CGT UOC

Organitza’t i lluita contra les desigualtats socials

Publicada el 29 junio, 2020 por cgt uoc

Convocatòria de manifestació

Per a la CGT, la presència als carrers ja era necessària abans de la pandèmia de l’Covid-19, per la situació d’injustícia social que estàvem patint la societat en general i la classe treballadora en particular. Ara, després d’aquesta situació, és més necessari que mai que la nostra veu s’alci a les places i carrers de les nostres ciutats i pobles.

Més que mai cal defensar uns serveis públics de qualitat i universals que garanteixin la nostra salut, la nostra educació i una forma de transport sostenible. És imprescindible que les residències de persones grans o dependents tornin a ser públiques. No podem tornar a deixar en mans del capitalisme depredador a les nostres persones grans i a les persones més vulnerables.

Cal garantir l’ocupació. Dels qui ara en tenen i dels que la van perdre amb aquesta crisi o no la tenien anteriorment. Una feina on no càpiga la precarietat que impedeix a les persones viure del seu treball. Exigim la desaparició de les hores extres i la reducció de la jornada laboral mantenint el poder adquisitiu, per així poder treballar totes. La fi de tots els EREs y ERTOs que estan afectant a la classe treballadora.

A partir d’ara no es pot permetre ni un acomiadament més. No podem deixar que els sectors ja precaritzats per l’anterior crisi-estafa, tornem a pagar-la. Hem d’aturar la tendència de desigualtat on la classe treballadora cada vegada tenim condicions més precàries i la riquesa s’acumula en mans d’uns pocs, cada cop més rics. Una situació caracteritzada per la constant pèrdua de condicions del treball (amb les dues Reformes Laborals que s’han de derogar completament), sinònim d’esclavitud laboral i la institucionalització de la precarietat.

Les empreses han de dotar les seves plantilles dels EPIS i mesures preventives necessàries que garanteixin la nostra salut, tant als centres de treball com en els desplaçaments. En relació al teletreball que ens han imposat, cal lluitar per unes condiciones dignes: voluntarietat, reversibilitat, respectar jornada i horaris, equips de treball (ordinadors, subministraments) fornits per l’empresa, prevenció de riscos, etc..

Una societat que es diu democràtica i avançada no pot permetre més cues de la fam com les que s’estan veient aquests dies. Per això seguim defensant com a imprescindible una Renda Bàsica de les Iguals, mecanisme que garanteix la redistribució de la riquesa i una vida digna per a totes, sense condicions.

Per tot això, CGT estarem el proper dia 30 de juny als carrers, per cridar alt i clar
ORGANITZA’T I LLUITA CONTRA LES DESIGUALTATS SOCIALS!

Publicado en CGT, Sindical, Social | Comentarios desactivados

Fracassa el pla de reobertura: Els centres educatius no són pàrquings! Organitzem-nos per garantir la salut i l’educació!

Publicada el 8 junio, 2020 por cgt uoc

Fracassa el pla de reobertura El Pla de reobertura de centres en fase 2 ha caigut a trossos des del moment en que ha volgut passar de ser una declaració a mitjans de comunicació a una realitat a escoles i instituts. Des de CGT Ensenyament hem manifestat la nostra oposició a aquest pla des del seu inici, amb diversos comunicats i accions arreu del territori incloent una denúncia a inspecció de Treball per manca de garanties de seguretat i salut laboral. Als territoris que “obrien” aquest 1 de juny, l’escassa o nul•la presència d’alumnat corroboren el fracàs del Pla i la seva manca d’acceptació per part de la comunitat educativa. El conseller segueix fent més propaganda que feina efectiva per l’educació i està completament allunyat de la realitat dels centres.

Dir que han obert el 99% dels centres en fase 2 és mentir i també és insultar a la intel•ligència de la gent. Moltes famílies que hi ha anat reconeixen que han portat al poc alumnat perquè han d’anar a treballar. És a dir, també s’ha corroborat que l’objectiu pràctic d’aquest Pla és tenir un espai on deixar les criatures davant la incompetència dels propis governs de garantir la conciliació laboral i familiar. Els que retallen i privatitzen l’educació diuen que el Pla vol garantir els drets de l’alumnat, però queda clar que el que han volgut garantir és un pàrquing.

