CGT UOC

MARXES DE LA DIGNITAT 22 de març.
UNIFICAR LES LLUITES cap a la VAGA GENERAL

Ens mobilitzem i lluitem per la DIGNITAT, perquè s’està demostrant que la Lluita és l’Únic camí (Gamonal, Sanitat de Madrid…, etc). Per tot plegat assistirem i formarem part de les MARXES DE LA DIGNITAT, defensant la VAGA GENERAL com a eina per aconseguir els objectius que ens hem marcat.

Donem suport a les Marxes:

Perquè als poderosos i els seus representants, el poder polític, estant utilitzant les lleis com a armes de destrucció massiva de drets i llibertats.

Els fonaments bàsics de l’estat Social i de Dret: treball, pensions, serveis públics i universals: sanitat, salut, educació, cures-dependència, prestacions per desocupació, cultura habitatge, transports públics, les llibertats de manifestació, opinió i vaga, van ser trencats des del moment que es van aplicar polítiques de retallades i rebaixes fiscals, per a garantir que “sempre hi haurà diners per a pagar els interessos i el capital d’un Deute absolutament il·legítim, a banquers, fons d´inversió, grans empresaris i altres voltors”. Per tot això no van dubtar en canviar la Constitució i modificar l´article 135, l´agost del 2011. Van perpetrar un autèntic “cop d´Estat” contra la majoria social.

Les forces polítiques i econòmiques que encapçalen aquest “cop d’estat” a la llibertat, són equivalents i hereus d’aquelles del cop del 1936. Burgesies estatals representades pels polítics de torn i, estrangeres: FMI, Comissió Europea, BCE; patronals representades pel poder financer bancari i el poder industrial: multinacionals de l´energia, de la construcció, de les telecomunicacions…

Davant la falta d’una resposta social contundent, ara pretenen noves propostes de lleis encara més autoritàries: llei de Seguretat Ciutadana, llei anti-vaga, llei contra el Dret de les dones a decidir sobre el seu cos, totes elles donen a l’empresariat, als banquers, als seus economistes i executius de qualsevol organisme estatal o supranacional, “patent de cors” per saber-se per sobre de la justícia i la seva impunitat és quasi total.

Pretenen “sortir” de la seva crisi augmentant l’explotació de la majoria de la població, i també dels recursos naturals. Per tot plegat retallen les inversions ambientals i rebaixen la pobre legislació existent de protecció de l´entorn, per exemple, afavorint encara més l’urbanització de la costa i fins i tot dels Parcs nacionals.

Aquests són els responsables de:

• Que a l’estat espanyol es passi veritable gana.
• Que hi hagi 12,5 milions de persones pobres (menys de 7.040 euros a l’any).
• Que milions i milions de persones es morin de desig de justícia social:
  1. 6 milions de persones sense treball.
  2. Reducció massiva dels salaris.
  3. Congelació i decreixement de les pensions.
  4. Eliminació de drets laborals fonamentals: jornada, categoria, contractes dignes.
  5. Repressió selectiva de sindicalistes, activistes socials i organitzacions socials i sindicals.
  6. Centenars de milers de persones desnonades de les seves cases.
  7. Varis milions de persones a les que se’ls hi nega l’assistència sanitària, violant el dret universal a la salut.
  8. Milers i milers de joves condemnats a l’emigració privats de drets a una educació universal i gratuïta.
  9. Eliminació real del dret a la dissidència, a la vaga, a la protesta.

L’aire social està carregat de por, de misèria i mentida. No es respira llibertat i quan milers de persones surten al carrer, amb vagues en defensa dels llocs de treball, en defensa d’un salari digne, en defensa dels drets essencials per la vida: casa, salut, educació, cures, cultura, transports públics i socials, un entorn saludable, en defensa de la llibertat d’expressió per cridar-los a la cara criminals, lladres… en definitiva, en la defensa del dret a tenir drets, la resposta és “més llenya al mono…” i una tornada a allò de “el carrer és meu…”, a aquell ordre social autoritari i dictatorial.

Ningú, absolutament ningú es mereix tornar a viure anys de “fam, plom i absència de llibertat”. Per això, tenim que reaccionar no tan sols amb més indignació, sinó amb milers i milers de persones fent insubmissió real a les seves lleis. No consentim tornar al mateix, encara que ara sigui reanomenat. No deixem que la història de por, repressió i “la pau dels cementiris”, es repeteixi. Val la pena recuperar la DIGNITAT com persones i com a poble.

