Les Oligarquies de la ciutat de Granollers, que no són pas «Granollers» ni la ciutadania de Granollers «acolliran» el proper 23 de maig el XVIII Congrés Internacional de Ciutats Educadores de la IAEC (Associació Internacional de Ciutats Educadores), un organisme global d’aquells que s’alimenta dels impostos dels i les treballadores. El Comici durarà tres dies.
La pàgina web de la IAEC diu literalment que La ciutat serà un punt de trobada global per impulsar models urbans més inclusius, participatius i innovadors, sota el lema: “Educació i cultura a la ciutat: comunitat, sentit crític i creativitat” i patrocina l’impuls a la «cohesió social, la interculturalitat, la diversitat com a riquesa, l’educació crítica i la creativitat per afrontar els reptes actuals i futurs»… https://www.edcities.org/granollers-acollira-el-xviii-congres-internacional-de-ciutats-educadores-amb-tres-eixos-clau-per-repensar-el-futur-urba/
Sobtadament s’han descuidat incloure la sostenibilitat al llistat de conceptes ben seriosos que les corporacions polítiques han convertit activa i conscientment, per desgast i mal ús, en mots de plàstic, buits…
Potser perquè el Govern de Granollers s’ha destacat per les seves estranyes connivències amb multinacionals com AGBAR [responsable d’una negligent gestió prèvia que manté la ciutat encara abastint-se d’aigua per beure mitjançant canonades d’Amiant] impedint una potencial i aclamada remunicipalització de la gestió de l’aigua potable a la ciutat, o marginant amb somriures i xocolata del lloro els i les veïnes que lluiten contra la contaminació ambiental produïda per l’automoció.
La realitat de Granollers és una pregona segregació espacial per motius de classe social i amb veritables ghettos de pobresa a barris allunyats del centre històric i comercial. Els de l’altra banda del riu Congost (Finsobe, Congost), Sant Miquel, Cases barates o els nuclis perifèrics als municipis dels voltants (Canovelles o Bellavista, a Les Franqueses del Vallès) on els desnonaments de famílies amb menors d’edat són a l’ordre del dia. Barris on és ben comú l’infrahabitatge en forma de famílies senceres que només poden pagar viure a una habitació rellogada. Persones vivint dins cotxes aparcats al carrer. O algunes barraques a les màquies dels ermots rurals de l’extraradi.
Granollers destaca per la seva segregació escolar severa i cruel. La meitat de les places escolars de l’educació primària i secundària obligatòries són de la xarxa subvencionada privada-concertada, que tots els Governs de Granollers s’han entestat a mantenir i potenciar descaradament.
Hom sap que a les poblacions on només hi ha escoles públiques hi va tothom i s’hi desenvolupa un entorn educatiu «natural», o almenys en correspondència al context sociocultural del municipi. A Granollers l’opció política ha estat i és la de fer del servei públic de l’educació un negoci i que als centres escolars públics es concentri artificialment (i de manera política discrecional) l’alumnat més humil, fràgil, inestable i precari. Alumnat són joves i infants… persones.
Tot plegat fomenta un classisme social estès com una taca d’oli entre la ciutadania aspirant a ser de «classe mitjana». Pagar una mica de calés perquè els seus fills no es barregin a la mateixa escola amb aquells [negres, sudaques, moros, conflictius, xusma]… els POBRES. És boca-orella a la ciutat.
A les escoles i instituts públics de Granollers hi ha una molt greu concentració d’alumnes en situació de POBRESA PROU SEVERA, una realitat contra la qual no es destinen ni molt menys prou recursos dels nostres impostos per a la cohesió i redignificació social d’aquests joves i les seves famílies. Dels impostos dels i les persones treballadores.
Les Accions Polítiques mai no són neutres.
Curiosament molts docents que treballen a escoles i instituts públics de la ciutat encara no s’han assabentat de l’esdeveniment estrella ni de que el seu centre educatiu hi participarà efusivament i amb abnegació. Aquesta manera de fer corporativa, clientelar i autoritària «des de dalt, en nom del poble però sense el poble» és coherent amb la trajectòria professional de la Regidora d’Educació del consistori, escapçant i esclafant per defecte qualsevol mena d’iniciativa crítica entre els i les treballadores al seu càrrec.
Per acollir amb prou farbalans l’esdeveniment s’hi destinaran prop d’un milió d’euros de les NOSTRES BUTXAQUES en l’adequació del Palau d’Esports.
Aquest proper 6 de juliol mateix Granollers acollirà una altra simbòlica frivolité a càrrec novament de l’esforç fiscal de tots i totes les ciutadanes treballadores: La sortida d’una etapa de l’espectacle ciclista Tour de França. Novament un bon pessic de diners que no aniran destinats a esdevenir un trampolí pel futur dels i les joves escolars de Granollers en situacions més marginals.
Potser el futur ens farà pagar a tots plegats la misèria que alguns «representants» sembren avui [i de ben segur la salvació que ens proposaran tornarà a ser la clàssica repressió policial rebatejada com a seguretat ciutadana].
Seran tres dies de focs d’encenalls.
En ple context d’ofensiva política cap a la precarització de les fins fa pocs brillants escola i sanitat públiques catalana i espanyola. SERVEIS PÚBLICS A LA POBLACIÓ JA CONCEBUTS COM A VULGARS NEGOCIS SUBVENCIONATS AMB ELS IMPOSTOS DE LES CLASSES TREBALLADORES: Privatització dels hospitals i foment de les escoles concertades i universitats privades: «Qui pugui, que es pagui una mútua, una escola concertada i la FP i la universitats privades. Per la resta, simple assistencialisme.
Castells de vent, frivolitat, farbalans amb els impostos de les persones treballadores.
Els nostres joves i infants són… persones. I els més pobres també.
Alcaldia de l’Ajuntament de Granollers – Camarilla de Ferran VII – Regidoria d’Educació de l’Ajuntament de Granollers