Des de CGT creiem que el Departament hauria de reconèixer el fracàs del seu pla i retirar-lo de manera immediata. Des de CGT seguim cridant a les direccions i al professorat a no obrir sense tenir les garanties de salut i els recursos necessaris. Reiterem la demanda que fem de dimissió al conseller Bargalló. Aquest fracàs en la seva gestió ha de tenir un cost polític. També instem al professorat que es vegi obligat anar al seu centre a que ens comuniqui qualsevol irregularitat que detecti perquè ho puguem denunciar a Inspecció de Treball i aturar qualsevol activitat laboral que posi en risc la salut de les persones.

Article original al CGT Catalunya

Publicado en CGT, Covid19, Educació, Salut laboral | Comentarios desactivados

El Departament d’Educació decideix reobrir els centres sense la protecció adequada

Publicada el 23 mayo, 2020 por cgt uoc

Cridem el professorat a desobeir les directrius de reentrada i a exigir condicions de seguretat

Davant l’anunci per part del Departament d’Educació sobre la reobertura dels centres educatius, des de CGT, com a sindicat d’ensenyament i veu de la comunitat educativa, volem afirmar que entenem i compartim la importància -tant a nivell educatiu com social- d’obertura dels centres des de l’etapa dels 0 anys a l’educació d’adults. Per això mateix, cal destinar tots els esforços econòmics, tan recursos humans com materials, per fer-ho de forma segura, i més tenint en compte que atenem també a infants amb una autonomia i responsabilitat molt limitada respecte a les mesures mínimes per evitar transmetre i contraure la Covid-19. Per tant, aquesta obertura no pot ser precipitada ni improvisada.

Volem manifestar el nostre desacord amb la reobertura en els termes anunciats per Departament d’Educació, i denunciem la irresponsabilitat per la desprotecció a la qual aboca a treballadors i infants. Aquesta reobertura precipitada demostra temeritat i imprudència sanitària i social. Responsabilitzarem el Departament i al senyor Bargalló dels possibles rebrots del virus que tinguin el focus en els centres educatius i per tant, també l’assenyalarem a nivell legal perquè assumeixi les conseqüències d’aquesta reobertura sense condicions de seguretat. A més, destaquem el nul talant dialogant del conseller per no consultar ni compartir aquest pla amb la resta de la comunitat educativa, ni sindicats, ni centres educatius, ni famílies.

Aquest ha de ser un pla concret i dotat de recursos econòmics, humans, materials, d’infraestructures, etc. Un pla que englobi el retorn de la totalitat de l’alumnat, evitant l’augment de la desigualtat educativa que s’està produint actualment. Per tant, des de CGT Ensenyament entenem que l’elaboració d’aquest protocol de reobertura dels centres educatius no poden faltar les persones representants dels treballadors i unes MESURES DE MÍNIMS com les següents:

Dotació doblada de personal docent com principal mesura per atendre l’alumnat.
Adquisició de tests PCR pel personal docent, de suport (neteja, menjadors, etc.) i alumnat.
Dotació de personal sanitari en plantilla pels centres educatius per fer tasques de prevenció i reforç en hàbits sanitaris de seguretat individual i col·lectiva.
Dotació de suficients recursos sanitaris: termòmetres pel control rutinari de temperatura, guants, mascaretes (d’ús obligatori enlloc de voluntari), gels desinfectants, etc. i tot el que les autoritats sanitàries convinguin.
Dotació de personal de neteja durant l’horari escolar (mínim de 9 a 16 h), fent èmfasi en la neteja i la higiene de WC i menjadors. Demanem la internalització del servei de neteja.
Gestió seriosa dels espais on s’han de disposar les aules per a l’alumnat, tenint en compte que en escoles d’una línia cal que disposin de 18 espais diferenciats (també a nivell acústic) i en les escoles de dos línies cal espais per a 36 aules, segons les ràtios aprovades i que d’entrada semblen adients.
Demanem als Departaments que correspongui la gestió seriosa, ferma i duradora de les mesures de conciliació laboral i familiar tan necessàries i que no poden recaure de cap manera exclusivament en l’escola (el teletreball, els permisos retribuïts no recuperables, etc.). Per tant, que el Departament d’Educació conjuntament amb les administracions pertinents garanteixin els ingressos necessaris i les mesures laborals adequades per a que les famílies puguin seguir acompanyant als seus infants des de casa.

