PETITA GUIA D'AUTODEFENSA LABORAL PER PRECÀRIES

Descarregar Guia en pdf

PETITA GUIA D'AUTODEFENSA LABORAL PER PRECÀRIES

El per què d'aquesta Petita Guia d'Autodefensa Laboral. M'han fet un contracte temporal, com se si és correcte? Treball en negre, sense cap contracte. puc protestar? Treball més hores i fent una feina diferent a la que consta en el meu contracte. Ho puc denunciar? Treball sense papers. Tinc drets laborals? Què és un conveni col·lectiu? Què es m'aplica? M'han acomiadat, què puc fer? Vull organitzar-me per defensar-me a la feina, què he de fer? conclusions: només organitzats (també a la feina) podrem fer front a la precarietat

Aquesta PETITA GUIA D'AUTODEFENSA LABORAL PER PRECÀRIES ha estat realitzada per les Secretaries de Formació, Jurídica i Salut Laboral de la CGT.

Agraïm la col·laboració de la companya Alicia Perea de la Federació Local de Rubí, i de tot el Secretariat Permanent de el Comitè Confederal de Catalunya.

Disseny de coberta, contraportada i il·lustracions: ‭ ‬ Roser Pineda, de la Federació d'Ensenyament de la
CGT. www.cgtcatalunya.cat www.about.me / cgtcatalunya

EL PER QUÈ D'AQUESTA PETITA GUIA D'AUTODEFENSA LABORAL

Aquest document ha estat confeccionat amb la intenció de ser una eina útil per a l'organització de base i per a la lluita dels treballadors, destinat especialment a aquelles que prestem els nostres serveis laborals en condicions més precàries, és a dir, en realitat, a aquelles persones que actualment constituïm la majoria de la classe treballadora al nostre país. Amb aquesta petita guia volem que pugui tenir a mà alguns recursos que li permetin orientar-se a l'hora de defensar els seus drets i el de les seves companyes de treball.

òbviament, aquestes pàgines no se solucionaran tots els problemes amb els quals haurà de bregar en el treball, però sí us aportaran una mica de llum en aspectes que potser desconeix, i que poden ser d'utilitat a l'hora de fer front a les arbitrarietats de l'empresa. en resum: L'objectiu és tenir algunes pautes clares per no anar venuts davant l'empresari. Nosaltres molt sovint cometem l'error de no conèixer bé els nostres drets, ni els límits on podem situar la ratlla que els nostres caps no poden traspassar. ells, en canvi, se les saben totes, fan un ús extensiu quan els convé de el xantatge emocional i de el maltractament psicològic i, a més, tenen sempre a l'abast de la mà l'arma definitiva: El recurs a l'acomiadament o la no renovació de l'contracte (el de “si no us agrada, ja saps on tens la porta”) ‬. Volem que aquestes pàgines us puguin servir per equilibrar aquesta situació, tot fent-vos conscients que hi ha vies segures per fer front, més de les que potser s'imaginen, i que es pot, si les aprofita, doblegar la voluntat de l'empresari.

Si bé és cert que les reformes laborals que s'han anat aprovant durant les últimes dècades han anat configurant un marc de relacions laborals cada vegada més desregulat i amb una legislació que ens ofereix cada vegada menys garanties, és important estar assabentada d'algunes de les armes que encara ens ofereix la legalitat per fer front a el poder dels patrons. És per això que aquesta guia posa l'èmfasi, en alguns dels seus apartats, a explicar elements de caràcter jurídic que és important conèixer (què són els convenis col·lectius, la Inspecció de Treball, quins tipus d'acomiadament hi, etc) ‬. Però no ens enganyem. Més enllà de les garanties, cada vegada més escasses, que ens ofereix la legislació, defensar els nostres drets a la feina és, bàsicament, una qüestió d'actitud. I en relació a aquest particular, cal tenir sempre en compte una sèrie de punts:

El treball forma part de la vida. No val dissociar mentalment el temps que passem a la feina de el temps que vam passar fora, com si una cosa i una altra no tinguessin res a veure. Aquest és un mecanisme psicològic que convé evitar. Molt sovint ens trobem companyes precàries amb una gran activitat militant fora de la feina (per exemple, en moviments socials, assemblees de barri, etc) ‬, però que tenen, en canvi, un comportament absolutament submís dins d'aquesta, i només busquen “no complicar-se la vida” durant la jornada laboral. Hem de tenir clar , però, que el treball és també un camp de batalla, tant o més important que qualsevol altre, ja que té una influència molt directa sobre la majoria dels aspectes de la nostra vida quotidiana. Canviar la societat en què vivim també implica canviar les relacions laborals (que determinen els nostres horaris, els nostres ingressos, les nostres possibilitats d'oci i consum … ‭) No podem ser actius al barri, el centre social, a l'ateneu, a les lluites al carrer, i desactivar-ens un cop creuem la porta de centre de treball. Això és una anomalia, i és contraproduent per a nosaltres i per a les companyes amb qui compartim espai en el treball.

