En el context de les protestes d’ahir, 131 persones van ser ateses pel SEM de les quals 24 van ser traslladades a centres hospitalaris, totes per violència policial. Un dels ferits ha perdut un ull per impacte d’una pilota de goma. Un altre nom a afegir a la llarga llista de mutilats.
Es va disparar a Via Laietana i a l’Aeroport del Prat munició prohibida a Catalunya, bales de goma, per part de la UIP del Cos Nacional de Policia. Un tipus d’armament que ha produït desenes de mutilats al territori per la seva perillositat i potència de xoc. Encara tenim ben fresc el cas de l’Ester Quintana, ferida pels Mossos d’Esquadra.
Hi ha gravades diverses imatges d’agressions criminals de policies colpejant amb la porra directament al cap a persones que no feien absolutament res. Sabem que quedaran impunes. Un cop més, la BRIMO ha fet ús de bales de FOAM de forma indiscriminada per ferir i crear por entre les persones que es manifesten.
Una furgoneta de la BRIMO va continuar movent-se malgrat tenir dues persones enganxades al paraxoc. Si no haguessin aguantat, els haurien passat per sobre.
Un cop més, els periodistes han rebut directament dels dos cossos policials. De forma evident i directa. No ens agrada que es colpegi els treballadors dels mitjans de comunicació igual que a cap altre manifestant, però el que constatem és que aquestes agressions amb porra o bales de FOAM formen part d’un intent de les forces silenciar i invisibilitzar la violència policial indiscriminada i treure’s de sobre testimonis incòmodes, per així poder descarregar més violència sense la contenció que genera saber que t’estan gravant.
Després de tots aquests episodis volem denunciar la hipocresia d’un govern de la Generalitat que d’una banda crida a la mobilització mentre amb l’altre colpeja amb la violència acostumada. Denunciem la covardia i cinisme del vicepresident Pere Aragonés quan en declaracions al vespre deia no tenir cap informació d’unes càrregues que portaven hores produïnt-se.
Ahir, i previsiblement durant força més dies, desenes de milers de persones a tot Catalunya van protestar contra la sentència del Tribunal Suprem i l’extensió de l’ús de la sedició a tota protesta “tumultuària que ofereixi resistència a l’aplicació de la llei”. La resposta de l’estat i Generalitat ha estat violència i repressió.
Des de la CGT de Catalunya exigim la inmediata dimissió del conseller Buch i el ministre Grande-Marlaska com a màxims responsables d’aquesta operació repressiva i de les que s’anuncien properament. Sabem que no serveix per a res i que el que necessitem com a població és la dissolució dels cossos repressius, que s’en vagin tots a casa i no tornin mai més.
CGT Catalunya
Després de dies de filtracions poc innocents, aquest matí s’ha fet pública la sentència del Tribunal Suprem contra 12 polítics catalans pels fets del voltant de l’1 d’octubre de 2017. En ella es condemna per sedició a les encausades que des de fa més d’un any i mig estan empresonades a penes que van de 9 a 13 anys de presó. Un cop coneguda la sentència constatem que s’ha escrit una nova pàgina en el rearmament repressiu i punitiu de l’estat, ja que obre la porta a tipificar amb el delicte de sedició reunions i manifestacions incòmodes a l’Estat i al govern de torn.
Companys, companyes,
Avui ens hem despertat amb la fortor d’un nou muntatge policial embrutant l’aire. La Guàrdia Civil ha realitzat, fins el moment, 9 detencions sota el qualificatiu de ‘preparació d’actes terroristes’ seguint un guió que recorda inevitablement altres operacions semblants. Els noms es succeeixen: Dixan, Pandora, Piñata, Ice i un llarg etcètera on l’objectiu a criminalitzar és exposat davant els mitjans, amb ‘proves’ construïdes, ridícules o directament inexistents que queden en la retina de la població per legitimar la posterior repressió o l’extensió de la por a l’estat.
Finalment, el govern de la Generalitat posa fil a l’agulla i pretén aprobar el proper mes d’octubre la Llei de contractes de serveis a les persones, més coneguda com a Llei Aragonés en homenatge al seu neoliberal impulsor. Aquesta llei és venuda com una millora de la situació actual en els processos de privatitzacions (li diuen externalitzacions) de serveis públics de tota mena. Ara bé, la realitat és una altra.
En nom del «progrés» i del creixement sense límits, s’ha instaurat de forma global a tot el planeta una manera de vida incompatible amb la vida mateixa, ja que no respecta ni els límits físics ni els equilibris naturals.
Convocada vaga de doctorands a la universitat de Barcelona el proper dijous19 de setembre contra la precarietat, per a l’ampliació automàtica de tots els contractes predoctorals a 4 anys.
Col·lectiu de Doctorands en Lluita
Novament aquest 11 de setembre la CGT de Catalunya, en compliment dels seus acords congressuals, mostra el seu suport a l’autodeterminació del poble català, així com la de tots els territoris on les persones decideixin quin vol que sigui el seu futur. Des de les muntanyes i planures de Rojava a la selva de Chiapas, als carrers d’Exarchia, centres socials alliberats, col·lectius, sindicats autònoms o, en general, qualsevol espai petit o gran que sigui arrencat de les urpes dels estats i el capital.
El passat divendres les doctorandes de les universitats catalanes ens vam organitzar en un acte de lluita coincidint amb la cerimònia d’inici del curs universitari, celebrada al campus de Ciutadella de la UPF Barcelona. El motiu és l’exigència de l’aplicació immediata de l’EPIF, publicat al BOE el 15 de març de 2019. Aquest estatut, per bé que insuficient, contempla una lleugera millora de les condicions laborals i salarials del col·lectiu de doctorandes. Malgrat les protestes i negociacions, a les universitats catalanes (ACUP) i als centres de recerca, no s’està complint amb totalitat. La majoria es neguen a la renovació automàtica dels contractes predoctorals per un 4t any, un dels punts clau de l’EPIF.
