CGT UOC

1 de maig de 2017. Passem a l’ofensiva

Publicada el 26 abril, 2017 por cgt uoc

Els darrers anys les nostres condicions de vida s’han deteriorat. No només durant l’anomenada crisi. El procés ja ve de lluny. Des de fa ben bé dues dècades la classe treballadora, que som la immensa majoria de la població, hem vist com la precarietat entrava per la porta de moltes cases, com han anat caient sense parar les prestacions a l’atur, com cada vegada és més senzill i més barat que ens acomiadin. També hem vist com s’especula i es fa negoci amb les nostres pensions, allargant l’edat de jubilació, el temps de treball i reduint-ne la quantia per tal que comprem plans d’estalvi privats. Igualment hem observat com s’han privatitzat molts serveis públics i s’ha disparat el preu de coses tant bàsiques com l’aigua i l’energia mentre grans empreses, en complicitat amb la classe política, fan l’agost cada mes. Acompanyant tot això hem patit la repressió, amb companys/es detingudes, tancades a la presó, multades i veient com s’aproven lleis i normatives que limiten cada vegada més les accions col·lectives.

Ja fa temps que diem prou i que tant des de la CGT com des de molts moviments socials hem oposat resistències arreu. Als llocs de treball però també als carrers. Hem intentat evitar i frenar aquest autèntic assalt a les nostres vides, perquè qui ens erosiona les nostres condicions de treball ens empobreix directament la nostra vida.

Ara, no obstant, tenim el convenciment que cal passar a l’ofensiva. I avisem que no ens limitarem a plantar cara, a restar quiets i quietes on ara estem. Ens proposem avançar. Ens posem en marxa per recuperar el terreny perdut i anar, encara, molt més enllà. Avisem: la CGT passem a l’ofensiva. I fem una crida a tots aquells moviments socials que també ho facin. Cadascú des del seu terreny, des del seu camp de batalla quotidià, amb els seus mitjans i els seus propis objectius. El temps de la queixa s’ha acabat i volem començar a albirar el temps de les conquestes.

Tenim clar que aquesta represa del moviment no passa per les institucions. L’experiència dels darrers anys i mesos ens mostra, de manera clara i crua, com les institucions són part del mateix estat que combatem, fins i tot si qui temporalment n’ocupa els seients són antigues companyes i companys de lluites socials. Aquesta ofensiva passa pel carrer, recuperant espais i iniciatives. Defensant les organitzacions de venedors/es ambulants, noves associacions com els anomenats “sindicats de barri”, organitzacions ecologistes, antirrepressives, centres socials okupats, obres socials de la PAH, espais de lluita antipatriarcal i un llarg etcètera. Però l’ofensiva també passa pels centres de treball. Nosaltres, la CGT, l’estem promovent. Cada vegada més vagues ja no són només de resistència, sinó que es marquen com a objectius recuperar drets i condicions de treball.

El conflicte de classes, el conflicte entre explotadors i explotats, existeix. Cada dia i arreu. Nosaltres, simplement, busquem fer-lo visible. Que aflori i, quan surt a la llum, el fem servir per avançar en els nostres objectius que miren cap a la revolució social. Els darrers mesos les expressions d’aquest conflicte en el món del treball han augmentat. D’exemples en tenim per tot el territori i a diferents sectors. Avisem, no obstant, que tot just és el principi. Ens posem a caminar, passem a l’ofensiva.

CGT Catalunya

Convocatòries a tot Catalunya:

BARCELONA
Manifestació «Recuperem drets i llibertats.
Dilluns 1 de maig, 11:00h. Via Laietana – Jaume I

MOLLET DEL VALLÈS
Manifestació «Ocupació, justícia social, drets, llibertat»
Dilluns 1 de maig, 12:00h. Plaça de l’Ajuntament

GIRONA
Manifestació «Capitalisme és precarietat. Organitza’t i lluita»
Dilluns 1 de maig 18:30h. Plaça del Barco (Santa Eugènia).

