Hem assistit a una nova fotografia de la vergonya. Els secretaris generals dels sindicats CCOO i UGT han tornat a acceptar aparèixer en públic al costat del president del govern espanyol, Mariano Rajoy, la ministra de Treball i Seguretat Social, Fátima Báñez, i els responsables de les patronals CEOE i CEPYME. És a dir, al costat dels mateixos polítics que han promogut la reforma laboral i una gran quantitat de retallades i privatitzacions, i dels representants de les organitzacions empresarials que, dia rere dia, empitjoren encara més les nostres condicions de vida.
En aquesta ocasió el motiu de la fotografia és l’acord per augmentar el Salari Mínim Interprofessional (SMI). Els mateixos que l’han signat, especialment els autodenominats «sindicats majoritaris», ens han venut l’acord com un increment històric d’un salari mínim que des de fa anys es troba a la cua d’Europa occidental. Segons expliquen, en 3 anys el mínim salarial ha de passar dels 707,6 € al mes actual a 850 € al mes. Un augment del 20%, ens diuen. Un increment que fins i tot el mateix govern deixa en suspens vinculant-lo a un creixement mínim del PIB del 2,5% anual.
L’acord és vergonyós. Amb la seva signatura els dos sindicats majoritaris renuncien al que fa tot just uns mesos deien que era una exigència de cara a la negociació col·lectiva: fixar un SMI en 1000 €. Com en altres ocasions, aquestes paraules se les ha emportat el vent i queden en res. I el nostre SMI continuarà estant molt per sota dels 1269 € de França, els 1284 € d’Alemanya o, fins i tot, els 835 € d’Andorra. Un salari mínim per sota de la mitjana dels països del nostre entorn que seguirà pressionant a la baixa bona part dels salaris del conjunt de treballadors i treballadors.
L’acord, a més, és una presa de pèl. L’increment per al 2018 és del 4%, inferior al 7% d’augment del SMI que hi ha hagut aquest 2017. Cal remarcar que la inflació acumulada del gener del 2010 al novembre del 2017 ha estat de l’11,6%, pràcticament el mateix que l’augment experimentat pel SMI en el mateix període. A l’espera de l’IPC del 2018, que fàcilment es situarà entorn del 2% (si és que no el supera), l’augment real del valor del SMI serà irrisori, tenint en compte que es tracta d’un sou míser. Els i les treballadores que el perceben, i les seves famílies, seguiran tenint problemes per arribar a fi de mes, per pagar el lloguer, l’energia, l’escola dels fills, etc.
Fem una crida a no deixar-nos enganyar. A mostrar la nostra disconformitat pel manteniment del SMI, que cobren centenars de milers de treballadors/es, en un llindar de vergonya. A fer saber el nostre descontentament als sindicats que l’han avalat amb la seva signatura. A mostrar el nostre rebuig i, sobretot, organitzar-nos per evitar tantes agressions que estem patint com a treballadors i treballadores.
27 de desembre de 2017
CGT Catalunya