CGT UOC

CGT Catalunya es solidaritza amb el seu Secretari General, davant la declaració davant del jutge per la imputació de la Universitat Autònoma de Barcelona

Publicada el 10 junio, 2015 por cgtuoc

El dijous dia 11 de juny, el nostre company Ermengol Gassiot, Secretari General de la CGT de Catalunya, conjuntament amb 3 estudiants de la UAB, han estat citats a declarar com a imputat davant el Jutjat d’Instrucció número 3 de Cerdanyola del Vallès, en relació a les mobilitzacions estudiantils realitzades durant el curs 2012-2013. En aquest procediment, han estat imputats 25 estudiants o exestudiants, un treballador del PAS , a banda de l´Ermengol Gassiot. A data d’ avui el nostre company no sap de què se l’acusa concretament. El sumari en relació al nostre company només reitera que aquest pertany a la secció sindical de la CGT a la UAB i es refereix a la intensa lluita sindical d’aquesta organització.

L’Ermengol, com a delegat de la Confederació General del Treball a la Universitat Autònoma de Barcelona, va donar suport als estudiants que van ocupar el rectorat l’any 2013, que posteriorment es va convertir en una ocupació de tots els col·lectius en lluita de la UAB, i a les mobilitzacions universitàries que es van realitzar durant el curs 2012-2013 i va mantenir i manté una ferma lluita sindical contra l’actual rectorat. Aquest no pot ser un motiu d’imputació penal, perquè malgrat tots els aspectes negatius de la vigent regulació penal, aquesta no imputa a les persones pel fet de ser qui són i de pensar el que pensen, sinó pel fet d’haver comès un determinat delicte. I en aquest cas, ni l’atestat penal acusa d’un delicte concret a l’Ermengol.

La Universitat Autònoma de Barcelona s’ha personat com a acusació particular del present procediment, resultant ser aquesta la primera vegada des del franquisme que una universitat pública denúncia penalment un professor per la seva pràctica política-sindical. I també és una situació quasi inèdita el fet que una universitat pública hagi denunciat penalment els seus propis estudiants.

Des de la CGT de Catalunya trobem completament aberrant el fet que una Universitat pública es personi com a acusació particular contra els seus propis estudiants, professors i personal per l’exercici dels seus drets i per la lluita sindical d’aquests, en destapar, entre d’altres, les males pràctiques de l’actual rectorat en relació a la contractació de professorat.

Aquesta actuació ens retorna a temps passats, temps que any rere any sembla que tornin amb més força amb la modificació de la Llei de Seguretat Ciutadana i del Codi Penal, i amb l’augment generalitzat de la repressió que veiem que va en augment davant l’inconformisme de la societat amb la situació política i econòmica actual.

La UAB no només s’ha personat com a acusació particular, sinó que també ha redactat informes per a la policia i ha perseguit clarament a aquelles persones que van ser contràries a la candidatura de l’actual rector, Dr. Ferran Sancho, convertint-se el present procediment en una persecució indiscriminada de la lluita sindical i, per tant, en una clara vulneració de l’exercici de drets fonamentals.

Des de la CGT de Catalunya volem mostrar el nostre suport al nostre company i a la resta d’imputades i denunciar públicament l’actuació de l’actual rectorat de la Universitat Autònoma de Barcelona, encapçalat per Ferran Sancho,que ha reaccionat davant la lluita sindical de la manera més retrògrada i fins i tot intentant negar la seva personació com a acusació particular quan aquesta és evident, com mostra una simple lectura del sumari.

Ni imputacions insostenibles, ni persecucions polítiques, ni cap altre mètode de repressió a la lluita sindical ens aturarà. Exigim a l’actual equip de Govern de la UAB que retiri les acusacions contra el propi professorat, estudiantat i personal d’administració i serveis. Aturem la criminalització de la lluita sindical!

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT de Catalunya

Publicado en CGT, Educació, Universitats | Comentarios desactivados

No acatem el pacte per retallar els salaris

Publicada el 9 junio, 2015 por cgtuoc

Els mals pressagis s’han acomplert. Tal i com ja hem denunciat la CGT de Catalunya en dues ocasions el febrer i el maig, s’ha consumat el principi de destrucció del poder adquisitiu dels treballadors i treballadores. Finalment avui CCOO, UGT i les patronals CEOE i CEPYME han signat el III Acuerdo para el Empleo y la Negociación Colectiva.

A l’espera d’analitzar amb detall tots els punts d’aquest acord, hi ha un aspecte que es confirma: la desvinculació de salaris i preus. És a dir, CCOO i UGT han cedit davant una pretensió antiga de la patronal i han acceptat que a partir d’ara l’evolució dels nostres salaris no es relacioni amb l’encariment de la vida. Tot d’una i a cop d’acord, renuncien a un principi del moviment obrer, que és que els salaris es mesuren en funció dels béns als que podem accedir i de les necessitats (alimentació, habitatge, abric, oci, educació, sanitat, etc.) que podem cobrir amb ells.