A la feina no val fer-se el autista. de fet, això és que li interessa a l'empresari, que totes les treballadores vagin a la seva, i ningú es preocupi pel que li passa a les altres. Hi ha relacionar-se amb els companys, parlar-li (i no només de futbol, ni de si el cafè de la màquina és bo o dolent) ‬, prendre confiança. La majoria de les empreses tendeixen a crear múltiples barreres psicològiques en la ment de les seves treballadores, barreres que cal trencar. Hi ha interessar-se per les condicions de treball d'aquelles que concorrin amb nosaltres, per la feina que fan, si estan a gust o no, si tenen els mateixos problemes que tu o tenen altres, si en la seva nòmina els consta una altra categoria laboral diferent a la teva, encara que faci la mateixa feina … Només teixint vincles de solidaritat mútua, de comunicació horitzontal entre vosaltres, trencant les línies de jerarquia que li imposarà l'empresa, és com pot articular respostes de caràcter COL·LECTIU. I la solució al teu problema (que més sovint del que penses serà un problema compartit amb una altra molta gent) passa la immensa majoria de les vegades per això, per donar una resposta col·lectiva, entre totes, no per buscar-se la vida individualment.

Cal mirar més enllà de la teva màquina o de l'monitor del teu ordinador. L'organització de la feina en moltes empreses ens atomitza, ens aïlla i fa que tinguem una visió parcial de com funciona tot. Això ens fa més febles. És bo adquirir una visió global, que no es limiti exclusivament a les tasques que tens assignades. Fixa't bé com funciona l'empresa, en conjunt, quina és la seva estructura, els noms dels responsables … Interessa't per com s'organitza el treball, tu i el dels companys, quins departaments hi ha, què torns, quines línies jeràrquiques … I si pots, fes-te esquemes de tot, et podran ser molt útils. El coneixement és poder, l'empresari ho sap bé. Hem de tenir-ho també nosaltres en compte i evitar viure en la inòpia i en la ignorància de tot el que ens envolta en el nostre entorn laboral.

L'empresari no és el nostre amic, ni tampoc ho són els nostres caps directes, encara que puguem tenir “bon rotllo” amb ells a nivell personal. Hem de tenir clar que els interessos de l'empresa no són els nostres, i no ser ingenus quant aquest particular. Potser el teu cap és un tipus simpàtic, potser sou de el mateix equip de futbol, potser us agrada el mateix tipus de música. Però no t'equivoquis, si te la pot ficar te la fotrà, si ha de triar entre la seva conveniència (o la de l'empresa) i el teu ( o la de la gent que treballa amb tu) ‬, no ho dubtarà ni un sol moment. I no et deixis menjar l'olla amb coses com “el que és bo per a l'empresa és bo per a les treballadores “‬, perquè no és cert. No et deixis enganyar i sé murri, molt murri, perquè ells se les saben totes, i nosaltres hem d'actuar en conseqüència.

EM FET UN CONTRACTE TEMPORAL, COM ES SI ÉS CORRECTE?

La gran majoria dels contractes temporals que es fan són en frau de llei, i poden ser convertits en contractes indefinits. Mitjançant l'acció individual i / o col·lectiva es poden transformar els treballadors temporals en indefinits, i fins i tot es pot denunciar el contracte temporal il·legal un cop acomiadat.

Segons dades de la Inspecció de Treball, a prop de l' 95% dels contractes temporals que se signen a Espanya són en frau de llei, és a dir, no haurien de ser temporals sinó indefinits . sembla increïble, i la realitat ho desmenteix cada dia, però la llei determina que el contracte “normal” és (hauria de ser) l'indefinit, i només en casos molt concrets l'empresa pot fer ús dels contractes temporals. Això és el que diu la llei, però aquesta es veu desmentida per la pràctica diària de les empreses. en teoria, el contractes temporals només es poden realitzar si tenen una causa justificada, més concretament, alguna de les següents:

Hi ha d'haver una obra o servei delimitat, i en cap cas aquest pot tenir a veure amb les tasques habituals de l'empresa, ni poden ser tasques sense identitat diferenciada de la que realitzen els treballadors fixos de la mateixa.

