Ĉikago, ajna 1886. laboristaj civitanoj sin organizas kontraŭ la misuzoj kaj ekscesoj de la entreprena burĝaro en povo.
Ili asertis ion, kion nuntempe ni devus pensi estas atingita kaj solidigita, sed oni devus esti tre aŭdaca por esti certa pri la vero.
En el Segle XXI de l’electrònica i les noves tecnologies, quan les màquines podrien substituir gran part del treball de la humanitat per aconseguir el gran somni dels primers pensadors liberals dels segles XVIII i XIX com Adam Smith o Thomas Jefferson: Una humanitat feliç i amb la taula plena.
Doncs en ple segle XXI ens trobem:
– Una minoria benestant.
– Una delmada classe mitjana configurada ja essencialment per la ciutadania que encara manté la feina estable.
– Un volum de conciutadans que viuen o malviuen en l’anomenat «sector terciari banal» caracteritzat per jornades laborals interminables i mal pagades a restaurants, neteja d’hotels, repartidors a domicili, monitoratge per hores… ktp.
– El «sud» del planeta ofegat per la fam, la set, les guerres fratricides, l’explotació econòmica a les «Maquiles».
– Jubilats que malviuen en la precarietat i en l’oblit social.
– Jubilats que mantenen els seus fills a l’atur en un Estat que supera el 20% de la població activa i que voldria treballar, en atur.
– Un munt de joves, cada vegada millor formats, que no acaben de sortir del submón laboral precari… i que tanmateix no es poder emancipar per gaudir de la dignitat d’una vida pròpia.
De nou Chicago, ajna 1886: s’iniciava una gran vaga d’obreres i obrers gosant reclamar les «Tres 8» (Dret a vuit hores de treball, vuit hores d’oci i vuit hores de descans) a les corporacions empresarials que ja feia temps que havien substituït els ideals dels vells liberals per un de nou i únic: el Dòlar.
Com es podien atrevir aquells esparracats, a qui a sobre donaven feina perquè poguessin subsistir, a desafiar-los? Que potser els volien arruïnar? Treballar deu, dotze, catorze hores diàries era d’allò més normal… Què es pensaven aquests?
La cosa acabà com el rosari de l’aurora:
Manifestació pacífica, violència policial, bomba llençada a la policia de dubtosa autoria. L’Estat Nord-Americà prengué partit en favor de les patronals i reprimí violentament les protestes. Hi hagué fins i tot execucions, penes capitals sense proves ni garanties de judici just: Els «Màrtirs de Chicago». Arrel d’aquests ignominiosos fets els col·lectius populars i obrers prengueren aquesta data com a símbol de l’emancipació de la classe treballadora respecte de les patronals.
De retorn al segle XXI hom és prou madur per reflexionar en relació al context social actual i la necessitat, o ne, de sindicats i organitzacions impulsors de reformes, millores o transformacions estructurals.
Segle XXI. Any 2018 dC. Catalunya. Vallès Oriental:
Després d’un cicle d’afebliment dels moviments socials i sindicals de treballadors i treballadores; després d’una tendència general a centralitzar els actes sindicals a les capitals… fa uns anys que revifa la tendència de retornar els esmentats moviments a casa, al terriitori, a les persones que hi viuen i hi treballen.
Aquest és el cas de la nostra comarca. Per una banda algunes centrals sindicals continuen centralitzant els seus actes a Barcelona; d’altres ja fa alguns anys que consoliden els seus actes de la Jornada Reivindicativa i de Lluita del Primer de Maig a les nostres localitats:
– A Mollet del Vallès la CGT
– A Granollers la CNT
Curiosament les dues organitzacions sindicals que opten per la descentralització dels seus actes del Primer de Maig i retornar-los als territoris que habiten i trepitgen els i les treballadores són d’estratègies anarcosindicalistes.
– Ĉikago 1896 : 8 hores de treball + 8 hores de descans + 8 hores d’oci.
En qualsevol cas benvinguda sigui la consolidació del retorn de l’esperit del Primer de Maig a la nostra comarca.
SALUT I GRAN PRIMER DE MAIG !
*** fotografia : Placa commemorativa i de desgreuge situada al cementiri de Waldheim el 1997 per l’Ajuntament de Chicago. Al voltant missatges anarquistes qüestionant l’oportunisme cínic dels poders corporatius cent anys després: “Primer us van prendre la vostra vida. Ara exploten la vostra memòria”.
Albert
Pardonon, la komento formo estas fermita ĉe ĉi tiu tempo.