CGT UOC

El ministre d’Educació Jose Ignacio Wert amb la majoria absoluta del PP està tramitant la LOMCE. Una Llei que, a més de torpedinar el sistema d’immersió lingüística, amb l’excusa que millorarà l’educació, reforma tant els estudis i la seva avaluació com l’organització del centre minvant la participació i representació dels claustres i consells escolars i dipositant-les en la construcció d’una figura de direcció molt més jeràrquica, autoritària i gerencial.
 
A Catalunya el Govern està escanyant els serveis públics amb uns pressupostos i polítiques de retallades sense aturador. A més, ja ha anunciat que en els propers pressupostos tornarà a eliminar una paga extra a tota persona empleada pública, fent pagar als serveis públics i els seus treballadors/es els costos d’una crisi i d’un deute públic que en cap cas han provocat.
 
En l’àmbit educatiu la Consellera d’educació Irene Rigau, a més d’aprofundir en la pèrdua de mestres, professorat i altre personal a les escoles i de no cobrir les substitucions fins dues setmanes després que es produeixin, aplica al personal substitut una reducció d’un 15% de jornada i sou. La Consellera, ja està desenvolupant molts aspectes de la LEC introduint una sèrie de decrets (de provisió i plantilles, autonomia, direcció, d’avaluació,…) que allunyen al claustre i la resta de la comunitat educativa de la participació i presa de decisions dels centres educatius i obliga a les direccions de centres públics a assumir unes responsabilitats que pertanyen a l’administració educativa. Tot plegat obre la porta a la discrecionalitat, provoca una gran desorganització en els centres educatius i crea les condicions per deteriorar una educació de qualitat a l’escola pública.

Per fer front a aquestes polítiques tant estatals com catalanes i perquè tenim dret a decidir l’educació que volem, els sindicats sotasignats convoquem a tot el personal dels centres educatius al debat en els centres i assemblees per a la participació en la:

VAGA general d’educació el 24 d’Octubre

Considerem que aquesta jornada de vaga ha de ser el principi d’un pla de lluita contundent que, aturi el tràmit de la LOMCE, el desenvolupament de la LEC i els pressupostos de la Generalitat que volen aprovar, abans de final d’any. Cal la participació del professorat en la decisió de convocatòries a través de consulta. Així, la decisió del pla de lluita l’han de prendre els treballadors i treballadores de l’educació de Catalunya, per mitjà de les organitzacions representatives de les que es dotin. Per començar aquest procés a més de les mobilitzacions del dia de la vaga, els sindicats sotasignats convoquem també a assemblees de treballadors i treballadores el 29 d’octubre per les que treballarem perquè tinguin la màxima participació possible. En defensa de l’ensenyament públic

USTEC.STEs (IAC) – CGT – CCOO

CGT Ensenyament crida a la vaga del 24 d’octubre i a un pla de lluita que doni continuïtat a les mobilitzacions contra la LOMCE, l’aplicació de la LEC, les retallades i els pressupostos del 2014

La vaga del 24 d’octubre i la marxa a Madrid del 9 de novembre

La Plataforma Estatal en defensa de la Escuela Pública (CEAPA, CCOO, STEs, UGT, CGT, SE, FMRP…) ha plantejat un calendari de mobilitzacions contra la LOMCE i les retallades a l’ensenyament públic consistent en: una consulta ciutadana sobre les retallades i el projecte de llei del PP, una vaga general del sector educatiu pel 24 d’octubre i una marxa a Madrid el 9 de novembre. Cal tenir en compte que aquestes són les dates en les quals està previst el tràmit parlamentari de la LOMCE en el Congreso de los Diputados.

Des de CGT Ensenyament hem d’aclarir que la metodologia i les formes de plantejar aquest calendari no són del nostre grat. Com sempre, haguéssim desitjat un procés molt més participatiu i des de la base. No obstant, la dimensió de les agressions a les quals està sotmès l’ensenyament públic (des de l’escola bressol a la universitat) ens obliga a donar respostes i a treballar per tal que siguin contundents i continuades.

La vaga a Ses Illes

La vaga a les Illes Balears n’és un exemple molt concret. La solidaritat i el suport econòmic que han rebut des d’altres territoris són una mostra de la consideració que aquesta lluita va tenir entre els i les docents i altres sectors de la societat. El compromís de bona part de la societat balear i, més concretament, de les associacions de mares i pares van donar encara més força a una lluita que el Govern Balear va tractar de titllar d’elitista i corporativa.