Ha d'haver una “circumstància de la producció” ‬, que s'ha definit com una situació excepcional, ocasional i transitòria en la que l'empresa necessita treballadors per a un termini curt de temps. I el contracte ha de determinar clarament quina és aquesta circumstància que ha motivat la temporalitat.

Has d'estar substituint un altre treballador (que estigui en situació de baixa, maternitat, etc) ‬. En aquest cas el contracte ha de determinar el nom de l'treballador substituït , el lloc de treball i les causes de la substitució.

la realitat, però, és que les empreses fan un abús il·legal, en la immensa majoria dels casos, els contractes temporals, simplement per evitar els contractes indefinits. És més que comú que els contractes temporals ni tan sols intentin dissimular la seva il·legalitat, afirmant que l'obra i servei és la campanya de Nadal (en un contracte a l'agost) ‬, o que la circumstància de la producció és el treball propi de l'empresa. Estem davant d'una estafa legal a gran escala, que només es manté gràcies a la nostra pròpia passivitat, la de la majoria de les treballadores, davant aquesta. per tant, la immensa majoria de treballadores i treballadors temporals haurien de ser indefinits, i si lluitem, en aquest cas la legalitat ens empara.

Per posar en evidència aquesta estafa legal, contacta amb la CGT per denunciar els contractes temporals realitzats en frau de llei a la Inspecció de Treball o dels Jutjats, però és millor, per evitar-te represàlies, que primer hagi creat una Secció Sindical a l'empresa, com expliquem més endavant. La denúncia la pot dur a terme individualment cada treballadora o treballador (mentre està treballant o bé un cop comiat) ‬, o es pot fer també de forma col·lectiva, a través de la Secció Sindical.

Consells Pràctics

Conserva totes les proves que demostrin que estàs fent feines diferents de les que consten en el contracte temporal: fotos, albaranes … tot el que passi per les teves mans i que et pugui servir com a prova davant un jutge. Un cop creada la Secció Sindical, demani a l'empresa tots els contractes, i reclami que els temporals il·legals passin a ser indefinits. Cal advertir que si no ho fan anireu a la Inspecció de Treball o bé emprendre accions legals contra l'empresa per aquest motiu.

TREBALL EN NEGRE, SENSE CONTRACTE. ‭ ‬ PUC PROTESTAR ‭?

El fet de treballar sense contracte escrit, i sense alta a la Seguretat Social per part de l'empresari, no fa desaparèixer cap dret laboral. Tens possibilitats de denunciar-ho i guanyar.

Malgrat existir només un “contracte verbal” ‬, tenim tots els drets laborals intactes, amb l'únic inconvenient que l'empleat o empleada ha de “provar” (demostrar ) l'existència de la relació laboral, a més de quin és el període de prestació de serveis i quantes hores treballa a el dia oa la setmana. per tant, primerament, és molt més fàcil denunciar aquesta situació mentre s'està treballant, que no fer-un cop has estat acomiadat o acomiada. Si estàs treballant en negre contacta amb la CGT, per denunciar aquest fet a la Inspecció de Treball i interposar les accions legals corresponents. No hi ha prova millor de la relació laboral “en negre” de fer que l'inspector de Treball es personi en el teu lloc de treball i et trobi treballant sense contracte ni alta a la Seguretat Social.

Els beneficis que es reconegui legalment la teva relació laboral “en negre” són molts: pots augmentar el salari, reclamar els salaris pagats incorrectament d'un any d'endarreriment, cotitzar a l'atur per a tot el període treballat i fins i tot mantenir-te en el lloc de treball, ja que qualsevol acomiadament o sanció a un treballador per haver reclamat els seus drets és nul, amb dret a retornar a el lloc de treball, si vols. Si ja has estat acomiadat, recorda que tens només 20 dies des de l'extinció de la relació laboral per demanar el cap o l'empresa. Hauràs d'anar a judici, on podràs reclamar els salaris inferiors a l'correcte de l'últim any, la indemnització corresponent i l'atur.

La forma de provar una relació laboral verbal és per qualsevol mitjà que faci tenir el convenciment a el jutge que has treballat per a aquesta empresa o persona. Les formes més comunes són les gravacions de converses amb el cap (aquestes són LEGALS sempre que la persona que les gravi – és a dir, TEU – participi directament de la conversa) ‬, fotos, albaranes, missatges SMS, o qualsevol altre mitjà que se't passi. sé murri! És important recordar que s'ha de provar tant la relació laboral, com l'antiguitat en el treball i l'horari concret de la jornada laboral, i per tant les proves han de demostrar tots aquests fets. Com més mitjans de prova puguis reunir, millor.