ENS MOBILITZEM:

• Per dir-los als poderosos que JA N’HI HA PROU de robar-nos: llocs de treball, salaris, pensions, salut, educació i els serveis públics que són essencials per una vida digna.
• Per cridar-los als seus palaus, des del Congreso, passant per la Zarzuela i la Moncloa i els palaus dels Banquers (Santander, BBVA, La Caixa, Bankia…) que JA N´HI HA PROU d’espoliar els nostres drets fonamentals: la llibertat sindical, la llibertat d´expressió, la llibertat de manifestar la nostra indignació, la llibertat de vaga, el dret a la Justícia.
• Per oposar-nos i fer-hi front, als seus desnonaments dels nostres habitatges, dels nostres treballs, que ens deixen sense projecte de vida present i futur.
• Per oposar-nos radicalment al seu sistema corrupte, que està generant empobriment, desigualtat i injustícia social.
• Per oposar-nos al pagament del DEUTE que pretén tenir-nos atrapats i atrapades per sempre.
• Per mostrar que nosaltres sí entenem que no hi haurà sortida de la crisi – estafa econòmica, i molt menys una sortida social, si no solucionem a temps la crisi ambiental i energètica.

Per crear entre els i les de baix, els ningunejats, els i les explotades… una Alternativa Social Real:

• No al pagament del DEUTE i restitució per part del poder financer dels 41.000 milions que ens han robat al poble.
• No a la Unió Europea i sortida immediata de l’euro de tots els països del sud d’Europa. SOLIDARITAT I COOPERACIÓ ENTRE ELS POBLES, No a la competitivitat.
• Treball digne i Renda Bàsica suficient.
• Retirada immediata de les Reformes Laborals, de la Reforma de les Pensions, de les Reformes Sanitària i d’Educació, garantint per llei:
  1. Contractes fixes i salaris suficients, reducció de la jornada laboral a 30 hores setmanals per poder treballar tots i totes.
  2. Salari Mínim de 1.200€ i Pensions Mínimes de 1.200€.
  3. Dret universal a Sanitat i Educació gratuïtes i per tots i totes.
  4. Pensions Públiques suficients i adequació per les generacions actuals i futures.
  5. Desprivatització de totes les Empreses lligades a bens essencials per a la vida: energia (aigua, gas i electricitat), transports públics (ferrocarril), serveis socials, cultura, educació i salut.
  6. Dret a casa com un bé inembargable.
  7. Dret a la Justícia Gratuïta.
  8. Dret de les dones a decidir sobre el seu cos.

• Persecució del FRAU FISCAL de grans corporacions empresarials, financeres i fons d’inversió: REFORMA FISCAL per a que paguin més qui més reben i d’aquesta manera, redistribuir socialment la riquesa.
• NO a Llei Mordassa, i NO a la llei anti-vaga que pretenen.

Ens mobilitzem i lluitem per DIGNITAT, perquè s’està demostrant que la Lluita és l’Únic Camí (Gamonal, Sanitat de Madrid…, etc).

Per tot plegat anirem i formarem part de les MARXES DE LA DIGNITAT, defensant la VAGA GENERAL com a eina per aconseguir els objectius que ens hem marcat.

VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE OBRERA!
PROU DE REPRESSIÓ!
VAGA GENERAL JA!

Ni LOMCE, ni LEC, ni retallades

Manifestació dissabte 29 de març a les 17h. a Plaça Universitat, Barcelona

Setmana de lluita del 24 al 28 de març (tancades, xerrades, assemblees)

L’aprovació, amb la majoria absoluta del PP, però amb el rebuig de la comunitat educativa expressada al carrer en diferents mobilitzacions i vagues, planteja canviar aspectes de l’educació que al nostre entendre són irrenunciables: un sistema d’immersió lingüística elogiat internacionalment, una autoavaluació i avaluació continuada (plantejant revàlides i avaluacions punitives externes comunes a tot l’estat), una educació inclusiva (creant itineraris i segregant l’alumnat de forma primerenca segons els resultats), la participació i representació dels claustres i consells escolars en la presa de decisions (minvant les seves funcions i transferint-les a una figura de direcció molt més jeràrquica, autoritària i gerencial)…

A Catalunya, el Govern està escanyant els serveis públics amb uns pressupostos i polítiques de retallades que posen en perill els fonaments de l’estat del benestar. A més de reduir la qualitat dels serveis, a tota persona empleada pública se li pren una paga extra, se li redueix el sou quan es posa malalta i se li pren un mínim del 15% de sou i de jornada si és personal interí o substitut.