VILANOVA I LA GELTRÚ
Manifestació «Si el present és lluita, el futur és nostre»
Dilluns 1 de maig 11:00h. cruïlla Dr. Zamenhof amb Francesc Macià.

SABADELL
Manifestació «Contra la precarització de les nostres vides, prenem de nou els carrers»
Dilluns 1 de maig 12:00h. Renfe Centre.

VIC
Dissabte 29 abril «Autonomia obrera, cap a la vaga general»
19:00h. Pl. del Carbó, Manifestació.

LLEIDA
Manifestació «1r de Maig, passem a l’ofensiva»
Dilluns 1 de maig 12:00h. Pl. del Treball.

BADALONA
Manifestació «Recuperemar els drets perduts»
Dilluns 1 de maig 11:00h. Pl. dels Països Catalans (metro Pep Ventura).

TARRAGONA
Manifestació «1r de Maig, passem a l’ofensiva»
Dilluns 1 de maig 19:00h. Pl. Imperial Tarraco.

BERGA
Manifestació «Combatem la precarietat, lluitem contra el capitalisme»
Dilluns 1 de maig 11:00h. Pl. Ramon Vila (antiga plaça Sant Ramon).

IGUALADA
Dilluns 1 de maig Manifestació «Lluitar, crear poder popular» 12:00h. Pl. Masuca

MANRESA
Manifestació «La seva riquesa, la nostra misèria. O nosaltres o ells»
Dilluns 1 de maig 11:30h. Ben Plantada.

EL VENDRELL
Concentració «Per un futur digne, organitza’t i lluita»
Divendres 28 d’abril 20:00h. Rambla del Vendrell. A continuació, cine fòrum sobre la vaga de Roca 1977 a l’edifici sindical (c/Nord 11-13)

MARESME
Dilluns 1 de maig, caravana de cotxes vermella i negra. Sortida a les 10h. des de Tordera (c/Montserrat), 10.20h. Malgrat de Mar (Av. Verge de Montserrat), 10.40h. Calella (c/Noguera), 11h. Arenys de Mar (davant Cinemes) i 11.30h. Mataró al Clos Arqueològic Romà, on es farà una concentració amb lectura de manifest i refrigeri.

Publicado en CGT, Sindical, Social | Comentarios desactivados

Professorat associat: el comodí de les universitats, amb les condicions laborals més precàries i els salaris més baixos

Publicada el 20 abril, 2017 por cgt uoc

Els docents associats representen prop del 70% del PDI contractat de les universitats públiques catalanes, però són els qui tenen les condicions laborals més precàries i els salaris més baixos. La Sindicatura de Comptes alerta d’una utilització irregular d’aquesta figura.

En Lluís Frago cobra, de mitjana, uns 500 euros al mes per impartir classes de Geografia a la Universitat de Barcelona (UB), mentre que un altre professor pot estar-ne cobrant més de 2.500 per fer pràcticament la mateixa feina. La diferència entre tots dos és que en Lluís és professor associat, mentre que l’altre és fix.

Dins les categories de personal docent i investigador (PDI) de les universitats públiques, hi ha professionals permanents —com ara alguns catedràtics, titulars, doctors i professors agregats- i professionals contractats. En aquest últim grup s’hi inclou el professorat associat, una figura que, segons el Conveni col·lectiu del PDI laboral de les universitats públiques de Catalunya, “desenvolupa tasques docents a temps parcial i amb caràcter temporal” i és contractat d’entre “especialistes de reconeguda competència que acreditin exercir la seva activitat professional fora de l’àmbit acadèmic universitari”.

És a dir, en teoria, aquesta figura està pensada per contractar ocasionalment professionals externs a la universitat i experts en una matèria determinada que puguin aportar els seus coneixements. Tanmateix, Clara Camps, associada de Sociologia a la UB, explica que “això és fals en una part de la plantilla, ja que moltes vegades acabem fent assignatures que no saben a qui donar, o bé matèries relacionades amb la trajectòria investigadora que estem fent dins la mateixa universitat, una trajectòria que, a més, no se’ns reconeix”.