Consells pràctics

És molt més fàcil denunciar-mentre s'està treballant que quan ja t'han acomiadat. No esperis que et facin fora de la feina per activar-te. Fotos de la guàrdia, missatges SMS o qualsevol document que demostri la relació laboral, així com també el temps que fa que treballes a l'empresa. Grava les converses amb el teu cap o amb l'empresari sense que ell ho sàpiga, sobretot aquelles on et digui horaris d'entrada i sortida de la feina, o les dates en què et dóna les vacances. Pots fer-ho discretament amb un smartphone, per exemple, sense que ningú se n'adoni. Crida per telèfon el cap i grava la conversa conduint aquesta a parlar sobre el temps que fa que treballes sense contracte. Procura que no sospiti que l'estàs gravant. Si l'empresa et dóna el salari en mà dins d'un sobre, ingressa'l el mateix dia al teu compte corrent a través de l'caixer més proper a la feina, posant com a concepte “salari” ‬.

TREBALL MÉS HORES I FENT UN TREBALL DIFERENT DE LA QUAL ES EN EL MEU CONTRACTE. HO PUC DENUNCIAR?

Molt sovint la realitat laboral que vivim no és fidel al que disposa el nostre contracte. El teu contracte diu que treballes 10 hores setmanals i en realitat fas el doble? Portes la comptabilitat de l'empresa però en la nòmina diu que ets ajudant de cambrer? Doncs contra aquesta actuació empresarial també pots actuar.

En aquestes ocasions pot reclamar judicialment perquè en el teu contracte figuri la classificació professional que et correspon d'acord amb les funcions que realment desenvolupes, si és que des d'un principi has fet funcions diferents a les que figuren en el contracte. per tant, no perdis ni un segon i veu a l'sindicat informar, perquè pots reclamar! Pensa que també pots reclamar les diferències salarials entre la classificació que figura en el teu contracte i la que realment correspon a la feina que fas.

Pel que fa a les hores que treballes de més: Si diàriament realitzes més hores de les que fixa el contracte i cada dia són les mateixes, pots reclamar judicialment perquè es reconegui la teva jornada de treball real. Ara bé, si la qüestió és que sovint treballes més hores durant la setmana de les que toquen, aquestes es consideraran hores extres, i pots reclamar el seu pagament per via judicial.

Consells pràctics

busca testimonis. Procura que sigui gent de confiança, disposada, si fos necessari, a declarar al teu favor davant un jutge. Mira de no perdre el contacte amb els companys que ja no treballen en l'empresa, potser et podran fer un cop de mà més endavant. En el cas que puguis fer-ho, fitxa a l'inici i al final de la jornada, o busca maneres per a que quedi un registre de les hores que entres a la feina i sals de la mateixa. Guarda correus electrònics on el cap o l'empresari et encomanen les tasques a realitzar. Grava les converses amb el teu cap sense que ell ho sàpiga, sobretot aquelles referents a la jornada i les tasques a realitzar. Pots fer-ho discretament amb un smartphone, per exemple, sense que ningú se n'adoni.

TREBALL SENSE PAPERS. TINC DRETS LABORALS?

No tens papers, però no deixes de ser un treballador amb drets! No ets un esclau!

Malgrat estiguis en una situació administrativa irregular i treballis sense papers (permís de residència i treball) ‬, com a treballador tens els mateixos drets laborals que qualsevol treballador amb papers. En tot cas, si l'empresari et ocupa i no tens papers, qui podrà ser sancionat serà ell i no tu. El més normal és que l'empresari s'aprofiti de la teva situació de vulnerabilitat i amenacen d'anar a la policia si intentes reclamar els teus drets. És important que denunciïs la teva situació a la Inspecció de Treball mentre duri la relació laboral i que reclamis judicialment el reconeixement de la mateixa. Si un cop has denunciat l'empresari et acomiada, l'acomiadament podrà ser declarat nul.

Pensa que val més que reclamis el reconeixement de la relació laboral mentre encara estiguis treballant, si proves de fer-ho un cop acomiadat, serà molt més difícil demostrar-la.

Consells pràctics

busca testimonis. Procura que sigui gent de confiança. Guarda correus electrònics del teu cap o empresari amb els que puguis demostrar l'existència de la relació laboral. Grava les converses amb el teu cap sense que ell ho sàpiga, tot aquelles que quedi clar que estàs treballant per a ell i que vols que et faci un contracte i et doni d'alta a la Seguretat Social. Pots fer-ho discretament amb un smartphone, per exemple, sense que ningú se n'adoni. Informar davant la Inspecció de Treball la teva situació.

