Jun 042024
 
El proper divendres dia 14 de juny a les 17 hores realitzarem al local de la Ronda d’Orient, 6 de Mollet del Vallès, una Xerrada – Roda de Premsa amb els següents continguts:
  • LA NOVA FORMACIÓ PROFESSIONAL: PRIVATITZACIÓ, CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ DELS ALUMNES.
  • EL CAS DE LA TRAMA DE CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ LABORAL DELS ALUMNES ON SÓN IMPLICADES LA DIRECCIÓ DE L’INSTITUT DE L’EBRE (TORTOSA) I UNA EMPRESA PRIVADA.
  • AMB EN SERGI TUR, PROFESSOR DE L’INSTITUT DE L’EBRE, DE TORTOSA.

– EN ACABAR HI HAURÀ TORN DE DEBAT.

 
Abr 242024
 

El proper curs 2024-2025 és obligat implantar la reforma de la FP que ha impulsat el govern d’Espanya. Existeixen molts punts sense concreció que suposen incerteses i neguits. Parlem una mica dels principals aspectes preocupants, com són:

– Reducció de les hores de formació reglada i baixada generalitzada de la qualitat de la formació.

– Ampliació de les hores de pràctiques que per mantenir la durada de 2 anys s’ha fet a costa de la formació reglada

– Precarització de la feina dels alumnes a les empreses, tot i que es suposa que es cotitzarà les pràctiques a la seguretat social.

– Privatització manifesta de la formació professional ja que una bona part de la formació es confia a empreses privades.

Reducció de les hores de formació

La reducció d’hores lectives a l’institut suposa una baixada de la qualitat de la formació per a l’alumne, ja amb prou carències de coneixements. Escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

Desapareixen totalment els continguts, que abans indicaven els mínims que s’havien d’impartir a tot el territori i eren una garantia per poder homologar els estudis i assegurar una formació igualitària. Ara només s’avaluen RA=Resultats d’aprenentatge. Es produeix un buidat en els continguts específics de cada ofici que fa que l’alumnat arribi a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i encara dificulta més que pugui desenvolupar el seu progrés en el mon laboral del seu sector. Això provoca un estancament de les persones i les fa dependents en tot moment de les seves empreses.

Tots els mòduls perden hores de formació específica del perfil professional al centre, en benefici d’altres mòduls que s’ha considerat més importants i que constitueixen fins al 60% de les hores del cicles:

– Una part se’n va a engreixar la DUAL, que acaba constituint entre un 25 i un 50% de les hores totals del cicle.

– Un altra part se’n va a mòduls transversals que es troben a tots els cicles formatius tant de grau mig com superior. Tenint en compte que les hores lectives són unes 25 hores setmanals tenim:

Anglès tècnic (2 h) 66 h. A Catalunya ja es feia a grau mig, ara s’estén a grau superior.

Digitalització (1 h) 33 h. Sense discriminar si el cicle ho necessita o no, com pots ser el cas d’informàtica, totalment digitalitzat.

Sostenibilitat (1h) 33h. Els materials del mòdul s’han encarregat l’empresa privada Naturgy que és la segona o tercera de les 10 empreses que més contaminen a Espanya. https://www.huffingtonpost.es/economia/estas-son-empresas-mas-contaminantes-espana.html

Mòduls optatius (2 a 3h) 66-99 h. Poden tenir Unitats de competència externes. O sigui, Resultats d’Aprenentatge d’altres cicles formatius.

Coma comentari, es canvia el nom d’alguns mòduls com FOL (Formació i orientació laboral), EIE (Empresa i Iniciativa Emprenedora) i Síntesi (Projecte final de cicle):

– «Itinerari personal per l’ocupabilitat I» (3 h) 99 h

– «Itinerari personal per l’ocupabilitat II» (2 h) 66 h

– «Projecte intermodular de 198 hores»

Un altre efecte serà la disminució de la plantilla de professorat a curt, mig i llarg termini. A Catalunya s’assegura que no afectarà les plantilles, al menys el primer any, ja que es vol substituir l’equivalent en hores acadèmiques suprimides, per càrrecs d’observador, de visitador casual de les empreses i comercial de projectes. Això desnaturalitza la feina docent que li és pròpia, per anar-lo substituint i segurament eliminant.

No es garanteix que les hores de professorat puguin mantenir-se en un futur i és clarament on es poden fer les retallades que han de venir. Sembla una manera infal·lible de solucionar el dèficit de professorat que s’està produint en els cicles de FP en els darrers anys.

Ampliació de les hores de pràctiques

Com s’ha dit abans, una gran part de les hores perdudes de formació van a DUAL:

– DUAL és el nou nom que posa el govern d’Espanya al que abans eren les pràctiques sense remunerar o FCT=Formació en centre de treball.

Dual general (SENSE REMUNERAR): del 25% a 35% de les hores (de 500 a 700 h). A Catalunya es faran 515 h.

Dual intensiu (REMUNERAT al mínim): del 35% al 50% (de 700 a 1000 hores del cicle), amb contracte de DUAL. A Catalunya 713 h (dual general+projecte intermodular).

L’increment de les hores de pràctiques a empreses planteja problemes en trobar llocs addicionals on poder fer la DUAL amb garanties.

– També en poder dur a terme la consecució d’aquestes en els terminis establerts.

– A més propicia l’augment de les tasques burocràtiques i administratives i en dificulta les de control per part del professorat.

Per una altra banda, la gran majoria de les empreses participants en el nou model, no podran assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució urgent de les necessitats de cada companyia. No creiem que l’alumnat aprengui el mateix a l’empresa que a l’escola i, per tant, no es poden substituir unes hores per les altres.

S’obliga literalment a començar la DUAL en empresa al primer curs amb la qual cosa:

– Hi ha una manca de formació de l’alumne per començar les pràctiques.

– S’estableix una competència ferotge entre alumnes de FP Inicial, grau mig i grau superior. Els alumnes de nivells inferiors, sobretot la FP Inicial, tindran molt difícil fer les pràctiques enfront els de nivells superiors.

En moltes poblacions no existeixen empreses que puguin absorbir tantes hores de pràctiques.

– Al final, es veu venir la creació de solucions miraculoses com ara muntar projectes a corre-cuita amb els alumnes que no es puguin col·locar.

– Hi haurà molts alumnes que no podran acabar el cicle en 2 anys, durada que s’han entestat en mantenir.

