Acció en rebuig a la contínua precarització que pateix el sector universitari

Col·lectiu Doctorandes En Lluita

El dia 6 de setembre del 2019 a les 12:00 s’inaugura el curs acadèmic a les universitats públiques de Catalunya al Campus Ciutadella de la UPF. Des del Col·lectiu de Doctorandes en Lluita i la Confederació General del Treball volem aprofitar aquest acte per manifestar el nostre rebuig a la contínua precarització que pateix el sector universitari.

Sistemàticament, els equips de govern de les universitats públiques catalanes i la Direcció General d’Universitats, dependent de la Generalitat de Catalunya, s’han negat a aplicar les tènues millores laborals contemplades en l’RD 103/2019 (Estatut del Personal Investigador en Formació, EPIF), vigent des del passat 15 de març. L’aprovació de l’EPIF afecta a tots els contractes predoctorals que actualment deriven de diverses convocatòries de la Generalitat i del Govern Central, així com les convocatòries pròpies de les universitats. En la majoria dels casos, les condicions salarials i de durada del contracte es troben per sota del que estableix el RD 103/2019.

L’Estatut del Personal Investigador en Formació contempla:

  • Increment del salari (16127 euros pels dos primers anys de contracte, 17279 pel tercer any i 21599 pel quart).
  • Voluntarietat de la docència.
  • Pròrroga automàtica pels contractes inferiors a quatre anys.

Arran d’aquesta situació, el Col·lectiu de Doctorandes en Lluita i la Confederació General del Treball vam convocar una vaga al CSIC-Catalunya i a totes les universitats públiques catalanes el dia 28 de maig. La mobilització d’aquella tarda va reunir entorn a mil doctorandes i treballadores de la universitat pública davant la Secretaria d’Universitats i Recerca. Després d’aquesta vaga, els equips de govern de les universitats van començar a adquirir el compromís d’actualitzar les taules salarials dels contractes predoctorals, però es seguien negant a l’extensió de la duració de contractes fins al quart any. Davant aquesta negativa, el Col·lectiu de Doctorandes en Lluita, juntament amb la CGT va convocar quatre jornades de vaga consecutives de l’11 al 14 de juny. Aquestes vagues van ser desconvocades el 4 de juny quan el Col·lectiu de Doctorandes en Lluita i la CGT van arribar a un acord amb el Rectorat de la UAB en el qual aquest es comprometia a complir en la seva totalitat les millores salarials i la pròrroga de quart any contemplades en l’EPIF. Ara mateix la UAB és l’única universitat que s’ha compromès a aplicar íntegrament l’EPIF, a partir d’octubre, amb efectes retroactius des del 15 de març, data d’aprovació del Reial Decret.

El Col·lectiu de Doctorandes en Lluita i el Comitè d’Empresa de la UPF van convocar dues noves jornades vaga 26 i el 28 de juny a la UPF. Arran de les mobilitzacions l’equip rectoral de la UPF va accedir a actualitzar les taules salarials segons l’EPIF. Malgrat tot, l’increment salarial aplicat a la UPF ha resultat ser menor al que contempla la llei i segueixen sense un compromís de prorrogar els contractes fins a quatre anys.

Arran de tots aquests incompliments de l’EPIF, el passat 30 de juliol, la Confederació General del Treball va denunciar a Inspecció de Treball a la ACUP, en tal que patronal universitària, així com cadascuna de les set universitats públiques catalanes. En aquesta denúncia es recollia que, si no s’aplica l’EPIF, abans del març, 300 contractes predoctorals s’extingiran sense haver-se aplicat l’extensió del contracte pertinent, 100 dels quals s’extingiran aquest desembre. Aquesta situació acabarà, probablement,
amb els treballadors en qüestió, seguint realitzant les seves tasques laborals mentre reben la percepció de l’atur, pràctica molt habitual en l’entorn científic i universitari.

Per totes aquestes raons, i malgrat entenem que l’EPIF és un estatut de mínims, considerem urgent i inapel·lable el compliment del nou decret. Per tot això, el dia de la inauguració del curs acadèmic, els equips rectorals de de les universitats catalanes i el Govern de la Generalitat ens trobaran dempeus, defensant una recerca i una docència de qualitat i denunciant la precarització que pateix el sistema públic. Una vegada més, les doctorandes i el conjunt de la comunitat universitària ens plantem.