Article sencer: CGT Catalunya

* Article de Judit Pastor publicat al diari Público

Publicado en Universitats | Comentarios desactivados

Assemblea de treballadors i treballadores de la UOC, dimecres 29 de març 2017

Publicada el 28 marzo, 2017 por cgt uoc

El Comitè d’empresa FUOC ha convocat Assemblea de treballadors/es per a demà dimecres 29 de març a les 14.00h (a la planta -1 del 22@), per a tractar l’Acord sobre l’aplicació de la política de personal acadèmic que ve negociant amb la UOC. Tot i que el preacord es centra al personal de Professorat, també perfila línies generals sobre la negociació que desenvoluparà amb el sector de Gestió de la UOC i empreses del grup (Oberta UOC Publishing i EducaciOnline). Podeu veure més informació a la nota de premsa UOC «Preacord sobre la política de personal acadèmic i de gestió«.

Promocions i salaris

De cara al Professorat, l’Acord tracta sobre criteris de desenvolupament professional, peró també aspectes pressupostaris i salarials, com son el no pagament dels complements acadèmics, mèrits docentia i sexenni, el que significa una perdua salarial, més enllà que sigui insuficientment compensada per altres millores. D’altra banda també hi ha una baixada del salari mínim per a tres categories del professorat, per a contractes a partir del 1 de gener del 2017. En un sentit general, la congelació salarial que portem des de fa anys, des de l’empresa ara es diu que es faran revisions salarials anual, «sempre que hi hagi hagut creixement d’ingresos en l’any anterior«. Per a més detalls, podeu veure els documents relacionats a la mateixa notícia.

En relació al personal de Gestió (inclosos els treballadors/es d’Oberta UOC Publishing i d’EducaciOnline), en aquest Acord s’anticipa un calendari de treball per elaborar un document de polítiques de Personal de Gestió, on s’incluiran polítiques retributives, de desenvolupament professional, etc. També s’anticipa que la promoció salarial per aquest 2017 serà del 2% de la massa salarial de Gestió, distribuida d’acord a criteris d’avaluació i procediments interns del personal de Gestió. Cal recordar que, per exemple, a Oberta tenim anul·lades també tota mena de variables des de fa anys.

O sigui, es continua amb la contenció salarial, diguin el que diguin, perqué per accedir a un augment de sou has d’entrar en el grup selecte dels promocionats amb el vist-i-plau del teu cap… O sigui, res de nou.

És important que tots i totes participem a l’Assemblea de demà, aquest Acord tracta de la situació laboral i dels salaris de tots i totes les treballadores del Grup UOC.

Carlos Lavatelli
delegat CGT

Publicado en Normativa laboral, Notícies EO, Oberta, UOC | Comentarios desactivados

Retorn 34,42% paga extra del 2012

Publicada el 27 marzo, 2017 por cgt uoc

CGT Ensenyament El Departament ha anunciat que la devolució d’aquesta part de la paga, que estava prevista que fos inclosa a la nòmina del març, finalment es faci efectiva a la nòmina del mes d’abril. Justifiquen aquest retard en que els pressupostos no estaven encara aprovats per incloure-la a la nòmina del març (un argument qüestionable ja que al novembre se’ns va retornar una altra part amb els pressupostos prorrogats).

Restarà un 20,77% que poden retornar fins a la primera meitat del 2018 i el retorn de les pagues del 2013 i del 2014 pels quals encara no hi ha data fixada.

+ Recuperació (parcial) de la paga del 2012

CGT Ensenyament

Publicado en Economia, Educació, Política, Universitats | Comentarios desactivados

Estudi d’espais, escriptoris i treballadors

Publicada el 23 marzo, 2017 por cgt uoc

Companys, companyes,
aquests dies veiem passar una persona que fa registres del nostre espai de treball, des de dilluns fins avui. Com que no se’ns ha avisat de res, després de preguntar se’ns ha dit què es tracta d’un estudi d’espais, escriptoris i treballadors/es, registrant l’ús que es fa dels espais de les nostres oficines (també a la resta de l’edifici UOC). L’objectiu d’aquest estudi potser sigui l’optimització dels espais, per a detectar els llocs buits i omplir-los, perquè no ens trobem tan sols…

Salutacions

Carlos Lavatelli
delegat CGT

Publicado en Oberta, Sindical, UOC | Comentarios desactivados

Dret de vaga mutilat

Publicada el 17 marzo, 2017 por cgt uoc

Mutilant “drets” fins ara reconeguts legalment, el sistema polític actual està trinxant també els espais de mediació que, fins ara, havien servit per matisar o suavitzar els conflictes socials i de classe.