L’acord al que han arribat, de manera resumida, diu que els salaris pujaran fins un màxim d’un 1% enguany i, en funció de l’evolució del PIB, fins un 1,5% l’any 2016. Ara bé, el topall màxim no garanteix que aquestes mateixes centrals, CCOO i UGT, l’exigeixin en els convenis sectorials i d’empresa, com ja estem veient en molts casos, on defensen pujades salarials encara per sota d’aquests llindars.
Ens diran que a l’acord hi ha una clàusula de revisió salarial a aplicar l’any 2016 en el cas que la “la suma de les inflacions dels dos anys» superi l’increment del 2,5%. El calculat redactat ambigu d’aquesta clàusula fa intuïr que la pujada de preus en un escenari de deflació (punt de sortida IPC el Desembre de 2014 era de -1%) no serà tinguda en compte.

A més, aquesta mateixa clàusula no és vigent el tercer any de vigència de l’acord, el 2017, quan els salaris quedaran ja plenament desvinculats de l’IPC. A banda, en el mateix acord orienta que els increments retributius pactats en els convenis d’empresa vagin a retribucions de caràcter variable, és a dir, no consolidables. En definitiva, malgrat d’una mesura transitòria que en suavitza l’aplicació, ens consoliden els mecanismes per permetre baixades salarials en un futur proper.

Des de la CGT de Catalunya som conscients del complicat que serà revertir aquest acord, doncs patronal i CCOO i UGT tenen molt clar que es necessiten mútuament i tancaran files entorn el pacte subscrit. Però allà on tenim força fem una crida a explicar l’acord a conjunt dels treballadors/es i a la població en general. La lluita en cap cas l’hem perduda. Ara caldrà, empresa a empresa, sector a sector, concretar quins seran els nostres sous. Nosaltres, la CGT, que no acceptem aquesta nova traïció, no ens sentim lligats per aquest acord. I així ho farem valer, amb mobilitzacions i lluita. Fins fer de l’acord paper mullat.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de CGT de Catalunya

Publicado en CGT, Economia, Política, Sindical, Social | Comentarios desactivados

Última hora del conflicte dels tècnics de Movistar

Publicada el 5 junio, 2015 por cgtuoc

Continua la campanya de suport i mobilitzacions davant la propera reunió del 12 de juny

Encara que hi ha més províncies en lluita, el nus del conflicte dels tècnics i subcontractats de Movistar s’ha centrat en les últimes setmanes a Barcelona.

El tancament protagonitzat per tècnics i organitzacions socials, va donar com resultat, la signatura de Telefònica d’un acord per a asseure’s, com mediador, a canvi del desallotjament del MWC de plaça Catalunya a Barcelona. El terme mediador és un eufemisme per a no aparèixer davant els sindicats majoritaris negociant amb els vaguistes.

La CGT no confiem en la Direcció de Telefònica que ja ha demostrat la seva poca vergonya anteriors reunions. Però aquesta vegada el compromís ha estat asseure’s davant una institució com el Col·legi d’Advocats de Barcelona.

Durant el matí del dia 4 de juny, els sindicats institucionals informaven d’un suposat augment del 2,15% de sou i de l’aplicació, a partir d’ara, dels convenis de metall de cada província. Aquesta “solució” està molt lluny de la reivindicació d’un mateix salari i condicions que a Telefònica. I deixa fora als autònoms. Aquests sindicats porten anys sense fer ni cas als seus propis delegats/des en les reivindicacions d’un sector que s’ha anat deteriorant fins a límits tercermundistes. Només han reaccionat quan els tècnics han llançat la vaga indefinida.

Per tant, qualsevol avanç que ells estiguin “signant” és fruit de la pressió de qui hem convocat la Vaga Indefinida. Perquè fins a la Vaga, ni s’havien preocupat. Ahir, es va constatar que la vaga indefinida ha estat l’acció directa correcta per a asseure a una multinacional tan prepotent com Telefònica.

El document signat, després de 7 hores, reconeix als vaguistes com part negociadora i obre una setmana de contactes i una reunió per al pròxim dia 12 que solucioni el conflicte. Aquest pas, important, no és encara la solució i les espases segueixen enlaire. La vaga es manté fins que les assemblees vegin que s’ha produït un acord satisfactori. Anarcosindicalisme, ho anomenem.

Avui mateix les assemblees treballaran propostes d’accions per a la pròxima setmana i especialment per al divendres dia 12 de juny, davant la Junta General d’Accionistes de Telefònica a Madrid.

La FESIM-CGT ens hem compromès a ajudar al màxim als vaguistes perquè puguin assistir i mobilitzar-se davant aquest acte de la multinacional. Per això cridem a tota la CGT a donar suport amb la nostra assistència a Madrid el dia 12, i a realitzar accions davant oficines de Telefònica en tots els territoris al costat dels vaguistes i companys del Sindicat Federal de Telefònica de CGT.

Una salutació llibertària i rebel.

Barcelona 5 de juny de 2015.

