Reclamació del retorn de l’IRPF de la prestació per maternitat

Publicada el 10 octubre, 2018 por cgt uoc

Reclamació del retorn de l’IRPF de la prestació per maternitatLa maternitat està exempta de l’IRPF

L’Agència Tributària ha vingut defensant que la prestació durant el permís de maternitat havia de tributar en l’IRPF com a rendiment del treball. El Tribunal Suprem ha establert com a doctrina que les prestacions públiques per maternitat percebudes de la Seguretat Social estaran exemptes de l’Impost sobre la Renda de les Persones Físiques» i obre la porta a la possibilitat de reclamar la devolució d’aquests diners deixats de percebre.

El termini per modificar la declaració de la renda és de quatre anys pel que les interessades poden reclamar els diners tributat des de l’any 2014 en endavant. És a dir, que per al període de 2014, el termini acabarà al 31 de desembre de 2018.

Per sol·licitar la recuperació del que s’ha pagat cal fer-ho directament a l’Agència Tributària o bé personalment o a través del seu web.

Personalment hauràs de presentar un escrit de sol·licitud de rectificació de l’autoliquidació i devolució d’ingressos indeguts de l’exercici en què es va percebre la prestació. Us adjuntem un model de sol·licitud per a què pugueu iniciar aquesta reclamació. Aquest escrit haurà d’anar per duplicat (un per a tu amb la data de recepció i segellat) i juntament amb una fotocòpia de la declaració i de les dades fiscals de l’exercici a reclamar.

També podeu sol·licitar-ho a través del servei en línia, en aquest enllaç, on podeu seleccionar modificar la declaració de l’exercici corresponent des de l’opció de «Presentació per Renda WEB de rectificacions d’autoliquidacions de Renda» seguint els passos de presentació fins a obtenir el resguard (Model 100 ).

Dimarts 9 d’octubre de 2018

CGT Ensenyament
Reclamació del retorn de l’IRPF de la prestació per maternitat

CGT UOC
http://cgtcatalunya.cat/uoc/

Publicado en Economia, Social | Comentarios desactivados en Reclamació del retorn de l’IRPF de la prestació per maternitat

XIè Congrés de la CGT de Catalunya

Publicada el 8 octubre, 2018 por cgt uoc

XIè Congrés de la CGT de Catalunya, a Igualada-Òdena del 19 al 21 d’octubre del 2018

El proper 19 d’octubre s’inicia a Igualada-Òdena l’XI Congrés de la Confederació General del Treball (CGT) de Catalunya i finalitzarà dos dies després amb l’elecció del nou Secretariat Permanent del sindicat.

La CGT organitza aquest congrés amb un creixement sostingut i un increment de més de 2.000 afiliats des de l’anterior Congrés. Amb 15.600 afiliats i afiliades, la CGT es consolida com el tercer sindicat en volum d’afiliació a Catalunya.

Des del darrer congrés de Mataró, al llarg dels darrers quatre anys la CGT ha dut a terme una intensa activitat a nivell sindical, cada vegada a més empreses i sectors productius. Han estat quatre anys d’increment del conflicte entès com una eina imprescindible per assolir els nostres objectius com a treballadores i treballadors. Vagues com la de la FNAC, les de Transports de Barcelona, les subcontractes de Movistar i a nombroses altres empreses de menors dimensions s’han dut a terme amb una presència decisiva del nostre sindicat. Alhora, la CGT va ser clau per assolir el gran èxit de participació de la vaga general del 3 d’octubre de l’any passat, amb una convocatòria que va permetre que la classe treballadora expressés el seu rebuig a la repressió. Un altre moment rellevant d’aquest període de 4 anys va ser la vaga general convocada per la CGT aquest passat 8 de març, de forma coordinada amb el moviment feminista, i que va suposar les majors mobilitzacions d’aquest tipus en la història de l’Estat espanyol.

Els propers dies es posaran les bases per a no només continuar la tendència d’increment en l’afiliació i acció de la CGT de Catalunya, sinó per accelerar-la, assolir una major capacitat d’organització dins de la classe treballadora i seguir liderant des del sindicat l’acció sindical combativa al territori català.

CGT Catalunya

Publicado en CGT | Comentarios desactivados en XIè Congrés de la CGT de Catalunya

La llibertat no es guanya a les urnes, sinó amb la lluita

Publicada el 10 septiembre, 2018 por cgt uoc

Arriba, un altre cop, l’Onze de Setembre. Com cada any, des de la CGT de Catalunya volem reiterar en aquesta data el nostre compromís, tal com estableixen els nostres acords confederals, amb la plena defensa del dret a la lliure determinació del poble català i de la resta dels pobles del món. En especial, d’aquells que lluiten activament per exercir aquest dret davant l’opressió dels altres.