Fem una crida social demanant el recolzament de tota la societat i especialment de les famílies, a que la reobertura dels centres educatius sigui segura, per motius educatius i socials. I exigim que es posi en valor i es doni reconeixement permanent i sense fissures a la importància de la tasca social que fem el personal docent i de suport educatiu. Exigim que s’aturi la degradació de la imatge de la nostra professió, que posa pel davant de tot el benestar emocional i educatiu del nostre alumnat. Per acabar, volem manifestar el nostre suport incondicional a totes els centres educatius, als equips directius, al professorat i a les famílies davant de tant dubte i el menyspreu que han tingut per part del Departament.

Article sencer al CGT Catalunya

CGT ENSENYAMENT
23 de maig 2020

Publicado en CGT, Covid19, Educació, Salut laboral, Sindical, Social | Comentarios desactivados

Com la gestió de la crisis del covid-19 està afectant les dones

Publicada el 14 mayo, 2020 por cgt uoc

L’actual situació d’alarma social amb un decret de confinament a casa agreuja la desigualtat de gènere i magnifica les desigualtats ja existents. Aquesta pandèmia, i la seva gestió, estan tenint i tindran un cost especialment alt per a les dones donant-se ja infinitat de situacions en les quals les dones ens trobem en situació de desigualtat.

Abans de tot hauríem de buscar l’origen de tota aquesta situació per poder entendre les conseqüències.

Entre els anys 2010 i 2015 la sanitat pública catalana va perdre 2.400 professionals i més de 1.100 llits hospitalaris durant els governs d’Artur Mas. Aquestes retallades van ser denunciades per molts sectors socials i des dels sindicats combatius, es van crear moltes plataformes per aturar-les, on es reivindicava: No a les retallades, per una sanitat pública digna i de qualitat.

Però tant el govern autonòmic com el central, basant-se en l’omnipresent sistema capitalista, van optar per retallar la sanitat pública i anar privatitzant gran part del sistema sanitari, amb el beneplàcit del món empresarial i dels sindicats afins al poder, que es van avenir a signar i callar davant aquest atemptat contra la salut pública.

Per tant, l’actual crisi sanitària que estem patint és la conseqüència directa d’aquelles retallades: la falta de personal, de llits, d’EPIS, de respiradors i un llarg etcètera no està permetent que ens hi puguem afrontar de manera digna i que depenguin de la professionalitat de tot el personal sanitari i dels serveis essencials que arrisquen cada dia la seva vida i la de les seves famílies. S’està produint una total manca de compliment pel que fa a la prevenció de riscos laborals que patim principalment les dones, sense recursos per treballar en condicions i ni tan sols se’ns fan tests de diagnòstic, reservats a la classe política i patronal. Una gestió pèssima de la crisi que aboca a la classe treballadora a arriscar-se la salut.

La gestió d’aquesta crisi està tenint un gran impacte en col·lectius ja de per si molt vulnerables, feminitzats, precaritzats i en molts casos, racialitzats, com el del personal de neteja, cuidadores a domicili, caixeres, auxiliars d’ajuda a domicili, cambreres de pis i treballadores domèstiques, moltes a temps parcial. La conseqüència immediata: augment de l’atur i pobresa femenina.

[…]

Davant tot això, l’única manera d’aconseguir que aquesta crisi sanitària, econòmica i social, no la paguem les d’abaix és, sens dubte, l’organització de la classe treballadora, exercint el suport mutu, la solidaritat i lluitant per la justícia social. Perquè si tot ho produïm, tot ho decidim.

