És estiu i temps de vacances, peró aixó no és motiu per que el govern descansi en maquinar la desestructuració social que ells anomenen «canvis». S’entend, han de justificar els seus sobresous…
Dins les variades novetats que vam tenir en aquest temps, una notícia a principis d’agost que va suscitar espectatives al sector de les universitats públiques (recordem que depenent la seva conveniència, a vegades ho som, a vegades no), amb l’erròni titular «El TSJC reconeix el dret a la paga extra dels treballadors de les universitats públiques«. En síntesi, si llegim l’article veurem que el que s’està dient no és cap novetat i de notición res de res: es reconeix el dret a la part proporcional dels primers 15 dies de juliol, res a veure amb el titular tal com es va difundir la notícia. Davant el petit dubte, hem consultat a membres del Comitè FUOC, que ens van confirmar la nostra interpretació.
«El tribunal insta ara els centres a abonar la part proporcional meritada a 15 de juliol de 2012, per la qual cosa accepta parcialment la petició dels sindicats, que en reclamaven la totalitat.»
Aquell «parcialment» són 15 dies, en contraposició als 6 mesos reclamats.
Tot i que el reclam de les pagues extres (Nadal 2012, més les dues mitjes pagues de 2013) és un objectiu per recuperar la baixada salarial global derivada, l’actual arremesa de la patronal ataca tots els nostres drets conquistats en dècades de lluta.
D’una banda, tenim el Reial decret 11/2013 de 2 d’agost que és un altra Reforma laboral encoberta que devalua l’Estatut dels Treballadors, sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO’s (acomiadaments col·lectius) entre d’altres. El govern del PP imposa una modificació legal més de la ja nefasta legislació laboral, i en ple mes d’agost. Com ens afecta? En síntesi (per no entrar en detalls ni donar idees per casa), reforma el tractament jurídic dels ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació). El Govern considera tot un èxit la reforma laboral de 2012 malgrat que s’hagin perdut un milió de llocs de treball en any i mig, comptant el trimestre en que va entrar en vigor. Ara, arriba una nova volta de rosca. El Govern assenyala que es tracta de millores «tècniques” en els ERO “per a evitar la litigiositat i la saturació dels òrgans jurisdiccionals de l’ordre social, complir amb el principi de celeritat consagrat legalment i propiciar una major seguretat jurídica”, diuen. Major seguretat jurídica per l’empresa, cap per nosaltres treballadores, afegiríem nosaltres.
Per altra banda, des del FMI i la Comissió Europea demanen una baixada general del 10% dels salaris en l’Estat espanyol. És al·lucinant, baixar encara més el poder adquisitiu dels nostres salaris, el que vol dir baixar el consum i la seva repercusió en l’economia.
Per a no ser menys, la CEOE (Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials), com que sembla que ara tot és possible i donat el context de crisi (estafa), també «aporta» la seva: a començament d’agost es va conèixer que plantejava la possibilitat que l’empresari pugui acomiadar a qui vulgui sense avisar-lo, o canviar el seu contracte a temps complet per un altre a temps parcial d’un dia per a un altre i que, quan sigui acomiadat, l’empleat no tingui tantes facilitats per a denunciar-lo. Aquesta és la notícia apareguda en El País, i aquesta és la apareguda en altres mitjans de manera més directa.
Ara s’ha sabut que també advoca per un canvi en el sistema de les pensions de viudetat. La patronal dels empresaris vol que les cotitzacions dels empresaris i treballadors deixin de finançar-les i canviar el seu caràcter «contributiu a no contributiu» , és a dir, limitar-les a persones que no tenen recursos suficients que no hagin cotitzat el temps suficient.
¿Y por casa como andamos?
A la UOC tenim el comunicat del rector i la Jornada de Gestió, a la notícia interna titulada «L’estratègia de futur de la UOC centra el debat de la jornada de gestió«, on el paràgraf més significatiu per nosaltres com treballadors és el següent:
«En paraules seves, «la reducció global del nostre pressupost des del 2011 fins a dia d’avui, provocada per una disminució dels ingressos per matrícula i per les successives retallades de la subvenció pública, obliga a estrènyer-nos el cinturó i ens abocarà a prendre decisions els mesos vinents que no seran simpàtiques, però que són necessàries per a garantir la sostenibilitat de la institució. Ara bé, que ningú no s’espanti. Estem vivint un període de dolça decadència en un context de crisi, cert, però la UOC té enormes possibilitats de creixement». I va afegir que «continuem pendents de saber si finalment la Generalitat aprova els pressupostos per a aquest 2013 i la Llei d’acompanyament corresponent.»
Tot i que al posterior comunicat del rector es mostra optimista, nosaltres no podem més que dubtar davant el dèficit pressupuestari i som concients que hem de preparar-nos per a aquests mesos, defensant els nostres llocs de treball i els nostres drets com treballadors i treballadores.
Al mateix sentit, a l’empresa resultant de la fussió d’Eureca Media – Editorial UOC (tot dins del Grup UOC) l’estrategia a seguir va lligada al que passi a la UOC, ara encara més que abans. Tot i que esperem que la nostra relació amb la UOC resulti en més derivació de feina cap nosaltres, les paraules de canvis no terminen de convèncer-nos si aixó repercuteix als llocs de treball dels nostres companys i companyes.
No podem dir més que hem de preparar-nos per els propers mesos, enfortint la solidaritat per a defensar els nostres drets com treballadors, davant els atacs de part de la patronal que tot ho justifica amb la «crisi» que ens fan pagar a nosaltres, no ens resta més que adequar-nos a la nova realitat i defensar els nostres drets i els nostres llocs de treball. Davant el salvi’s qui pugui que ens volen vendre, nosaltres diem ens cal més solidaritat per a defensar els nostres drets com treballadors i treballadores, el treball és un dret i és per a tothom.