Avaluació «conjunta» Institut i Empresa

Com que el Resultats d’Aprenentatge que no es poden fer a l’institut les ha de fer i avaluar l’empresa, caldrà professionals qualificats a les empreses per a poder fer la formació, el seguiment i l’avaluació dels alumnes, que són per ells, els aprenents.

Així els «tutors» d’empresa han d’avaluar les RA’s «transferides» i:

– A cada mòdul l’empresa posarà un 10% de la nota.

– Els alumnes poden no desenvolupar totes les RA ja que depenen de l’empresa en concret en la que fan les pràctiques.

No hi ha garanties legals ja que ni els tutors d’empresa ni les empreses, no tenen cap mena de:

– requeriment de formació com els professors que han de ser enginyers.

– control per l’administració com els professors que tenen inspecció d’ensenyament.

– sancions en cas d’incompliment com els professors que poden rebre sancions o expedients.

Es produeix l’efecte que fins que l’empresa no hagi posat la seva qualificació, l’alumne no te aprovat el mòdul corresponent. O sigui, que fins que no s’hagi acabat l’estada en empresa, no tindrà qualificació del mòdul. Per tant:

– Es desconeix què passarà amb les beques, ja que depenen de les notes de l’any anterior.

– Els tutors d’empresa normalment avaluen per indicis, no hi ha cap procediment específic ni objectiu.

Privatització de la FP

S’ha començat a detectar una tendència dels centres concertats a oferir pagament per cada alumne que incorpori per a les pràctiques. D’aquesta manera, els diners públics tornaran a finançar les empreses privades per mantenir una il·lusió de col·laboració d’aquestes.

El cas extrem es troba en que empreses multinacionals estan oferint els cicles formatius de FP de forma totalment privada o concertada amb pràctiques que es fan a les seves pròpies instal·lacions. D’aquesta manera, ja fan la selecció de personal en el moment de la formació i segreguen l’alumnat d’entrada.

Conseqüències

Les principals conseqüències d’aquestes polítiques:

– Hi ha una baixada de la qualitat de la formació per a la persona, ja amb prou carències de coneixements. S’escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

– Es buida els cicles professionals de continguts específics de cada ofici. Això fa que les persones arribin a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i millorar la seva qualificació i possibilitats de progressar en el seu sector.

– Les empreses participants, en general no poden assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució només de les necessitats de cada companyia.

– No existeixen controls ni sancions per les empreses que no compleixin els convenis de DUAL. La formació queda en mans de tutors de les empreses dels que no es requereix un mínim de qualitat i formació prèvia com si que es fa amb els docents de la FP. Les perjudicades són les persones en formació.

– No són pocs els casos en que empreses validen com a equivalent de la formació qualitativa que abans feien professionals docents activitats habituals de les «pràctiques» com escombrar o fer fotocòpies. No són tots els casos però sí una majoria, i amb tota la impunitat.

– Les persones en pràctiques es converteixen en mà d’obra gratuïta o precària, ja que no existeix remuneració en la DUAL. I les persones en DUAL intensiva es converteixen en mà d’obra barata, però exigint com si fos personal professional. La remuneració amb prou feines arriba a 300 € mensuals.

– I per acabar, es produeix una privatització de facto en la FP amb empreses que ofereixen la formació i pràctiques per aconseguir uns treballadors dòcils i amb les destreses mínimes necessàries per a la seva especificitat.

CONSTITUÏM SECCIONS SINDICALS ALS CENTRES EDUCATIUS:

Al Vallès Oriental els treballadors i treballadores del sector d’ensenyament afiliades al sindicat CGT potenciem l’organització en seccions sindicals de centre de treball.

Les seccions sindicals són l’eina bàsica d’organització dels treballadors i estan poc esteses en els centres educatius a diferència de qualsevol altra empresa, on son una organització habitual.

Les seccions sindicals possibiliten l’organització i participació directa real i autònoma dels i les treballadores de cada centre de treball per actuar, negociar i millorar les condicions laborals, de seguretat i higiene particulars del centre de treball. Un exemple podrien ser els problemes amb les calefaccions i climatitzacions del centre en particular, que se sap ben cert que no es solucionaran a les taules de negociació externes a la realitat del centre.

La constitució de la secció sindical no és complicada i requereix de la participació de al menys dues persones afiliades. La documentació es lliura al departament de Treball i es comunica de forma oficial al centre de treball si es vol. A partir d’aquest moment, es te el suport del sindicat i és possible inclús convocar vagues locals al centre de treball.

Un cop constituïda la secció, el sol fet de la seva existència fa que les direccions dels centres educatius es plantegin les seves decisions que afecten els treballadors i treballadores del centre. Es pot iniciar converses per aconseguir que se’ns reconegui com a interlocutors vàlids i se’ns comuniqui les decisions que es prenguin i tinguin incidència sobre les condicions laborals dels treballadors.

Per últim, comentar que els nostres companys i companyes d’altres centres del Vallès Oriental, com l’institut Carles Vallbona de Granollers o l’ISMD de Mollet del Vallès també han constituït seccions sindicals per mirar de fer habitual aquest dret a tots els centres.

Abr 122024
 

El proper divendres dia 19 d’abril a les 18 hores realitzarem al nostre local de la Ronda d’Orient, 6 de Mollet del Vallès, una Roda de Premsa a càrrec dels i les nostres afiliades treballadores, amb els següents continguts.

Aprofitarem per explicar els actes organitzats pel Primer de maig:

  • DENÚNCIA CRÍTICA AL PROCÉS DE PRIVATITZACIÓ IMMINENT DE LA FORMACIÓ PROFESSIONAL PÚBLICA.
  • MODEL D’IMPLANTACIÓ MITJANÇANT SECCIONS SINDICALS A CADA ESCOLA, A CADA INSTITUT.
  • PRESENTACIÓ DELS ACTES DEL PRIMER DE MAIG.
En acabar s’obrirà un torn de dialèctica.
 
SALUT !!
Mar 182024
 

La mobilitat en els desplaçaments de casa a la feina i de la feina a casa en vehicle particular genera grans embussos de trànsit i és un dels grans factors que contribueixen a la contaminació ambiental i el canvi climàtic.

Pensem que la reducció de gran part d’aquests inputs contaminants és necessària, imprescindible pel futur de la vida al planeta. I en el nostre sector és possible.

