Novament aquest 11 de setembre la CGT de Catalunya, en compliment dels seus acords congressuals, mostra el seu suport a l’autodeterminació del poble català, així com la de tots els territoris on les persones decideixin quin vol que sigui el seu futur. Des de les muntanyes i planures de Rojava a la selva de Chiapas, als carrers d’Exarchia, centres socials alliberats, col·lectius, sindicats autònoms o, en general, qualsevol espai petit o gran que sigui arrencat de les urpes dels estats i el capital.
Per l’anarcosindicalisme, i en general el moviment llibertari, l’autodeterminació tant individual com col·lectiva no ha de tenir cap altre límit que la solidaritat, la igualtat i la llibertat. Mai no podrem decidir en llibertat real sense alliberar-nos del criminal sistema capitalista que ens manté dominats i sotmesos a regles que no són les nostres. Ni tampoc volem viure en cap nou món que no es construeixi sota la referència d’una estricta solidaritat i cooperació humana.
Constatem les dificultats i reptes que afrontem com a classe treballadora aquest 2019 a tots els nivells per a exercir aquesta plena autodeterminació. A nivell global la necessitat de conquerir nous territoris per mantenir el capitalisme està cremant l’Amazònia, el canvi climàtic que causa les deixalles del productivisme i consumisme aboca a una crisi planetària a la que hem de respondre en les mobilitzacions del proper 27 de setembre.
A Europa el feixisme, ara amb corbata i no amb camises pardes, segueix creixent i enverinant la població amb missatges d’odi i enfrontament entre grups socials o ètnics. La hipòcrita Europa segueix assassinant milers de persones a la Mediterrània fruit de la seva voluntària inacció i polítiques racistes d’estat.
L’estat espanyol manté la repressió com a mitjà prioritari en la gestió de conflictes polítics i socials. Les seves presons no han deixat de tenir en cap moment presos polítics, dissidents, sindicalistes o insubmisos a les regles que regulen un sistema jeràrquic d’obediència i sotmetiment. L’anomenat govern “socialista” segueix fil per randa els consensos del Règim del 78: mites i restriccions cada cop més elevades de drets civils. La derogació de la reforma laboral és ja prou evident que quedarà en canvis cosmètics acceptats i legitimats pels agents sindicals del sistema. El mateix camí que realitzarà la llei mordassa del govern anterior.
A Catalunya estem a les portes del canvi de cicle del processisme institucional, cap a una imatge més adaptada a la realitat actual i als interessos d’alguns partits polítics. Pel que fa a les condicions materials i vitals de la classe treballadora catalana, seguim on érem: Els paradigmes neoliberals es consoliden i s’estenen des de les administracions, amb la única resistència i l’oposició del sindicalisme i de les organitzacions combatives. Seguim tenint temps d’espera i recursos ínfims a la sanitat pública, l’ensenyament continua sent l’objecte de desig de grans interessos en els processos més o menys soterrats de mercantilització i privatització. El projecte d’externalitzacions de la llei de contractació de serveis socials (la coneguda com a ‘Llei Aragonès’) no és més que un burd muntatge per legitimar el repartiment procedimentat del pastís dels serveis socials. Mentre els sous continuen estancats o baixant, els lloguers han pujat un 40% en 5 anys.
El que va néixer com a una suposada nova política continua sense cap canvi significatiu real en els municipis que governa, mentre en alguns com Barcelona uneix amb alegria les porres de la guàrdia urbana a la del cos de mossos d’esquadra contra els companys i companyes manters.
Davant tot aquest panorama, la CGT de Catalunya fa una crida a l’organització de la classe treballadora per a fer-hi front, com a primer pas d’un procés d’ofensiva posterior. Reivindiquem el conflicte com el mitjà necessari per conquerir drets i avenços socials, calen més vagues i menys pactes socials de la rendició. Constatem que cal seguir als carrers contra les polítiques de les oligarquies, contra la repressió de l’estat i pels nostres drets, com vam fer el 3 d’octubre i tantes altres vegades. Fem, finalment, una crida a normalitzar la desobediència i rebutjar activament tota forma de resposta punitiva de l’estat, generalitat o ajuntaments contra les mobilitzacions i reclamacions socials. Construïm activament una autodeterminació real que ens porti a l’autogestió quotidiana de la nostra vida!
CGT Catalunya
El passat divendres les doctorandes de les universitats catalanes ens vam organitzar en un acte de lluita coincidint amb la cerimònia d’inici del curs universitari, celebrada al campus de Ciutadella de la UPF Barcelona. El motiu és l’exigència de l’aplicació immediata de l’EPIF, publicat al BOE el 15 de març de 2019. Aquest estatut, per bé que insuficient, contempla una lleugera millora de les condicions laborals i salarials del col·lectiu de doctorandes. Malgrat les protestes i negociacions, a les universitats catalanes (ACUP) i als centres de recerca, no s’està complint amb totalitat. La majoria es neguen a la renovació automàtica dels contractes predoctorals per un 4t any, un dels punts clau de l’EPIF.
A l’espera del tancament definitiu del cas expressem la nostra satisfacció i tot el nostre suport als i a les docents i a tota la comunitat educativa d’El Palau
El Parlament de Catalunya ha iniciat el tràmit per a la implementació de la “llei de contractes de serveis a les persones”, més coneguda com a ‘Llei Aragonès’. Aquesta llei pretén regular la licitació d’externalitzacions de serveis públics en l’àmbit de la sanitat, ensenyament i altres serveis a les persones sota l’excusa del cumpliment d’una directiva europea; directiva que ja indica explícitament que no obliga a externalitzar cap servei en aquestes àrees que es vulgui realitzar per la pròpia administració.
Aquest text l’hem escrit a petició de diverses entitats perquè volen fer-nos ressò a la seva pàgina web i queda a lliure disposició de qui vulgui difondre’l.
CGT UOC
Companyes, companys,
Aquesta setmana la Confederació General del Treball (CGT) hem presentat un preavís de vaga per al proper 28 de maig per a tot el personal docent i investigador (PDI) de totes les universitats públiques catalanes. Una convocatòria que també hem fet extensiva a tots i totes les investigadores predoctorals del CSIC. Ens adrecem a tu per explicar-te, breument, la convocatòria de vaga.
L’educació pública catalana està endèmicament infrafinançada. No acompleix ni de lluny el 6% establert per la LEC. Des del 2017 que el Govern no ha impulsat cap mesura a l’educació pública que millori substancialment la seva qualitat. Les retallades que es van aplicar de forma «extraordinària» des del primer moment de la crisi, encara no han estat revertides després de sis anys de creixement econòmic. Tampoc s’han desenvolupat els acords i lleis que permeten la reducció de l’horari lectiu. Això ha generat un greu deteriorament de les condicions laborals i, per tant, de la qualitat de l’ensenyament públic.