Confederació General del Treball
Col·lectiu de Doctorandes en Lluita

Publicado en CGT, Educació, Universitats, Vaga | Comentarios desactivados en Acció en rebuig a la contínua precarització que pateix el sector universitari

Davant l’arxivament de tots els casos dels companys i companyes de l’Institut El Palau

A l’espera del tancament definitiu del cas expressem la nostra satisfacció i tot el nostre suport als i a les docents i a tota la comunitat educativa d’El Palau

Exigim disculpes i assumpció de responsabilitats per tot el mal fet, i cridem a la unitat i la solidaritat per fer front aquest i altres atacs contra l’ensenyament públic català, que necessitem per recuperar l’ensenyament públic de tants anys de retallades

El passat divendres 12 de juliol els mitjans de comunicació es feien ressò de la decisió del jutjat de Martorell d’arxivar els darrers 3 casos de denúncies presentades per la fiscalia contra professorat d’El Palau de Sant Andreu de la Barca. El jutge remet el cas a la via administrativa, però el Departament d’Educació ja havia fet les investigacions pertinents en el seu moment, a través de la inspecció educativa, i havia conclòs que no hi havia indicis d’una actuació incorrecta per part del professorat acusat. El Consell Escolar -on estan representades família, ajuntament i la direcció del centre- també havia arribat a la mateixa conclusió.

L’Asociación Española de la Guardia Civil que es presentava com acusació particular, ha anunciat recurs. No sabem encara que farà la fiscalia. A l’espera encara del tancament definitiu del cas, la noticia de l’arxivament ha estat rebuda amb satisfacció per docents i moltes famílies de l’institut.

I ara? Qui respon per aquest temps de dolor?

Han passat quasi dos anys, dos anys de patiment i angoixes, de rebre insults a les xarxes o als mitjans de comunicació, d’acusacions sense fonament, de xous mediàtics, no només contra 9 professores/rs, sinó contra el centre, contra el conjunt de l’escola catalana. La pregunta obligada és: i ara? Qui respon per aquest temps de dolor? Com s’esborren les falses notícies i comentaris? Com s’ajuda a refer la vida personal i professional d’aquests docents?

I és que el cas Palau ha estat instrumentalitzat políticament. Per això es van ignorar els mecanismes de convivència que tenim als centres, en els quals participa tota la comunitat educativa, i que preserven la intimitat d’alumnat i professorat per resoldre situacions de conflicte, i el cas es va col·locar des del primer dia en platós de televisió i en les declaracions de polítics. El que interessava no era tant com s’esclarien els fets, sinó com es convertia –després de l’1 octubre- en l’exemple perfecte per a presentar com a víctima d’odi a la Guàrdia Civil, o com a exemple de l’adoctrinament a l’escola catalana. Un argument aquest ridícul i simplista, però reiterat per “explicar” el conflicte català amb l’estat: una escola (i uns mitjans de comunicació) que “adoctrinen”.

El Palau també ha estat un advertiment a tots i totes les docents per condicionar el que fem a les aules, per imposar autocensura, extensible als temes incòmodes al poder (com veiem no només a Catalunya), un atac al dret dels infants i joves, perquè els centres públics acullin les seves inquietuds, es puguin debatre amb respecte i ajudin a formar un esperit crític.

I ha estat amb aquesta finalitat que han distorsionat, amplificat, condemnat abans de judici, perquè ja els anava bé amb els seus discursos, sense el mínim escrúpol i prudència sobre els fets i les conseqüències professionals i personals per les persones implicades i l’institut. I ara que el jutge diu que no hi ha indicis de delicte d’odi o contra la integritat moral, què faran tots aquests que tan lleugerament i oportunista han fet tot aquest mal: ¿sortiran a reconèixer-ho?

Des d’aquí exigim disculpes.

Al costat del professorat s’ha aixecat un moviment de solidaritat, començant pels companys i companyes dels docents, nombroses famílies, exalumnat de Sant Andreu de la Barca. També d’altres centres i sectors. I aquest és el gran instrument que tenim, la unitat i la solidaritat per fer front aquest i altres atacs contra l’ensenyament públic català, que necessitem per recuperar l’ensenyament públic de tants anys de retallades.

Des d’aquí amb els i les docents i amb tota la comunitat educativa d’El Palau, per a que es tanqui definitivament el cas i s’exigeixen totes les responsabilitats per rescabalar el mal fet.