Amb l’objectiu de reduir la contaminació, l’empremta de carboni, les emissions contaminants en els trajectes laborals de casa a la feina, aconseguir un planeta solidari, sostenible i complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, proposem:

La racionalització de la distribució dels i les treballadores de la Generalitat de Catalunya a l’educació pública infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat prenent com a criteri estructural la proximitat entre la localitat de residència i la de treball.

És ben comú que una mestra d’educació primària resident a Barcelona es desplaci a Canovelles cada dia a treballar, i viceversa. I així per tots els estudis amunt esmentats. La Plantilla docent de la Generalitat ascendeix a més de 80.000 persones. L’impacte de la seva mobilitat diària no és pas residual.

L’acostament de distàncies entre les localitats de residència i treball també millora la conciliació de la vida laboral i familiar, els espais de cures, fa guanyar temps, qualitat de vida, benestar i salut entre els i les treballadores.

Plantegem aquests col·lectius de treballadores principalment perquè són els més abundants i generalitzats (inclòs les especialitats de l’educació secundària) i més fàcilment intercanviables de manera recíproca amb criteris de mobilitat.

Tanmateix considerem que aquest hauria de ser un criteri estructural de totes les Administracions Públiques en l’adjudicació de places i concurs de trasllats.

Que aquesta mateixa hauria de ser la línia d’actuació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en estudis més especialitzats, en tant sigui possible.

PROPOSEM:

Que siguin convocats concursos de trasllats oferint de manera pedagògica, troncal i prioritària la possibilitat pràctica d’acostament del lloc de treball al de residència.

L’assignació de places resultats de concurs públic utilitzant com a prioritari el criteri de proximitat entre la localitat de residència i a de treball.

Mar 172024
 

LA UTE AP7 VALLÉS SE NIEGA A PROPORCIONAR LOS REGISTROS HORARIOS A LA CGT, ¡Y AHORA ENFRENTA SANCIONES!

Inspección respalda la denuncia sindical, descubriendo prácticas sospechosas.

La empresa afirma que solo muestra datos a los empleados individualmente, ignorando los derechos de la Representación Legal de los Trabajadores.

¡Incumplimiento claro del Estatuto de los Trabajadores!

La UTE debe permitir el acceso a registros de la jornada a la Representación Legal de los Trabajadores según lo dicta la ley en el Artículo 34.9 del ET.

¡Otro caso que pone en entredicho la transparencia y los derechos laborales!

(12/03/2024)

-SECCIÓN SINDICAL DE LA CGT-UTE AP7 VALLÉS- -SECTOR B04 AP7-

 

¡¡SI TÚ LUCHAS, TÚ DECIDES!!

Mar 112024
 

En respuesta al último comunicado de la UTE con fecha 22/02/24:

Si la UTE nos explica un cuento, la RLT también sabe contar cuentos, historias y fábulas…

Había una vez una Unión Temporal de Empresas, la UTE, que se jactaba de ser la más amable y generosa con sus trabajadores. Les ofrecían café gratis, días libres adicionales y hasta masajes en la sala de descanso. Sin embargo, detrás de esa fachada de benevolencia, la UTE tenía un plan oculto: querían quitar todos los beneficios laborales a sus empleados para maximizar sus ganancias.

Por otro lado, la Representación Legal de los Trabajadores junto a la plantilla trabajadora, que eran conocidas por ser implacables en la defensa de los derechos de los trabajadores. No toleraban abusos, ni injusticias y estaban dispuestos a luchar hasta el final por lo que consideraban justo.

Cuando llegó el momento de adaptar un nuevo convenio, la UTE intentó imponer cláusulas abusivas que recortaban los derechos de los trabajadores. Sin embargo, estos, liderados por la Sección Sindical de la CGT, se negaron rotundamente a aceptar las condiciones injustas. Convocaron una asamblea y, por unanimidad, decidieron que no permitirían que les rebajaran en salario ni en ningún otro beneficio.

La UTE, sorprendida por la resistencia de sus empleados, decidió denunciarlos ante los tribunales. Pero para su desgracia, el juez asignado al caso resultó ser un defensor justo y acérrimo de los derechos laborales. Desestimó las demandas de la UTE y falló a favor de los trabajadores.

Humillada y derrotada, la UTE se vio obligada a retirarse con el rabo entre las piernas. Nunca más volvió a intentar socavar los derechos de sus empleados, quienes celebraron su victoria con alegría y orgullo. Y así, la historia demostró que la justicia siempre prevalece, incluso sobre las empresas más poderosas.

Y colorín colorado, este cuento se ha acabado.

                                                                                                                ¡VIVA LA LUCHA DE LA CLASE OBRERA!

 

 -SECCIÓN SINDICAL CGT UTE AP7 VALLÈS- (23/02/2024)

 

Feb 222024
 

Compañer@s, tras un año desde la denuncia del colectivo subrogado de Abertis, sobre tres incumplimientos del CUN III y el Lote de Navidad de 2021 y habiendo sido tratado por:

– 1º INSPECCIÓN DE TRABAJO DE BARCELONA.
– 2º SECCIÒ DE SANCIONS DEL DEPARTAMENT D’EMPRESA I TREBALL.
– 3º DIR.GRAL DE REL. LAB., TREB. AUT., SEG. I SALUT LAB. DEL DEP. D’EMPRESA I TREBALL.

En todos ellos han dado la razón a las personas trabajadoras y ha sido sancionada la Empresa con una
INFRACCIÓN calificada como GRAVE en materia laboral de la LEY LISOS.

La UTE hoy nos ha comunicado que cumplirán parcialmente con la resolución:
– Días de asuntos propios año 2021, para su disfrute durante el 2022:
Serán compensados los 2,5 días de asuntos propios. (Solicitadlos con tiempo, para organización de la empresa. Aconsejamos primero pedir los 2,5 días del 22). (Para este 24 disponéis un total de 5.5 días).
– Lote de Navidad año 2021.:
Se abonará en la nómina de febrero. 57,57€. (Observar que quede reflejado en la nómina como concepto de Lote de Navidad 2021).
– Horario flexible de oficinas:
La UTE se niega a adaptar el horario tal como señala el Art. 20 del CUN III.
– PCF Ticket Restaurante:
La empresa niega el derecho del Art. 38 PCF sin posibilidad de disponer tarjeta Ticket Restaurante.