A més, el Departament d’Ensenyament, espera 15 dies en cobrir una substitució, va augmentar l’horari lectiu del professorat, està tancant línies públiques, quan a les concertades se’ls dóna de marge fins al final de tot el procés d’inscripció, i està acceptant sobre ràtios d’alumnes per mestre que signifiquen directament tancar grups públics i empitjorar la qualitat de l’ensenyament.

La Consellera Rigau està aplicant molts aspectes de la LEC introduint una sèrie de decrets (de provisió i plantilles, autonomia, direcció…) que allunyen al claustre i la resta de la comunitat educativa de la participació i presa de decisions dels centres educatius i obliga a les direccions de centres públics a assumir unes responsabilitats que pertanyen a l’administració educativa. Tot
plegat obre la porta a la discrecionalitat, provoca una gran desorganització en els centres educatius i crea les condicions per deteriorar una educació de qualitat a l’escola pública.

Per fer front a aquestes polítiques tant estatals com catalanes i perquè tenim dret a decidir quina llei d’educació volem, els sotasignats convoquem a defensar aquestes reivindicacions en les següents accions i mobilitzacions:

• No aplicació LOMCE. Declaració formal d’insubmissió per part de la pròpia conselleria d’ensenyament.
• No aplicació de la LEC i retirada del decret de provisió i plantilles.
• Cap tancament a la pública.
• Substitucions des del 1r dia al 100%. Contractacions exclusives de mitja jornada i sencera amb el salari corresponent.
• Per la defensa de la immersió lingüística i de la llengua catalana

Assemblea de docents i treballadores de l’ensenyament
CGT / USTEC·STEs (IAC) / CCOO

Campanya de CGT Catalunya i CGT Ensenyament a favor de les prematriculacions escolars a l’escola pública i laica

VINE A LA PÚBLICA! LAICA, DE QUALITAT, GARANT DE LA COHESIÓ SOCIAL

CGT de Catalunya i la Federació d’Ensenyament engeguem una campanya per animar a la nostra afiliació, simpatitzants, contactes i als nostres àmbits d’influència de la necessitat de matricular-se a l’ensenyament públic en tots els seus àmbits: infantil, primària, secundària, FP, adults, universitat…. En un moment en que les diverses administracions educatives estan deteriorant l’ensenyament públic i potenciant el privat, la CGT de Catalunya sortim al pas amb la voluntat de reforçar l’opció pública.

Aquestes són algunes de les raons que fan de la pública la millor opció:

• Ensenya a conviure sense distinció d’ètnies, classe social, religió, sexe, nacionalitat, capacitats…
• Garanteix la cohesió social.
• Ofereix un ensenyament gratuït, comptant amb recursos per atendre tot l’alumnat.
• Amb professorat especialitzat i de suport per a les dificultats d’aprenentatge, equips psicopedagògics i departaments d’orientació.

8 de març: dia internacional de la dona treballadora “ni precària, ni submissa, ni devota, ni invisible”

Tots els dies, i de manera especial el 8 de març, Dia Internacional de la Dona Treballadora, en el context actual que estem vivint de constant pèrdua de drets i llibertats, les persones que conformem la CGT, lluitem contra totes les discriminacions i per aconseguir la igualtat i ho fem al costat de totes aquelles altres persones, col·lectius, moviments, assemblees, organitzacions que així ho volen i senten.

A nivell global, ens sobren els motius per a la lluita però particularment en aquest país, les causes per les quals rebel·lar-se són múltiples:

• La precarietat laboral
• La bretxa salarial entre homes i dones
• La desigualtat d’oportunitats
• La feminització de la pobresa
• La sobrecàrrega i Invisibilitat de les cures
• L’absència de coresponsabilitat en el treball domèstic i de cures
• La violència masclista
• La cultura patriarcal
• La llei de l’avortament
• La repressió del dret a la identitat personal
• L’expropiació del cos – …

En definitiva contra la precarietat, l’explotació i l’exclusió social.

La Confederació General del Treball sosté un esforç perquè el món on ens ha tocat viure inclogui a les dones des d’un llenguatge no sexista, les reconegui, sigui respectuós, solidari i alliberador. Però a pesar d’aquest esforç al dia d’avui estan patint una constant pèrdua de drets i llibertats.

Les dones cobren menys que els homes en el món laboral. La bretxa salarial és de més d’un 20%, més gran encara si es mesura per rendiment que per guany mig per hora, les dones per a assolir la mateixa retribució que un home han de treballar més dies a l’any.

