Articles d’opinió de Carlos Taibo
En aquestes hores el lema “No a la guerra” reclama contestar, amb rotunditat, la intervenció militar russa i fer un altre punt amb la prepotència i l’agressivitat d’aquesta filantròpica organització que és l’OTAN.
L’OTAN, Rússia i Ucraïna: una glossa impertinent
El que ha guanyat terreny a Rússia és un revoltim de nacionalisme d’Estat ranci, valors tradicionals, ortodòxies religioses, oligarques immorals, desigualtats punyents, militarització, repressió i… sana economia de mercat. No sé què tindrà a veure amb l’antifeixisme. Més aviat em sembla que per darrere d’aquestes misèries estan els arravataments imperials de sempre, a Washington, a Brussel·les i a Moscou.
M’hauria agradat molt que aquestes línies veiessin la llum en algun d’aquests periòdics que temps enrere, a Madrid o a Barcelona, em feien un lloc. No és així —entenc jo— perquè el nostre panorama mediàtic s’ha anat tancant de tal manera que impedeix considerar determinades matèries i defensar determinades posicions. De resultes, i en relació amb el que ocorre a Ucraïna en aquestes hores, televisions, ràdios i periòdics, amb la inestimable col·laboració d’aquesta plaga contemporània que són els nostres tertulians, prefereixen reproduir una vegada més aquest conte de fades que ens parla del coratge d’unes potències, les occidentals, que haurien acudit en socors d’un petit país per a fer front a la barbàrie moscovita.
Encara que els qui em coneixen ja ho saben, deixaré clar des del principi que no crec en les solucions militars i que m’agradaria molt que a l’Europa central i oriental, i en tot el planeta, cobrés cos un ràpid i profund procés de desmilitarització del qual obtindrien franc benefici els pobles i que deixaria mal aturats, en canvi, els constructors d’imperis. I deixaré clar també que no sento gens de simpatia per la realitat que Vladímir Putin ha acabat per perfilar —o l’han obligat a perfilar tiris i troians— a Rússia. Parlo d’una trista pasterada en el qual es donen cita un manifest autoritarisme, un nacionalisme que sovint té rivets ètnics, la misèria mercantil dels oligarques, un escenari social llastrat per aberrants desigualtats, un genocidi en tota regla a Txetxènia i, per onsevulla, la repressió de totes les dissidències.
Crec, no obstant això, que faríem malament a oblidar, com ho fan una vegada i una altra els nostres mitjans d’incomunicació, que Putin és en bona part el resultat de polítiques occidentals caracteritzades per la prepotència i l’agressivitat. Encara que, certament, a l’hora de donar compte de la condició del president rus pesen també factors interns propis del seu país i inèrcies històriques de llarg alè, amb prou feines entendríem que bona part de la conducta de la Rússia putiniana és un intent de resposta a la ignomínia occidental. Sobre aquest tema, i en aquests mitjans dels quals parlo, crec que ha operat un mecanisme de translació de conceptes que és, com a mínim, delicat. Semblen deduir que, havent-hi com hi ha molts elements de la vida política, econòmica i social russa —acabo d’esmentar-los— que mereixen contestació franca, que tot el que Rússia fa en el tauler internacional és igualment menyspreable. Aquesta manera de veure les coses té una conseqüència extremadament delicada: anul·la qualsevol consideració crítica del que han fet, i fan, les potències occidentals, amb els Estats Units i aquesta filantròpica organització que és l’OTAN al capdavant. Molts dels nostres mitjans semblen mers repetidors de les consignes que arriben del Departament d’Estat nord-americà.
Article sencer en català a la Directa
Article original al web de Carlos Taibo
No a la guerra, no als imperis
En aquestes hores el lema “No a la guerra” reclama contestar, amb rotunditat, la intervenció militar russa i fer un altre punt amb la prepotència i l’agressivitat d’aquesta filantròpica organització que és l’OTAN.
Article original al web de Carlos Taibo