QUÈ ÉS UN CONVENI COL·LECTIU? QUÈ es m'aplica?

Un conveni col·lectiu és un acord escrit entre els representants dels empresaris (la patronal) i els representants dels treballadors. El conveni regula qüestions relatives a les condicions de treball i ocupació, i aquelles altres matèries que puguin afectar les parts signants. És el marc legal que regula les nostres relacions amb l'empresa, en el qual s'estableixen els nostres drets i obligacions com a treballadores i treballadors. ‭

Normalment el conveni trobarem aspectes tan importants com la retribució (el salari base, les pagues extraordinàries, els complements salarials) ‬, les categories professionals, la regulació de les vacances i els permisos, les classes de contractes a realitzar, la regulació de les sancions aplicables als treballadors, etc. El teu contracte no podrà ser mai més perjudicial per a tu que el conveni que se t'hagi d'aplicar. En cap cas es et poden imposar, mitjançant contracte, unes condicions laborals inferiors a les que estableix el conveni a què estigui acollida l'empresa. En el teu contracte de treball haurà de figurar sempre el conveni aplicable a la relació laboral, però COMPTE perquè no sempre l'empresa posa el conveni correcte, i normalment, quan no ho fa, no és precisament per augmentar els teus drets!

El conveni que se't s'aplicarà en cas que l'empresa on treballes tingui un de propi, serà el conveni d'empresa. I en cas que l'empresa no tingui, serà el conveni de sector o subsector que reguli la matèria (per exemple, el conveni de l'Metall, o el de Químiques, Oficines i Despatxos, hostaleria, etc, ‭ …) De la mateixa manera , el conveni pot circumscriure a una àrea geogràfica determinada, és a dir, pot ser d'àmbit local, provincial, interprovincial, autonòmic o estatal. Si l'empresa té un conveni propi, aquest conveni d'empresa serà prioritari respecte a la resta de convenis d'àmbit superior que regulin sobre la mateixa matèria, això vol dir que sempre s'aplicarà el conveni d'empresa per davant de la resta. És, a més, ha de comptar amb més drets que els que s'estableixen en els convenis d'àmbit superior.

Observa que el concepte és fàcil: Els teus drets mínims estan establerts en una llei anomenada “Estatut dels Treballadors” (la pots trobar fàcilment googlejant per Internet) ‬, i cap conveni o contracte pot tenir condicions pitjors que les que s'estableixen en la mateixa. Els convenis de sector milloren les condicions de l'Estatut dels Treballadors. Finalment poden existir convenis locals o d'empresa que millorin encara més els convenis de sector.

Sempre és bo tenir el conveni a mà per saber què diu i tenir clar si l'empresa t'està vulnerant drets que tens reconeguts en aquest. Pensa que un conveni col·lectiu té rang de llei, o sigui que l'empresa està legalment obligada a complir tot el que estableix el conveni que se't s'aplica. Si no saps com trobar el teu conveni, passa't pel local de la CGT més proper al teu domicili i demana als companys si et poden fer una còpia. També pots intentar trobar amb aquest cercador: http://bit.ly/1kXfyLK

ME ACOMIADAT, QUÈ PUC FER?

sobretot, no fermes ABSOLUTAMENT RES sense parlar abans amb el sindicat! Si no estàs d'acord amb l'acomiadament i amb la documentació que et posen al davant, però et veus obligada a signar-la, fes-ho constar en qualsevol paper que ferms, posant, per exemple, ‭ “NO CONFORME” a la banda de la teva signatura. Posa també la data, perquè consti quin dia ho has signat. ‭

Fer-ho així et serà molt útil després a l'hora de reclamar. No fer-ho així et pot suposar veure't al carrer amb una mà darrere i una altra davant, i sense possibilitats de reclamar res a l'empresa que t'ha fet fora. Recorda també que tens 20 dies hàbils per reclamar judicialment en cas d'acomiadament. No t'adormis o et quedaràs sense res.

Cal tenir en compte que les últimes reformes laborals han rebaixat considerablement les indemnitzacions per acomiadament. per tant, en el nou context jurídic hem d'apostar encara més per reclamar els acomiadaments com nuls. Si aconsegueixes que un jutge declari nul el teu acomiadament, això et donarà dret a l'reingrés a l'empresa, a més dels salaris de tramitació (és a dir, tot el que hauries percebut durant el període de temps transcorregut entre la acomiadament i la sentència judicial) ‬.