Desde la Sección sindical CGT nos deja un sabor agridulce la postura de la empresa y queremos expresar nuestra preocupación ante la decisión adoptada de aceptar solo parte de las resoluciones planteadas. Nos es chocante el criterio de la empresa en la elección de asumir únicamente dos aspectos de estas resoluciones y desechar el resto. Ya no nos asombra la forma en que la UTE admite sus responsabilidades, en esta ocasión al omitir el cumplimiento de lo establecido en el Art.38 del PCF, en relación con la Tarjeta Ticket Restaurante, y en el Art.20 sobre el Horario Flexible de Oficinas.

La falta de transparencia de la Empresa en lo comunicado a los Representantes de los Trabajadores el pasado día 8, en relación con el personal mencionado, donde se dijo que se aplicaría el Convenio de la Construcción desde la publicación del CUN IV, y que continuarían las condiciones laborales de Abertis. Es contradictorio que no se corrija la falta de aplicación del Artículo 38 y el Artículo 20, ya que la empresa asegura que se mantendrán las condiciones de Abertis para este personal.

La respuesta de la UTE a esta discordancia, ha sido que seguirán aplicando las mismas condiciones que aplicaban hasta la fecha, y el resto no. Es decir que continuarán como en un buffet libre, seleccionarán partes del convenio que les gusta y descartarán las que no. Además, por otra parte nos dicen que habían judicializado el conflicto y a la vez lo desmienten, alegando que aún estaba en trámite.

 

     Sección Sindical CGT-UTE AP7 VALLÉS                              ¡SI TÚ LUCHAS, TÚ DECIDES!

 COMUNICADO INFORMATIVO 20-02-2024

Feb 172024
 

STAHL és una reconeguda multinacional holandesa del sector químic relacionat amb l’equipament de les indústries tèxtil i de la pell ubicada a Parets del Vallès.

STAHL es projecta a l’exterior com a empresa innovadora en l’excel·lència, la recerca, ecologia i sostenibilitat, col·laborant amb l’Ajuntament de Parets del Vallès i obrint les portes als centres educatius de la comarca per mostrar les seves virtuts.

[Alguns enllaços aclaridors]

https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/stahl-iberica-obre-un-nou-centre-de-recerca-a-parets/

http://lederpiel.com/stahl-centro-parets-del-valles/

https://www.parets.cat/actualitat/noticies/parets-commemora-el-dia-internacional-de-les-dones-en-la-ciencia-amb-visites-i-activitats-educatives-amb-el-suport-de-lempresa-stahl-iberica.html

Allò que no explica STAHL i sembla guardar sota la catifa és allò que afecta al seu tracte poc humà amb els i les treballadores: menysteniment, despersonalització, tractament com a números i erosió dels drets laborals.

La legalitat Europea i espanyola permeten i protegeixen que els treballadors i treballadores ens organitzem per defensar els nostres drets i així garantir una vida més digna a les nostres famílies, fills i filles. Però sembla ser que STAHL no hi està pas d’acord.

S’acosten les dates de les eleccions sindicals i la Direcció acomiada a un treballador, estant encara convalescent d’una malaltia, al·legant ACOMIADAMENT OBJECTIU (justificable només per alteracions o reajustaments estructurals de la producció que afectin a la seva solvència) alhora que és en plena dinàmica d’expansió i contractació de nous treballadors.

El cas és que aquest company és ben actiu en la Secció Sindical del la CGT reivindicant millores en els drets de tots els i les treballadores d’STAHL i forma part de la candidatura del nostre sindicat a les esmentades eleccions sindicals.

El company ha estat assenyalat i sentenciat a mode alliçonador aprofitant la seva fragilitat i aïllament social en ser de baixa, com a cap de turc perquè hom es remulli preventivament les barbes si pretén votar la CGT en les properes eleccions sindicals. La por paralitzant corria de boca en boca entre els treballadors i treballadores reivindicatives… «qui serà el proper?». Però nosaltres aquesta música ja ens la coneixem! I la ballem prou bé! Potser qui no ho sap és l’empresa.

Incomprensiblement la CGT som l’enemic número 1 d’aquells empresaris sense escrúpols que no desitgen millorar els drets i condicions dels treballadors i treballadores contribuint així a la felicitat global. En canvi els empresaris filantròpics i humanistes adoren la nostra honestedat i abnegació en la lluita pel desenvolupament sostenible del planeta sense pobresa i amb equitat social. I aquesta és l’actuació dels companys i companyes de la CGT a l’empresa. En mans de quina mena d’empresaris és STAHL? De quina banda està?

En qualsevol cas STAHL sempre és a temps de rectificar. És de savis.

De qualsevol de les maneres farem que el nostre company sigui readmès al seu lloc de treball. És a mans de l’empresa que el seu patiment i el de la seva família sigui el més efímer possible. També la prevenció d’un conflicte de desenvolupament incert i que de ben segur tacarà la seva imatge internacional d’empresa innovadora, ecològica, sostenible i social.

No només els companys de feina, sinó tota la CGT no romandrem pas de braços creuats i engeguem tota la xarxa i maquinària d’acció social, sindical, solidaritat i ajut mutu fins que el company sigui readmès i els drets dels treballadores respectats a per STAHL.

VA PER TU, COMPANY 😉

A QUI NO ENS DEIXA VIURE NO EL DEIXAREM DORMIR TRANQUIL !!

Dic 072023
 

Ens congratula comunica-vos que des de l’acció conjunta els nuclis d’ensenyament del Maresme i el Vallès Oriental hem forçat a la Generalitat a realitzar-nos la preceptiva revisió mèdica anual a totes les escoles i instituts catalans, en compliment de l’Estatut dels Treballadors i de la Llei de Prevenció de Riscos laborals (que fins ara es passaven pel «folre» amb tota la impunitat).

Com a estratègia hem emprat la suma de moltes denúncies individuals dels i les treballadores a Inspecció del Treball, saltant-nos les meses corporatives ineficients, que no feien més que tirar pilotes fora al respecte. Acció Col·lectiva i Directa en diem.

Arrel de les nostres denúncies la Inspecció del Treball requereix al Departament d’Educació de la Generalitat la seva realització a tots els centres escolars de la xarxa pública no universitària i li dona de termini fins el dia 9 de juliol del 2024 per fer-les efectives.

