Les xifres són ja de per si vergonyoses, però darrere d'aquest número hi ha noms.
L'última víctima de la violència de gènere, el passat dia 16 agost, una mujer de Laredo (Cantabria) asesinada junto a su padre, esperem que no caiguin en l'oblit.
Sé que desde la CGT se han puesto en contacto con ustedes en diversas ocasiones solicitando que les informen sobre qué medidas ha adoptado su ministerio para favorecer la erradicación de la violencia de género, no havent rebut cap resposta.
Aquest sindicat ha sol·licitat que se'ls comuniqui quines mesures s'han adoptat des del seu ministeri per afavorir l'eradicació de la violència de gènere, d'acord amb la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere, la qual, en el títol I, Mesures de sensibilització, prevenció i detecció, s'inclouen una sèrie de punts molt importants que no s'han complert ni tan sols mínimament després de 9 anys en vigor de la Llei: el reciclatge de el personal implicat en els diferents àmbits, la inclusió en l'educació d'alguna matèria sobre igualtat i resolució de conflictes, el control de l'òrgan corresponent dels programes de TV, etc.. Malgrat els esforços realitzats pels diferents òrgans, el fet que tots aquests cursos siguin voluntaris fa que la majoria de les persones que accedeixen a ells siguin les més conscienciades, quedant a l'marge les que realment ho necessiten: qui no creuen en la igualtat i no tenen la més mínima intenció de facilitar-la.
Aquesta formació hauria de realitzar obligatòriament, com la que s'imparteix sobre Salut Laboral.
La institucionalització de la violència cap a les dones, amb les retallades econòmiques i socials les conseqüències patim en primer grau, fa que els assassinats es segueixin normalitzant i que si la dona no denúncia, aquest sigui el seu problema. Per no parlar de la confusió generada amb la modificació i el pagament de les taxes judicials.
El fet d'imposar a les dones maltractades denunciar davant la policia el maltractament per poder accedir a protecció, fa que moltes no s'atreveixin i continuïn aguantant els maltractaments fins que és massa tard; també es donen casos en què la dona denúncia i té ordre d'allunyament però tant és: a la fin, resulta assassinada.
Com denuncia la CGT, l'excusa de la crisi els ha servit per retallar tot l'entramat d'ajuda social a aquests casos, reduint els pisos d'acollida i els centres d'atenció a dones.
Vull recordar als diferents ministeris, que en 50 anys de violència terrorista, hi ha hagut 829 víctimes. en 10 anys comptabilitzats per diferents organitzacions, hi ha hagut més de 900 víctimes de violència masclista. La comparació és terrible, però demostra la poca importància que es dóna a un problema davant d'un altre.
com a societat, no solament hem de lamentar la mort de la persona en si, també cal solidaritzar-se amb la desgràcia de la família que queda destrossada després de passar per aquestes situacions tan lamentables.
Hem de fer una profunda reflexió sobre la societat que estem formant, legitimant la violència en tots els aspectes de les nostres vides, sense que ningú prengui mesures contra ella.
des de CGT, y me sumo a esta petición, exigimos el cumplimiento íntegro de la Ley, que es dotin pressupostàriament els programes pertinents des dels diferents àmbits i no només pel que fa a Justícia i funcionaris policials. Ja n'hi ha prou de considerar les dones ciutadanes de segona. No podem consentir que la crisi sigui l'excusa perquè, des dels diferents àmbits, no es faci res per eradicar la violència. Vostès que tanta preocupació senten pels éssers no nascuts, compleixin amb la seva responsabilitat perquè una vegada nascuts visquin dignament i tinguin una mort natural.
després de 9 anys, queda demostrat que amb prou feines s'ha avançat. El fet d'imposar a les dones que han de denunciar primer, suposa en la majoria dels casos el seu silenci, amb la perpetuació de la violència. Si des d'altres àmbits (col·legis, assistents socials, salut…) s'educa i sensibilitza socialment, aquestes dones tenen més possibilitats de tirar endavant.
Hi ha mesures que no impliquen més despesa de diners, només una mica més de voluntat institucional i política que demostraria que les dones no som ciutadanes de segona.
font cgt.org.es
aquest mes, Agost, han estat assassinades 6 dones mes el pare d'una d'elles, que sumem a les que van d'any, sent ja 46 les víctimes.
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.