COM A DONES ORGANITZADES DE CGT EXIGIM:

Mesures per prevenir i eradicar la violència de gènere
La incorporació de la perspectiva feminista en les polítiques actives del treball
Reconeixement de les cures i de l’àmbit domèstic com a un treball indispensable pel funcionament de la societat
Dotació de recursos per aconseguir una veritable corresponsabilitat del treball de cures
Regularització de totes les persones migrades i refugiades
Dret a una sanitat pública i de qualitat
Que l’administració faci mesures urgents de protecció dels col·lectius més vulnerables: EPIS, lloguers, serveis bàsics, alimentació, etc.

ARA MÉS QUE MAI ÉS EL MOMENT DE LLUITAR PER ACONSEGUIR UNA SOCIETAT ON LA VIDA ESTIGUI AL CENTRE.

«NO ESTIC ACCEPTANT LES COSES QUE NO PUC CANVIAR, ESTIC CANVIANT LES COSES QUE NO PUC ACCEPTAR.»
Angela Davis

Manifest realitzat des de la Secretària de Gènere de CGT Catalunya
Conjuntament amb Dones Llibertàries

Article sencer al CGT Catalunya

Publicado en CGT, Covid19, Feminisme, Salut laboral, Social | Comentarios desactivados

1r de Maig de 2020: Que ningú quedi enrere, passem a l’ofensiva!

Publicada el 29 abril, 2020 por cgt uoc

PRIMER DE MAIG 2020: PASSEM A L’OFENSIVA!

QUE NINGÚ QUEDI ENRERE

Aquest any vivim un Primer de Maig atípic, una jornada de lluita que es veu alterada per l’expansió de la pandèmia mundial de la COVID-19.

La crisi portada pel virus no només ha afectat sanitàriament, també ho ha fet en l’àmbit laboral i social. Lluny del que ens volen fer creure, però, aquesta crisi no és res del tot inesperat: La política de retallades aplicades pel govern de l’Estat espanyol i el govern català dels darrers anys ha provocat un col·lapse sanitari que ha comportat milers de morts i unes noves polítiques associades que han posat el benefici d’uns pocs per sobre de la salut de totes les treballadores (ERTOs, acomiadaments, imposició d’anar a treballar de serveis no essencials…)

Els sindicats combatius, lluny de quedar-nos aturats, hem realitat una feina d’acompanyament i lluita de la mà de totes les treballadores afectades per aquestes polítiques i d’altres organitzacions socials per no deixar ningú enrere.

Aquest Primer de Maig tampoc ens aturem, seguim lluitant pels drets de totes les treballadores i anunciem que passem a l’ofensiva i que si pretenen que aquesta crisi la tornem a pagar les treballadores, ens hi trobaran de cara. És per això, que reclamem l’aplicació de les mesures de xoc mentre duri el confinament i anunciem un període de mobilitzacions i lluita permanent un cop acabi el confinament perquè tot canviï i que les treballadores no tornem a sortir perdent per una crisi que no hem provocat nosaltres. Per aquest motiu, les centrals signants defensarem els següents punts conjuntament a tots els centres de treball on tinguem presència.

Mesures de xoc mentre duri el confinament:

Garantia patronal dels EPIs i protocols de protecció i de proves PCR per tots els treballs que ho requereixin.
Aturada de tota activitat econòmica no essencial.
Nul·litat de tots els ERTOs d’empreses amb beneficis.
Nul·litat de tots els acomiadaments declarats improcedents.
Establiment d’una renda bàsica universal i prou incompliment de la renda garantida per part de la Generalitat.
Gestió Pública de tots els serveis.
Gestió Pública i recuperació immediata de tots els serveis públics privatitzats.
Reducció dràstica dels impostos a cooperatives de treball horitzontal, i d’autònoms sense assalariats.
Regularització de totes les treballadores sense papers i migrants.

