A l’espera del tancament definitiu del cas expressem la nostra satisfacció i tot el nostre suport als i a les docents i a tota la comunitat educativa d’El Palau
Exigim disculpes i assumpció de responsabilitats per tot el mal fet, i cridem a la unitat i la solidaritat per fer front aquest i altres atacs contra l’ensenyament públic català, que necessitem per recuperar l’ensenyament públic de tants anys de retallades
El passat divendres 12 de juliol els mitjans de comunicació es feien ressò de la decisió del jutjat de Martorell d’arxivar els darrers 3 casos de denúncies presentades per la fiscalia contra professorat d’El Palau de Sant Andreu de la Barca. El jutge remet el cas a la via administrativa, però el Departament d’Educació ja havia fet les investigacions pertinents en el seu moment, a través de la inspecció educativa, i havia conclòs que no hi havia indicis d’una actuació incorrecta per part del professorat acusat. El Consell Escolar -on estan representades família, ajuntament i la direcció del centre- també havia arribat a la mateixa conclusió.
L’Asociación Española de la Guardia Civil que es presentava com acusació particular, ha anunciat recurs. No sabem encara que farà la fiscalia. A l’espera encara del tancament definitiu del cas, la noticia de l’arxivament ha estat rebuda amb satisfacció per docents i moltes famílies de l’institut.
I ara? Qui respon per aquest temps de dolor?
Han passat quasi dos anys, dos anys de patiment i angoixes, de rebre insults a les xarxes o als mitjans de comunicació, d’acusacions sense fonament, de xous mediàtics, no només contra 9 professores/rs, sinó contra el centre, contra el conjunt de l’escola catalana. La pregunta obligada és: i ara? Qui respon per aquest temps de dolor? Com s’esborren les falses notícies i comentaris? Com s’ajuda a refer la vida personal i professional d’aquests docents?
I és que el cas Palau ha estat instrumentalitzat políticament. Per això es van ignorar els mecanismes de convivència que tenim als centres, en els quals participa tota la comunitat educativa, i que preserven la intimitat d’alumnat i professorat per resoldre situacions de conflicte, i el cas es va col·locar des del primer dia en platós de televisió i en les declaracions de polítics. El que interessava no era tant com s’esclarien els fets, sinó com es convertia –després de l’1 octubre- en l’exemple perfecte per a presentar com a víctima d’odi a la Guàrdia Civil, o com a exemple de l’adoctrinament a l’escola catalana. Un argument aquest ridícul i simplista, però reiterat per “explicar” el conflicte català amb l’estat: una escola (i uns mitjans de comunicació) que “adoctrinen”.
El Palau també ha estat un advertiment a tots i totes les docents per condicionar el que fem a les aules, per imposar autocensura, extensible als temes incòmodes al poder (com veiem no només a Catalunya), un atac al dret dels infants i joves, perquè els centres públics acullin les seves inquietuds, es puguin debatre amb respecte i ajudin a formar un esperit crític.
I ha estat amb aquesta finalitat que han distorsionat, amplificat, condemnat abans de judici, perquè ja els anava bé amb els seus discursos, sense el mínim escrúpol i prudència sobre els fets i les conseqüències professionals i personals per les persones implicades i l’institut. I ara que el jutge diu que no hi ha indicis de delicte d’odi o contra la integritat moral, què faran tots aquests que tan lleugerament i oportunista han fet tot aquest mal: ¿sortiran a reconèixer-ho?
Des d’aquí exigim disculpes.
Al costat del professorat s’ha aixecat un moviment de solidaritat, començant pels companys i companyes dels docents, nombroses famílies, exalumnat de Sant Andreu de la Barca. També d’altres centres i sectors. I aquest és el gran instrument que tenim, la unitat i la solidaritat per fer front aquest i altres atacs contra l’ensenyament públic català, que necessitem per recuperar l’ensenyament públic de tants anys de retallades.
Des d’aquí amb els i les docents i amb tota la comunitat educativa d’El Palau, per a que es tanqui definitivament el cas i s’exigeixen totes les responsabilitats per rescabalar el mal fet.
CGT Ensenyament
Avui ens hem despertat amb la fortor d’un nou muntatge policial embrutant l’aire. La Guàrdia Civil ha realitzat, fins el moment, 9 detencions sota el qualificatiu de ‘preparació d’actes terroristes’ seguint un guió que recorda inevitablement altres operacions semblants. Els noms es succeeixen: Dixan, Pandora, Piñata, Ice i un llarg etcètera on l’objectiu a criminalitzar és exposat davant els mitjans, amb ‘proves’ construïdes, ridícules o directament inexistents que queden en la retina de la població per legitimar la posterior repressió o l’extensió de la por a l’estat.
Finalment, el govern de la Generalitat posa fil a l’agulla i pretén aprobar el proper mes d’octubre la Llei de contractes de serveis a les persones, més coneguda com a Llei Aragonés en homenatge al seu neoliberal impulsor. Aquesta llei és venuda com una millora de la situació actual en els processos de privatitzacions (li diuen externalitzacions) de serveis públics de tota mena. Ara bé, la realitat és una altra.
En nom del «progrés» i del creixement sense límits, s’ha instaurat de forma global a tot el planeta una manera de vida incompatible amb la vida mateixa, ja que no respecta ni els límits físics ni els equilibris naturals.
Convocada vaga de doctorands a la universitat de Barcelona el proper dijous19 de setembre contra la precarietat, per a l’ampliació automàtica de tots els contractes predoctorals a 4 anys.
Col·lectiu de Doctorands en Lluita
Novament aquest 11 de setembre la CGT de Catalunya, en compliment dels seus acords congressuals, mostra el seu suport a l’autodeterminació del poble català, així com la de tots els territoris on les persones decideixin quin vol que sigui el seu futur. Des de les muntanyes i planures de Rojava a la selva de Chiapas, als carrers d’Exarchia, centres socials alliberats, col·lectius, sindicats autònoms o, en general, qualsevol espai petit o gran que sigui arrencat de les urpes dels estats i el capital.
El passat divendres les doctorandes de les universitats catalanes ens vam organitzar en un acte de lluita coincidint amb la cerimònia d’inici del curs universitari, celebrada al campus de Ciutadella de la UPF Barcelona. El motiu és l’exigència de l’aplicació immediata de l’EPIF, publicat al BOE el 15 de març de 2019. Aquest estatut, per bé que insuficient, contempla una lleugera millora de les condicions laborals i salarials del col·lectiu de doctorandes. Malgrat les protestes i negociacions, a les universitats catalanes (ACUP) i als centres de recerca, no s’està complint amb totalitat. La majoria es neguen a la renovació automàtica dels contractes predoctorals per un 4t any, un dels punts clau de l’EPIF.
El Parlament de Catalunya ha iniciat el tràmit per a la implementació de la “llei de contractes de serveis a les persones”, més coneguda com a ‘Llei Aragonès’. Aquesta llei pretén regular la licitació d’externalitzacions de serveis públics en l’àmbit de la sanitat, ensenyament i altres serveis a les persones sota l’excusa del cumpliment d’una directiva europea; directiva que ja indica explícitament que no obliga a externalitzar cap servei en aquestes àrees que es vulgui realitzar per la pròpia administració.