Ahir dimarts 14 de març alguns mitjans es van fer ressò del que possiblement sigui el pitjor atac contra el dret de vaga dels darrers 40 anys. Es tracta de la sentència que el Tribunal Suprem va dictar el novembre de l’any passat arran d’una demanda de CGT contra l’empresa Altrad Rodisola, de Tarragona. En una vaga de l’any 2015 per defensar les condicions laborals dels seus treballadors/es, algunes empreses que contractaven serveis d’Altrad van subcontractar-los a una altra. Aquesta forma d’esquirolatge, de suplantar a vaguistes amb treballadors d’altres empreses, fins ara era una pràctica que legalment no s’acceptava. De fet, així ho havia dictaminat l’Audiència Nacional també en aquest cas. Ara, el Tribunal Suprem, dóna la raó a les empreses i obre la porta a legalitzar el fet de rebentar les vagues. Simplement, aportant treballadors/es d’una altra empresa per a cobrir l’activitat que es deixa de fer per a tercers. Aquesta sentència cau en un moment en què la subcontractació està a l’ordre del dia, tant en el sector privat com en el públic.

Ja fa anys que la patronal reclama un canvi en la regulació legal del dret de vaga. Un dret que, no oblidem, la legislació emanada dels acords de la Transició ja limita considerablement en imposar períodes de notificació i impedir les vagues de solidaritat. Amb tot, de manera insaciable, la patronal insisteix reiteradament en restringir encara més les vagues. El seu objectiu és innegable: reduir al màxim la seva capacitat de pressió i d’incidència en les relacions ja desiguals per naturalesa entre treball i capital. Sovint a tertúlies i debats públics aquesta voluntat surt també a la llum pública. Tots nosaltres hem sentit més d’una vegada conceptes com ara “vaga abusiva” de la veu d’algun il·lustre tertulià, periodista o fins i tot representant polític. La sentència del Tribunal Suprem aplana el camí d’una llei d’aquest tipus. Novament, saltant-se la separació de poders que teòricament regeix les societats parlamentàries (i que nosaltres no ens hem cregut mai), l’alt tribunal marca el que possiblement serà una nova iniciativa legislativa.

Atac d’artilleria pesant

La situació actual és ben clara. El Tribunal Suprem dicta una sentència que, si és ratificada per una altra de similar, marcarà jurisprudència. Primer atac d’artilleria pesada contra el dret “legal” de vaga. Pel forat obert en la seva defensa hi entrarà alguna llei aprovada “democràticament” per limitar el que els empresaris anomenen vagues abusives. En paral·lel, tant el sector privat com el sector públic ja fa temps que estan recorrent massivament a la subcontractació com a via de fer baixar els salaris, minvar la nostra capacitat de resistència com a treballadores i, en definitiva, precaritzar les nostres condicions de treball i de vida. El còctel està servit.

Com passa amb molts altres aspectes de la vida col·lectiva, les actuals “democràcies” burgeses busquen buidar de continguts això que anomenen “drets”. La vaga, com moltes altres formes de protesta, seguirà sent legal sempre i quan perdi qualsevol capacitat d’incidir en la realitat. És a dir, la podrem fer a manera de coreografia, d’escenificació, d’expressió d’opinió si voleu, però no com a eina o arma per modelar com volem que es resolgui a la pràctica una situació. Darrerament hem anat veient en altres àmbits situacions similars que no cal recordar. Aquest és el camí que ens tenen traçat organismes internacionals, governs i organitzacions empresarials.

