Non cos nosos cartos
Implacables na súa presión fiscal, O Estado non deixa de preguntarnos: IRPF, IVE, impostos indirectos, impostos… E neste momento de tremendos recortes no gasto social, de perda de dereitos e da maioría das nosas conquistas, de desmantelamento público, cando falla o escaso estado de benestar do que aínda gozabamos, observamos con vergoña como, calquera rere calquera, renóvanse enormes investimentos no máis estéril dos gastos: Gastos militares.
L’Administració es queda, exercici darrere d’exercici, amb centenars d’euros de cada contribuent. Per a què? Per comprar armament (contra qui s’usarà?), per a absurdes intervencions militars en l’exterior (les noves maneres del colonialisme “humanitari”), per sostenir el complex de la inútil recerca militar…
Fer Objecció Fiscal
Enfront d’aquest despropòsit, la ciutadania té un arma: l’Objecció Fiscal.
L’Objecció Fiscal que no és una altra cosa que nostra negativa a col·laborar amb l’Estat en les despeses de preparació de guerres i en el manteniment de l’estructura militar, desobeint activament al moment de realitzar la declaració de la renda (IRPF). Consisteix, tècnicament, a aprofitar la declaració de l’IRPF per desviar una part de la totalitat dels nostres impostos a un projecte que treballi en la defensa d’un progrés social solidari.
Sentímolo, O formulario de comentarios está pechado neste momento.