Siguem a l’aguait des de tots els centres de treball perquè es compleixi i es mantingui la regularitat anual.

Us encoratgem a seguir denunciant a Inspecció del Treball per augmentar encara més la pressió i la vergonya pública de la Generalitat. Triguen un anyet a respondre, però funciona.

Recordem que les denúncies a Inspecció del Treball són gratuïtes i garanteixen la confidencialitat de la persona denunciant.

ANIMEU-VOS A DENUNCIAR I EXIGIR LA REVISIÓ MÈDICA ANUAL A LA VOSTRA ESCOLA, INSTITUT! [també a qualsevol centre de treball de qualsevol sector on no es compleixi]

Us adjuntem l’enllaç al model de denúncia i l’argumentari a exposar. Per qualsevol dubte contacteu amb nosaltres:
vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com

cgtensenyamentmaresme@cgtcatalunya.cat

 

[El model de denúncia]

DEPARTAMENT DE TREBALL I EMPRESA (INSPECCIÓ DEL TREBALL)
https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20558-Denuncia-per-irregularitats-laborals?categoria=&moda=1

EXPOSO:
Que en compliment de l’Article 4.2 de l’Estatut dels Treballadors i dels articles 14 jo 22 de la Llei 31/1995, de 8 de novembre, de Prevención de Riesgos Laborales totes les empreses haurien de realitzar una revisió mèdica anual a tots i totes les treballadores dels seus centres.
Que el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya porta anys, en alguns casos fins a una dècada, sense complir aquesta responsabilitat amb els treballadors i treballadores que en depenen, a totes les províncies de la Comunitat autònoma de Catalunya.

SOL·LICITO:
– Que la vostra institució sol·liciti la corresponent documentació al Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya.
– Que la vostra institució posi fi a aquesta negligent actuació que atempta contra el dret a la salut laboral dels i les treballadores.
– Que la vostra institució investigui les causes d’aquesta vulneració i n’estableixi les responsabilitats.
– Que a partir d’aquest mateix curs 202
3-2024 i en endavant el Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya compleixi amb la seva obligació de garantir la corresponent revisió mèdica anual a tots i totes les treballadores dels seus centres, o als seus centres i/o organismes que en depenguin, siguin contractats directament, o no. Tanmateix que exerceixi la corresponent responsabilitat proactiva en els casos en què resultats entre els seus treballadors i treballadores ho requereixin.

Nov 242023
 

En Picking siempre habíamos estado con los que creíamos eran “los sindicatos”, Comisiones i Ugt. Nos venían, nos montaban todo el tinglado electoral, no nos teníamos que preocupar por nada. Eso sí, cuando había que negociar en el Comité o cuando la empresa se excedía en sus abusos con algunas de las trabajadoras y se les requería asesoramiento y apoyo para combatirlo, la respuesta era “es lo que hay, la ley es así, no se puede hacer más”. Imaginad la rabia e impotencia que generaba en la plantilla: sufrir injusticias, no saber afrontarlas y que tus supuestos defensores pasen de ti porque “es lo que hay”.

Entonces oímos que de los laboratorios Grífols, hartos de lo mismo, se habían pasado en masa un sindicato llamado CGT, que siempre se nos decía que eran unos revolucionarios “cierra empresas”, y ahora les iba mucho mejor. Que hacían y que reivindicaban lo que decidían los trabajadores mismos, vaya.

Así pues, algunas nos acercamos al local de Mollet del Vallès.

Al principio daba yuyu, gente amable pero directa. No nos prometían precisamente el cielo dorado y sí que ellos y ellas nos acompañarían y ayudarían, pero que éramos nosotras quienes teníamos que ser conscientes de nuestros derechos y aprender a reivindicarlos. Que no hay que saber mucho de leyes, que las leyes están ahí escritas para utilizarlas cuando sean necesarias. Y ser capaces de ir más allá.

El primer día fue quizás para no volver. Pero volvimos.

Y nos ayudaron, vaya si nos ayudaron, pero también nos pasaron la responsabilidad de decidir y ser soberanamente autónomas por primera vez. Y eso cuesta esfuerzo, hasta duele. Pero una vez te liberas del corsé de la dependencia clientelar, vuelas, te sientes valiente, te atreves a vindicar abiertamente aquello que ha de ser tuyo por derecho y que no son limosnas ni migajas del Patrón. Se le llama ver claro.

Y rompimos nuestras cadenas con los sindicatos colaboracionistas con las empresas: Nos presentamos a las elecciones sindicales como nosotras mismas, con las compañeras de la CGT.

Y el día 23 de noviembre votamos. La emoción era grande. Agotadas por el trabajo de preparación realizado, por primera vez por nosotras mismas, emoción por el potencial apoyo (o no) de nuestras propias compañeras al proceso emancipador, miedo a haber dado la cara y si perdíamos tener consecuencias.

Pero ganamos. A veces el hambre de libertad atrae también al pájaro que vive cómodamente alimentado en la jaula. Euforia desenfrenada. Magia. Al principio no nos lo creíamos.

Ahora toca pisar firme y empezar la ardua tarea de vindicar los derechos que durante todos estos años nos ha venido toreando la empresa con la inestimable colaboración de los “asesores sindicales” de los sindicatos-gestoría. PERO AHORA LO HAREMOS NOSOTRAS, UNIDAS, SIN INTERMEDIARIOS.

En esta lucha hemos sido todas mujeres, nuestro 25N ante el patriarcado empresarial.

Un fuerte abrazo agradecido a los y las compañeras de la CGT del Vallès Oriental, todas trabajadoras también.

Nuestra pequeña y modesta revolución, pero nuestra.

Oct 312023
 

[PEDAGOGIA LABORAL: Conclusions de les Jornades de Reflexió Pedagògica del Grup Isarda]

Els i les mestres, professores i professors catalans fa dècades que desenvolupem la nostra activitat laboral amb professionalitat, comprenent i prenent els i les alumnes en el centre del procés d’aprenentatge.

En aquesta línia els acompanyem en el desenvolupament individualitzat de les seves competències respectant estrictament el corresponent ritme d’aprenentatge de cada infant i jove.

En les nostres Jornades de Reflexió pedagògica hem valorat que l’ingent esforç humà i humanista que fan els i les treballadores de l’escola catalana per adaptar el procés d’assoliment competencial dels nostres joves a les seves pròpies característiques, necessitats, emocions i ritmes d’aprenentatge no té cap mena de continuïtat digna en l’empresa catalana.