L’autodeterminació, tal i com l’entenem les anarcosindicalistes, no va simplement de banderes ni d’estats, sinó essencialment d’un procés de desmuntatge de tot mecanisme de dominació autoritari existent. Vingui de l’estat, el capital o el patriarcat, i sent substituït per una xarxa cooperativa basada en la solidaritat i suport mutu de la classe treballadora.

Dit això, no se’ns escapa que l’actual situació a Catalunya, a l’Estat espanyol i, de fet, al conjunt de la UE dificulta qualsevol pas per exercir aquesta autogestió. Per una banda, el darrer any hem experimentat un increment de la dinàmica repressiva de l’Estat espanyol. Una dinàmica repressiva que si bé, els i les llibertaris, i una bona part dels moviments socials i de lluita no hem deixat de patir mai des de la mort del dictador Franco, els darrers mesos s’ha intensificat. I sobretot ha tocat a sectors socials que no estaven acostumats a experimentar-la. Encara recordem els desplegaments policials massius, les condemnes judicials, els múltiples empresonaments que, a poc a poc, el pas dels dies ha anat normalitzant.

Però tampoc volem perdre la perspectiva de que la repressió i el monopoli de la violència és una característica de tot estat, sigui quin sigui l’adjectiu que l’acompanyi: espanyol, català, europeu, etc… No oblidem, tampoc, com la mateixa Generalitat ha estat al darrera de muntatges contra el teixit llibertari català en dates molt recents. D’escarnis contra activistes socials com el cas Aturem el Parlament, o la repressió policial per part del Cos de Mossos d’Esquadra, especialment durant els moments més durs de la Crisi.

És per això que cada any reiterem que l’exercici de l’autodeterminació real es concreta en l’autogestió quotidiana de tots els aspectes de la vida. Que no es pot construir una societat lliure si les persones que la conformen no són plenament lliures.

Com ja vam fer fa gairebé un any, seguim cridant a fer front de manera bel·ligerant i activa a la intensificació de la repressió de l’estat i, en especial, a la seva normalització. Una repressió que es concreta amb gent a la presó per motius polítics, a l’exili, en desenes de persones condemnades per exercir la llibertat d’expressió al conjunt de l’estat, processos judicials oberts, també contra sindicalistes, etc. Tampoc podem obviar l’increment de l’activitat de grups feixistes, amb qui sovint hem xocat al carrer, defensant centres socials, o evitant pallisses. Com ja ha succeït massa cops en el passat, la repressió en les seves diferents formes també ens toca directament a nosaltres, les i els anarcosindicalistes.

Tampoc podem deixar de banda el paper de les elits catalanes, una part de les quals mantenen una aparent confrontació amb l’Estat espanyol. Un conflicte que, no obstant, no els impedeix promoure, dins el marc del propi Estat espanyol, una llei de desnonaments exprés ara que el preu de lloguers i habitatges arriba a màxims històrics. Ni tampoc els dificulta confluir amb la dreta espanyola més rància per oposar-se a l’augment dels impostos per a les rendes més altes. També és simptomàtica la recent signatura del IV Acord Interprofessional de Catalunya entre la patronal catalana, i CCOO i UGT, sota l’apadrinament del Govern de la Generalitat. Per sota la retòrica i l’escenificació teatral republicana de l’executiu de Quim Torra, la realitat és que es promou una còpia quasi literal de l’AENC (Acuerdo Estatal de Negociación Colectiva).

Fem doncs una crida a no oblidar que, com l’espanyola, també la burgesia catalana és el nostre enemic. Ja en el passat van acordar promoure a Catalunya, durant el primer govern d’Artur Mas, les privatitzacions i les retallades més grans mai vistes en els serveis públics, només superades per les realitzades a Grècia en termes quantitatius al pressupost disponible. Unes mesures que amb el temps s’han anat assumint sota la fórmula de pressupostos prorrogats o pactes per uns pressupostos excepcionals. Contra aquests pressupostos, la CGT va convocar una vaga al sector d’ensenyament fa un any i mig.També, a hores d’ara, moltes plantes hospitalàries continuen tancades mentre es deriven pacients a la privada i no s’han recuperat moltes de les inversions socials perdudes.

Aquest nou Onze de Setembre, com la resta dels dies de l’any, fem una crida per la lluita per la llibertat. Una llibertat que ha de ser per tots els pobles d’arreu del món i pel conjunt de les persones que habitem el planeta. Una llibertat que no serà plena mentre tinguem un sistema econòmic que fa, de l’explotació de les persones i la depredació dels recursos, la seva base de funcionament. Una llibertat que tampoc és possible sota un estat que monopolitzi les formes d’acció col·lectiva i ens deixi només a la majoria unes petites escletxes, sovint sota el fetitxe d’unes urnes.