Diego Jesús Rejón Bayo
Secretari General FESIM-CGT>>> Tota la informació del conflicte al web http://teleafonica.blogspot.com.es/

>>> Diverses notícies de la reunió del 4 de juny entre representants dels vaguistes, Telefónica i empreses subcontractades:

Reunión con Telefónica tras la salida del MWC
http://teleafonica.blogspot.com.es/2015/06/reunion-con-telefonica-tras-la-salida.html

Vaguistes i Movistar obren la via negociadora, tot i que es manté la vaga
Es manté la mobilització dels treballadors de les subcontractes, tot i que les dues parts han quedat a tornar a trobar-se divendres 12 de juny
http://diaritreball.cat/vaguistes-i-movistar-obren-la-via-negociadora/

Els vaguistes de Telefònica i l’empresa no arriben a cap acord i es tornaran a reunir
El parlament aprova el ’Compromís de les escales’
http://www.vilaweb.cat/noticia/4353527/20150604/vaguistes-telefonica-lempresa-arriben-cap-acord-tornaran-reunir.html

Telefónica, les subcontractes i la plantilla en vaga consensuen uns preacords que s’hauran de concretar el 12 de juny
La direcció de la multinacional i la patronal del sector consideren imprescindible que CCOO i UGT avalin els acords que es puguin ratificar amb el comitè de vaga estatal
https://directa.cat/telefonica-subcontractes-plantilla-en-vaga-consensuen-uns-preacords-que-shauran-de-concretar-12-de

Los técnicos de Movistar mantienen la huelga indefinida
http://ccaa.elpais.com/ccaa/2015/06/04/catalunya/1433448097_216062.html

Publicado en CGT, Sindical | Comentarios desactivados

Si ens ataquen per lluitar, lluitant respondrem

Publicada el 20 mayo, 2015 por cgtuoc

Manifestació antirepressiva a Barcelona el dissabte 13 de juny, 18.30h Plaça de Sants

És un fet que la repressió política dels últims temps afecta cada dia més gent, col·lectius i entorns. Cada cop tenim més companyes, amigues o familiars afectades per un cas judicial o altre que comporta un desgast ingent d’energies, d’incerteses i patiments per a fer-los front. La repressió que utilitza l’Estat ens vol aïllades, atemorides, asfixiades i angoixades. A la vegada que busquen hipotecar les nostres vides, també volen fer el mateix amb les nostres lluites. Ens ataquen per atrevir-nos a lluitar.

Ens han atacat per interposar els nostres cossos i la nostra determinació contra els polítics i l’aprovació parlamentària del primer paquet de retallades antisocials al juny de 2011. Ens han atacat per prendre els carrers i fer —ni que fos per un dia— que la por canviés de bàndol durant la vaga del 29 de març de 2012. Ens han atacat per defensar Can Vies i resistir amb tot l’ímpetu i la ràbia que ens provoquen al desallotjar qualsevol dels nostres apreciats espais de vida i de lluita. Ens han atacat per formar part de xarxes relacionals, d’afinitat i de lluita de l’àmbit anarquista i antiautoritari en diverses operacions repressives en pocs mesos, amb l’agreujant afegit que conté que l’Estat ens qualifiqui de terroristes (les Operacions Pandora i Piñata). Ens han atacat per aquests i tants altres casos que aquest text es queda curt per endinsar-nos mínimament en ells…

Ens ataquen perquè des del poder saben que posem en dubte les seves institucions, les seves polítiques i lleis i els seus mecanismes tolerats i legals de protesta. Saben que les nostres lluites donen fruits reals, són contagioses i radicalment transformadores. Tenen por i per això ens ataquen.

Vivim una situació marcada des de fa uns anys per un dràstic reajustament econòmic que ha empitjorat i pauperitzat les condicions de vida de les classes populars. Això ha passat a la vegada que s’han destapat moltes de les desigualtats, privilegis i misèries que s’amaguen sota la catifa del sistema, exemplificat en coses tan palpables com que els beneficis de les grans empreses no han deixat de créixer en cap dels anys de la “crisi” o que la sagnant corrupció no ha fet més que il·lustrar la impunitat i vincles de les elits polítiques i econòmiques.

Paral·lelament, durant aquests anys ha sorgit un important cicle de lluites amb moltes experiències autoorganitzades de protesta i presa dels carrers i places, vinculades molts cops a moviments socials que s’han anat desenvolupant i d’altres moviments polítics contestataris que també s’han enfortit i guanyat presència. Algunes fites de lluites recents, com les vinculades al 15-m, a Can Vies o a les vagues generals han quedat marcades a les retines de moltíssima gent i han mostrat que no resignar-nos ens permet —com a mínim— fer trontollar la realitat que ens volen imposar.