L’empresa selecciona i segrega el jovent treballador per graus d’assoliment competencial i d’experiència, llençant per l’aigüera tot el bagatge i esforç pedagògic inclusiu i comprensiu implementat pel professorat.

Arribats a aquest punt: o bé l’escola s’equivoca, i ja tenim els nostres benvolguts polítics fent mans i mànigues per renovar els currículums i adaptar-los a un model selectiu i segregador com exigeix l’empresa actual, o bé és l’empresa qui necessita urgentment una reconversió profunda per encaixar en les característiques de la societat catalana.

En una primera anàlisi hem confiat en la infal·libilitat, autonomia de criteri i independència respecte els lobbys fàctics, de la classe política catalana a l’hora de determinar els estudis i metodologies idonis en la formació dels i les catalanes del futur.

Essent així hem determinat que és l’empresariat català qui erra en l’enfocament, ja que centra la mirada en els reduccionismes del producte final i el benefici.

És ben clar que un model empresarial que centra tots els seus objectius en aquests preceptes mai podrà anar de la mà d’una escola competencial i comprensiva amb les necessitats de les persones. Aquest model patronal aniria de tronc amb una escola competitiva, selectiva, meritocràtica i segregadora, amb l’esforç individualista com a principal valor, que posés a cada alumne «al seu lloc», facilitant en gran mesura una «transició ordenada» de la institució escolar a la laboral. Una ordenació «classista», vaja.

Reprenent la premissa de la infal·libilitat dels currículums ordenats per la nostra classe política [en properes jornades d’anàlisi pedagògica és prevista la revisió de la seva idoneïtat: tant dels uns, com dels altres], el Grup Isarda hem conclòs que l’empresa catalana necessàriament hauria de fer l’esforç d’empatia i superació corporativa corresponent per adaptar-se a les característiques i necessitats immanents de la població jove i adulta de la Catalunya del Segle XXI.

Per sintonitzar amb la societat catalana del present l’empresariat hauria de reinventar-se urgentment i innovar la seva mirada, rígidament ancorada en el productivisme de segles passats ja superats. Hauria de renovar el seu enfocament i redirigir-lo cap el treballador (i treballadora) com a centre d’interès troncal. Al cap i a la fi són el si les treballadores qui fan possible la feina.

En sortir de l’escola (s’entén institut, universitat) els i les joves catalanes són formades competencialment mitjançant dècades d’un trenat i delicat procés d’aprenentatge en funció dels seus interessos, capacitats i ritmes d’aprenentatge, essent aquests particulars i individualitzats.

Així, no té cap sentit que l’empresa escapci el decurs comprensiu centrat en l’ara exalumne seleccionant-lo i esguerrant-lo emocionalment en procediments de frustració personal ben pregons.

És l’empresa qui ha d’assumir el repte del canvi de mirada i reinventar-se de manera creativa, adaptant la seva producció o serveis als interessos de cadascun i cadascuna de les seves treballadores. Igualment ho hauria de fer amb els processos productius, ritmes de treball, capacitats competencials, uniformes, vacances…

Que és difícil adequar-se a tanta diversitat i que una empresa d’un sector no pot passar a produir alhora samarretes, llaminadures, videojocs i confitures perquè això correspongui als interessos dels seus treballadors, formats en la creativitat de l’aprendre a aprendre? I que no pot fer els horaris i les vacances que aquests desitgin, pagant-los el sou que necessitin? Que tot procés productiu necessita d’una bona organització i no pot fonamentar-se en una sèrie d’ocurrències improvisades? Que una sola empresa no pot atendre comprensivament de manera individualitzada els seus 200 treballadors?

Som al segle XXI i ens hem d’adaptar als seus reptes.

Les empreses avançades han de convertir les dificultats en revulsius i veure-hi oportunitats i reptes per superar-se dia a dia.

Quin millor repte que posar la producció i els serveis del país humilment a la disponibilitat, interessos, capacitats i ritmes de la ciutadania catalana.

Això sí que seria fer país!

Polítics que esteu triturant anímicament i sepultant els i les excel·lents mestres sota tones de burocràcia;

Empresaris que només feu pel vostre benefici personal:

US HI POSEU?

Oct 282023
 

Divendres. Vespre de tardor. Girona. Un autocar surt del Passeig d’Olot.
Aquest encara farà parada a Mollet del Vallès i Sabadell.

S’anirà omplint de persones que, esgotades de la setmana laboral, van enllà i aquest cap de setmana viatjaran 500 quilòmetres fins Madrid per reivindicar la fi de la inflació especulativa dels preus i accions preventives per mantenir la Sanitat Pública Universal i les Pensions de Jubilació en el futur proper i llunyà. La cosa també va de fer caliu a companys i companyes assetjades. I de democràcia real.

Algunes de les viatjants acaben de plegar del «curro».
Serà un viatge llarg i de mal dormir. D’altres companys i companyes aquesta vegada no han pogut assistir. Després, un tediós retorn a casa.

I així des de molts punts del territori peninsular. En un descans del trajecte coincideixen amb companyes de Rubí. També de València.

Alguns cops toca arromangar-se de debò, perquè la Causa bé s’ho mereix.
Avui n’és un. Molt probablement en seran molts més.

El cansament del camí fa efecte i a la comitiva li costa seguir els càntics, consignes i balls durant la manifestació.
Tant se val. Allà hi són. Un granet de sorra.
L’ambient és d’humilitat i germanor abnegada. Això importa!

A tots i totes aquelles que dediquen el seu temps de vida per les causes nobles!

ADMIRABLES!

 

 

Oct 202023
 

Fa un any un grup de companys ens vam constituir constituir com a Secció Sindical davant la passivitat de les CCOO a l’empresa. Vam guanyar les eleccions sindicals. Des de llavors hem recuperat la iniciativa com a treballadors i treballadores reclamant, exigint i, si cal, denunciant:

– La reparació de les infraestructures de l’edifici seriosament malmeses, com les teulades.

– L’adequació de la climatització de l’interior de la nau a la legislació actual, tant a l’estiu com a l’hivern.

– Hem reactivat la iniciativa de la part treballadora en el comitè de seguretat i higiene exigint millores en la seguretat durant la jornada de treball.