Mesures Post Confinament i davant la crisi econòmica i social:

Retirada total de les reformes laborals, salaris i pensions dignes per tothom als 65 anys.
Fi de l’acomiadament lliure: dret a opció a reingrés al lloc de treball en cas d’acomiadament improcedent.
Prohibició de l’externalització de serveis de la pròpia empresa (per combatre la precarietat, prou segmentació amb la temporalitat i ETTs).
Repartiment del treball: Prohibició de les hores extres, reducció dràstica de la jornada laboral i l’edat de jubilació.
Reforma fiscal a Catalunya i a l’Estat: qui més té que pagui més.
Aprovació i aplicació del conveni de l’OIT de les treballadores de la llar i regularització de totes les treballadores sense papers i migrants.
Relocalització del teixit productiu en clau ecològica i superació de l’economia fòssil.
Enfront l’autoritarisme i la vigilància digital, garantia de llibertats fonamentals al carrer i d’intimitat a la xarxa, derogació de la llei Mordaza.
No paguem el deute, exigim a la UE que la banca i les multinacionals paguin per no deixar ningú enrere, intervenim les empreses per garantir la planificació racional i democràtica de l’economia.

Passem a l’ofensiva i cridem ben fort que no volem cap nou pacte com el de la Moncloa per afavorir el capital. Aquest Primer de Maig a les 18h tothom al balcó amb el sindicalisme combatiu!

SOLS EL POBLE SALVA EL POBLE! QUE NINGÚ ES QUEDI ENRERE!

Taula sindical de Catalunya: CGT – CNT – COBAS – COS – IAC – SO

Publicado en Anarcosindicalisme, CGT, Política, Salut laboral, Sindical, Social | Comentarios desactivados

1r de Maig 2020 «Ara més que mai Contra les Desigualtats Socials»

Publicada el 29 abril, 2020 por cgt uoc

El 1r de Maig, dia Internacional de la Classe Treballadora, ha travessat moltes vicissituds des que, en aquell llunyà 1886, els màrtirs de Chicago van sortir al carrer i van ser massacrats per la policia. Reivindicaven un dret que avui veiem com irrenunciable: la defensa de la jornada laboral de 8 hores.

Aquest any no podrem sortir als carrers amb les nostres reivindicacions a causa de l’Estat d’Alarma, però això no ha de ser impediment perquè les nostres idees i els nostres anhels arribin a la ciutadania.

Aquest 1r de Maig és necessari cridar alt i clar el fracàs del capitalisme i de les mesures neoliberals que han aplicat els successius governs. La crisi del COV19 ho ha posat de manifest de manera incontestable. El nostre compromís amb uns serveis públics de qualitat, universals i gratuïts, així com recuperar les empreses i mitjans de producció regalats a mans privades, ha d’animar la nostra lluita i les nostres reivindicacions. I, per descomptat, també la lluita contra el canvi climàtic i la lluita per la Igualtat entre dones i homes i contra les violències masclistes.

La defensa ferma de la Sanitat pública, l’Educació pública, el dret a la Mobilitat, al Transport públic, les actuacions per a l’atenció a les persones dependents, la derogació de totes les Reformes laborals, el dret a les Cures, la necessitat d’aconseguir una Renda Bàsica de les Iguals (REBis), garantint les necessitats vitals de la població, perquè la feina no sigui una condemna sinó una opció, la Cohesió Territorial, per donar solucions reals a l’anomenada «Espanya buidada», de les persones Migrants, aquelles que moren en l’intent i les que són «morts i mortes en vida» per la sobreexplotació i la seva invisibilitat com «ciutadanes», de les persones Joves sense futur, la necessitat de combatre la repressió que l’estat exerceix a través dels seves Lleis Mordassa, unes Pensions públiques dignes i suficients, etc …, són reptes que cal aconseguir per totes i per a totes.

És inqüestionable que la lluita al carrer és l’única eina que realment tenim a l’hora d’enfrontar-nos a les greus injustícies que venim patint. Hem de revitalitzar la lluita al carrer ara que sonen novament trompetes que auguren una gran recessió. No ens podem permetre el luxe que els excessos incontrolables del capital tornin a recaure sobre les espatlles de la classe treballadora.

