A l’espera del tancament definitiu del cas expressem la nostra satisfacció i tot el nostre suport als i a les docents i a tota la comunitat educativa d’El Palau
Exigim disculpes i assumpció de responsabilitats per tot el mal fet, i cridem a la unitat i la solidaritat per fer front aquest i altres atacs contra l’ensenyament públic català, que necessitem per recuperar l’ensenyament públic de tants anys de retallades
El passat divendres 12 de juliol els mitjans de comunicació es feien ressò de la decisió del jutjat de Martorell d’arxivar els darrers 3 casos de denúncies presentades per la fiscalia contra professorat d’El Palau de Sant Andreu de la Barca. El jutge remet el cas a la via administrativa, però el Departament d’Educació ja havia fet les investigacions pertinents en el seu moment, a través de la inspecció educativa, i havia conclòs que no hi havia indicis d’una actuació incorrecta per part del professorat acusat. El Consell Escolar -on estan representades família, ajuntament i la direcció del centre- també havia arribat a la mateixa conclusió.
L’Asociación Española de la Guardia Civil que es presentava com acusació particular, ha anunciat recurs. No sabem encara que farà la fiscalia. A l’espera encara del tancament definitiu del cas, la noticia de l’arxivament ha estat rebuda amb satisfacció per docents i moltes famílies de l’institut.
I ara? Qui respon per aquest temps de dolor?
Han passat quasi dos anys, dos anys de patiment i angoixes, de rebre insults a les xarxes o als mitjans de comunicació, d’acusacions sense fonament, de xous mediàtics, no només contra 9 professores/rs, sinó contra el centre, contra el conjunt de l’escola catalana. La pregunta obligada és: i ara? Qui respon per aquest temps de dolor? Com s’esborren les falses notícies i comentaris? Com s’ajuda a refer la vida personal i professional d’aquests docents?
I és que el cas Palau ha estat instrumentalitzat políticament. Per això es van ignorar els mecanismes de convivència que tenim als centres, en els quals participa tota la comunitat educativa, i que preserven la intimitat d’alumnat i professorat per resoldre situacions de conflicte, i el cas es va col·locar des del primer dia en platós de televisió i en les declaracions de polítics. El que interessava no era tant com s’esclarien els fets, sinó com es convertia –després de l’1 octubre- en l’exemple perfecte per a presentar com a víctima d’odi a la Guàrdia Civil, o com a exemple de l’adoctrinament a l’escola catalana. Un argument aquest ridícul i simplista, però reiterat per “explicar” el conflicte català amb l’estat: una escola (i uns mitjans de comunicació) que “adoctrinen”.
El Palau també ha estat un advertiment a tots i totes les docents per condicionar el que fem a les aules, per imposar autocensura, extensible als temes incòmodes al poder (com veiem no només a Catalunya), un atac al dret dels infants i joves, perquè els centres públics acullin les seves inquietuds, es puguin debatre amb respecte i ajudin a formar un esperit crític.
I ha estat amb aquesta finalitat que han distorsionat, amplificat, condemnat abans de judici, perquè ja els anava bé amb els seus discursos, sense el mínim escrúpol i prudència sobre els fets i les conseqüències professionals i personals per les persones implicades i l’institut. I ara que el jutge diu que no hi ha indicis de delicte d’odi o contra la integritat moral, què faran tots aquests que tan lleugerament i oportunista han fet tot aquest mal: ¿sortiran a reconèixer-ho?
Des d’aquí exigim disculpes.
Al costat del professorat s’ha aixecat un moviment de solidaritat, començant pels companys i companyes dels docents, nombroses famílies, exalumnat de Sant Andreu de la Barca. També d’altres centres i sectors. I aquest és el gran instrument que tenim, la unitat i la solidaritat per fer front aquest i altres atacs contra l’ensenyament públic català, que necessitem per recuperar l’ensenyament públic de tants anys de retallades.
Des d’aquí amb els i les docents i amb tota la comunitat educativa d’El Palau, per a que es tanqui definitivament el cas i s’exigeixen totes les responsabilitats per rescabalar el mal fet.
CGT Ensenyament