Hem pres la humil decisió de construir el futur amb les nostres mans. És per això que ens impliquem activament en les organitzacions socials dels nostres barris i pobles i que consolidem el sindicat com a forma d’organització com a treballadors i treballadores per a la confrontació directa contra el capitalisme. Sabem que depenem de nosaltres i que, si hi som, res ens podrà aturar.

CGT Catalunya
7 de setembre de 2018

Publicado en CGT, Política, Social | Comentarios desactivados en La llibertat no es guanya a les urnes, sinó amb la lluita

CCOO i UGT signen amb la patronal catalana el IV Acord Interprofessional de Pau Social

Publicada el 6 septiembre, 2018 por cgt uoc

Ahir 3 de setembre, les organitzacions CCOO i UGT van signar un acord amb les principals patronals catalanes i amb vigència fins el 2020. Aquest articulat té com a objectiu assolir consensos amb l’empresariat per reduir tant com sigui possible la lluita sindical en les negociacions dels diferents convenis col·lectius sectorials de Catalunya. A la pràctica, suposa una continuïtat en les principals línies mestres negatives pactades a nivell estatal pels seus referents confederals setmanes abans del preacord.

Lamentem el secretisme i opacitat amb que aquestes organitzacions han gestionat tant la negociació com el resultat final. A data d’avui el document signat no està disponible per a la seva consulta a cap de les webs de les entitats signants. De la informació existent, i que ens ha arribat, el secretariat permanent de la CGT de Catalunya considera el següent:

  • L’increment salarial és una còpia pràcticament literal del AENC signat a nivell estatal. Les pujades recomanades ’al voltant’ del 2% són un insult per a la classe treballadora catalana. Es consolida l’abandonament de l’IPC com a barem de referència (a data d’avui l’IPC català ja és del 2,3%, una dècima per sobre de l’estatal). Tot això tenint ben present que del 2008 fins el 2016 els salaris de la classe treballadora van caure un 10,6%, restant la inflació (+14,2%) del fictici increment salarial (+3,6%).
  • Les suposades ’millores’ no arriben ni a paper mullat. ’Podria ser’, ’podrà regular’, ’podria establir’, ’pot orientar’, ’es recomana’, o expressions irrellevants com ara afirmar que les hores extraordinàries han de ser excepcionals o que la contractació temporal ha de ser causal (com ja diu la llei). Tothom que negocia convenis sap el que signifiquen aquestes paraules: Res.
  • Des de la CGT de Catalunya observem, també, que l’acord mostra molt interès en fomentar la formació i la intervenció dels sindicats, amb dotació de recursos i funcions. I no oblidem que aquests sucosos, en la seva immensa majoria, es gestionen des de la Comissió Tripartita (patronal, govern central, CCOO i UGT).
  • Lamentem que els sindicats signants acordin revisar polítiques per reduir l’absentisme, col·laborant en la criminalització de la salut laboral dels i les treballadores, o que en l’ús de les tecnologies TIC en absència de pacte calgui autorització empresarial (eliminant el buit legal existent al respecte).
  • Referent a la propera nova trinxadora de drets per la propagació tecnològica (la denominada Indústria 4.0), l’únic que sembla que planteja aquest acord és que s’estudiaran els seus efectes.

En definitiva, aquesta nova edició de l’AIC suposa la continuïtat a nivell estatal i català, del caràcter passiu, col·laborador i seguidista de CCOO i UGT. No només és un articulat nefast, negatiu i sense resposta per la classe treballadora, sinó que suposa un problema molt més greu: És l’anunci públic de que aquestes organitzacions faran tot el possible per impedir la mobilització i lluita sindical per millorar condicions de totes nosaltres.

Fem una crida als i les treballadores a no conformar-se, a sortir del corral on patronal i els denominats sindicats majoritaris ens volen tenir i organitzar-nos en sindicats que segueixin creient que els drets no s’assoleixen a despatxos entre abraçades, sinó amb lluita i posant l’enemic a la defensiva. Una lluita que és l’única forma a través de la qual la classe treballadora hem obtingut millores en les nostres condicions de vida i ens hem fet respectar.

CGT Catalunya
4 de setembre de 2018

 

Publicado en CGT, Economia, Sindical, Social | Comentarios desactivados en CCOO i UGT signen amb la patronal catalana el IV Acord Interprofessional de Pau Social

Un curs per oblidar

Publicada el 10 agosto, 2018 por cgt uoc

«La persecució de docents intenta aconseguir un determinat relat de la situació, fer trontollar l’escola pública i censurar la capacitat de reflexió i anàlisi crítica»

Article d’Emili Cortavitarte

El curs 2017-2018 ha estat fosc o amb molts clarobscurs. No des del punt de vista de les activitats i les relacions educatives i afectives entre alumnat, docents i famílies, però sí en els seus aspectes més institucionals. I diguem-ho clar: aquestes col·lisions i desacords s’han produït tant amb l’estat ­espanyol com amb la Generalitat. A continuació, les que al meu ­parer han estat més dures i sig­nificatives.

