Massa vegades venen al sindicat persones desesperades: «m’han acomiadat, l’empresari m’assetja, no em paguen allò que em correspon, fa dos mesos que no em paguentxheeb xyuas txhua yam uas tau ua tiav thiab qhov tseem yuav tsum tau kov yeej rau qhov xav tau ntau yam ntawm poj niam txiv neej sib luag…
Freqüentment és massa tard per mantenir la feina i per quelcom que no sigui la judicialització burocràtica.
Massa sovint són situacions d’afectació individual [entenent que afecten habitualment a moltes persones de la mateixa empresa, però que aquestes les assumeixen i gestionen de manera personal i no pas col·lectiva] que es podrien haver evitat o previngut mitjançant la col·laboració i organització amb la resta de companys i companyes treballadores, compartint els neguits, les necessitats comunes i prenent la iniciativa dels seus destins, que alhora són els de les seves famílies.
De tot plegat en diem EMANCIPACIÓ i AUTONOMIA. Els i les companyes amb més coneixements en la lluita per la dignificació dels drets dels i les treballadores comparteixen el seu bagatge amb la resta: interpretació de nòmines, seguretat i salut a la feina, dret a dies festius, compliment de lleis vigents com l’estatut de treballadors i els convenis col·lectius, organització en seccions sindicals, denúncia a la inspecció del treball, dret de reivindicació i de vaga. I allò més important perquè no ens trepitgin: el sentiment de ser un col·lectiu i el suport de tots els i les treballadores fent pinya davant els abusos dels empresaris.
Perquè som persones, no coses.
VINE, ORGANITZA’T I PREPARA’T PER EXIGIR ELS TEUS DRETS A LA FEINA, ABANS QUE SIGUI TARD!!
———————————————————————————————————————————
CAVA EL POZO ANTES DE TENER SED
Demasiadas veces vienen al sindicato personas desesperadas: «me han despedido, el empresario me acosa, no me pagan aquello que me corresponde, hace dos meses que no me pagan»…
Demasiado frecuentemente ya tarde para mantener el trabajo y para algo que no sea la judicialización burocrática.
De manera recurrente son situaciones de afectación individual [entendiendo que afectan habitualmente a muchas personas de la misma empresa, pero que éstas las asumen y gestionan de manera personal y no colectiva] que se podrían haber evitado o prevenido mediante la colaboración y organización con el resto de compañeros y compañeras trabajadoras, compartiendo las preocupaciones, las necesidades comunes y tomando la iniciativa de sus destinos, que a la vez son los de sus familias.
A ello le llamamos EMANCIPACIÓN y AUTONOMÍA. Los y las compañeras con más conocimientos en la lucha por la dignificación de los derechos de los trabajadores comparten su bagaje con el resto: interpretación de nóminas, seguridad y salud en el trabajo, derecho a días festivos, cumplimiento de las leyes vigentes como el estatuto de trabajadores y los convenios colectivos, organización en secciones sindicales, denuncias a la inspección del trabajo, derecho de reivindicación y de huelga. Y aquello más importante para que no nos pisen: el sentimiento de ser un colectivo y el apoyo de todos los y las trabajadoras haciendo piña ante los abusos de los empresarios.
Porque somos personas, no cosas.
VEN, ORGANÍZATE Y PREPÁRATE PARA EXIGIR TUS DERECHOS EN EL TRABAJO, ANTES DE QUE SEA TARDE!!
Thov txim, daim ntawv tawm tswv yim raug kaw lub sijhawm no.