Sabem del cert que allà on hi ha lluita hi ha repressió. I més considerant que qualsevol lluita que hagi estat efectiva ha hagut de contemplar sense penediment la necessitat de traspassar, d’una manera o altra, el límit de la legalitat. Com era de preveure, la maquinària repressiva s’ha posat a ple rendiment. Els múltiples casos esmentats posen de manifest la duresa i contundència amb què l’Estat confronta a qui gosa lluitar, utilitzant tots els recursos judicials i legals que té a l’abast. Així, en els diferents processos destaquen habitualment les peticions de pena màxima per part de la fiscalia, el qüestionament global de les protestes per part dels jutges, les condemnes amb un clar contingut polític, la presència de tribunals d’excepció com l’Audiència Nacional, l’aplicació del dret penal de l’enemic —en el que es castiga abans pel que es pugui pensar que pel que es pugui fer— o l’ús del contundent dispositiu antiterrorista que existeix a l’Estat Espanyol i que permet sol·licitar penes molt més llargues i utilitzar mesures excepcionals contra les detingudes. A tot això hem d’afegir el tracte que en general donen els mitjans de comunicació a l’hora de cobrir els casos, fent gala de la manipulació o el silenciament i, quan toca, també de l’acarnissament i la criminalització més descarada.

L’Estat està clarament immers en un procés de blindatge contra la dissidència política i la protesta al carrer. L’aprovació de la llei Mordassa i el nou Codi Penal suposa deixar el pas barrat a la protesta social, amb l’aplicació d’importants multes i penes relacionades amb moltes de les accions reivindicatives que s’han estat fent aquests últims anys. Se suma a aquestes regressives lleis un nou pacte antiterrorista en el qual la definició de terrorista s’ha fet de manera tan calculadament vaga i poc concreta que aquí podrà entrar qualsevol cosa… i aquest blindatge va paral·lel a l’increment i desenvolupament dels cossos antiavalots de la policia i del material que utilitzen, així com de les unitats especials d’informació i investigació destinades tant a les mobilitzacions i protestes al carrer com a perseguir específicament entorns polítics contestataris.

Hem decidit juntar les nostres forces per a fer visible que, encara que tocades a diferents llocs, moments i circumstàncies, tenim clar des d’on i per què ens reprimeixen. Estar juntes i tornar a omplir els carrers de la nostra ràbia i força és la millor manera enfrontar els seus atacs, dotant de significat allò de què «la solidaritat és la nostra millor arma».

http://lluitantrespondrem.alscarrers.org/

#LLUITANTRESPONDREM

Publicado en CGT, Política, Sindical, Social | Comentarios desactivados

Manifest de la CGT de Catalunya per l’1 de Maig de 2015

Publicada el 30 abril, 2015 por cgtuoc

Estem ja en el setè any de l’actual crisi del sistema capitalista, un sistema dins del qual les crisis són quelcom inherent, cosubstancial, no pas una disfunció ni una anomalia. Aquesta no és la primera crisi de la història capitalista, i en la mesura en que el capitalisme sobrevisqui a la mateixa, no serà tampoc la darrera. Tanmateix, nosaltres, les dones i els homes del sindicalisme revolucionari lluitem cada dia, i seguirem lluitant amb totes les nostres forces, per a construir un altre model de societat sense desigualtats i amb drets socials i laborals garantits.

Com totes les altres crisis anteriors, les seves conseqüències es descarreguen amb violència sobre les nostres esquenes, les de la classe treballadora, les de les explotades i explotats pel sistema. I ens prepara les bases d’un futur de misèria, amb una «recuperació econòmica» que cavalca sobre el cavall de la devaluació salarial, els minijobs, la ultraprecarietat i l’exclusió social.

Més d’un terç de les treballadores ja cobra un sou inferior al salari mínim. En el cas dels i les joves per sota dels 25 anys que reben algun salari, la proporció és de més de la meitat. Cada vegada som més els assalariats i les assalariades que ens veiem obligades a fer-nos «falses autònoms» per tal d’abaratir els costos a les empreses. I les que treballem sense contracte, o estem unes hores amb feina per a tornar després a patir de nou l’atur forçós… Així és el nostre dia a dia, el de la classe treballadora, la que fa funcionar el món i a la qual el Capital ens precaritza cada cop més les condicions de vida i de treball, fins al punt que a Catalunya ja tenim un 14% de treballadors/es pobres, tot i treballar. I no oblidem com assenyala l’EPA que tenim 756.500 persones a l’atur a Catalunya, entre ells 126.400 joves d’entre 16 i 24 anys a l’atur.

L’increment del patiment al qual se’ns ha sotmés ha provocat durant aquests anys un augment de les protestes al carrer i als centres de treball. I, amb aquestes, un enduriment de la repressió de l’Estat, que ha adquirit les dimensions d’una autèntica escalada. Centenars de treballadors i treballadores hem visitat o restem a l’espera de visitar els seus tribunals, per a ser castigats penalment pel simple fet d’exercir el dret de vaga i defensar els drets socials i laborals, els drets de totes nosaltres. Noves lleis inquisitorials s’han aprovat en els últims temps per a rearmar la capacitat punitiva de l’Estat. Amb aquestes lleis, la desobediència civil s’equipara a un crim; aturar un desnonament, s’equipara a terrorisme.