1. Les denúncies per adoctrinament. D’una banda, la voluntat de tergiversar els fets de l’1 d’octubre i, de l’altra, la d’evidenciar el discurs de l’adoctrinament independentista de l’alumnat català van confluir per obrir 135 expedients que implicaven 500 docents, segons el delegado del gobierno. D’aquests casos, van arribar als tribunals i als mitjans de comunicació els de la Seu d’Urgell i Sant Andreu de la Barca.

En aquest darrer cas, les denúncies procedien de famílies de membres de la Guardia Civil, que acusaven vuit docents de l’Institut El Palau d’haver menyspreat i criticat les seves filles i fills en presència de la resta d’alumnes. Aquestes denúncies no es van vehicular directament al professorat suposadament involucrat, ni a la direcció del centre, ni a la inspecció educativa.

La persecució d’aquestes docents en determinats mitjans (donant noms, publicant fotos, especulant amb els seus perfils a les xarxes…), des del PP i Cs i des de les institucions de l’Estat, ha suposat un autèntic malson per a aquestes persones —han demanat trasllat de centre— i ha introduït la idea —molt propera a la llei mordassa— que determinades situacions no es comenten ni es posen a discussió amb l’alumnat, encara que ho demanin. Es tracta, doncs, d’aconseguir un determinat relat de la situació, desmuntar o fer trontollar l’escola pública i censurar la capacitat de reflexió i d’anàlisi crítica que tota educació transformadora ha de comportar.

Les respostes de la comunitat educativa han estat concentracions davant les delegaciones del gobierno, un acte a Sant Andreu de la Barca sota el lema Eduquem en llibertat el 3 de juny i una manifestació a Barcelona el 10 de juny, a més de milers de fotografies solidàries publicades a les xarxes acompanyades de la frase «Jo també soc docent d’El Palau».

2. L’aplicació de l’article 155. A banda d’usurpar l’autogovern i de destitucions i nomenaments, la mesura més significativa —i, no obstant això, no la més comentada i criticada— ha estat la renovació dels concerts educatius dels centres privats. 
És evident que la convulsió política, la repressió i l’aplicació del 155 (dos responsables de la conselleria i pocs mesos de gestió) han complicat molt la tasca de la Generalitat en matèria educativa. Però no és menys cert que, en aquest aspecte, com en d’altres, cal voluntat i criteris per tirar endavant polítiques educatives que s’allunyin dels models neoliberals (emmarcats per la LEC, la LOMCE i el pla Bolonya) i que fomentin un model educatiu fermament ancorat en la xarxa pública amb un projecte clar cap a una educació compensadora, de qualitat i crítica.

No obstant això, el que ens trobem no va en aquesta línia. S’han mantingut les mesures neoliberals de principis de la dècada (govern Mas). La desinversió —per què la LEC és d’obligat compliment i desplegament, excepte en la despesa del 6% del PIB a partir de 2018?— afecta greument la qualitat de l’educació pública en temes com substitucions des del primer dia, reforços i desdoblaments, creació de nous centres públics en comptes de barracots, despeses de funcionament dels centres, formació a docents (un 65% menys respecte al 2011), recuperació salarial (de les retallades més dures en comparació amb altres territoris) i de condicions laborals de les treballadores i treballadors (no reducció d’una segona hora lectiva i caràcter lectiu de les dues hores de reducció dels i de les més grans de 55 anys), malgrat signar-les amb alguns sindicats per desconvocar una vaga al curs 2016-2017.

3. La selecció a dit del personal docent i la pèrdua de democràcia als centres públics. L’aplicació del decret de plantilles i direccions de la LEC s’ha continuat aprofundint, i el departament ha permès i fomentat el nombre de llocs de treball escollits sota criteris de les direccions dels centres, mitjançant les places amb perfil i les adjudicades per entrevistes que afecten qualsevol lloc de treball dels centres de màxima complexitat, i els de matemàtiques i llengües catalana i castellana de secundària.

La línia entre els criteris pedagògics i els criteris personals és molt difusa (com coneixen totes les persones que han estat sotmeses a situacions semblants). Si a això li afegim l’absoluta discrecionalitat que es concedeix a les direccions i el curt espai en els processos —que, a més, coincideixen amb el final de curs i l’inici de les vacances—, ens trobem amb centenars de casos de docents interines afectades per decisions que no són consultades ni discutides en cicles, claustres o consells escolars.