La moneda, no obstant això, té una altra cara. Mutilant “drets” fins ara reconeguts legalment, el sistema polític actual està trinxant també els espais de mediació que, fins ara, havien servit per matisar o suavitzar els conflictes socials i de classe. L’escenari que s’obre ara canvia ràpidament. I des del sindicalisme del conflicte en prenem nota.

Article d’Ermengol Gassiot, Secretari General de CGT Catalunya

Publicado en CGT, Normativa laboral, Política, Sindical, Social | Comentarios desactivados

Vaga d’ensenyament 9M: Tombem la LOMCE i la LEC

Publicada el 8 marzo, 2017 por cgt uoc

CGT CONVOQUEM A LA VAGA D’ENSENYAMENT DEL 9 DE MARÇ

MANIFESTACIÓ a Barcelona a les 12h des de Pça Universitat i ASSEMBLEA OBERTA de Treballadors/es de l’Ensenyament a les 16h a la nostra seu (Via Laietana, 18, 9è pis).

Manifestació a Tarragona, 12h Plaça Imperial Tarraco

Des de CGT Ensenyament cridem a totes les treballadores i els treballadors de l’ensenyament públic de Catalunya a participar a la vaga que, a nivell estatal, convoquem els sindicats (CCOO, UGT, STES, CGT), les federacions d’AMPA (CEAPA), diversos sindicats d’estudiants i moviments de renovació pedagògica, pel proper 9 de març.

Aquesta convocatòria de vaga estatal exigeix la derogació de la LOMCE i la reversió de les retallades imposades pel “Gobierno”. Des de CGT Ensenyament compartim les reivindicacions plantejades a la convocatòria conjunta. Però no volem deixar d’assenyalar que els responsables del deteriorament de l’educació pública a Catalunya són, tant el “Gobierno” central com el Govern de la Generalitat, que han aplicat polítiques molt similars, tant pel que fa a normativa com a la dotació de recursos:

1. Cal la derogació de la LOMCE, una llei privatitzadora i reaccionària. No oblidem, però, que està inspirada i que té moltes semblances amb la LEC, que està molt més desplegada a Catalunya. Exigim l’aturada immediata dels Decrets de plantilles i d’avaluacions.

2. És del tot imprescindible acabar amb les permanents retallades que aplica el govern del PP als serveis públics i a l’ensenyament. Mitjançant els acords de la política fiscal i financera aquestes retallades es tradueixen en retallades, també, del Govern català com les que hem patit aquests darrers anys.

La vaga del proper 9 de març suposa una oportunitat de mobilitzar-nos amb contundència i avançar en les reivindicacions d’àmbit estatal. I també ha de permetre donar continuïtat a la mobilització que ha permès que l’ensenyament sigui l’únic sector que, a Catalunya, hagi començat a revertir retallades. La signatura de l’acord entre USTEC, CCOO, i UGT amb el Departament i la desconvocatòria de la vaga conjunta del 9F va impedir donar continuïtat a la lluita per aconseguir aquelles reivindicacions urgents i encara no assolides de la plataforma de mínims. Els mateixos sindicats ara no volen que la vaga del dia 9 de març serveixi a Catalunya per assenyalar també al Govern de la Generalitat i exigir-li les reivindicacions pendents, quan segurament encara no s’hauran aprovat els pressupostos:

Des de CGT Ensenyament, a més d’exigir la derogació de la LOMCE i la reversió de les retallades del govern de l’Estat, el proper 9 de març sí continuarem exigint al Govern de Catalunya:

Reducció de les ràtios (20 a infantil i primària, 25 a secundària i 30 a batxillerat). Cap tancament de grups públics i acabar amb la massificació a secundària. Si s’han de suprimir grups que sigui a la concertada.
Reducció de l’horari lectiu a 18 hores a secundària i 23 a primària.
Aturar el desplegament de la LEC (decret de plantilles, i processos d’avaluació).

Aquestes reivindicacions són possibles amb mobilitzacions contundents i continuades. Per això, cal que ens organitzem als centres i les assemblees i exigim als sindicats que convoquen a la vaga del 9 de març continuïtat en les mobilitzacions, tant a nivell estatal com a Catalunya.