També hi ha qui ha optat, en el present escenari, per prioritzar l’assalt a les institucions per la via electoral. Nosaltres, com a organització anarcosindicalista, pensem que hem de posar en valor i continuar reivindicant la lluita i la mobilització al carrer, des de la base, per la via de l’acció directa i el suport mutu, com a forma de plantar cara i d’obtenir victòries, també en l’actual conjuntura. Podem provar de comprar la il·lusió del vot i confiar en què tots els problemes se solucionaran quan triïs aquesta o aquella altra opció electoral. Però avançar en el canvi social per aquesta via no és tan fàcil per provocar canvis estructurals reals, i no tan sols estètics, al servei de la classe treballadora, mai no ho ha estat senzill, ni tampoc no ho serà ara.

Des de la Confederació General del Treball de Catalunya volem dir alt i clar que no serem domesticades. No estem aquí per a col·laborar amb el poder, i continuarem plantant-li cara al carrer. Ahir, avui, demà i sempre, fins a acabar amb el patiment que està vivint la gent de la nostra classe treballadora i a tota persona que pateix desigualtats i discriminacions de qualsevol tipus. Diem alt i clar que serem insubmises a les seves lleis injustes i repressives, que no ens emmordassaran. Seguirem practicant la desobediència a la feina i al carrer quan i allà on ho considerem oportú, juntament amb la resta de la població oprimida i explotada, a cara descoberta i essent plenament solidàries.

Fem una crida a tota la classe treballadora a continuar amb una tradició de lluita col·lectiva que ve d’antic i que ens fa fortes, a que no ens deixem acovardir, a no deixar-nos domesticar i a articular respostes a les agressions des del suport mutu i l’acció directa, que és la forma com sempre hem guanyat els nostres drets.

Som i serem ingovernables. No ens deixarem domesticar!
CGT de Catalunya

Convocatòries CGT CATALUNYA 1 de Maig 2015

– BADALONA: Lloc: Pl. dels Paisos Catalans – Dia 1 de Maig – Hora 11h
– BARCELONA: Lloc: Via Laietana/Jaume I – Dia 1 de Maig – Hora 11h
– BERGA: Lloc: Pl. de les Fonts – Dia 1 de Maig – Hora 11h
– CALELLA: Lloc: Pça. Catalunya – Dia 1 de Maig – Hora: 11h
– EL VENDRELL: Lloc: Pça. vella – Dia 30 d’Abril – Hora: 20:30 h.
– GIRONA: Lloc: Punt de trobada de la Rambla – Dia 1 de Maig – Hora: 12h
– IGUALADA: Lloc: Pl. Mercat de la Masuca – Dia 1 de Maig – Hora 12h
– LLEIDA: Lloc: Pça. del Treball – Dia 1 de Maig – Hora: 12h
– MOLLET DEL VALLÈS: Lloc: Plaça Major 1 – Dia 1 de Maig – Hora: 11h.
– REUS: Lloc: Pl. Pintor Fortuny – Dia 30 d’Abril – Hora 19’30h.
– SABADELL: Lloc: Renfe-Sabadell Centre – Dia 1 de Maig – Hora: 11.30h
– TARRAGONA: Lloc: Pl Imperial Tarraco – Dia 1 de Maig – Hora 19h
– VIC: Lloc: Pça. de l’Estació – Dia 30 d’Abril – Hora: 19h
– VILANOVA I LA GELTRÚ: Francesc Macià i Dr. Zamenhof – Dia: 1 de Maig – Hora:11

Publicado en CGT, Memòria històrica, Política, Sindical, Social | Comentarios desactivados

URGENT: l’Audiència Nacional ordena l’ingrés a presó

Publicada el 30 abril, 2015 por cgtuoc

L’Audiència Nacional ha comunicat a les advocades que les 8 persones condemnades tenen 10 dies per ingressar a presó.
https://encausadesparlament.wordpress.com/

Encausades Parlament

Jo també estava al Parlament, i ho tornaria a fer

encausadesparlament.wordpress.com

Publicado en CGT, Política, Sindical | Comentarios desactivados

Comunicat davant la mort d’un professor de l’Institut Joan Fuster

Publicada el 22 abril, 2015 por cgtuoc

Concentració Pl. Sant Jaume de Barcelona, dimecres 22, a les 18 hores

Companyes i companys,

Concentració dimecres 22, a la Plaça Sant Jaume, a les 18h, per expressar el condol i la solidaritat davant dels fets greus que van succeir a la Comunitat Educativa de l’IES Joan Fuster.

Volem mirar al futur construint una Escola Pública de Qualitat amb els recursos necessaris.

USTEC·STEs (IAC), CGT i CCOO.

COMUNICAT DAVANT LA MORT D’UN PROFESSOR DE L’INSTITUT JOAN FUSTER

Quan alguna cosa es trenca

La nostra solidaritat amb el professorat, les famílies i l’alumnat afectat i el sentiment de dol compartit va per davant de tot.

També un sentiment de ràbia perquè alguna cosa s’ha acabat de trencar en l’educació del nostre país.