CGT Ensenyament

Publicado en CGT, Educació, Política, Social | Comentarios desactivados en Davant l’arxivament de tots els casos dels companys i companyes de l’Institut El Palau

La «Llei Aragonès», els serveis públics al punt de mira

CGTEl Parlament de Catalunya ha iniciat el tràmit per a la implementació de la “llei de contractes de serveis a les persones”, més coneguda com a ‘Llei Aragonès’. Aquesta llei pretén regular la licitació d’externalitzacions de serveis públics en l’àmbit de la sanitat, ensenyament i altres serveis a les persones sota l’excusa del cumpliment d’una directiva europea; directiva que ja indica explícitament que no obliga a externalitzar cap servei en aquestes àrees que es vulgui realitzar per la pròpia administració.

Estem davant d’una llei creada a mida de les patronals del sector per garantir seguretat jurídica i facilitar la realització de licitacions. Una autèntica autopista que faciliti el cos legal per afavorir la consolidació d’aquells serveis ja en mans del capital i adjuntant tota una nova relació de nous ‘paquetets’ que ja preparen els següents.

Destaca que es dediquin 6 pàgines del text a fer una relació pormenoritzada de tot allò que és externalitzable (incloent serveis existents dins l’administració a data d’avui), alguns amb calculada ambigüitat i 0 pàgines respecte procesos de reversió de privatitzacions existents. Aquests annexos recorden molt a un dossier de productes o serveis de qualsevol empresa capitalista, la cartera de bombons on puguin picar del sector públic les empreses precaritzadores que en treuen profit.

Diuen aquells que la defensen que es dóna suport a peticionaris on treballadors participin de la seva gestió. Cooperatives com Suara que hiperexploten a canvi del SMI i que en molts casos van a serveis socials per demanar ajuts en menjar? Fundacions “sense ànim de lucre” de l’esglèsia catòlica, que no substitueixen treballadores, ofereixen menjars indignes i mantenen en una situació d’infradimensionament l’atenció als infants, amb treballadores en eterna situació de col·lapse? Empreses “que acreditin solvència” com Accent Social o Clece en mans del company de cel·lebracions de noces del conseller Aragonès, Florentino Pérez?

Aquestes empreses actualment actuen amb pràctica impunitat, la supervisió de l’administració és gairebé nul·la, amb demostrades portes giratòries entre partits i patronals. Les clares perdedores són les treballadores i les usuàries.

Les externalitzacions suposen ultraprecarització i desviament de fons públics, els intents de blanquejament amb introducció de termes com ‘qualitat’ des del poder polític són només les cortines de fum necessàries per fer empassar la metzina. Fa vergonya llegir com fins i tot aquestes suposades millores s’escriuen amb expressions condicionals que no obliguen a res.

De la complicitat del poder polític amb el privat podríem parlar força estona, però segurament l’exdirector de la DGAIA Ricard Calvo, company de partit del senyor Aragonès, li podrà fer una màster class de corrupció en el sector. Potser l’exconseller de salut Boi Ruiz pot aportar informació de com derivava els fons de la sanitat pública a la concertada mentre escanyava la primera sense pietat.

D’un altre dels sectors on repartir més pastís, ensenyament, el conseller d’economia ja té prou coneixement: Recordem la seva defensa aferrissada d’un ‘Pla Bolonya’ que, 11 anys després, ha suposat increments de matrícules del 47% a nivell estatal o del 66% a Catalunya mentre empreses paràsites, a vegades de la mateixa universitat, s’han introduït en el sector per realitzar Màsters a preu d’or.

No és una regulació, amb forta pudor a facilitació de noves privatitzacions, el que necessitem com a societat, sinó tot el contrari. Des de la CGT de Catalunya fem una crida no només a defensar amb urpes i dents els serveis socials públics existents, sino a reclamar i exigir el retorn de tot allò que es va regalar al capital per raons polítiques o d’una corrupció que és intrínseca al sistema capitalista.

CGT Catalunya

Publicado en CGT, Economia, Educació, Política, Social | Comentarios desactivados en La «Llei Aragonès», els serveis públics al punt de mira

La revolta de les biblios

Aquest text l’hem escrit a petició de diverses entitats perquè volen fer-nos ressò a la seva pàgina web i queda a lliure disposició de qui vulgui difondre’l.

Expliquem a un públic que no treballa a Biblioteques de Barcelona la nostra lluita, la de tota la plantilla. Aclarim aquí, abans de començar, que la CGT redacta però és tot el Comitè qui fa les accions relatades tot representant el col·lectiu de treballadors.

