Universitats: Cap un Bolonya 2.0?

Comunicat Secció Sindical CGT-UAB
UABAl professorat, personal d’administració i serveis i estudiants de les universitats ja no ens espanten massa les notícies de l’arribada d’un nou canvi de plans d’estudi. De fet, el vertigen en que se succeeixen els plans d’estudi que, sempre ens diuen, han de ser els definitius no afluixa. Encara recordem com el Pla Bolonya havia de resoldre molts dels mals de les universitats públiques, tant catalanes com del conjunt de l’Estat. I també hem vist com el temps ha anat posant a tothom al seu lloc i matisant, en el millor dels casos, aquestes prediccions de grans millores.

Ara a les universitats tornen a sonar rumors, de fet, més aviat informacions ja cada vegada més concretes d’un nou pla d’estudis. Els rectors i rectores en parlen i, d’aquí cap avall, s’ha activat la corretja de transmissió cap a les juntes de facultats i departaments. Aquest nou pla, aquesta nova reforma, serà un pas més cap a la degradació de la universitat pública.

Tot seguit detallem les informacions a les que hem tingut accés els i les membres de la secció sindical de CGT a la UAB, tot i que volem remarcar que a dia d’avui l’Equip de Govern no s’ha posat en contacte ni amb els sindicats ni amb els òrgans de representació sindical per a tractar aquest tema.

1. Aparentment a data d’avui el Ministeri d’Educació ja ha completat la redacció de l’esborrany del Reial Decret que pensen aprovar a inicis de l’any 2015 (mesos de gener o febrer). El titular de la reforma proposada en els plans d’estudi serà que es passa de l’actual estructura de 4+1 (4 anys de grau i 1 de màster) a una de 3+2 (3 anys de grau i 1 de màster), com al resta de la Unió Europea. L’homologació a la resta d’Europa serà previsiblement l’argument per a justificar la necessitat de la reforma.

2. Sota aquest paraigües, els graus podran tenir una càrrega docent d’entre 180 i 240 crèdits i els màsters de 60 a 120 crèdits. Es deixarà a les universitats resoldre dins de la forquilla com defineixen la seva oferta.

3. Les universitats catalanes no veuen malament el canvi que, de fet, reclamen des de fa anys. En relació a com concreten l’oferta docent, actuaran en bloc. En principi apostaran per graus de 180 crèdits i màsters de 120.

4. En paral•lel, el decret contempla també una reordenació de l’oferta de graus. La UAB sembla que apostarà per graus més generalistes i traslladar les especialitzacions a màsters. En aquest sentit, podrien desaparèixer graus vinculats a formacions especialitzades per a fondre’s en ofertes molt més generals. Aquest fet suposarà desmuntar alguns dels punts introduïts per l’anomenat Pla Bolonya.

5. Tal i com l’esborrany està redactat actualment, aquest canvi s’activarà pel curs 2016/2017 i sense transició pels estudiants. És a dir, que alumnes que estiguin cursant un grau es poden trobar que en surten titulats per un altre. Si es manté aquest aspecte del decret, això afecta directament als estudiants de 1er i 2on dels actuals graus.

6. En aquest context de canvi de plans d’estudi, la UAB té molt clar que pretén mantenir l’actual model de dedicació del PDI. No costa gaire imaginar què pot significar això si es retalla d’entrada un 25% la docència de graus (i tot sota el supòsit que el nombre de graus i grups docents no baixi). Cal tenir present que si es manté la tendència a tancar màsters públics, aquesta disminució de les necessitats docents no es compensarà amb un augment de l’oferta (pública) de postgrau.

7. Pels estudiants aquesta reforma suposarà un clar increment de la despesa que hauran d’assumir si es manté el diferencial entre els preus de grau i màster. Ara els graus valen entre 29 i 41 € el crèdit, mentre el preu de la gran majoria de màsters oficials ronda els 68€ el crèdit. D’altra banda, si com ja passa ara no hi ha un màster per cada grau, aquesta especialització no sempre es podrà fer amb màsters oficials (públics) i s’abocarà als estudiants a una oferta privada.

No ens volem estendre gaire més. Simplement volem remarcar que mals presagis planen sobre l’horitzó de les universitats públiques. Desaparició de línies docents, reducció del grau d’especialització, encariment del preu d’accés als estudis, reducció de les plantilles docents i d’administració i serveis, increment del percentatge d’oferta educativa privada, seran realitats que possiblement haurem de viure en un termini relativament breu de temps si no fem res per a revertir-ho.

Possiblement tornin temps de protesta. Des de la CGT a la UAB fem una crida a la comunitat universitària a mantenir-se informada i a construir els espais per, de manera col•lectiva, definir com ens posicionem davant d’aquesta reforma que, possiblement, anirà més enllà de les reformes precedents. Ens hi va el futur i, més que el nostre a títol individual, el de la funció educativa de les universitats.

Secció Sindical CGT-UAB

Esta entrada fue publicada en Educació, Política, Universitats, UOC. Guarda el enlace permanente.