CGT Ensenyament
http://cgtense.pangea.org/
http://www.facebook.com/CGTENSE
https://twitter.com/CGTEnsenyament

Publicado en Educació, Social | Comentarios desactivados

8 de març 2017: Seguirem lluitant ingovernables, desobedients i desafiants

Publicada el 3 marzo, 2017 por cgt uoc

8 de març 2017, Dia Internacional de les Dones Treballadores

Ja hem arribat al Dia Internacional de les Dones Treballadores i hem de començar parlant del que sempre diem de manera incansable. Ho diem cada dia amb insistència:

Les dones, que sostenim el món, que en les pitjors adversitats tirem endavant allò important per la vida, cobrem menys que els homes per a realitzar la mateixa feina, pel simple fet de ser dones. Sembla ser que encara som el complement al sou de l’home. Les dones patim agressions masclistes a la feina, a casa i als carrers. Ens jutgen pels nostres cossos, pretenen tractar-nos com a mera decoració, com a esclaves del seu desig, o com a les seves treballadores domèstiques personals. Les dones realitzem les tasques de cura sense que siguin ni repartides ni valorades. Aquí no hi ha hagut ni hi ha repartiment de la feina ni de la riquesa que genera. Les dones rebem de manera quotidiana la doble agressió de tots aquells que consenten i callen davant de qualsevol forma de masclisme ja sigui el polític de torn, el company que no vol agafar l’escombra, l’empresari que fomenta que l’assetjament quedi impune, el jutge que relativitza els feminicidis, el mossèn que fomenta la submissió femenina als desitjos del marit… la llista és llarga.

Com cada any, hem assistit a infinitat d’exemples concrets, que ens fan sortir al carrer a diari, lluitar als nostres llocs de treball, als col·lectius on militem i als espais íntims.

I arriba ja un moment que en tenim prou, que n’estem ben fartes, que ens cal fer. I sí, hem assistit a un any de mobilitzacions contra les violències de gènere, i també contra la feminització de la pobresa i de la precarietat. Estem rememorant constantment els motius pels quals es celebra aquesta data: l’autoorganització de les dones treballadores, com tantes vegades hem fet, per a revolucionar i revolucionar-se, la pràctica de l’acció directa i l’autogestió així com la ingovernabilitat de les nostres àvies: treballadores feministes organitzades.

Tornem-hi! Com van fer les nostres companyes ahir, abans d’ahir, el segle passat i al llarg de tota la història. Calen mil mobilitzacions i calen encara més dones que no estiguem pendents de quina serà la propera llei que ens decepcionarà, que no estiguem mirant quina serà la propera mancança institucional que ens farà mal, quina serà la propera frase que serà apropiada per aquelles que es diuen feministes però que ens maten a la feina. Volem mirar molt més enllà de tot això i volem mirar a les nostres, a les dones treballadores, sense emmirallar-nos en discursos tebis que ens desmobilitzen i ens allunyen de la nostra revolució, la de transformar els treballs, transformar les formes verticals de relació, transformar el món sencer. La vella i senzilla recepta del feminisme de classe, anticapitalista i sense complexes.

No ens valen trossets del pastís, no és que no vulguem les molles, és que volem canviar la recepta, i aquesta només es podrà canviar des de les que patim el matrimoni ferotge entre capitalisme i heteropatriarcat.

I volem una nova recepta per a seguir essent ingovernables, desobedients i desafiants, perquè només des de nosaltres podrem fer el món totalment nou, amb la llibertat i la vida al centre.