Introducció

A la ciutat de Barcelona hi ha 40 biblioteques públiques, és una xarxa gestionada i coordinada pel Consorci de Biblioteques de Barcelona (CBB) constituït el 2001.

El CBB, a l’actualitat, disposa d’un total de 409 treballadores repartides entre les seves 40 biblioteques i els serveis centrals on també hi ha el departament de recursos humans. Hi ha biblioteques que només tenen dues treballadores (Canyelles i Collserola) i d’altres que compten amb una vintena llarga de treballadors i que obren al públic els diumenges d’11 a 14 hores (Jaume Fuster, Can Fabra, Sagrada Família i El Carmel, aquesta última amb menys plantilla).

La biblioteca més nova (inaugurada el 2018) és la Montserrat Abelló, al barri de Les Corts. Disposa de 3.300 metres quadrats en tres plantes i de 14 treballadores.

I sí, totes, la xarxa en conjunt és el bombonet de Cultura de l’Ajuntament. Sort en tenim d’això!

Anys d’espera i de molta paciència

L’actual Gerent de Biblioteques de Barcelona, Ramon Bosch, està fent bona l’anterior gerència, dirigida per Assumpta Bailac (2008-2016). La mateixa gerent que no va perdre temps en aplicar les retallades del PP (les aplicà fins i tot abans que l’Ajuntament i la Diputació de Barcelona es decidissin a fer-ho), que precaritzà les condicions laborals d’una plantilla esgotada i cremada: temporalitat per damunt del 60%, augment de càrregues de treball amb un progressiu descens dels efectius (personals, materials i pressupostaris), una percepció desfavorable dels ritmes de treball (80%) i de les exigències emocionals (60%), formació laboral inexistent per encarar un món canviant, poca determinació per incloure nous perfils laborals a biblioteques… tot això adornat amb la jerarquització de la presa de decisions, un estil autoritari i una nul·la voluntat de negociar res amb els i les representants dels treballadors (més enllà de certs miratges formals).

Després de tres anys amb el nou Gerent i darrerament sense Cap de Recursos Humans, la situació encara s’ha anat degradant més: incomprensió i nul reconeixement polític de la funció de les biblioteques a l’ecosistema cultural de la ciutat; disminució constant de pressupostos per a fons i activitats; ritmes de treball intensos i esgotadors, tant físicament com psicològicament; inexistent resposta a les peticions de millora de la conciliació de la vida laboral i personal; empitjorament progressiu dels problemes de salut derivats d’incidències en el deficitari manteniment dels edificis; priorització de la seguretat privada davant els conflictes amb els usuaris, derivats de la conflictivitat social i la precarització de l’existència; externalització d’alguns processos bibliotecaris (catalogació) per falta de personal… Realització d’un estudi de riscos psicosocials (externalitzat, per suposat) del qual no hi ha hagut cap conseqüència per actuar sobre els aspectes que apareixien com a negatius. I a sobre, tot just fa uns dies, se n’ha engegat un altre per a la diagnosi d’horaris com si no ens poguessin preguntar directament i estalviar els diners que ignorem que costarà.

Amb una plantilla de personal itinerant que cada cop és més minsa i més maltractada.
I tantes altres coses que no rutllen però ens caldria un capítol a banda.
I així anem… A la deriva… discretament, fins que hem dit PROU!

(…)

Sortim de les biblioteques, expliquem i compartim amb les usuàries i usuaris del servei la nostra situació, i donem visibilitat a la nostra lluita, fins que la Gerència i l’equip directiu tinguin voluntat real de solucionar els problemes de Biblioteques de Barcelona!

Ara som una xarxa no només pel que fa al CBB i per les nostres reivindicacions al Twitter, no, ara som una xarxa perquè anem de cara a barraca.

La nostra proposta és ben alternativa: que se’ns escolti, que qui està treballant a les biblioteques som nosaltres i sabem el pa que s’hi dona.

Amb el Consistori constituït però pendents de si hi ha canvi de Gerent o no i de la incorporació del nou o nova Cap de Recursos Humans, ens trobaran mobilitzades i en xarxa solidària perquè #DefensemBibliosBcn

Malgrat ajornar la tercera aturada anunciada seguim lluitant ben convençudes i amb tota la força #DefensemBibliosBcn cada dia i no només les de Barcelona sinó totes les que calgui.

