangeria i legalitzar les devolucions en calent d’immigrants.
– L’Alt Comissionat de Drets Humans de l’ONU
Cinc relators de drets humans de Nacions Unides han criticat les reformes legislatives a Espanya que, al seu entendre, poden retallar drets fonamentals dels ciutadans, i van exhortar a la seva retirada. En el seu comunicat van exposar que: «Els drets a manifestar-se pacíficament i expressar col·lectivament una opinió són fonamentals per a l’existència d’una societat lliure i democràtica». «Ens preocupa que les propostes de reforma puguin ser una resposta del Govern i del poder legislatiu a les nombroses manifestacions que en els últims anys s’han dut a terme a Espanya», afirmen.