En una realitat social colpejada per la crisi on s’han agreujat problemes no només econòmics sinó també socials, aquests entren per la porta d’escoles i instituts cada matí. Els centres educatius no som illes –ni mai ho hem estat-, sinó que estem immersos en el clima de tensió social que es viu. Els governs de torn, central o català, no donen resposta a aquesta problemàtica social, sinó que al contrari, parlen que el pitjor ha passat i miren cap una altra banda.

Però a més, amb les seves polítiques educatives, també impedeixen que els centres puguin apaivagar aquestes tensions. Reduccions en els Equips D’Atenció Pedagògica, en els psico-pedagogs i departaments d’orientació, en les Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE)… Reduccions en els temps per establir diàlegs amb alumnes i famílies per part de professorat sobrecarregant-lo d’horari lectiu, supressió de reforços i atenció individualitzada, increment de ràtios… tot per reduir plantilles. Instruccions –més o menys explícites- des de fa tres anys del Departament d’Ensenyament als equips que han de diagnosticar alumnes amb alguna problemàtica, que no elaborin altres dictàmens que els de l’alumnat que s’ha de derivar a les Unitats d’Educació Compartida (UECs) i/o a les Unitats de Suport a l’Educació Especial (USEE), desaparició de programes de formació… Són aquestes polítiques las que han acabat de trencar avui la convivència en les nostres escoles, les que els governs justificaven dient que «Amb menys farem més” i que posen en risc la integritat física de l’alumnat i la del professorat o de qualsevol membre de la comunitat educativa.

Que no vulguin eludir les responsabilitats parlant de “seguretat” o de “seleccionar alumnat”. Els centres no han de ser presons i han de poder garantir el dret universal a l’educació: han de ser espai de convivència i aprenentatge. I per a ser-ho, calen uns mitjans que els Governs ens neguen.

Per això, esperem acordar a la brevetat una data per a fer palesa aquesta indignació davant del Govern que és qui te a les seves mans el poder de retornar als centres educatius els recursos humans i materials necessaris per a recuperar la convivència. L’esforç dels professionals va per davant, i avui, un cop més ha quedat demostrat.

Barcelona, 20 d’abril de 2015

Federació d’Ensenyament de CGT Catalunya
http://cgtense.pangea.org/spip.php?article4111

Publicado en CGT, Educació, Sindical, Social | Comentarios desactivados

Campanya d’objecció fiscal 2015 de la CGT

Publicada el 15 abril, 2015 por cgtuoc

La CGT llança la seva campanya d’objecció fiscal per a 2015, aquest any donem suport els projectes de «Tanquem els CIEs» i «Rereguarda en Moviment», espererem la participació de totes i tots.

Implacable en la seva pressió fiscal, L’Estat no cessa de demanar-nos: IRPF, IVA, impostos indirectes, taxes… I en aquest temps de tremendes retallades en despesa social, de pèrdua de drets i de la majoria de les nostres conquestes, de desmantellament del públic, quan el poc estat del benestar que encara gaudíem trontolla, observem amb vergonya com, any rere any, es renoven enormes inversions en el més estèril de les despeses: la Despesa Militar.

L’Administració es queda, exercici rere d’exercici, amb centenars d’euros de cada contribuent. Per a què? Per a comprar armament (contra qui s’usarà?), per a absurdes intervencions militars en l’exterior (les noves maneres del colonialisme “humanitari”), per a sostenir el complex de la inútil investigació militar…

Fer Objecció Fiscal

Enfront d’aquest despropòsit, la ciutadania té un arma: l’Objecció Fiscal. L’Objecció Fiscal que no és altra cosa que la nostra negativa a col·laborar amb l’Estat en les despeses de preparació de guerres i en el manteniment de l’estructura militar, desobeint activament en el moment de realitzar la declaració de la renda (IRPF). Consisteix, tècnicament, a aprofitar la declaració de l’IRPF per a desviar una part de la totalitat dels nostres impostos a un projecte que treballi en la defensa d’un progrés social solidari.

Com es fa?

La declaració de l’IRPF suposa una magnífica oportunitat de recuperar aquests diners i destinar-los a una finalitat justa. Qualsevol persona, tingui o no ingressos, tingui o no nòmina, estigui o no donada d’alta, pot fer la declaració d’Hisenda i reclamar aquests diners a l’Estat per a desviar-los a un projecte alternatiu per la Pau. Pot sortir a pagar, a retornar o de quota zero… En tots els casos és possible objectar. Si la declaració és rebuda ja feta o es confecciona amb un programa informàtic, sempre és possible copiar manualment les dades a un imprès en paper –afegint l’objecció– i presentar-la a Hisenda o en el banc.

Dues maneres concretes de fer-la:

Quota fixa: tenint en compte que l’Estat ha destinat aquest últim any la quantitat de 721,83€/persona, per a despeses militars, s’estableix una quota orientativa per a objectar de 84€. Tenint en compte que és orientativa i que la persona que objecta decidirà si la quantitat és major o menor.