Més informació al Twitter @defensembiblios i a l’etiqueta #DefensemBibliosBcn

I també al blog: https://cgtbibliotequesbcn.wordpress.com/

Secció sindical de la CGT al CBB, 16 de juny de 2019

 

Publicado en Cultura, Sindical, Social | Comentarios desactivados en La revolta de les biblios

Els nostres salaris i l’Acord de Polítiques de Gestió UOC

IPC salaris 2019

Aquestes dues últimes setmanes hem tingut les sessions informatives per part de l’Àrea de Persones UOC (rrhh), on s’ha informat als treballadors i treballadores UOC sobre l’Acord de Polítiques de Gestió signat per la UOC amb el Comitè d’empresa FUOC; en aquest document s’estableixen els protocols en relació a la política salarial i de trajectòria i promoció professional. De part de l’empresa, s’ha presentat aquest document com un gest de transparència, tot dient que altres empreses no ho fan.

Però, des del nostre punt de vista, justament la transparència ha estat més que limitada. En primer lloc no es va presentar el document en sí per a la seva lectura prèvia de les persones interessades, els treballadors i treballadores UOC, que només vam tenir la oportunitat d’anar a les sessions per a rebre un retaç d’informació plasmat en algunes diapositives, tot tenint molt poc marge per preguntar o entendre quan es rep la informació així, sesgada. En segon lloc, la falta de transparència es fa extensiva també a la propia entrevista individual de cada treballador/a amb el cap d’àrea, que tenim programada properament, on se’ns explicarà la nostra situació particular tant a nivell de lloc de treball (cadira, en termes que va fer servir el responsable de l’àrea de persones) com en el nivell que determinarà en quina escala salarial ens movem. No podrem fer una comparativa previa ni mirar d’entendre el mapa de llocs de treball, senzillament perquè el document es farà públic a finals del juliol… un cop que ja haguem tingut aquestes entrevistes personals.

Però, per què tant secretisme amb les polítiques del personal de gestió? Quan es va fer i signar l’Acord de política de personal acadèmic (professorat), prèviament el Comitè d’empresa FUOC va convocar una assemblea per a tractar punt per punt tots els aspectes de l’Acord, assemblea que es va realitzar el dimecres 29 de març de 2017, amb la sala de la planta -1 plena del professorat. Quan s’ha confrontat a l’empresa amb aquesta realitat, l’argumentació ha estat que en aquella ocasió implicava una modificació de conveni, i segons diuen “ara no és així”. Més enllà que no afecti el Conveni col·lectiu FUOC (no ho sabrem fins que no puguem analitzar el document nosaltres mateixes, al juliol), aquí no s’està parlant del color de les parets…: s’està tractant dels nostres salaris i les nostres trajectòries professionals!

L’empresa va parlar de les polítiques salarials amb algunes especificacions respecte a la metodologia, però les paraules que ens van quedar són “Meritocràcia” i la “Subjectivitat” del director d’àrea o del cap del grup operatiu a l’hora de decidir qui seran els beneficiaris del 1,5% d’augment anual de la borsa salarial, i qui no. Tot i aquesta suposada objectivitat del sistema, a la fi els augments dependran de decisions subjectives, provocarà competència entre companys (deixant de costat el tant important i esmentat treball en equip), i també augment de la desconfiança ara esmentada de que supossadament hi ha companys i companyes que no mereixen un augment salarial.

Aquí es tracta de contenció salarial, per no dir congelació, es digui el que es digui. Nosaltres com treballadors/es vam patir les conseqüències de la crisis/estafa que se’ns va imposar des del 2012 endavant, la pèrdua del nostre poder adquisitiu va ser una constant en aquests anys; el darrer any la pujada del lloguer va ser a tot arreu, però la UOC diu que de l’IPC (Índex de Preus al Consumidor) ni parlar-ne! Més enllà dels incentius que vulgui donar l’empresa a qui consideri, mitjançant la seva política salarial de premis, els treballadors i treballadores de la UOC podem viure en directe aquesta pèrdua de poder adquisitiu i el desfasament resultant. Ara se’ns diu que “la crisi ha passat”, però no veiem reflectides les compensacions salarials que proporcionin un equilibri entre el que guanyàvem fa vuit anys i el que guanyem avui en dia. I no podem dependre d’algunes voluntats subjectives i esperar els propers premis del maig de l’any vinent.

