Una condició ineludible per accedir a treballar com a docent als instituts i centres de formació professional és la d’estar en possessió del màster de formació del professorat.
Abans del curs 2009-2010, el requisit per poder exercir docència a secundària i cicles formatius era el de la titulació del CAP (Curs d’Aptitud/Adaptació Pedagògica) d’una durada d’un semestre i amb un cost raonable, en termes de no excloent. El canvi cap al màster va implicar un augment exponencial de la taxa de matriculació que pot tenir un cost de 8000€. Evidentment, tal i com es va denunciar en el seu moment des de molts sectors, aquest increment econòmic va comportar que només persones amb tranquil·litat econòmica o amb capacitat per endeutar-se hi poguessin accedir.
Ara ja es pot afirmar que els pronòstics negatius que es van fer en el moment que es va aplicar aquest canvi van quedar molt curts, només cal analitzar-ne les conseqüències alarmants que s’estan produint.
Tot i que el màster de formació de professorat continua sent obligatori, s’està donant una situació peculiar. El Departament d’Educació, davant la manca de docents per cobrir certes especialitats, es va veure obligat a publicar una normativa per permetre que aquelles persones que tinguessin els requisits acadèmics poguessin accedir a la borsa de treball docent sense estar en possessió del màster. Això sí, el compromís és que l’havien d’obtenir en un termini de dos anys.
El problema ve quan la proposta xoca amb la realitat. El preu dels màsters a les universitats públiques s’eleva a 2000€, una xifra que deixa clar que de públics només en tenen el nom. Cal afegir-hi un altre element, la baixíssima oferta de places no cobreix les necessitats de la demanda. D’aquesta manera, cada any, centenars d’estudiants si volen continuar en la borsa del personal docent o fer les oposicions de secundària o FP es veuen abocats a matricular-se a cursos privats que oscil·len entre set i vuit mil euros.
És una angoixant paradoxa que per accedir a la docència pública calgui fer un màster obligatori a la privada. Perquè no hi ha opció, o el fas o et fan fora de la borsa.
(Taula amb el número de places que s’ofereixen per especialitat)
D’exemples en tenim a dotzenes. Per posar un cas particular, una companya que havia d’entrar a l’especialitat de serveis, que té una oferta pública de només 30 places cada dos anys. El criteri de selecció per entrar-hi és la nota de tall de la carrera. D’entrada, es podria pensar que és un criteri objectiu, de fet, seria així si totes partíssim de les mateixes oportunitats, que no és el cas. Les notes altes s’assoleixin per diversos motius, que van des de la capacitat i voluntat de treball, al fet de tenir una ment privilegiada, però no ens enganyem, la gran majoria que obtenen notes altes són les que provenen de famílies de classe benestant, tant a nivell econòmic com cultural.
Article sencer a: CGT Ensenyament.cat
Quin professorat tenim?
Davant aquesta situació és indubtable que gairebé la totalitat del professorat que tenim a les aules són blancs i blanques i d’origen de l’estat espanyol, i la gran majoria de classe benestant. En canvi, la majoria d’alumnat prové del sector majoritari de la població, que és de classe humil. Per tant, cada vegada més tenim una docència allunyada de la realitat del seu alumnat.
I la situació actual va encaminada que el professorat cada vegada més es converteixi en una classe d’elit, amb les implicacions que això pot comportar.
Des d’aquest article volem denunciar la privatització d’uns estudis que haurien de ser públics, i exigim que el govern posi les mesures necessàries perquè la universitat privada es deixi d’enriquir a costa de la classe treballadora, i que inverteixi els recursos necessaris per pal·liar aquestes injustícies.
També denunciem que les mateixes universitat privades que s’enriqueixen envien a l’alumnat als centres públics, sense cap tipus de remuneració cap el professorat que gestiona les pràctiques dels i les estudiants ni cap a l’àmbit públic.
Així mateix, exigim una transformació d’aquesta situació, un canvi necessari cap a la igualtat i la democràcia.
Federació d’Ensenyament de CGT Catalunya
https://www.cgtensenyament.cat
@CGTEnsenyament
Article sencer a: CGT Ensenyament.cat