Quota oberta: ja que l’administració disposa de tants mitjans per a recaptar els nostres diners, resulta complicat determinar la quantitat exacta que ens cobren al llarg de tot un any. No obstant això, l’Objecció Fiscal és, abans de res, una acció pública i col·lectiva de denúncia al militarisme i una interpel·lació a la societat. És molt més important el fet d’objectar que la quantitat objectada i, per això, qualsevol quantitat (per petita que pugui ésser) és vàlida.

En ambdós casos la mecànica és molt fàcil:

1. Fer la declaració de la renda fins a arribar a l’apartat de “Retencions i altres pagaments a compte”. Ratllar un dels subapartats no utilitzat i escriure damunt: “Per Objecció Fiscal a la Despesa Militar”. En la casella, afegir, la quantitat a objectar (la quota fixa o qualsevol quota oberta decidida).

2. Acabar normalment la resta de la declaració, sense oblidar que el Resultat “de la declaració” ha de veure’s disminuït -si és “a pagar”- en una quantitat igual a la quantitat objectada o que la quantitat a retornar -si és “a retornar”- ha de veure’s augmentada també en aquesta quantitat.

Recorda:

La declaració pot sortir a pagar, a retornar o de quota zero. Sempre és possible declarar-se persona objectora i reclamar els diners dels impostos destinats a la despesa militar i desviar-los a un projecte alternatiu per la PAU. És possible utilitzar el programa P.A.D.R.E., la pàgina web d’Hisenda, els serveis d’una gestoria o la cita prèvia per a fer els càlculs generals de la declaració, però sense lliurar-la. Després es traslladen els números manualment a un imprès, es calcula l’objecció i, ara sí, es lliura a Hisenda o es presenta en el banc.

Per a les dues opcions:

Acabada la declaració, s’ingressa la quantitat de l’objecció fiscal a la despesa militar en el projecte alternatiu triat. És necessari sol·licitar que en el concepte del rebut requerit al banc al realitzar l’ingrés alternatiu aparegui “Objecció Fiscal a la Despesa Militar”. No oblidar adjuntar a la declaració el justificant de l’ingrés.

L’Objecció Fiscal a la Despesa Militar és una eina humil però eficaç, permet evitar que part de la nostra riquesa es destini a fins criminals i, alhora, denunciar el finançament del militarisme i poder dedicar una mica dels nostres diners a fins socialment útils i transformadors.

Les nostres destinacions Alternatives

Rereguarda en Moviment

Rereguarda en moviment és una plataforma antirepresiva de diferents moviments socials de la ciutat de Barcelona i Catalunya. Una aliança col·lectiva per a mantenir una estructura que protegeixi a totes les persones que participen de manifestacions o accions col·lectives.

Es centren en el suport legal, psicosocial i comunicatiu de persones que hagin estat agredides, detingudes o fins i tot hagin mort en mans de la policia. Per a fer aquesta labor rereguarda ajuda a crear grups autònoms com el de Justícia Juan Andrés Benitez, Assemblea de Suport detingudes Efecte Can Vies o Yassir el Younoussi, etc, centralitzant recursos per a després poder repartir-los entre els diferents grups existents o que vagin a ser creats en la pròxima jornada de lluita social!

Tanquem els CIEs

La campanya Tanquem els CIEs, emmarcada en la Campanya Estatal pel tancament dels CIEs és un col·lectiu que neix de la necessitat de visibilizar i denunciar l’existència d’aquests centres sistemàticament invisibilitzats per l’Estat. Els Centres d’Internament d’Estrangers formen part del complex entramat de control de migracions en el context de l’Europa fortalesa i són un símbol del racisme institucional que s’exerceix a tota Europa.

El CIE, però, és només una part de la xarxa que es continua entre altres amb la frontera sud (Ceuta i Melilla), les redadas racistes, els vols de deportació o els impediments burocràtics i institucionals a les persones migrants. «Tanquem els CIEs» treballa en l’acompanyament i la denúncia de situacions d’injustícia que sofreixen les persones internes en aquests centres. La denúncia de la seva existència, de les vulneracions de drets que succeeixen i el treball pel tancament són els eixos centrals d’acció, juntament amb la sensibilització de la societat civil quant al racisme i les fronteres.

Dades bancàries:

Les dues organitzacions han decidit repartir-se a parts iguals les quantitats que arribin al següent compte bancari:

Associació per la Promoció de la cooperació al Poble Sec (ACOOPSEC) NIF G-65967465 – Entitat beneficiària: ACOOPSEC

En Concepte de la transferència posar «objecció fiscal CGT»

Caja Laboral – Compte corrent: ES23 3035 0175 8317 5001 4046.

Confederació General del Treball – Secretaria d’Acció Social
http://www.cgt.org.es/objecion-fiscal-2015

>>> Full CGT Objecció Fiscal 2015 (.pdf)

Publicado en CGT, Economia, Política, Social | Comentarios desactivados

Comunicat de CGT-UAB davant la convocatòria de vaga de professorat d’universitats del 24 de març

Publicada el 23 marzo, 2015 por cgtuoc

SOBRE LA CONVOCATÒRIA DE VAGA DEL 24M

Els Sindicats que participen en la Taula Sectorial d’Universitats han convocat per demà Dimarts 24 de Març una jornada de Vaga de Professorat en l’Estat Espanyol (comunicat del 4 de Març [1]).