Per això ara més que mai:
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE TREBALLADORA!

Comunicat al CGT Catalunya

CGT Confederal

Publicado en Anarcosindicalisme, CGT, Política, Salut laboral, Sindical, Social | Comentarios desactivados

1er de maig, primer les nostres vides

Publicada el 22 abril, 2020 por cgt uoc

Arriba un altre primer de maig. Aquest any serà diferent. L’estat d’alarma i el confinament obligatori ha canviat la manera en què podrem recordar aquest dia, un dia que és de lluita de la classe treballadora a tot el món. És una peça més d’aquest episodi que, diuen, ho canviarà tot per sempre. Que hem de ser optimistes, confiar en científics i polítics, quedar-nos a casa i seguir les instruccions. Que estem tots i totes en el mateix vaixell i que ens en sortirem.

La veritat és que els polítics i els mitjans de comunicació que els hi fan el joc ens tornen a prendre el pèl. No estem totes ni tots en el mateix vaixell. Enmig de la pandèmia els de sempre hem d’anar a treballar. Alguns/es de nosaltres hem tornat a les fàbriques i a les oficines, o seguim conduint un metro o bus, o una bici repartint compres on-line. D’altres hem de fer jornades maratonianes i sense horaris de teletreball, sempre a disposició del jefe. Totes i tots, moltes vegades, en pisos minúsculs pels quals paguem un lloguer astronòmic, que molt sovint compartim per poder pagar. I on els nostres fills/es ja no saben què fer per aguantar tanta clausura. A totes i tots ens fan posar la nostra vida al seu servei. Si som útils és perquè ens poden fer treballar, perquè quan treballem és quan ells obtenen guanys. Quan no, quan ja tenim certa edat, podem anar a acabar els nostres dies en uns hospitals saturats sense tots els equips que caldrien després d’anys de retallades.

A l’altre costat, hi ha els que no van dins del nostre vaixell. Tenen segones residències o cases amb jardí. Fa setmanes que no els veiem als centres de treball, encara que ells siguin els que es queden amb els beneficis de les empreses. Dicten decrets per a que tornem a la feina o fer que siguem nosaltres qui en el fons paguem la crisi, perquè saben que quan acabin el seu pas per la política cobraran una jubilació daurada a una gran empresa. A una elèctrica, d’aquestes que ens tallen la llum, o a un d’aquests bancs que ens desnona i especula amb les pensions.

Nosaltres volem viure. Ells ens volen per viure. Ho hem vist aquestes setmanes de forma clara. Però també és ben cert que portem molts anys patint-ho. Tants com anys tenim. És per això que sabem que la sortida de l’estat d’alarma no resoldrà res. Els empresaris i la classe política que ens governa, tant a l’Estat espanyol com a Catalunya, és la mateixa que ens va portar a la crisi de l’any 2008. I la mateixa que la va gestionar, que va regalar desenes de milers de milions d’euros a aquesta mateixa banca que especula amb les nostres vides, que va facilitar les reformes laborals que ens han destrossat una part dels pocs drets que teníem, que ha promogut que els nostres salaris siguin ara més baixos que fa 10 o 12 anys i que ens reprimeix cada dia amb més força al carrer.

Sabem que no estem en el mateix vaixell, per molt que ens ho vulguin fer creure. Sabem que ara mateix, el poder econòmic pressiona per a recuperar l’activitat econòmica i per intentar que la crisi surti dels nostres salaris i dels impostos que paguem principalment els i les treballadores. Sabem que els governs han estat assajant mesures d’excepció i de control massiu: la por ha estat la seva major aliada per limitar, com mai, allò que podem i que no podem fer. Sobretot, sabem que una bona part d’aquestes prerrogatives que han anat decretant durant l’estat d’alarma les faran servir, quan tot passi en contra de nosaltres i de les nostres vides. Novament, volen que el capital torni a guanyar.