Us fem un petit resum de cada un dels tipus d'acomiadament amb els quals es pot trobar:

sanció: Es dóna quan l'empresari aplica la màxima sanció a l'treballador, per un suposat “incompliment greu i culpable” ‬, que normalment pot ser la desobediència a un superior, les ofenses o faltes repetides, entre moltes altres previstes en la llei. Aquest acomiadament dóna dret a l'atur, però no a CAP INDEMNITZACIÓ, pel que és recomanable posar-se en contacte amb la CGT per impugnar abans no hagin passat 20 dies feiners.

objectiu: És aquell que dóna dret a l'empresari a acomiadar amb el mínim legal d'indemnització, ‭ ‬ 20 dies per any treballat, amb un límit màxim d'una anualitat. Les causes contemplades per la llei poden ser diverses, com la necessitat “d'amortitzar” el teu lloc de treball o la “ineptitud sobrevinguda” ‬, entre d'altres. Novament és recomanable posar-se en contacte amb la CGT per impugnar abans de dies 20 feiners

improcedent: És quan et acomiaden sense cap raó legal, indemnitzant amb el màxim legal, que actualment és de 33 dies per any treballat.

nul: És quan et acomiaden vulnerant algun dels teus drets fonamentals, o per causes de discriminació prohibides en la llei. Serien exemples d'aquest tipus els acomiadaments realitzats per motius discriminatoris: Per color de la teva pell, per raó de gènere o ideologia política o per realitzar activitat sindical, etc. També serà nul l'acomiadament en els casos en què estiguis embarassada, o quan el teu contracte de treball estigui en suspens per maternitat, risc durant l'embaràs, adopció o acolliment, paternitat o malalties causades per l'embaràs o també en els casos que hagis demanat un permís, ja sigui per lactància de fill menor de nou mesos, per naixement de fill prematur o per càrregues familiars degudes a la guarda legal de menors de 8 anys o discapacitats, o per interessar una excedència per cura de fills. També és nul l'acomiadament de treballadores víctimes de violència de gènere per l'exercici dels drets de reducció o reordenació del seu temps de treball, de mobilitat geogràfica, de canvi de centre de treball o de suspensió de la relació laboral. Si t'acomiaden per qualsevol d'aquests motius i l'acomiadament és declarat nul per un jutge, l'empresa ha de readmetre forçosament al teu lloc de treball, amb els salaris deixats de percebre des de la data d'efectes de l'acomiadament. VULL ORGANITZAR-ME PER DEFENSAR-ME EN EL TREBALL, QUÈ HE DE FER?

Si vols defensar els teus drets laborals, el primer que has de fer és trobar uns companys de confiança, i parlar amb ells. Trencar la barrera psicològica que ens han imposat en les nostres ments és imprescindible per poder donar les primeres passes en la nostra autodefensa com a treballadores. Posa't en contacte amb la CGT, informa't. ‭

En el cas que no hi hagi cap secció sindical a la teva empresa, constituïu una vegada i comuniqui a l'empresari que l'ha fet. Fins que no ho comuniquis a l'empresari veu amb molt de compte amb qui parles. Un cop l'hagis notificat de manera formal estaràs protegit legalment davant de qualsevol discriminació o acomiadament que tingui a veure amb la teva activitat sindical, és a dir, amb qualsevol activitat que tingui a veure amb la defensa dels teus drets laborals i els dels teus companyes. A més, si es dóna el cas, tindràs el suport de la nostra organització. I ens pots creure, a la CGT si ens toquen a una, ens toquen a TOTES.

Abans de crear la Secció Sindical, i sobretot abans de comunicar aquest fet a l'empresa, has de guardar una estricta clandestinitat per evitar qualsevol possible represàlia. Simplement parlar de la possibilitat d'organitzar Descobreix entre persones que siguin de total confiança, i fer-ho sempre fora de el centre de treball (les parets tenen orelles, ia la feina sempre hi ha xivatos i llepa-culs de l'empresa, ja saps) ‬. Si el teu cap arriba a sospitar o assabentar-se que estàs organitzant una Secció Sindical de la CGT, no series el primer (ni malauradament l'últim) a l'ésser acomiadat , i si va a parar davant d'un jutge l'empresa sempre al·legarà que no tenia cap coneixement de cap activitat sindical per part teva (segur que la seva capacitat de fer-se els suecs et sorprendrà) ‬, sinó que et acomiadat per altres motius. per tant, durant aquesta fase, és important ser molt i molts discrets.

