Massa vegades venen al sindicat persones desesperades: «m’han acomiadat, l’empresari m’assetja, no em paguen allò que em correspon, fa del mesos que no em paguen»…
Freqüentment és massa tard per mantenir la feina i per quelcom que no sigui la judicialització burocràtica.
Massa sovint són situacions d’afectació individual [entenent que afecten habitualment a moltes persones de la mateixa empresa, però que aquestes les assumeixen i gestionin de manera personal i no pas col·lectiva] que es podrien haver evitat o previngut mitjançant la col·laboració i organització amb la resta de companys i companyes treballadores, compartint els neguits, les necessitats comunes i prenent la iniciativa dels seus destins, que alhora són els de les seves famílies.
De tot plegat en diem EMANCIPACIÓ i AUTONOMIA. Els i les companyes amb més coneixements en la lluita per la dignificació dels drets dels i les treballadores comparteixen el seu bagatge amb la resta: interpretació de nòmines, seguretat i salut a la feina, dret a dies festius, compliment de lleis vigents com l’estatut de treballadors i els convenis col·lectius, organització en seccions sindicals, denúncia a la inspecció del treball, dret de reivindicació i de vaga. I allò més important perquè no ens trepitgin: el sentiment de ser un col·lectiu i el suport de tots els i les treballadores fent pinya davant els abusos dels empresaris.
Perquè som persones, no coses.
VINYA, ORGANITZA’T I PREPARA’T PER EXIGIR ELS TEUS DRETS A LA FEINA, ABANS QUE SIGUI TARD!!
CAVA EL POU ABANS DE TENIR SED
Massa vegades vénen al sindicat persones desesperades: «m'han acomiadat, l'empresari m'assetja, no em paguen allò que em correspon, fa dos mesos que no em paguen»…
Massa sovint ia tard per mantenir la feina i per alguna cosa que no sigui la judicialització burocràtica.
De manera recurrent, són situacions d'afectació individual [entenent que afecten habitualment moltes persones de la mateixa empresa, però que aquestes les assumeixen i gestionen de manera personal i no col·lectiva] que es podrien haver evitat o previngut mitjançant la col·laboració i organització amb la resta de companys i companyes treballadores, compartint les preocupacions, les necessitats comunes i prenent la iniciativa de les destinacions, que alhora són els de les seves famílies.
D'això en diem EMANCIPACIÓ i AUTONOMIA. Els i les companyes amb més coneixements en la lluita per la dignificació dels drets dels treballadors comparteixen el seu bagatge amb la resta: interpretació de nòmines, seguretat i salut a la feina, dret a dies festius, compliment de les lleis vigents com l'estatut de treballadors i els convenis col·lectius, organització en seccions sindicals, denúncies a la inspecció del treball, dret de reivindicació i de vaga. I allò més important perquè no ens trepitgin: el sentiment de ser un col·lectiu i el suport de tots els i les treballadores fent pinya davant els abusos dels empresaris.
Perquè som persones, no coses.
VEN, ORGANITZA'T I PREPARA'T PER EXIGIR ELS TEUS DRETS A LA FEINA, ABANS QUE SIGUI TARDA!!
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.