L’aplicació, de manera cada vegada més generalitzada, d’aquests criteris de selecció de personal, al gust neoliberal i gerencial, està suposant una greu alteració de la democràcia en els centres públics, no només pel que fa al personal docent, sinó també envers les famílies. Està creant un ambient de treball i de convivència de forta disciplina i manca de crítica i participació voluntària. En definitiva, de clientelisme. Les discrepàncies i les propostes alternatives totalment constructives poden ser motius de no reclamació per al curs següent.

4. Concerts educatius (especialment amb centres discriminadors). La renovació dels concerts es va fer en l’etapa del 155; no obstant això, i malgrat algunes promeses, res no sembla indicar que es prenguin mesures, ni tan sols cosmètiques.

Fa poc, una denúncia de CGT Ensenyament a la Inspecció de Treball va suposar una sanció de 50.002 € a l’escola Viaró per discriminació per raó de sexe i vulneració del dret a la igualtat de les dones en la contractació del professorat. Els 16 centres vinculats a l’Opus continuen rebent subvencions per valor de 30 milions d’euros.

* Emili Cortavitarte és militant de CGT Ensenyament. Article publicat al diari Jornada
https://www.diarijornada.coop/actualitat/20180804/un-curs-oblidar#.W2XL724CEow.twitter

Publicado en Educació | Comentarios desactivados en Un curs per oblidar

IV AENC de CEOE, CEPYME, CC.OO i UGT: Els agents socials, tornen a complir amb la seva «funció constitucional» de garantir la taxa de guany del capital

Publicada el 2 julio, 2018 por cgt uoc

Els Sindicats del règim tornen de la seva «incompareixença» en els anys de la Gran Estafa i ho fan a l’estil de sempre: Pacte Social interclassista, amb qui van ser, són i seran els executors de totes les polítiques de destrucció de drets laborals i socials, la classe empresarial.

Aquest «consens», anomenat Pau Social o esperit de la Transició, com li agrada dir a la nova ministra de Treball, ha estat des de 1977, amb els Pactes de la Moncloa, el que ha ancorat les relacions laborals a tres pilars bàsics: la flexibilitat laboral, la moderació salarial i la llibertat empresarial sobre la força de treball.

Des de l’Estatut dels Treballadors, l’any 1980, fins a les darreres Reformes Laborals del 2010 (del PSOE) i del 2012 (del PP), els «Sindicats del sistema» han garantit que els Pactes Socials signats amb la Patronal, els farien complir disciplinant a la classe obrera, actuant com a veritables «agents socials», per garantir el creixement de l’economia, és a dir la taxa de guany del capital o els beneficis del capital.

El contrapoder de la classe obrera, el conflicte i la lluita solidària, va ser garantia de drets laborals i socials. Abandonat el conflicte laboral i social, la classe empresarial ha anat assumint tot el control sobre l’organització del treball, tant en l’accés (contractacions), com en la permanència en el treball (condicions laborals), com a la sortida (acomiadaments).

Avui tenim una classe obrera no només precaritzada i empobrida, sinó desmobilitzada (a excepció de certs sectors, els més precaritzats, que esclaten puntualment), i indefensa per revertir la inseguretat jurídica i social que pateix quan la contracten (el frau en les contractacions, tant en els mercats privats, com en els públics, és la norma); per tenir un mínim de dignitat en les seves condicions laborals (salaris, salut, negociació col·lectiva, dret de vaga i llibertat sindical) i per frenar la «llibertat absoluta» del capital quan ens envien al carrer. Aquest crim social, el de l’acomiadament lliure i molt barat, és el regne de la impunitat jurídica empresarial que on es recolza el model social d’injustícia en què vivim.

Les pujades salarials «pactades», que són només recomanacions, és a dir, «oracions a la verge de Lourdes «, el mateix que recomanar un salari mínim de Convenis de 14.000 € en tres anys i que els convenis (gran part d’ells ja estan» liquidats «) conservin la vigència mentre es negocia, o que es deixi d’abusar de les» contractes i subcontractes «com a factor d’empitjorament de les condicions salarials …, no són producte del conflicte de milions d’assalariats i assalariades, sinó que és un mandat del BCE, l’OCDE, l’FMI i la Comissió Europea, que volen assegurar que el «creixement de l’economia produït des del 2014», és a dir, el creixement de la Taxa de Guany i Explotació (els beneficis empresarials que es troben en xifres superiors als millors anys de la dècada d’especulació de l’economia del totxo i els serveis) , pugui continuar.

Classes assalariades que «no consumeixen» perquè se’ls hi ha robat «generosament», tant en els seus salaris directes (salaris), com en els indirectes (prestacions d’atur i pensions) i en els seus drets socials (salut, educació i cures … ) i clar, el sistema, per seguir acumulant, necessita desposseir la majoria social, bé directament (plusvàlues), bé indirectament a través del consum, però si aquesta majoria social té «l’escarsella» gairebé buida, el capital «s’enfada» i, o bé fica els seus excedents a «fons» o bé simplement deslocalitza a altres «mercats».