La taxa d’atur femenina és major a la masculina i en aquests temps de crisis no deixa d’augmentar en major percentatge, a pesar que la taxa de dones que finalitzen estudis superiors a l’estat espanyol és superior que la dels homes.

Per altra banda, els canvis legislatius i les retallades en matèria de drets i llibertats, Llei de l’Avortament, Llei de Dependència, polítiques d’inclusió social, contra la violència masclista… no fa més que exacerbar les desigualtats socials, que en el cas de les dones se sumen al factor de discriminació per raó de sexe.

D’aquesta forma trobem que, en lloc de caminar cap a una societat alliberadora que respecti a les persones sense cap discriminació i que com a mínim acati les normes a les quals suposadament se sotmet, estem avançant cap a una fosca realitat que sotmet i esclavitza, al mateix temps que és fortament discriminatòria i imposa el patriarcat capitalista més salvatge.

Agraïm públicament en aquest 8 de Març de 2014 a totes les dones que ens han precedit en la lluita, a les que lluiten dia a dia i a les que ara s’incorporen amb la il·lusió de construir totes juntes un món millor, nou i igualitari.

Des de CGT cridem a tota la societat a la mobilització, a seguir defensant la igualtat i la justícia social.

SENSE MITJANS DE SUBSISTÈNCIA, ENS PORTEU A LA INDIGÈNCIA
ESTAT NO!!!
ACCIÓ DIRECTA, SORORITAT I AUTOGESTIÓ SÍ!!!

Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de la CGT

Companys, companyes,

com ja sabeu, el passat dijous 20 de febrer van ser acomiadats quatre dels nostres companys, amb l’argumentació de part de l’empresa del balanç de comptes negatiu i la sostenibilitat d’Oberta UOC Publishing.

Com sempre, la solució més fácil és colpejar per la part més feble, encara més després de les facilitats per l’acomiadament de part de l’actual govern estatal amb la reforma laboral del 2012.

Peró l’ampar d’aquestes lleis nefastes no vol dir que la seva aplicació sigui legítima, sino tot el contrari. En el nostre cas, s’ha aplicat de la manera més crua i amb el cost més baix possible per l’empresa: 20 dies per any treballat. El director general parla de la supervivència de l’empresa, nosaltres no podem sinó parlar de la supervivència de les persones que hi treballen, de les seves famílies, de com se’ls fa pagar ara per una crisi que no han provocat, una crisi que és una estafa des de la seva mateixa definició.

Cal informar també, que el mateix divendres 21 de febrer també es van aplicar rebaixes salarials a algunes persones de l’antic equip directiu d’Eureca Media SL.

La conclusió immediata de tota aquest afer i després d’escoltar les explicacions del director general i del representant legal de la FUOC, és que aixó només és el començament: acomiadament de 4 treballadors, rebaixa salarial d’alguns directius i seguiment del model d’empresa de la (ex?) Editorial UOC, basat en la externalització de la major part de la feina per tal de minimitzar costos.

Per a nosaltres com treballadors/es de Oberta UOC Publishing, dins del Grup FUOC, tot aixó és una constatació de la realitat econòmica de l’empresa, una demostració de la valoració que l’empresa té de nosaltres, un avís dels temps que venen i un motiu per a organitzar-se per la defensa dels nostres drets com treballadors/es.

Als nostres companys i companyes, dir-vos que tota reclamació que feu, la fareu en la defensa dels vostres drets individuals, peró també en defensa dels drets colectius de tots i en aixó teniu tot el nostre suport.

Convocada el 15 de gener la quarta mobilització per la retirada de l’augment del preu del transport públic de 2014, a les 19h a 18 punts de l’àrea metropolitana de Barcelona

Aquesta protesta tindrà lloc dimecres 15 de gener, a les 19h a les estacions de Llucmajor, Torre Baró, Santa Coloma, Sagrera, Sant Andreu, Horta, Arc de Triomf, Fontana, Pompeu Fabra-Badalona, Castelldefels, Verneda, Clot, Plaça de Sants, Sant Joan Despí, Martorell, Congrés, Cornellà i a la Pl. De la Marina de la Zona Franca. Aquestes concentracions responen a l’augment d’entre un 3 i un 8% de les tarifes de 2014, per part de l’Autoritat del Transport Metropolità.

Un desafiament als barris més castigats per la crisi, l’atur i les retallades.