La proposta i l’acció no és nova; ja es va intentar en cursos anteriors a Madrid o Catalunya amb sort desigual. En aquest cas, el moviment de base i assembleari va arribar a uns nivells de conscienciació, dignitat i massivitat que ha fet possible una resposta contundent i continuada. Fora bona la reflexió autocrítica d’algunes organitzacions sindicals!

Propostes de CGT Ensenyament arran la vaga del 24 d’octubre

Consensuar un pla de lluita més ampli, que no es lligui únicament a la LOMCE (tot i reconèixer la seva importància), també a les retallades i als pressupostos generals de l’Estat i de la Generalitat per a l’any vinent, així com a les concrecions de la LEC (decret de plantilles).

Impulsar els mecanismes assemblearis i de base (assemblees de centres, de zones, coordinadora de zones, assemblees de facultats, assemblees generals…) que donin força a la vaga i discuteixin i plantegin dinàmiques de mobilització i de continuïtat

Treballar per a la màxima unitat sindical possible i amb el major compromís i suport d’altres sectors del món educatiu i de la ciutadania.

Per què cal anar més enllà del tràmit parlamentari de la LOMCE?

Perquè, tot i la gravetat i perill d’aquest projecte de contareforma educativa, el dia a dia ens confirma que les retallades continuen i això suposa més degradació d’un servei públic de primera necessitat (més alumnes amb menys docents, disminució de les depeses i de les beques, minva del personal de suport…) més precarització laboral i econòmica de bona part del professorat i del personal de suport i d’administració i serveis, pitjors condicions laborals en general, jerarquització de la gestió i del personal…

Perquè els projectes de pressupostos generals de l’Estat i de la Generalitat suposaran una nova queixalada per a la despesa social i, com a conseqüència, per a l’educació pública i per a l’economia dels i de les treballadores de l’educació (de fet, ja coneixem l’avançament que els i les treballadores públiques de Catalunya no cobrarem una de les pagues addicionals)

CGT Ensenyament encoratgem al professorat i al personal de suport i d’administració i serveis de l’ensenyament públic català a fer seves la vaga del 24 d’octubre i la marxa a Madrid del 9 de novembre. Però, de manera activa, amb assemblees en els seus llocs de treball, en les seves zones o facultats… amb extensió de la problemàtica i de la lluita a d’altres sectors públics, als barris i localitats…

CGT Ensenyament també cridem a discutir i acordar la continuïtat de les mobilitzacions, amb un pla de lluita concret, per continuar oposant-nos als plans actuals i futurs de les administracions. I, especialment, contra els pressupostos de la Generalitat per a l’any 2014.

Federació d’Ensenyament CGT Catalunya

És estiu i temps de vacances, peró aixó no és motiu per que el govern descansi en maquinar la desestructuració social que ells anomenen «canvis». S’entend, han de justificar els seus sobresous…

Dins les variades novetats que vam tenir en aquest temps, una notícia a principis d’agost que va suscitar espectatives al sector de les universitats públiques (recordem que depenent la seva conveniència, a vegades ho som, a vegades no), amb l’erròni titular «El TSJC reconeix el dret a la paga extra dels treballadors de les universitats públiques«. En síntesi, si llegim l’article veurem que el que s’està dient no és cap novetat i de notición res de res: es reconeix el dret a la part proporcional dels primers 15 dies de juliol, res a veure amb el titular tal com es va difundir la notícia. Davant el petit dubte, hem consultat a membres del Comitè FUOC, que ens van confirmar la nostra interpretació.

«El tribunal insta ara els centres a abonar la part proporcional meritada a 15 de juliol de 2012, per la qual cosa accepta parcialment la petició dels sindicats, que en reclamaven la totalitat.»

Aquell «parcialment» són 15 dies, en contraposició als 6 mesos reclamats.

Tot i que el reclam de les pagues extres (Nadal 2012, més les dues mitjes pagues de 2013) és un objectiu per recuperar la baixada salarial global derivada, l’actual arremesa de la patronal ataca tots els nostres drets conquistats en dècades de lluta.