El PSOE, les seves ministres, la d’economia i la de treball, han deixat una cosa clara: complirem amb Europa, el dèficit és sagrat i no anem a derogar Reformes Laborals, sinó a «instar els agents socials» a pactar un nou Estatut dels Treballadors, on la flexibilitat laboral, el control salarial, és a dir la moderació salarial i els «acomiadaments lliures», continuïn regint les relacions laborals … això sí, «amb consens i amb l’esperit de la Transició».

Van renunciar al conflicte i van estar desapareguts durant aquests deu llargs anys de la «crisi-estafa», per això ara les conseqüències es mesuren en pèrdua de llibertat per al treball, eliminació de gairebé tots els drets laborals i pèrdua de drets socials fonamentals per a la vida.

Reaparèixer en escena ara amb el IV AENC, no és sinó acudir a la crida d’Empresaris i de les classes poderoses (polítics inclosos), per garantir la taxa de guany del capital.

La classe obrera, la majoria social, només recuperant el conflicte laboral i social, tindrà alguna garantia de recuperar i avançar en els seus DRETS.

CGT Confederal

Publicado en Economia, Normativa laboral, Política, Sindical, Social | Comentarios desactivados en IV AENC de CEOE, CEPYME, CC.OO i UGT: Els agents socials, tornen a complir amb la seva «funció constitucional» de garantir la taxa de guany del capital

IV AENC, tres anys més de pau social a canvi d’engrunes

Publicada el 29 junio, 2018 por cgt uoc

Les organitzacions patronals CEOE i CEPYME han arribat a un preacord amb els sindicats CCOO i UGT per renovar un nou acord de negociació col·lectiva amb vigència fins el 2020. Aquests consensos marcaran les línies de negociació en les diferents revisions de convenis sectorials. Malauradament, són també la constatació de la continuïtat en unes polítiques de contenció del conflicte i lluita de les treballadores que s’han demostrat absolutament inútils per evitar la caiguda de drets i condicions laborals que estem patint com a classe.

Un cop més, s’accepten valors d’increment salarial sense garantia de poder adquisitiu. Amb enunciats ambigus i associant una part a criteris de productivitat, resultats econòmics sense definir o incorporant la criminalització del concepte ‘absentisme injustificat’. No sent suficient això, es crea un observatori que emetrà un informe en 6 mesos sobre aquest punt, per realitzar proves pilot que el redueixin. Deu ser que no tenim prou amb els acomiadaments objectius per estar malalts que s’han anat facilitant en cada reforma, i ens cal més pressió i explotació afegida.

En relació a la desastrosa reforma laboral del 2012, en poques setmanes s’ha passat de la derogació al retoc d’alguns punts per, finalment, quedar en no res. La importantíssima garantia de la ultraactivitat dels convenis ha passat a ser només una quimera en el redactat d’aquest AENC (Acuerdo para el empleo y la negociación colectiva): Diversos paràgrafs atorguen capacitat a qualsevol de les parts negociadores per fer valdre que quan una d’elles cregui que hi ha una situació de bloqueig el conveni passi directament a arbitratge. Ras i curt, es consolida el pitjor de la reforma.

La reducció de jornada quan l’empresa “estigui en dificultats per evitar acomiadaments” és també una forma de dir que es desitja adaptar les persones a les corbes de producció empresarial, traspassant els costos a fons públics estatals mitjançant l’afavoriment d’EROs temporals. D’altra banda, caldrà veure si ’instar’ a un salari mínim de 1000€ mensuals (només 150€ per sobre de la previsió de SMI pel 2020) serà aplicat realment o només instat.

Llegir les glosses als editorials dels principals mitjans de comunicació ja hauria de ser prou indicatiu de què pensa el poder d’aquests acords, recordar que som l’estat de la UE amb major desigualtat social també podria oferir alguna pista del que aporta la pau social a la classe treballadora. Tampoc cal dedicar gaires esforços a observar la correlació entre volum d’hores de vaga i millores significatives.

No esperem res del sindicalisme de concertació. La CGT no es considera interpel·lada per aquests acords, és més, els farem front i seguirem apostant pels mètodes que realment funcionen per obtenir les úniques victòries reals que milloren les nostres condicions com a classe: la mobilització i la lluita col·lectiva.

CGT Catalunya

 

Publicado en Economia, Normativa laboral, Política, Social | Comentarios desactivados en IV AENC, tres anys més de pau social a canvi d’engrunes

Formació finançada 100% UOC

Publicada el 26 junio, 2018 por cgt uoc

Companys, companyes,

us recordo que properament finalitzen els períodes de petició de Formació, tant els de llarga durada (dilluns 2 de juliol) com els d’assignatures lliures (dissabte 30 de juny), finançats 100% UOC.