En la propera renovació del conveni sectorial de químiques lluitarem millores significatives en la negociació de l’aplicació del mateix a Benvic.

L’èxit de la represa de la iniciativa en la recuperació de la nostra dignitat com a treballadors i treballadores rau en l’organització assembleària, trencant amb els lideratges desmobilitzadors del sindicalisme pactista.

Sep 292023
 

Ahir al vespre una companya es va passar pel local del sindicat. La seva expressió delatava que la jornada li havia estat adversa.

De sobte un somrís li va il·luminar la cara: «-Les companyes de XXXXXX* han guanyat les eleccions sindicals».

*No esmentem el nom de l’empresa perquè fins i tot les treballadores el van ignorar expressament en la seva campanya, en conseqüència de la seva indigna actitud envers elles. No esmentar el nom del porc, malgrat sabem tots qui és.

La victòria en el procés electoral era anecdòtica. Aquells llavis mostraven l’orgull per les companyes amb les quals havia col·laborat colze a colze des que alguns anys enrere un empresari despietat les havia abandonat «per insolvència». L’Ajuntament de Mollet del Vallès, pel qual treballava la subcontracta fallida, no ho va fer gaire millor i les va menystenir fins a extrems poc humans. Va caldre, des de zero, lluitar per la subrogació.

La nova empresa licitadora, la innombrable actual, les ha vingut tractant amb arrogància i menyspreu: persecucions assetjants per part de les indivídues supervisores, amenaces de sancions i suspensió de sou recurrents, acomiadaments despòtics a companys i companyes.

Un dels companys assetjats i amb amenaces de sancions va acabar mort en allò que les lleis burgeses anomenen eufemísticament «accident laboral». Companyes nostres foren denunciades penalment per gosar dir que certs «accidents laborals» són més aviat assassinats.

L’imperi de la llei del més fort, amenaces, persecucions, acomiadaments, un MORT, denúncies penals, greus malalties… a qualsevol lloc haurien imposat la omertà i la rendició en massa.

PERÒ AQUÍ NO SOM PAS QUALSEVOL LLOC.

Aquestes companyes fa un temps no en sabien gaire, de Drets, feien la mirada perduda de l’anyell esperant ser degollat.

Algunes i alguns van dedicar molt generosament gran part del seu temps, saviesa i energia a ensenyar-les que la dignitat era dins seu i que l’havien d’emprar per ser autònomes en la lluita per prendre la serp pel coll.

A dia d’avui aquestes companyes ja fa temps que, en creuar-les pel sindicat, ja no tenen la mirada esbiaixada, sinó penetrant, els ulls de la dignitat de les treballadores que, malgrat la condició de ser humils, saben aguantar la mirada al patró i cantar-li les veritats, exigir-li els Drets i denunciar-li cada xarlotada i forçar-lo a readmetre treballadores acomiadades.

I ja ho fan elles soles, i ens podran ajudar a la resta.

Gràcies a les persones abnegades que van dedicar el seu temps, no a dirigir-les sinó a ensenyar-les en l’autonomia emancipadora.

Guanyar unes eleccions sindicals, una anècdota. EL SOMRIURE, LA DIGNITAT.

Probablement no hauria de ser jo la persona més indicada per escriure aquestes lletres, però ningú altre ho farà.

Certes situacions invisibles mereixen ser conegudes, vindicades i no oblidades.

MOLTES GRÀCIES!!!

 

Unx afiliadx del sindicat del Vallès Oriental

Sep 282023
 

Ens alegra comunicar-vos que la nostra Secció Sindical a l’empresa Ramcon, subcontracta del sector de la neteja que actualment gestiona la licitació dels serveis municipals de neteja de Mollet del Vallès, ha guanyat les eleccions sindicals.

Els resultats han estat els següents:

CGT: 27 vots (dues delegades)
UGT: 12 vots (una delegada)
CCOO: 11 vots (una delegada)
InterSindical-CSC: 10 vots (una delegada)
COBAS: 10 vots (zero delegades) 

Aquests darrers han estat uns anys molt durs i de lluita constant per la nostra dignitat com a treballadores.

Com a col·lectiu unit que som no hem defallit i ens hem reivindicat i reeixit.

I n’estem orgulloses!!

La Secció Sindical de la CGT a Ramcon

 

Sep 012023
 

Conciliación de la vida laboral y familiar. Nuevo permiso laboral para el cuidado de menores:

Las madres y padres o tutoras/es legales que tengan a su cargo uno o más hijos pueden disfrutar de diferentes permisos en el ámbito laboral para el cuidado de los menores, cumpliendo una serie de requisitos y amoldándose a la normativa vigente que regula estos supuestos. Es el caso del permiso laboral de ocho semanas que podrán pedir con motivo de la vuelta al cole.

El permiso laboral de ocho semanas es una ayuda a la conciliación familiar con el trabajo para los padres que tengan hijos menores de 8 años de edad, que podrán ausentarse de su puesto de trabajo en un máximo de ocho semanas, de forma continua o discontinua, tanto en los meses de vacaciones como con la llegada de la vuelta al cole en el mes de septiembre.

Este permiso, de duración no superior a 8 semanas, continuas o discontinuas, es intransferible y podrá disfrutarse de manera flexible.

Las personas trabajadoras tendrán derecho a un permiso parental, para el cuidado de hijo, hija o menor acogido por tiempo superior a un año, hasta el momento en que el menor cumpla ocho años, se recoge en el Real Decreto-ley 5/2023.

Este permiso podrá disfrutarse a tiempo completo o en régimen de jornada a tiempo parcial, como un derecho individual de hombres y mujeres, sin que pueda transferirse su ejercicio.

¿Cómo se solicita el permiso parental de 8 semanas?
La mencionada normativa también regula la forma en la que la interesada puede solicitar este derecho, ya que es la propia persona trabajadora quien lo tiene que pedir a su empresa: “Corresponderá a la persona trabajadora especificar la fecha de inicio y fin del disfrute o, en su caso, de los períodos de disfrute”, se indica.

Además, deberá comunicarlo a la empresa con una antelación de 10 días o la concretada por los convenios colectivos, salvo fuerza mayor, teniendo en cuenta la situación de aquella y las necesidades organizativas de la empresa.