Nosaltres tenim clar que no els deixarem. Que seguirem organitzant-nos per enfortir la resistència contra el que ara mateix és la pitjor amenaça contra la nostra vida: la cobdícia del capitalisme i la complicitat de les institucions polítiques. Ho farem construint el sindicat al nostre lloc de treball i als llocs on vivim. Tant si tenim contractes estables com si som precàries o, simplement, estem a l’atur. Ho farem enfortint la lluita per l’habitatge i reclamant drets per a tothom. Ho farem lluitant contra el patriarcat i defensant que no podem hipotecar el planeta per seguir creixent indefinidament.

Aquest primer de maig defensarem el nostre dret a construir el futur, de forma autònoma i col·lectiva. Treballem per viure i fem funcionar el món. I no volem morir treballant per produir beneficis pel capital.

Des de la CGT de Catalunya fem una crida a construir la resistència. A enfortir-nos col·lectivament. A construir amb força el sindicat, no només per defensar-nos, sinó per canviar el món. De manera immediata exigim salaris que ens permetin viure dignament i feines que ens deixin temps per viure i que no ens destrossin la salut. Exigim que l’habitatge sigui un dret i no una mercaderia. Exigim que no es reprimeixi qualsevol forma de protesta al carrer.

Aquest primer de maig, no ens resignarem a passar-lo als balcons. Aprofitem per recuperar l’esperit de lluita que el 1er de maig, dia internacional de la classe treballadora, mai hauria d’haver perdut. I això ha de ser, només, el principi.

Comunicat de l’1 de maig del Secretariat Permanent de la CGT de Catalunya

Comunicat original al CGT Catalunya

Publicado en CGT, Covid19, Sindical, Social | Comentarios desactivados

La UOC no finalitza cap contracte FI Agaur durant l’emergència sanitària

Publicada el 9 abril, 2020 por cgt uoc

La UOC ha comunicat ahir dimecres 8 d’abril, que no finalitzarà els contractes FI Agaur (Ajuts per a la contractació de personal investigador novell), durant l’emergència sanitària Covid-19. Aquesta decisió beneficia, momentàniament, als doctorandxs UOC el contracte dels quals finalitzava el dia 30 d’abril de 2020.

Des de la CGT som conscients que és resultat de la movilització i lluita del Col·lectiu de Doctorandxs en Lluita UOC [Twitter @docslluitauoc], que venen portant des de fa mesos amb l’objectiu de fer extensius aquests contractes fins als 4t any, tal com s’estableix a l’EPIF (Estatuto del personal investigador en formación, Real Decreto 103/2019, de 1 de marzo). Aquesta lluita es fa conjuntament entre tots i totes les/els Doctorandxs en Lluita de Catalunya, on es nucleen personal de totes les universitats catalanes.

Cal recordar que el passat 31 de març, la majoria d’universitats i centres de recerca catalans van acomiadar 216 investigadors en plena pandèmia del COVID-19.

En aquest sentit, CGT Catalunya i les seves seccions sindicals universitàries han donat suport sindical i jurídic als/les doctorandxs des del primer moment, i així ho continuarem fent. Malauradament però sense sorpresa, altres sindicats i alguns comitès d’empresa universitaris han demostrat no estar a l’alçada del que s’està demanant i asumeixen una possició pasiva d’espera de les decisions dels rectorats i empreses.

Perquè són els nostres drets laborals, perquè estem demanant amb justícia que es cumpleix una normativa aprovada ja fa un any, seguirem lluitant al costat dels treballadors i treballadores doctorandes i les seves reivindicacions.

Secció Sindical CGT UOC
http://cgtcatalunya.cat/uoc/
cgtuoc@gmail.com

Publicado en CGT, CGT UOC, Covid19, Normativa laboral, Salut laboral, Sindical, Universitats, UOC | Comentarios desactivados

Fracassa el pla de reobertura: Els centres educatius no són pàrquings! Organitzem-nos per garantir la salut i l’educació!

La UOC no finalitza cap contracte FI Agaur durant l’emergència sanitària

Archivo

Meta