Els detalls de les formació de llarga durada els trobareu al correu amb data 12 de juny, l’original del qual prové de l’Àrea de Persones UOC.  Alguns requisits:

  • Han de ser cursos de postgrau, màsters oficials i no oficials, especialitzacions i en general cursos amb una durada superior a un any.
  • No s’hi inclouen les matrícules de graus.
  • Es prioritzaran els programes que ofereix la UOC.
  • Només contracte indefinit de més de dos anys d’antiguitat.
  • El termini de la presentació de peticions serà el proper dilluns 2 de juliol de 2018

La informació sobre les assignatures lliures, la trobareu a la nota de premsa UOC titulada «S’obre convocatòria d’assignatures lliures: també s’inclouen els cursos del CIM» (entrar amb login UOC).

CGT UOC
http://cgtcatalunya.cat/uoc/

 

Publicado en Formació, Oberta, UOC | Comentarios desactivados en Formació finançada 100% UOC

Victòria judicial per a tot el professorat associat de la UB

Publicada el 8 junio, 2018 por cgt uoc

Al juliol de 2016 la secció sindical de CGT-Plataforma de professors associats de la UB va interposar un conflicte col·lectiu contra la UB denunciant que el sistema PDA establia una discriminació entre el professorat associat a temps parcial i el professorat a temps complet pel que fa al reconeixement, còmput i retribució de les tasques de docència, recerca i gestió.

Tenim la satisfacció de comunicar-vos que la demanda ha estat estimada i que la sentència reconeix el dret que tenim el professorat associat a que la nostra feina sigui reconeguda de la mateixa manera que la del professorat a temps complet, i a que el producte resultant d’aquest reconeixement sigui computat a efectes de jornada laboral i de retribució. El PDA constitueix una vulneració dels articles 4, 12.4 d) i 17 de l’Estatut dels Treballadors, i 14 de la Constitució.

La sentència recull una sèrie de fets provats que legitimen les reivindicacions que el professorat associat de la UB hem fet públiques des de que, fa uns anys, vam començar les mobilitzacions per posar fi al maltractament institucional que patim i a l’estatut subaltern que se’ns reserva, del qual el PDA n’és l’exemple paradigmàtic.

El PDA és un sistema de còmput de les hores de feina dedicades a la docència, la recerca i la gestió del professorat de la UB que, per acord del Consell de Govern de la UB de juliol del 2013, estableix un procediment per compensar al professorat per l’augment d’hores de dedicació que implicava el desplegament de l’EEES. Aquest acord del Consell de Govern exclou al professorat associat, de manera explícita, d’aquest sistema de compensació, malgrat el sistema EEES afecta a tot el professorat, sigui a temps complet o parcial. La sentència estableix que això té dues conseqüències discriminatòries i injustificades. En primer lloc, que hi ha una quantitat considerable de les hores que dediquem a la docència que no són retribuïdes. En segon lloc, que totes les hores que dediquem a la recerca i la gestió no són retribuïdes en absolut.

La sentència considera que l’acord del Consell de Govern estableix regulacions diferents pel professorat associat a temps parcial i pel professorat a temps complet que són inacceptables, en la mesura que queda acreditat que el professorat associat “està desenvolupant la seva activitat docent 1) en els mateixos departaments i les mateixes assignatures que els professors a temps complet, assignatures incloses dins les titulacions acadèmiques i impartides per la Universitat demandada; 2) està impartint la docència als mateixos grups d’alumnes que els professors a temps complet i, per tant, desenvolupen la seva activitat docent en grups amb el mateix número d’alumnes; i 3) estan realitzant treballs de recerca i gestió igual que els treballadors a temps complet, que no són inclosos en la dedicació global de les hores PDA y per tant no són retribuïts”.

La sentència estableix que, de fet, aquesta discriminació que la UB fa entre professorat associat a temps parcial y professorat a temps complet es deriva de l’incompliment, per part de la UB, del Conveni Col·lectiu per al PDI de les universitats catalanes, el qual reconeix, en la seva disposició transitòria segona, la necessitat de regularitzar, com a figures a temps complet, el professorat associat contractat en situació inadequada. Segons la sentència, el propi Conveni Col·lectiu, que data de 2007, reconeix “que hi ha professors associats amb la mateixa dedicació acadèmica (docent, investigadora i de gestió) que els professors a temps complet. Sabent que les tasques desenvolupades per la majoria de professors associats responen i han respost sempre, no només a les necessitats permanents i estructurals de les respectives universitats, sinó que molts d’ells realitzen un treball a temps complet perquè són un col·lectiu que fan el mateix treball, i al qual s’abona un menor salari, el que redueix els costos de la Universitat a costa de la discriminació”.