Por último, hay que saber que, en caso de que varios personas de la misma empresa puedan y quieran acogerse a este derecho en el mismo periodo de tiempo, alterando el correcto funcionamiento de la empresa, se puede acordar el aplazamiento de la concesión por un periodo razonable, justificándolo por escrito y después de haber ofrecido una alternativa de disfrute igual de flexible.

Es un Permiso NO retribuido.

Ago 282023
 

La normativa laboral aplicable a l’excés de temperatura a les aules és el Reial Decret 486/1997, de 14 d’abril, pel qual s’estableixen les disposicions mínimes de seguretat i salut als llocs de treball (BOE núm. 97, de 23 d’abril de 1997), Modificat pel Reial decret 2177/2004.

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1997-8669

Aquesta estableix que les temperatures a les aules han de ser entre els 17ºC i els 27 ºC.

A banda el Parlament de l’Estat va aprovar l’adhesió i ratificació de la Declaració de drets dels Infants de l’ONU: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1990-31312

A més d’un Dret Laboral els i les docents som responsables de la protecció de la salut de joves i infants.

Vist que la Generalitat i l’Estat fan paper mullat de les seves pròpies normatives haurem d’emprar l’Acció Directa (evidentment legalment protegida perquè és destinada a fer complir les pròpies normatives legals). Aviam què els diran des del Poder judicial, si des de la Generalitat se’ns posen de cul.

COM HEM D’ACTUAR?

1- Prenem acords col·lectius d’actuació des de les seccions sindicals de centre de treball, al claustre o assemblees de companyxs.

2- Situem un termòmetre a una de les aules del centre (o diversos).

3- Quan aquest superi la temperatura legal permesa avisem a la resta de companys i companyes.

4- Fotografiem el termòmetre a l’aula juntament amb un dispositiu que indiqui el dia i l’hora.

5- Sortim amb els i les alumnes de les aules fins a espais del centre amb temperatures que compleixin la legalitat.

6- Enviem la informació per un mitjà segur al Coordinador de Riscos Laborals del centre, perquè la faci arribar a la Direcció i aquesta al departament d’Educació.

7- Davant de qualsevol amenaça jeràrquica, truquem la policia.

8- Difonem activament la situació per les xarxes socials indicant el centre, la població i mencionant la Generalitat i el Departament d’Educació. (Si cal ens les podeu fer arribar i ho fem nosaltres vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com ).

9- Si rebem amenaces de la Direcció, feu-nos-ho saber i ja ens hi entendrem nosaltres.

Evidentment serem més protegits i protegides mútuament si som part d’una associació de treballadorxs.

 

#DoItYourself (o ho fem nosaltres o ens hi sotmetem)

  • Pels Nostres Drets Laborals.
  • Per la Fixesa de tots i totes les Interines en Frau de Llei.
  • Retornem la Democràcia a l’Escola.
  • Democratitzem els Currículums.
  • Garantim el coneixement crític i emancipador als i les joves.
  • Per una FP Pública, de Qualitat i d’oferta universal.
  • Per la Universalització de l’Educació Pública.
  • Per l’abolició de la Segregació Escolar (l’Ensenyament Concertat)

Jul 282023
 

From the works council we want to inform the entire staff of Instituto Grifols that the 27 July 2023 The Human Resources department has been calling colleagues from this department throughout the morning in order to present the objective dismissal. At the moment we are aware of 3 layoffs. The company alleges organizational reasons. We all know that the company is hiring personnel in different areas of the company and has not had the decency to relocate them..

DON’T MISTAKE THEM!!!

The IG works council is totally against any dismissal. Thus:

WE ARE WAITING FOR YOU 28 JULY 8:30 A 10:30 HOURS AT THE DOOR OF THE COMPANY

 

COMPANY COMMITTEE OF INSTITUTO GRIFOLS

Jul 272023
 

DESPIDOS EN EL DEPARTAMENTO DE I+D

Desde el comité de empresa queremos comunicar a toda la plantilla de Instituto Grifols que el 27 de julio de 2023 el departamento de Recursos Humanos ha ido llamando a lo largo de la mañana a compañeras de este departamento con el objeto de presentarles el despido objetivo. De momento somos conocedoras de 3 despidos. La empresa alega motivos de organización. Todas sabemos que la empresa está contratando a personal en diferentres áreas de la compañía y no ha tenido la decencia de reubicarlas.

¡¡¡QUE NO OS ENGAÑEN!!!

El comité de empresa de IG está totalmente en contra de cualquier despido. Por ello:

OS ESPERAMOS EL 28 DE JULIO DE 8:30 A 10:30 HORAS EN LA PUERTA DE LA EMPRESA

 

COMITÉ DE EMPRESA DE INSTITUTO GRÍFOLS

Jul 192023
 

La Secció de Sancions del Departament d’Empresa i Treball, ha resuelto a favor de las/os Trabajadoras/es subrogados de Abertis, sancionando económicamente a la UTE, con una SANCIÓN GRAVE de la Ley LISOS por los incumplimientos del Convenio Colectivo vigente y por denegar derechos que se consideran adquiridos:

– Días de asuntos propios año 2021, para su disfrute durante el 2022.
– Lote de Navidad año 2021.
– Horario flexible de oficinas.
– PCF Ticket Restaurante.

Entre otras cosas, en el expediente sancionador les recuerdan a la UTE que: “debe respetar íntegramente los derechos que los trabajadores tenían reconocidos con anterioridad a la subrogación, no solo porque ello viene reconocido en el precitado artículo 44, sino que dicho derecho viene reconocido en numerosas sentencias judiciales.”

A nuestro entender, la UTE no solo ha incumplido estos derechos, sino también sigue incumpliendo en las ayudas sociales, como la Ayuda estudios de empleados/as, Ayuda estudios de hijos de empleados/as, etc. Por lo que actuaremos sindicalmente en la defensa de nuestros derechos.

Independientemente de lo comunicado, recordaros que estemos preparados por si finalmente, la UTE CUMPLE CON SU AMENAZA y cuando se publique el Convenio Estatal de la Construcción, nos pasan unilateralmente a éste. ¡Si lo hacen estarán incumpliendo nuevamente la LEY, como parece que es su metódica, y tendrán respuesta por parte de la plantilla!

¡NO LES AYUDES A ACABAR CON TUS DERECHOS!
¡¡SI TÚ LUCHAS, TÚ DECIDES!!
SECCIÓN SINDICAL CGT – UTE AP7 VALLÉS