Des de la CGT el que volem és un augment salarial d’acord a la pujada de l’IPC amb clàusula de revisió i un factor de correcció per a la recuperació del poder adquisitiu perdut en els últims anys. Segons el principi de realitat esmentat per l’empresa, davant aquesta situació, som nosaltres mateixos, organitzats i conscients, els qui hem de reclamar un canvi efectiu de les polítiques salarials i tornar a un equilibri just per als treballadors i treballadores de la UOC.

logo CGTCGT UOC
http://cgtcatalunya.cat/uoc/
cgtuoc@gmail.com

Publicado en Economia, Normativa laboral, Universitats, UOC | Comentarios desactivados en Els nostres salaris i l’Acord de Polítiques de Gestió UOC

L’Acord de polítiques de Gestió UOC, aquest gran secret ben amagat

Document amagatCompanyes, companys,
ens expressem en relació a aquestes sessions informatives que se n’han programat 6 a diferents horaris, on es tractarà res menys que les noves polítiques de Gestió que ha negociat, acordat i signat el Comitè d’empresa FUOC, sense informar ni consultar ningú. Cal recordar que per a les polítiques de Professorat el Comitè FUOC habia convocat una assemblea per a informar i tractar tots els punts de l’Acord de Professorat. En el cas de Gestió no van convocar assemblea per a informar ni consultar res a ningú.

Les polítiques de Gestió inclouen les polítiques salarials i de categories professionals, entre d’altres. Extranyament, es faran primer les sessions informatives per part de l’Àrea de Persones UOC on podrem preguntar sobre un document que encara no hem llegit ni podrem llegir fins al juliol, tal com diu la notícia de Campus. Extrany concepte de transparència. Aquesta representació sindical ha demanat el document tant al Comitè d’empresa FUOC com a l’Àrea de Persones, i en ambdos casos hem rebut una negativa, dient que es faria públic al juliol (!!!). És clar, serà a toro pasado dos veces.

Perquè el que hem de tenir clar és que aquí s’està parlant de salaris principalment, es continua amb la congelació salarial, i novament el Comitè d’empresa torna a defensar els interessos de l’empresa per sobre dels nostres interesessos com treballadors i treballadores assalariats. Només aquest matí el Comitè s’ha pronunciat fugaçment en relació a aquest tema, per a explicar-nos tot el que no han assolit per als interessos dels treballadors i treballadores UOC. O el que sí ha assolit l’empresa d’acord als seus propis interessos. Més del mateix, com sempre.

Notícia al Campus UOC (amb login):
La UOC fa evolucionar el model organitzatiu i la política retributiva i de desenvolupament professional

D’amagats i sense consultar a la plantilla, és difícil creure a la transparència tan mentada per part d’empresa i comitè.

logo CGTCGT UOC
http://cgtcatalunya.cat/uoc/
cgtuoc@gmail.com

Publicado en Notícies EO, Oberta, Universitats, UOC | Comentarios desactivados en L’Acord de polítiques de Gestió UOC, aquest gran secret ben amagat

28 de Maig, Vaga del PDI de les universitats públiques catalanes

vaga PDI 28 maig 2019Aquesta setmana la Confederació General del Treball (CGT) hem presentat un preavís de vaga per al proper 28 de maig per a tot el personal docent i investigador (PDI) de totes les universitats públiques catalanes. Una convocatòria que també hem fet extensiva a tots i totes les investigadores predoctorals del CSIC. Ens adrecem a tu per explicar-te, breument, la convocatòria de vaga.

Qui convoca i d’on surt la convocatòria de vaga

Ja fa temps vam informar de l’aprovació del Reial Decret 103/2019, sobre l’Estatut del Personal Investigador en Formació (l’EPIF). També hem anat informant de la convocatòria de diferents assemblees de PDI a la UAB. A altres universitats catalanes s’han realitzat assemblees similars (com a la UdL o a la UB) o se’n realitzaran properament (UdG, UPF, etc). Des de la CGT, assumint que les assemblees de treballadores i treballadores, en aquest cas PDI, són espais plenament democràtics, hem legalitzat la convocatòria de vaga per a totes les universitats catalanes i el CSIC.

Què demana la vaga?

La vaga demana respecte pels treballadors i treballadores de les universitats públiques i, en concret, el PDI. Proclama de forma clara i inequívoca que ja estem farts i fartes de tanta precarietat laboral, una precarietat que és estructural en la majoria de contractes del PDI, de la nostra recerca i de la nostra activitat docent. En concret, la vaga es planteja per exigir a les universitats, CSIC i a les administracions públiques l’aplicació immediata de les mesures que contempla l’EPIF i que aquesta aplicació no es faci en detriment d’altres sectors del PDI ni amb càrrec als grups de recerca. En paral·lel es planteja que els llocs de treball del PDI, un increment salarial per al professorat associat, una major obertura de professorat i que hi hagi un increment del pressupost públic de les universitats per fer front a aquestes mesures.