Un cop ho hagi parlat una sèrie de companys de treball de total confiança, vagi a al local de la CGT del municipi on es trobi l'empresa, o el més proper al seu domicili, allí li assessoraran de el procediment legal que ha de fer per constituir formalment una secció sindical i per comunicar-ho a l'empresa un cop aquesta estigui constituïda. Tots els tràmits administratius per a la constitució i el registre de la Secció es fan en Relacions Laborals de la Generalitat, i es poden seguir endavant sense que l'empresa tingui cap coneixement. per tant, si fas les coses bé, podrà muntar una secció sindical sense que el seu cap tingui ni idea que ho està fent. no patiu, ja s'ho trobarà quan ho hagi de trobar.

així, es pot fer tot el procés de tal manera que l'empresari només s'assabenti que té organitzada una Secció Sindical de la CGT a l'empresa quan l'hi comuniqui, i sereu vosaltres els que decidiu quan us convé “sortir de l'armari” ‬. En qualsevol cas, és important que sàpiguen que una vegada comunicada a l'empresa la creació de la Secció Sindical, a partir d'aquest moment qualsevol discriminació o acomiadament que patiu les persones que figureu la documentació registrada a la Generalitat com a representants de la mateixa pot interpretar-se com un atac a el dret de sindicació, i per tant seria legalment nul, amb dret a retornar a l'empresa en les mateixes condicions, i fins i tot amb una indemnització per danys i perjudicis. Val la pena, doncs, el pas, i guanyar aquesta cobertura legal. Pensi que el dret a la llibertat sindical està reconegut en la legislació vigent com un dret fonamental i, per tant, està especialment protegit.

Quan hagi comunicat formalment a l'empresari l'existència de la Secció Sindical, les persones que vulguin ser visibles davant seu en la lluita pels drets laborals a l'empresa haurà de constar expressament en les comunicacions escrites que faci amb aquesta , i si pot ser, fins i tot amb un càrrec (Secretari de Comunicació, de Salut Laboral, de Finances, etc … de la Secció Sindical) ‬. En cas d'acomiadament, com més clar quedi que l'empresa coneixia la teva activitat sindical, i més fàcilment es pugui documentar, més clar li serà a el jutge determinar si hi ha hagut discriminació contra la teva persona per realitzar-la. en resum, en aquesta fase no només és bo donar la cara, sinó que també és bo que quedi constància documental que l'estàs donant.

Les últimes reformes laborals han anat disminuint les indemnitzacions per acomiadament (a més d'eliminar els anomenats “salaris de tramitació” ‬, és a dir, els que es generaven des que s'és acomiadat fins que es dictava sentència en un judici) ‬. per això, si et fan fora, et resultarà molt més profitós una declaració per part d'un jutge d'acomiadament nul (per discriminació sindical, amb salaris de tramitació i dret de retorn a l'empresa) que un acomiadament improcedent (amb 33 dies de salari per any treballat) ‬.

En el cas que la teva empresa tingui menys de 50 treballadors o treballadores i que ja hi hagi una secció sindical d'algun sindicat que no es generi confiança, el que es limita a ser “la veu amo “(tot és la situació de moltes empreses familiars petites) ‬, busca igualment companyes amb qui poder parlar i establir aquesta relació. La precarietat fa que moltes companyes no vulguin parlar, o que l'pels faci callar i adoptar una posició de “no ficar-se en problemes” ‬. Cerca el lloc on poder compartir els seus problemes de treball i les seves experiències el farà estar més unides. Contacti amb la CGT o acosteu-vos a qualsevol federació local d'aquesta. Aquí pots parlar, participar en xerrades, estar informat, conèixer els seus drets o fins i tot fer de l'espai de la federació seu lloc de reunió per fer assemblees de treballadores de la seva empresa.

Tingues en compte que els patrons d'empreses petites amb seccions sindicals dels sindicats institucionals (ja saps, aquests que surten sempre a la tele, i que sembla que són els únics “sindicats” que existeixen , encara que no fotin ni brot per defensar les treballadores) solen jugar amb aquestes estratègies, accentuant la por i la sensació de vulnerabilitat de les treballadores precàries. Però això no vol dir que no puguis defensar . pots parlar, et pots queixar, pots establir relacions amb companyes que et facin sentir apoderada, et pots reunir fora de la feina, pots trobar suport a la CGT o, si vols, en altres sindicats combatius. Encara, com és natural, nosaltres et recomanem el nostre.