D’una banda, tenim el Reial decret 11/2013 de 2 d’agost que és un altra Reforma laboral encoberta que devalua l’Estatut dels Treballadors, sancions en l’Ordre Social, i tractament d’ERO’s (acomiadaments col·lectius) entre d’altres. El govern del PP imposa una modificació legal més de la ja nefasta legislació laboral, i en ple mes d’agost. Com ens afecta? En síntesi (per no entrar en detalls ni donar idees per casa), reforma el tractament jurídic dels ERO (Expedient de Regulació d’Ocupació). El Govern considera tot un èxit la reforma laboral de 2012 malgrat que s’hagin perdut un milió de llocs de treball en any i mig, comptant el trimestre en que va entrar en vigor. Ara, arriba una nova volta de rosca. El Govern assenyala que es tracta de millores «tècniques” en els ERO “per a evitar la litigiositat i la saturació dels òrgans jurisdiccionals de l’ordre social, complir amb el principi de celeritat consagrat legalment i propiciar una major seguretat jurídica”, diuen. Major seguretat jurídica per l’empresa, cap per nosaltres treballadores, afegiríem nosaltres.

Per altra banda, des del FMI i la Comissió Europea demanen una baixada general del 10% dels salaris en l’Estat espanyol. És al·lucinant, baixar encara més el poder adquisitiu dels nostres salaris, el que vol dir baixar el consum i la seva repercusió en l’economia.

Per a no ser menys, la CEOE (Confederació Espanyola d’Organitzacions Empresarials), com que sembla que ara tot és possible i donat el context de crisi (estafa), també «aporta» la seva: a començament d’agost es va conèixer que plantejava la possibilitat que l’empresari pugui acomiadar a qui vulgui sense avisar-lo, o canviar el seu contracte a temps complet per un altre a temps parcial d’un dia per a un altre i que, quan sigui acomiadat, l’empleat no tingui tantes facilitats per a denunciar-lo. Aquesta és la notícia apareguda en El País, i aquesta és la apareguda en altres mitjans de manera més directa.

Ara s’ha sabut que també advoca per un canvi en el sistema de les pensions de viudetat. La patronal dels empresaris vol que les cotitzacions dels empresaris i treballadors deixin de finançar-les i canviar el seu caràcter «contributiu a no contributiu» , és a dir, limitar-les a persones que no tenen recursos suficients que no hagin cotitzat el temps suficient.

¿Y por casa como andamos?

A la UOC tenim el comunicat del rector i la Jornada de Gestió, a la notícia interna titulada «L’estratègia de futur de la UOC centra el debat de la jornada de gestió«, on el paràgraf més significatiu per nosaltres com treballadors és el següent:

«En paraules seves, «la reducció global del nostre pressupost des del 2011 fins a dia d’avui, provocada per una disminució dels ingressos per matrícula i per les successives retallades de la subvenció pública, obliga a estrènyer-nos el cinturó i ens abocarà a prendre decisions els mesos vinents que no seran simpàtiques, però que són necessàries per a garantir la sostenibilitat de la institució. Ara bé, que ningú no s’espanti. Estem vivint un període de dolça decadència en un context de crisi, cert, però la UOC té enormes possibilitats de creixement». I va afegir que «continuem pendents de saber si finalment la Generalitat aprova els pressupostos per a aquest 2013 i la Llei d’acompanyament corresponent.»

Tot i que al posterior comunicat del rector es mostra optimista, nosaltres no podem més que dubtar davant el dèficit pressupuestari i som concients que hem de preparar-nos per a aquests mesos, defensant els nostres llocs de treball i els nostres drets com treballadors i treballadores.

Al mateix sentit, a l’empresa resultant de la fussió d’Eureca Media – Editorial UOC (tot dins del Grup UOC) l’estrategia a seguir va lligada al que passi a la UOC, ara encara més que abans. Tot i que esperem que la nostra relació amb la UOC resulti en més derivació de feina cap nosaltres, les paraules de canvis no terminen de convèncer-nos si aixó repercuteix als llocs de treball dels nostres companys i companyes.

No podem dir més que hem de preparar-nos per els propers mesos, enfortint la solidaritat per a defensar els nostres drets com treballadors, davant els atacs de part de la patronal que tot ho justifica amb la «crisi» que ens fan pagar a nosaltres, no ens resta més que adequar-nos a la nova realitat i defensar els nostres drets i els nostres llocs de treball. Davant el salvi’s qui pugui que ens volen vendre, nosaltres diem ens cal més solidaritat per a defensar els nostres drets com treballadors i treballadores, el treball és un dret i és per a tothom.