Perquè cal aplicar l’EPIF?

L’EPIF és un Reial Decret i la seva aprovació obliga a les universitats i institucions de recerca a aplicar-lo de forma immediata. No és justificable que les universitats argumentin la seva situació econòmica per no reconèixer uns drets emparats legalment dels seus treballadores i treballadors. L’aplicació de la pròrroga d’un quart any als contractes de PIF reconeix una situació de fet, que la majoria de tesis doctorals s’acaben després dels 3 anys de contracte predoctoral, amb els i les seves autores cobrant l’atur en el millor dels casos. Un quart any de contracte de PIF suposa també una clara millora per a la totalitat dels grups de recerca de la UAB, que rebran un increment dels seus recursos de recerca i disposaran de més garanties per a completar les tesis doctorals.

Fem una crida al conjunt del PDI a difondre i participar activament en la vaga del 28 de maig. Fem una crida a l’Equip de Govern de la UAB a afegir-se a les reivindicacions justes del PDI i acompanyar-nos a exigir a les administracions públiques els recursos econòmics per aplicar les mesures plantejades i, en general, per revertir les nefastes conseqüències de tants anys de privatitzacions i de retallades en la recerca, en la docència i en els i les treballadores de la UAB.

CGT UAB

Publicado en Educació, Sindical, Universitats, Vaga | Comentarios desactivados en 28 de Maig, Vaga del PDI de les universitats públiques catalanes

Vaga a l’ensenyament públic el 16M

Vaga Ensenyament Public 16 maig 2019L’educació pública catalana està endèmicament infrafinançada. No acompleix ni de lluny el 6% establert per la LEC. Des del 2017 que el Govern no ha impulsat cap mesura a l’educació pública que millori substancialment la seva qualitat. Les retallades que es van aplicar de forma «extraordinària» des del primer moment de la crisi, encara no han estat revertides després de sis anys de creixement econòmic. Tampoc s’han desenvolupat els acords i lleis que permeten la reducció de l’horari lectiu. Això ha generat un greu deteriorament de les condicions laborals i, per tant, de la qualitat de l’ensenyament públic.

Per tot això, volem la negociació del retorn d’aquestes retallades per poder treballar amb les condicions necessàries per una educació pública de qualitat.

Així plantegem la següent plataforma reivindicativa:

  1. Restabliment de l’horari lectiu anterior a les retallades per a tot el personal d’aplicació al curs 2019/20 com a reivindicació irrenunciable. Recuperació de l’horari de permanència del professorat de Secundària.
  2. Reducció de les ràtios. Cap tancament de grups a la Pública.
  3. Retorn d’altres condicions retallades com: la precarietat laboral als centres educatius (conversió dels terços de jornada en mitges jornades i estabilització personal interí i substitut), retorn al caràcter lectiu de les dues hores de reducció al personal major de 55 anys, increment del personal de suport educatiu per atendre la diversitat, recuperació del poder adquisitiu perdut incloent també el retorn al reconeixement del primer estadi de 9 a 6 anys, Formació Professional pública i de qualitat, retirada del Decret de Plantilles (39/2014), etc…

Si el Departament d’Educació es nega a negociar i acordar aquestes millores, els sindicats sotasignats emprendrem un seguit de mobilitzacions inclosa una vaga a el 16 de maig.

Fem una crida al conjunt dels treballadors i treballadores de l’Ensenyament Públic de Catalunya a debatre la necessitat de la vaga als centres, a organitzar-la i a secundar-la.

CGT / USTEC·STEs (IAC) / CCOO-UGT / I-CSC / ASPEPC·SPS

Publicado en CGT, Educació, Sindical, Social, Vaga | Comentarios desactivados en Vaga a l’ensenyament públic el 16M

Properes accions professorat associat

Professorat Associat assemblea 15 maig 2019Companyes, companys:

La situació laboral de gran part del professorat associat és la viva imatge de la precarietat a la universitat pública catalana: tot i fer una part importantíssima de la docència, i sovint d’assignatures estructurals, patim any rere any l’encadenament de contractes temporals, sous baixos, l’obligació de tenir altres feines, que no se’ns reconegui econòmicament la recerca i unes nul·les perspectives de promoció a la carrera acadèmica. Per lluitar contra aquesta situació, des de les assemblees d’associats i associades de diverses universitats hem començat a organitzar-nos més i millor; per això ens vam trobar el dissabte 27 d’abril a Barcelona. L’objectiu va ser compartir la situació en què estem les associades a cada universitat, tant a nivell laboral com de reivindicacions, i debatre i aconseguir estratègies conjuntes entre totes les universitats per combatre i escombrar la precarietat en què ens trobem i aconseguir la regularització de la nostra situació laboral.