La sentència continua afirmant que “s’ha de reconèixer als professors associats la jornada que realitzen, augmentant la seva jornada màxima i computant-se totes les hores docents, i per suposat computar-se com a jornada i retribuir-se les hores PDA que realitzen d’investigació i gestió”. Això implica que s’ha implementar el procés de regularització dels falsos associats com a figures a temps complet.

Davant d’aquesta sentència, exigim a l’equip de govern de la UB:

1) Que s’abstingui de malbaratar els recursos econòmics públics de la UB, ja prou destruïda per les retallades pressupostàries, per recórrer una sentència que és de justícia.

2) L’eliminació immediata de tota distinció entre els còmputs de l’activitat docent, investigadora i de gestió del professorat a temps parcial i del professorat a temps complet de la UB.

3) La reobertura immediata d’una taula de negociació per a la regularització del fals professorat associat que cobreix funcions estructurals i permanents a la UB, per mitjà de la transformació dels seus contractes a temps parcial en contractes a temps complet, en els termes que estableix el Conveni Col·lectiu. Exigim, com a inici d’aquest procés, el reconeixement de la condició fraudulenta dels contractes dels falsos associats i, en conseqüència, la renovació immediata i sense condicions dels seus contractes pel curs 18-19, en base al que estableix l’article 15.3 de l’Estatut dels Treballadors (Es consideren per temps indefinit els contractes temporals subscrits en frau de llei). Aquest constituiria un gest clar i inequívoc, per part de l’equip de govern, de la seva voluntat de resoldre de manera no litigiosa aquest conflicte, pel qual estem reclamant solucions negociades des de fa 7 anys.

4) Mostrar la voluntat política de cercar els recursos necessaris per endegar aquestes reformes, defensant davant les autoritats governamentals els interessos de la nostra universitat, que vol ser pública, autònoma, de qualitat i lliure d’explotació laboral.

Secció Sindical CGT UB – Plataforma de professors associats de la UB
Barcelona, 8 de juny de 2018

 

Publicado en CGT, Educació, Sindical, Universitats | Comentarios desactivados en Victòria judicial per a tot el professorat associat de la UB

Ajuda per la compra de material informàtic 2018

Publicada el 7 junio, 2018 por cgt uoc

Companys, companyes,

segons es va informar al Campus UOC amb aquesta nota de premsa («Ajuts tecnològics per a aquest 2018», del 04/06/17), ja s’ha obert el període de recepció de peticions d’ajuda per a la compra de material informàtic. Hi ha algunes condicions importants, com el tipus de contracte, no haver demanat l’ajuda els darrers anys, contracte temporal de durada igual o superior a dos anys, etc. Les condicions i altres detalls els trobareu a la nota de premsa.

En relació al contingut de la nota UOC, us informo que aquesta representació CGT de treballadors/es no va signar l’adhesió a l’acord empresa UOC – Comitè d’empresa FUOC, pels motius seguents:

  • No hi ha una instància de negociació directa entre empresa i representació legal de treballadors Oberta, cosa que afecta no només a aquest tema (si voleu, irrellevant), afecta temes de més importància com ara les Polítiques de Gestió, el Calendari laboral anual, etc. En tots aquests temes, la negociació es fa amb el Comitè d’empresa FUOC i a nosaltres se’ns relega a un rol secundari d'»adhesió» posterior. Cal dir que, excepcionalment, en aquest tema de les ajudes informàtiques se’ns va consultar mentre es negociava l’esborrany previ a la signatura, però el rol negociador legal continua en mans del Comitè FUOC.
  • Una de les condicions que se’ns havien explicat inicialment, que un mateix treballador/a podia demanar l’ajuda per un dispositiu diferent cada any. En cap de les reunions prèvies d’altres anys no se’ns havia informat d’aquesta condició i, a més, no constava en els acords anuals. Aquest any se’ns va informar, just abans que aquest benefici desaparegués de l’acord actual.
  • El pressupost destinat a ajuda informàtica per a Oberta ha minvat (cosa que no ha passat en cap altra àrea de la UOC):

    Ajuts 2017
    UOC: 30.000 €
    EducaciOnline: 1.800 €
    Oberta UOC Publishing: 1.600 €

    Ajuts 2018
    UOC: 30.000 €
    EducaciOnline: 3.900 €
    Oberta UOC Publishing: 1.365,85 €

Recordeu també que des de fa un parell d’anys, aquestes ajudes informàtiques ara estan gravades, incorporades a la nòmina.

A diferència d’anys anteriors, per a demanar els ajuts tecnològics cal omplir aquest formulari de sol·licitud (Google UOC) on també s’ha d’adjuntar la factura de compra.

Salutacions,

CGT UOC

Publicado en Normativa laboral, Oberta, UOC | Comentarios desactivados en Ajuda per la compra de material informàtic 2018