CGT UOC

Fa ja un any que les hores de vaga realitzades a Catalunya estan creixent. De fet, el darrer any van duplicar les de l’anterior. I tot això sense tenir en compte l’impacte de les 3 darreres vagues generals realitzades i sense que la presa de pèl de la falsa recuperació que ens venen ho impedeixi. Com ja vam dir en el darrer 1er de maig, calia passar a l’ofensiva per trencar un cicle de resistencialisme esgotat. Val a dir que, a cop de lluita, la tendència s’està revertint.Vagues llargues han tombat el braç de diferents patronals. Exemples en tenim a Metro, Bicing i Telefèric de Barcelona, a les sitges de Coca-Cola, empreses de neteja, estibadors i un llarg etcètera. A data d’avui, i des del 15 de març, la plantilla de Funosa segueix en vaga indefinida dos dies a la setmana contra la precarietat, amb seguiment del 100%. El carrer s’està tornant a omplir amb lluites en defensa de les pensions, de les llibertats i dels drets civils i contra la repressió cada vegada més descarnada de l’Estat. I fa poques setmanes amb una vaga general feminista que ha fet esclatar la força acumulada per generacions de dones sotmeses pel patriarcat.

En un context on les lleis són paper mullat en el millor dels casos, i cadenes en l’habitual, només l’expressió del conflicte pot reequilibrar la balança. Un conflicte que no és ni bo ni dolent. Simplement existeix. Hi ha conflicte quan caduquen convenis col·lectius per la darrera Reforma Laboral, quan es fa xantatge des de posicions de poder, quan ens acomiaden, quan paguem per un lloguer dues terceres parts del nostre sou, quan hem de combinar diverses feines per poder sobreviure, quan no podem plantejar un projecte vital per la inseguretat laboral a la que ens condemnen, quan després de treballar tota la vida se’ns condemna a pensions de misèria. Aquells que estan guanyant volen que acotem el cap acceptant el paper de perdedors en aquest conflicte quotidià i permanent. I ens plantegen la seva pau social com el silenci dels i les oprimides.

No. No volem cap pau social de la derrota. Una pau que en situacions d’injustícia només és positiva per a qui ens explota. Cal dir alt i clar que els models sindicals que fan bandera de la concertació són projectes esgotats i fracassats, sense capacitat per assolir les molles que governs i empreses oferien fa uns anys a canvi d’una contenció social que ja no controlen. L’experiència ens ho mostra clarament: els darrers anys només han pogut acumular retrocessos en les condicions laborals de la majoria dels i les treballadores. Només les reivindicacions plantejades des de posicions de força i determinació, diverses i coordinades, són les que ofereixen millors condicions per poder aturar la voracitat de beneficis capitalistes i la precarització de les nostres vides.

Davant la lluita de la classe treballadora o d’altres tipus de mobilitzacions col·lectives el sistema alça, un cop més, els murs de la repressió per salvaguardar els seus privilegis i status quo: més vaguistes en processos penals, més acomiadaments disciplinaris per l’activitat sindical a les empreses, més autoritarisme, més criminalització i l’ús del codi penal d’enemic per normalitzar el dret de càstig del poder. En aquest escenari no hi ha cap altre camí que respondre solidàriament. Com hem fet sempre, sense importar el color de la bandera del govern que hi hagi al darrere d’aquests actes o el sector productiu on es trobi la darrera empresa que ha fet fora una companya.

Som força creixent: l’anarcosindicalisme està incrementant la seva presència cada vegada a més territori, a més empreses i amb més afiliació. Amb aquesta capacitat estem, dia rere dia, en millors condicions per defensar les nostres llibertats, els nostres drets i les nostres reivindicacions. Aquest 1er de maig fem una crida a afiliar-se i organitzar-se al sindicalisme llibertari, a mantenir l’actitud de lluita a tots els espais, amb un orgull de pertànyer a la classe treballadora que ens permet mirar als ulls d’aquells que ens estan explotant fins que, un cop més, abaixin la mirada i els fem retrocedir cada vegada amb major intensitat.

Organitzem-nos, fem créixer la nostra força, plantem batalla a l’explotació.

CGT Catalunya
Comunicat original al CGT Catalunya

Manifestacions del 1r de Maig de la CGT a Catalunya

Com cada any, la nostra organització torna a sortir al carrer el proper 1er de maig arreu de Catalunya. Ho fem conscients que el 1er de maig és un dia més d’una lluita quotidiana al llarg de l’any, però alhora reconeixent que es tracta d’una data que simbolitza el combat de la classe treballadora de tot el món per construir un futur en plena llibertat i sense cap forma d’explotació.

Aquestes són les convocatòries de manifestacions i concentracions a Catalunya, convocades per la CGT en solitari o conjuntament amb altres col·lectius i organitzacions:

Barcelona: 12 h. Jardinets de Gràcia. L’estafa continua. Seguim als carrers

Badalona: 11 h. Plaça Trafalgar. Pels drets i les llibertats de la classe treballadora, seguim al carrer

Berga: 9h Pintada de mural al c/Barcelona / 14h Dinar fraternal al c/ del Balç

Igualada: 12 h. Plaça Masuca. Els drets els conquerim lluita a lluita.

Lleida: 12 h. Plaça del Treball. Som força creixent

Manresa: 11:30 h. Plaça Benplantada.

Mataró: 11:30h. Estació de Renfe. Pa, sostre i treball.

Mollet del Vallès: 12 h. Plaça de l’Ajuntament. L’estafa continua. Seguim als carrers

Sabadell: 11 h. Jutjats de Sabadell. L’estafa continua. Seguim als carrers

Tarragona: 12h. Plaça Imperial Tarraco. Conquerim drets i llibertats. Organitzem-nos

Tortosa: 19 h. Plaça Barcelona. Pels drets i llibertats de la classe treballadora

Vic [dilluns 30 d’abril]: 19 h. Carrer Manlleu cantonada Passeig. La lluita continua

Vilanova i la Geltrú: 11 h. c/ Dr. Zamenhof amb Av. Francesc Macià. Som força creixent

Llista sencera i cartells de manifestacions de la CGT Catalunya