Les principals organitzacions convocants són: CCOO, CSIF i UGT. No obstant això, aquests sindicats, com a convocants de la Vaga, no han realitzat cap tipus d’acció organitzativa, ni cridat a la comunitat universitària, ni han fet consultes amb els col·lectius de treballadores i treballadors. Únicament tenim constància que les seccions sindicals de CCOO i UGT de la UAB es desvinculen de la convocatòria estatal, segons els seus darrer missatges.

D’altra banda, la Plataforma de Defensa de la Universitat Pública de la UAB (PUP), així com les decisions de les Assemblees d’Estudiantat en diverses Facultats, han decidit no sumar-se a la citada convocatòria de Vaga pel 24M.

Davant aquesta situació, i d’acord amb l’expressat en el nostre Comunicat del passat dia 17 de Març, la Secció de CGT en la Universitat Autònoma de Barcelona, en relació a la convocatòria de vaga d’Universitats per al proper dia 24 de Març, exposa les següents consideracions:

1) Existeixen més que sobrats motius per a la mobilització i la lluita, davant les polítiques de retallades de pressupostos i plantilles, de precarització, de privatització, de mercantilització i d’elitizació de les Universitats en l’Estat Espanyol. Però les mobilitzacions han de preparar-se des dels col·lectius universitaris, i plantejar-se com a accions que es vinculin a la consecució d’objectius transformadors.

2) La convocatòria de vaga d’Universitats del dia 24 de Març s’ha plantejat com una decisió de les jerarquies burocràtiques dels sindicats institucionals, sense cap tipus de preparació prèvia per part de les Assemblees de les Comunitats Universitàries, ni consultes a altres sindicats, inclosa CGT. No és la forma d’actuar del sindicalisme que defensem i, per tant, qüestionem aquest procedir de presa de decisions de forma vertical, d’a dalt a baix. Defensem actuacions horitzontals, que involucrin quotidianament als col·lectius de les Universitats.

3) La convocatòria de vaga pels sindicats institucionals no sembla tenir com a objectiu l’èxit de la vaga i la lluita per modificar la situació actual, sinó que és una escenificació, de cara a aconseguir una notícia per als mitjans de comunicació oficials. El context de proximitat a les eleccions municipals, autonòmiques i estatals sembla no ser aliè a aquest tipus d’iniciatives. Per tant, qüestionem també aquest marc d’actuació.

4) L’excusa esmentada pels sindicats institucionals per convocar la vaga fa referència al recent Decret del Ministre Wert que flexibilitza la durada de Graus-Màsters, donant l’opció a un format de 3+2 anys. Com a excusa, es presenta aquest Decret del Govern del PP sense qüestionar que en el mateix no està implicat el més important. No importa si el model és de 3+2, de 4+1, o com en les anteriors Llicenciatures de 5+0. Això és irrellevant, ja que el problema és la progressiva privatització i mercantilització de l’Educació Superior, que comporta un co-pagament de l’estudiantat a través de Taxes de Matrícula, cada vegada més elevades, i que ronden els màxims dels països de la UE, fins al punt que en gran part dels casos poden suposar beneficis per a les universitats.

5) L’excusa del Decret de l’Opció 3+2 per convocar la vaga, tampoc entra a qüestionar que la decisió sobre el model de Graus-Màsters serà adoptat per cada Universitat, d’acord amb aquesta normativa. I que, per tant, si s’implanta serà amb la complicitat dels Equips de Govern de cada Universitat, i dels respectius grups que els donen suport.

6) Atès que no hi ha hagut cap tipus de procés de discussió, i ni tan sols convocatòria de Vaga per part dels sindicats organitzadors en la UAB, des de la Secció Sindical de CGT ens desvinculem de la mateixa.

Lamentem l’actitud dels sindicats burocràtics i dirigistes, que en comptes de mobilitzar han fet tot el possible per dissuadir de la mobilització plantejant inicialment una convocatòria de vaga que no tenien voluntat de tirar endavant.

Secció Sindical de CGT-UAB

[1] Comunicat dels Sindicats convocants de la Vaga 24M: http://www.csi-f.es/sites/default/files/181314/comunicado_conjunto_huelga_24_03_2015_doc_56549.doc

[2] Convocatòria CCOO: http://www.ccoo.es/csccoo/Informacion:Noticias:818033–La_universidad_publica_ira_a_la_huelga_el_24_de_marzo_para_frenar_la_reforma_encubierta_de_Wert

[3] Convocatòria CSIF: http://www.csi-f.es/content/huelga-en-las-universidades-el-24-de-marzo-csif-estara-en-la-protesta-para-impulsar-la-oposi

[4] Convocatòria UGT: http://www.feteugt.es/uni-comunicado-conjunto-huelga-24-03-2015-0583964220150305

Publicado en CGT, Educació, Sindical, Universitats | Comentarios desactivados