Reunits, doncs, en assemblea, el dia 27 d’abril, vam decidir que començaríem una estratègia de lluita amb les següents reivindicacions comunes:

  1. Exigim la regularització del professorat associat estructural assegurant-ne la seva continuïtat a la universitat i la seva dignitat laboral.
  2. Exigim l’augment salarial immediat de tot el professorat associat mentre no es resolgui la seva regularització.
  3. Exigim que no es produeixi ni un sol acomiadament encobert del professorat associat.

Convoquem, així, a tots els mitjans de comunicació aquest 15 de maig de 2019 a les 11.00 del matí davant la Direcció General d’Universitats (Via Laietana, 2)

per ampliar tota la informació sobre aquest nou camí de lluita que emprenem el professorat associat de les universitats catalanes.

Us informem, també, que en els pròxims dies el professorat associat de les diferents universitats farà les següents accions i activitats:

  • Universitat de Barcelona. 15 de maig: Concentració a les 9.00 del matí a la UB a les portes de la Central (Plaça Universitat).
  • Universitat de Girona. 15 de maig: Accions informatives a les aules.
  • Universitat de Lleida. 15 de maig: Classes al carrer a les 19.00 de la tarda a la Plaça de Víctor Siurana (Facultat de Lletres, Rectorat).
  • Universitat Politècnica de Catalunya. 15 de maig: Concentració a les 9 del matí a les portes de Escola Tècnica Superior d’Arquitectura de Barcelona  (Avinguda Diagonal, 649) i de  Escola Tècnica Superior d’Arquitectura del Vallès (Carrer de Pere Serra, 1-15, Sant Cugat del Vallès)
  • Universitat Rovira i Virgili: Juny. Assemblea de precàries.
  • Universitat Autònoma de Barcelona. 14 de maig: Assemblea de professorat associat a les 15.00 a la Sala Annexa de l’Hotel d’Entitats (Plaça Cívica)
  • UOC: … organitzeu-vos!

SALARI DIGNE, ESTABILITAT I FUTUR!!!!

Plataformes i assemblees d’associats
CGT UAB

Publicado en CGT, Educació, Sindical, Universitats, UOC | Comentarios desactivados en Properes accions professorat associat

Convocatòries pel proper 1 de maig a Catalunya

1 de Maig 2019 convocatòries Catalunya

Davant la vida podem prendre dues actituds: anar passant o implicar-nos en resoldre els problemes i canviar allò que va en contra nostra. Ara fa cent anys, els nostres avantpassats ho van tenir clar. L’any 1918, al barri de Sants de Barcelona, van reorganitzar la CNT per adequar el sindicat a la realitat de l’època i convertir-lo en una eina de lluita més potent. I acte seguit, van promoure la Vaga de La Canadenca, que va acabar sent general a moltes poblacions, i que els va permetre guanyar la jornada de 8 hores de treball. Era el primer lloc del món on s’aconseguia.

  • Igualada, a les 12h a Masuca
  • Badalona, Plaça Pep Ventura a les 11h
  • Barcelona, a les 12h a Jardinets de Gràcia
  • Barcelona a les 18.30h, Plaça dels Països Catalans
  • Vic, a les 19.30 el dia 30 d’abril
  • Girona, a les 10.30h a La Rambla
  • Lleida, a les 12h Plaça del Treball
  • Sabadell, 11h Plaça Catalunya
  • Mollet, 12h a l’Ajuntament
  • Tortosa, a les 18h Plaça Barcelona
  • Tarragona, a les 18h a Plaça Imperial Tarraco
  • Vilanova i la Geltrú, a les 11h a Av Francesc Macià
  • Mataró, a les 11h a l’estació Renfe

CGT Catalunya

Publicado en CGT, Sindical, Social | Comentarios desactivados en Convocatòries pel proper 1 de maig a Catalunya