Aquest passat 11 de novembre es va dur a terme el judici laboral d’una nostra excompanya treballadora, a Oberta UOC Publishing, demandant la improcedència de l’acomiadament fet efectiu l’1 de desembre del passat any 2014.
Finalment tenim la resolució judicial (no link), en la qual es reconeix la improcedència de l’acomiadament, a més de tractar alguns aspectes en els quals entrarem amb més detalls.
Com podeu veure en la mateixa resolució, l’acomiadament és declarat improcedent basant-se en què “no s’aporta cap element de prova que justifiqui la situació econòmica invocada. Cosa que ja seria suficient per declarar la improcedència de l’acomiadament”. (pàg. 9/11) Amb això es refereix a la causa invocada per l’empresa per l’evolució del volum de vendes i l’evolució de beneficis i explotació de l’any 2014 en relació a l’any anterior.
Però també es destaca que la justificació empresarial de l’acomiadament per raonabilidad econòmica, i la “necessitat” d’amortitzar el lloc de treball, contrasta amb la contractació en aquest mateix període de fins a cinc treballadors/és, dels quals quatre com directors de projecte.
Entre altres arguments, és de destacar un que és d’especial rellevància per als nostres drets col·lectius: la mobilitat funcional, que era la idea central d’una de les demandes interposades per la nostra companya: el reconeixement del canvi de categoria professional, realitzant tasques pròpies d’una categoria superior, sense el corresponent reconeixement salarial ni professional en el contracte. Us sona?
Si voleu conèixer amb major profunditat la normativa legal en relació a la mobilitat funcional i el seu abast, podeu llegir-ho en l’Estatut dels Treballadors, i en el nostre actual Conveni d’Oficines i Despatxos de Catalunya:
- Artículo 39. Movilidad funcional (Estatuto de los Trabajadores)
- Article 16. Mobilitat funcional (Conveni d’Oficines i Despatxos de Catalunya)
Si bé la resolució judicial no acaba de reconèixer la categoria específica sol·licitada, sí que reconeix que es realitzaven tasques amb un grau superior de responsabilitat i autonomia a l’indicat pel grup professional al que estava assignada. I aquest és un fenomen estès a Oberta, on trobem que són varis els casos de mobilitat funcional no reconeguda, de companys i companyes fent tasques corresponent a altres categories professionals, sense el equivalent reconeixement salarial i professional.
I en aquest sentit, també cal tenir en compte que en aquesta sentència és recorda una altra Sentència del Tribunal Suprem on s’indica que és perfectament possible discutir el salari i la categoria en el procés d’acomiadament (pàg. 4/11), una cosa que el representant legal de l’empresa pretenia negar.
Hem de destacar que no podem quedar-nos amb el discurs unilateral repetit per l’empresa i els seus comunicadors: a Oberta UOC Publishing tenim mobilitat funcional des de fa temps (tal com ocorre a la UOC, sense que ningú digui res), amb l’argument que tots hem de fer de tot, amb les necessitats competitives del mercat, amb la culpabilitat que se’ns pretén assignar com a treballadors i treballadores (una més) en el discurs de l’espai de confort, amb la inseguretat i flexibilitat laboral disfressada de canvi com a constant en el nostre treball, que no són més que atacs als nostres drets laborals, ja suficientment denigrats per la Reforma Laboral de 2012, però no extingits com a més d’un i una li agradaria.
El camí seguit en els tribunals deuria deixar de ser el pròleg d’una relació que comença en el nostre treball quotidià. Però és la continuïtat de la lluita, i en aquest cas tenim un exemple del que cal fer: qüestionar el que ens donen com a decisió inqüestionable, portar a les seves últimes conseqüències la defensa dels nostres drets com a treballadors i treballadores que som.
Carlos Lavatelli
delegat CGT