Aquesta pujada del preu del transport representa un nou desafiament cap als veïns i usuaris que observen que mentre l’administració retalla serveis, retira ajudes i desnona famílies, castiga els qui aposten pel transport públic: per a molts, l’únic transport per anar a treballar o per la recerca de feina.

Un servei públic que funciona com una empresa

El bitllet més venut, la T-10, tindrà un cost de 10,30€. Això significa un 5,10% més que l’any anterior i un 71% més que fa deu anys. La T-50/30 passarà a costar 42,50€, una pujada del 8,4%. Aquest augment continuat de les tarifes, molt per sobre dels increments de l’IPC, converteix el transport públic, pagat per tothom a través dels impostos, en un luxe per als usuaris i en un autèntic transvasament de fons públics cap a les empreses que el gestionen.

Tot això passa mentre s’eliminen línies d’autobús, s’elimina el bus de barri els diumenges i festius i, des de l’any 2007, s’ha anat reduint un 10% el servei d’autobús entre setmana i un 25% els caps de setmana.

Direcció de TMB i Xavier Trias, els culpables de l’augment del preu del bitllet.

Mentre els barcelonins paguen el transport públic, l’empresa TMB que gestiona l’autobús i el metro de la ciutat, segons han denunciat reiteradament els seus treballadors/es, té una opacitat absoluta al voltant del seu pressupost, dels 603 membres de l’equip directiu, el salari del qual és desconegut i resta fora de conveni, els cotxes oficials de que gaudeixen i el motiu pel qual càrrecs de PSC i CIU acaben ocupant llocs dins d’aquesta direcció

Hem de seguir aguantant que any rere any ens facin pagar més car el transport públic?

Hem de seguir pagant els excessos de les empreses que gestionen el servei de transport metropolità?

Per aquestes raons, des d’STOP PUJADES TRANSPORT PÚBLIC:

Convoquem a veïns i veïnes a les concentracions descentralitzades, impulsades des dels barris el 15 de gener, a les 19h amb un objectiu:

Retirada de l’augment del 2014 i congelació del preu del transport públic d’acord amb les tarifes del 2013.

STOP PUJADES TRANSPORT PÚBLIC

4 de desembre: jornada de lluita descentralitzada + gran manifestació a les 18h a Barcelona que sortirà de Foment del Treball (Via Laietana 32, Barcelona). Aquell dia està convocat ple ordinari.

Aturem els pressupostos de la misèria

Fem-los fora, desobediència contra l’estafa, juntes podem

Quan aprovin els pressupostos antisocials, tu què faràs? Nosaltres anirem al Parlament. Pla ciutadà per aturar els pressupostos, perquè #JuntesPodem

Campanya ciutadana:

El 5 de novembre entren els pressupostos al Parlament de Catalunya.

41.640 persones desnonades, 44.890 acomiadades, 1.648.200 aturades, un terç de la població en situació de pobresa, 200.000 treballadores de la llar sense drets, més de 2.000 persones migrades als CIE… i la llista és llarga, molt llarga, per a la societat catalana. Però en els propers mesos només sentirem parlar d’ajust pressupostari, de reestructuració de l’administració pública, de dèficit, de deute, de sanejament, de rescat… és a dir, retallades i privatitzacions, que pretenen convertir en negoci encara més aspectes de les nostres vides. N’estem fartes!

Una vegada més, des dels moviments socials, plataformes unitàries, entitats veïnals, col·lectius i sindicats combatius, en definitiva, nosaltres, totes JUNTES, diem prou a les seves retallades, a la seva austeritat, a les seves reestructuracions i al gran capital. Ho diem, per tant, a les dirigents de la Generalitat, que volen aprovar, de nou, uns pressupostos d’injustícies i de retallades; ho diem al Govern espanyol, que ens vol fer pagar el seu deute i el de les seves multinacionals, i ho diem a la Merkel i a la Unió Europea. Manifestem, doncs, que nosaltres no som culpables de la seva crisi-estafa, sinó que simplement en som les víctimes. Per això, cal que el poble recuperi el poder i desobeeixi les polítiques de l’austeritat i el deute.

El 4 de desembre jornada de lluita

Totes al Parlament. Aturem els pressupostos de la misèria, desobediència!

Campanya Confederal del 25 de Novembre, Dia Internacional contra la Violència Masclista, en la qual en aquest any denunciem com no només no hem avançat gens quant a mesures encaminades a l’eradicació de la violència, sinó que aquestes mesures ( dependència, avortament, drets laborals, educació, sanitat) s’han vist retallades a través de les lleis que el govern va reformant. Per tant declarem públicament que “Tot això és violència d’estat”.