Article sencer: CGT Catalunya

Publicado en CGT, Memòria històrica, Sindical, Social | Comentarios desactivados

En defensa de la universitat pública. Comunicat arran de la vaga estudiantil dels dies 1 i 2 de març

Publicada el 1 marzo, 2017 por cgt uoc

Els darrers anys totes i tots hem vist com la UAB, com la resta d’universitats públiques catalanes, han perdut més del 20% del finançament que rebien l’any 2010 de la Generalitat. En aquella època vivíem una situació òptima que, ni de lluny, era òptima. Amb recursos per sota la mitjana de la UE, ens trobàvem en plena implementació de l’anomenat Pla Bolonya. En comptes d’incrementar els recursos públics de les universitats, els successius governs catalans els han anat minoritzat de manera salvatge. Les conseqüències les patim tant nosaltres, els i les treballadores del PDI i del PAS, com les i els estudiants: reducció de les inversions en infraestructures, en actualització d’equips, programari i biblioteques, retallada brutal de plantilles, principalment de professorat, sobrecàrregues laborals, etc. Tot plegat mentre han augmentat de manera alarmant les taxes universitàries (més del 150% des del 2008) i les activitats privades dins de les universitats.

Des de CGT-UAB pensem que hi ha motius de sobres per a mobilitzar-nos el conjunt de la comunitat universitària. En aquest sentit, considerem que la convocatòria de vaga estudiantil dels dies 1 i 2 de març (i en alguna facultat també el 28 de febrer) és una conseqüència lògica de la deriva que han pres les universitats i un intent per a revertir-la. És socialment urgent i indispensable rebaixar de manera significativa el preu dels estudis universitaris que, actualment, dificulta a alumnes de les classes populars poder completar, o fins i tot iniciar, els seus estudis universitaris. Igualment és necessari rescabalar les universitats del saqueig que, com a mínim en alguns espais, estan patint a mans d’activitats privades: cessió d’espais i franquícies a empreses privades, privatització d’espais docents, cessió d’una part de la política d’ajuts a l’estudi a entitats financeres, etc.

Des de CGT-UAB considerem que cal fer un gir de 180 graus a les polítiques que involucren el model de taxes de serveis públics encaminades a beneficiar a les classes socials altes i, a l’àmbit universitari, a promoure una elitització dels estudis superiors. No creiem que sigui suficient reclamar una rebaixa lineal d’un percentatge de les taxes, si no és, com a mínim, per anivellar els costos de les universitats catalanes amb els de les altres comunitats autònomes de l’Estat espanyol, o millor encara, amb els de les universitats dels altres estats de la UE. Però això és tan sols un mínim, perquè reclamem un replantejament del sistema educatiu en el seu conjunt, per permeti que la classe treballadora no quedi apartada de la universitat, sinó que sigui prioritzada en les vies d’accés. Creiem imprescindible facilitar la formació a estudiants de classe treballadora des dels primeres etapes en l’ensenyament, eradicant els privilegis que comporta la mercantilització d’escoles i instituts, i la promoció que reben les formes d’estudi classistes i els que es beneficien d’elles, així com recuperar l’opció de compatibilitzar estudis i treball, que l’aplicació del Pla Bolonya ha relegat.

Així mateix, denunciem el procés de mercantilització de les universitats públiques per la via de crear entramats empresarials dels quals és lucra també una part del professorat. Aquest procés ha comportat, entre d’altres efectes, un augment exponencial en l’oferta de mestratges i graus a preus no subvencionats, amb la conseqüent selecció econòmica de l’alumnat. També ha generat un desviament de recursos públics cap a fundacions i altres ens jurídics que s’han anat creant a les universitats a fi de facilitar la depredació de recursos en benefici d’una minoria, tal com també passa amb la sanitat.

Des de CGT-UAB fem una crida a totes les treballadores i treballadors de la UAB, tant PDI com PAS, a construir cada dia la defensa de la UAB com una universitat pública i compromesa socialment. La vaga d’estudiants de la setmana vinent és una protesta que persegueix aquests objectius. És per això que, a banda de demanar que es faciliti l’exercici del dret de vaga, us emplacem a participar a la manifestació del 2 de març en la mesura de les vostres possibilitats (a les 12h., davant la porta de l’Edifici Històric de la UB).

Secció Sindical CGT UAB
28 de febrer 2017
https://cgtuab.wordpress.com/

Publicado en CGT, Educació, Universitats | Comentarios desactivados