Charo és Blanc… als trepes sense dignitat…

Avui els ha tocat plorar els directius. Ells que són el braç executor de lempresa, que en la majoria de casos intenten amagar la seva ineptitud sotmetent els i les treballadores a pitjors condicions de treball. Treballadors i treballadores que consideren éssers inferiors, als que es permeten el luxe de menysprear per ascendir una mica més en aquesta piràmide de càrrecs “importants” a l'empresa.

Acegats per la prepotència es creuen invulnerables, es creuen que poden destruir la dignitat i la vida d'un treballador/a . No saben de lluites contra les injustícies, només coneixen la lluita del “trepa”. Com no coneixen la dignitat, no saben el valor que té per a qui sí que la coneix. Tampoc no coneixen la seva força aclaparadora.

Aquests directius han plorat avui, de ràbia. S'han tancat en un dels despatxos i han baixat les persianes perquè ningú pogués veure les cares de derrota quan han rebut la sentència que declara nul l'acomiadament que van aplicar, capritxosament, a una treballadora, una ”dolenta treballadora” diuen. Ells que tot ho poden, com és possible que no hagin sortit amb la seva…

Aquests directius no saben que ningú és més que ningú. No saben que totes les figures dels escacs són importants i no pots menysprear el peó perquè et pot fer escac mat.

VISCA LA CLASSE TREBALLADORA!!

Charo és Blanc (treballadora readmesa)