Exigim i cridem JA N’HI HA PROU!

Prou de retrocedir, de malversament, d’enganys, d’estafa, de crisi.

Sense igualtat, sense llei de dependència, sense conciliació, sense dret a l’avortament lliure, sense dret a l’habitatge, sense control sobre la violència de gènere, sense futur per a les nostres pensions, sense present per a les jubilacions, sense atur digne, sense treball: prou violència d’estat!

Secretaria de la Dona del Comitè Confederal de CGT

Per a la Confederació General del Treball les dades de l’última Enquesta de Població Activa (EPA) relativa al tercer trimestre 2013 només mostren les polítiques de destrucció de tots els drets laborals que el govern del PP ha vingut imposant a cop de decret, per a major glòria i escarni de la taxa de benefici dels empresaris i dels rics d’aquest país.

La EPA rebaixa nímiament (estadísticament parlant) 0,4 dècimes el nombre de treballadors/es en atur. Ara (estadísticament parlant) en comptes de 6,2 milions de persones desnonades i expulsades dels llocs de treball, tenim 5,9 milions. I aquesta baixada de 72.800 persones en l’atur, només es correspon amb la creació de 39.500 ocupacions i tots ells temporals, precaris, producte dels milers de llocs estacionals necessaris (fonamentalment en el sector serveis: hostaleria, turisme, obres, etc.) que els empresaris van contractar a preus de 500 € per jornades de 12 hores.

L’ocupació indefinida segueix sent destruïda i sobretot l’ocupació pública, alhora que centenars de ERO, com els acomiadaments objectius individuals, s’estan duent per davant aquelles ocupacions fixes i amb drets: la Reforma Laboral ha donat patent de cors als empresaris, al capital per a destruir els drets fonamentals de les persones treballadores, l’ocupació, el contracte i el salari.

Tota l’ocupació creada en l’últim trimestre és temporal, és a dir 169.500 ocupacions amb data caducitat (ja arribarà la tardor) i l’ocupació fixa destruïda en aquest trimestre és de 146.500 persones. I a més, les persones “s’esborren”, és a dir no els interessa ni tan sols aparèixer estadísticament parlant com població activa (En els últims 12 mesos les persones que han llençat la tovallola han estat ni més ni menys que 340.700).

CGT insisteix que la “recuperació” només pot venir de la compareixença en el carrer i en els centres de treball, de totes les persones assalariades, ignorades i espoliades dels seus drets fonamentals: el treball, la salut, l’educació, la pensió i les prestacions socials suficients per a viure amb dignitat.

Secretariat Permanent del Comitè Confederal de la CGT

24 d’octubre: l’èxit ens obliga a continuar en la lluita

Hem de felicitar-nos pel seguiment massiu de les manifestacions d’ahir (dijous 24 d’octubre) a Catalunya, especialment la de Barcelona amb més de 150.000 persones (7000 a Girona, 4500 a Tarragona, 3000 a Lleida).

Hem de felicitar-nos per la participació en la vaga d’una part significativa dels i de les docents malgrat tots els intents per difuminar la seva importància (“…la LOMCE no s’aplicarà, encara menys a Catalunya, amb un dia no n’hi ha prou, amb les vagues no s’aconsegueix res…”)

Hem de felicitar-nos de l’esperit combatiu i reivindicatiu d’una part molt significativa de l’alumnat català malgrat tots els entrebancs que l’administració educativa i les direccions d’alguns centres els han posat per poder fer assemblees i per exercir el seu dret de reunió i de vaga.

Hem de felicitar-nos pel compromís de moltes mares i pares i de molta ciutadania amb la causa de l’ensenyament públic i de la seva dignitat, qualitat, inclusivitat i equitat.

Per a CGT Ensenyament, el dia després de la vaga és de satisfacció però no és de descans. No serà de descans tampoc per a Wert ni per a Rigau i per motius diferents. El nostre compromís amb la gent amb la qual vàrem coincidir ahir és continuar en peu, continuar en la lluita.

Des de CGT Ensenyament cridem als i a les docents a participar activament en l’assemblea del proper dimarts, 29 d’octubre a les 18 h, a l’Institut Moisès Broggi de Barcelona per posar en comú propostes de continuïtat.

Des de CGT Ensenyament ens comprometem a mantenir tots els ponts i totes les coordinacions amb la resta d’organitzacions per continuar la lluita contra la LOMCE, les retallades i la LEC.

Federació d’Ensenyament de CGT Catalunya