Consells pràctics

Abans d'haver constituït legalment la Secció Sindical, veu molt amb compte amb qui parles. Només persones de màxima confiança han de saber que esteu organitzant, i és millor que el parli sempre fora de el centre de treball. Vagi a al local de la CGT del municipi on es troba l'empresa, o el més proper al seu domicili. Allà l'assessoraran en tots els casos, i tindrà un espai per reunir-vos . Us explicaran els tràmits que cal fer i li donaran suport en el cas que vulgui constituir una Secció Sindical (els que són més senzills del que imagines) ‬. Si no tens clar on són els locals de la CGT, fes un cop d'ull a aquest directori: ‭ http://cgtcatalunya.cat/spip.php?rubrique159 Un cop la Secció estigui formalment constituïda i registrada, notifiqui per escrit aquest fet a l'empresari el més aviat possible (si pot ser mitjançant correu certificat o burofax, millor) ‬. A partir d'aquest escrit gaudiràs de protecció legal davant de qualsevol discriminació o acomiadament per la teva tasca sindical . Abans d'aquesta notificació no tens cap protecció legal i si et fan fora l'empresari sempre al·legarà que no sabia que estaves treballant sindical. Fer-se visible davant l'empresari és bo. Si vols defensar els teus drets laborals, el fet que el teu nom aparegui en escrits, actes de reunions o de comissions, com a delegat sindical o membre de la Secció Sindical de la CGT, serà el teu principal prova en cas que es produeixi qualsevol discriminació o acomiadament motivat per la teva tasca sindical. Qualsevol persona que dugui a terme activitat pública sindical ha de constar en els escrits a l'empresa com a membre de la Secció (si pot ser amb un càrrec) ‬, per evitar que l'empresa pugui argumentar desconeixement.

CONCLUSIONS: NOMÉS ORGANITZATS (TAMBÉ EN EL TREBALL) PODREM FER DAVANT LA PRECARIETAT

Per a moltes motos que us vulguin vendre, has de tenir clar que des dels inicis de l'capitalisme, i fa ja bastants anys d'això, només hi ha dues coses que han demostrat la seva eficàcia a l'hora de fer valer els drets dels treballadors davant els patrons. Aquestes són el suport mutu i l'acció directa.

El suport mutu no és altra cosa que la solidaritat activa entre nosaltres, les treballadores i els treballadors; mentre l'acció directa és l'actuació concertada i sense intermediaris per defensar els nostres interessos, sigui mitjançant les concentracions, les manifestacions, el boicot, el sabotatge actiu o passiu, la vaga , les aturades parcials, i un llarg etcètera d'altres formes de mobilització a petita o gran escala … ‭ (Els repertoris d'acció vinculats a la lluita laboral són més amplis i variats del que potser mai ha imaginat!) ‬. ‭

El món de la feina ha canviat molt en les últimes dècades, en tots els aspectes, però, tot i la precarietat intensa a la qual estem sotmesos, el que s'ha dit segueix sent tan cert com ho era en els anys 80 de segle XX, o els anys 80 de segle XIX. I l'única clau de què disposem, ara, abans i sempre, per activar el suport mutu i l'acció directa és l'organització. Ens hem '(auto) organitzar el treball, per molt que les condicions de precarietat que patim ens ho posin difícil. I ho hem de fer nosaltres mateixos (no esperar que vingui a fer-ho cap “professional de l'sindicalisme”) ‬, amb la gent que és com nosaltres i que té els nostres mateixos problemes, per aconseguir imposar els nostres interessos, front l'empresa i, si cal, davant qui es posi per davant. La legalitat ens proporciona algunes escletxes (cada vegada més petites) a l'hora de defensar els nostres drets, però l'única garantia certa i segura que tenim per aquesta defensa és, com ho ha estat sempre, la nostra força col·lectiva i organitzada. L'única eina realment útil per fer front és organitzar-se i lluitar.

Només juntes podem garantir que els acomiadaments i l'atac als nostres drets laborals no quedin sense resposta. Si avui declares i respons pel teu company, matí ell ho farà per tu, i aquesta serà l'única manera de garantir els teus drets laborals, perquè si no hi ha unitat entre la gent de la nostra classe, amb la regulació laboral actual, l'empresari cada vegada ho tindrà més fàcil, encara que, per fer la seva. Si ell no veu cap tipus de cohesió entre nosaltres es veurà amb la potestat de fer i desfer a voluntat, perquè la llei li deixa un marge molt ampli per fer-ho. És única i exclusivament a les nostres mans evitar-ho, i per evitar-ho hem de ser vius, estar juntes i tenir clar que els problemes d'un són els problemes de totes, que només actuant col·lectivament podrem fer-nos valer.

font cgtcatalunya.cat