Hola companys i companyes,

no puc dir bon dia perquè la notícia és que s’ha tancat la nostra possibilitat de reclamar la paga extra nadal del 2012.

Al campus UOC s’ha publicat la notícia de que «L’Audiència Nacional emet sentència«, especificant que s’ha desestimat la demanda interposada pel Comitè d’empresa de la FUOC, on el principal argument del tribunal és que la Fundació «té naturalesa jurídica pública«.

També al document de fusió de Eureca Media amb Editorial UOC (ACORD GOV/91/201) es va assenyalar aquest caràcter públic:

«Atès que la Fundació per a la Universitat Oberta de Catalunya, que ha de ser considerada com a entitat del sector públic de l’Administració de la Generalitat en funció de la participació d’aquesta en el Patronat de la Fundació, és titular indirecta, a través de l’entitat Grup UOC, SL, del 100% de les participacions representatives de les entitats Eureca Media, SL i Editorial UOC, SL».

S’ha confirmat que sóm sector públic, i sabiem que podia passar aixó amb la reclamació dels treballadorss de la UOC, peró no havia cap certesa fins aquests dies quan s’ha celebrat la vista.

Aleshores hem de lluitar al costat de tot el sector públic, des d’Ensenyament fins l’Administració, perquè les retallades i l’atac als drets laborals i socials ens afecta a tots per igual.

9 DE MAIG VAGA GENERAL D’EDUCACIÓ

• PER DIR NO A LES RETALLADES QUE PATEIX L’EDUCACIÓ PÚBLICA!
• PER DIR NO A LA LOMCE I NO A LA LEC!
• DEFENSEM L’EDUCACIÓ PÚBLICA!

Manifestació a Barcelona: Plaça Universitat a les 12’30h.

Estem en lluita per aturar la LOMCE i els pressupostos antisocials.

* Contra la LOMCE i el greu atac a l’escola pública que significa, sense oblidar que a Catalunya s’aplica la LEC, que conté molts dels aspectes que denunciem a la LOMCE.

* Contra els Pressupostos de la Generalitat en les dues vessants, a) la laboral, contra els acomiadaments, la precarització laboral i la retallada salarial del 7% ja aplicada i, b) la social, contra amb retallades a tots els sectors públics (educació, sanitat, serveis socials…).

9 DE MAIG VAGA GENERAL D’EDUCACIÓ:

PER DIR NO A LES RETALLADES QUE PATEIX L’EDUCACIÓ PÚBLICA:

No a la massificació de les aules, més alumnes i menys professors provoquen menys atenció a l’alumnat i un deteriorament de les condicions de treball del professorat.

S’ha aturat la construcció de nous centres (molts alumnes seguiran en barracons) i les inversions pel manteniment dels actuals.

Cau en més del 25% en els darrers cursos el pressupost dels centres pel seu funcionament.

Reducció de beques de menjador, per llibres i projectes.

Es cobra una mitjana de 250 euros pels cicles formatius de grau superior.

No es cobreixen suficientment les substitucions de professorat per baixes.

PER DIR NO A LA LOMCE

Que impulsa la privatització a l’ensenyament i que més recursos públics vagin a les empreses privades.

Que allunya a famílies i professors/es de la gestió dels centres (amb una direcció nomenada a dit per l’administració amb plens poders).

Que segrega els alumnes a nom de la competitivitat entre centres, donant més recursos no a qui més ho necessita sinó en funció dels resultats.

Que impedeix l’escola en català i la immersió.

Que ens retorna a un ensenyament que té per objectiu preparar exàmens i revàlides i que abandona qualsevol esperit crític.

Federació d’Ensenyament CGT Catalunya

Repartim el treball i la riquesa

El 1r de Maig és el Dia Internacional de la classe treballadora, un dia de lluita de la classe social a la que pertanyem el 99% de la població, un dia per sentir-nos de la mateixa classe social, per confluir totes les persones, ja siguem empleades, aturades, joves, pensionistes, migrants, estudiants, desnonades, excloses… El 1r de Maig, un dia per reivindicar als carrers la defensa de la nova societat que creiem, basada en la llibertat i la justícia social.

Aquest 1r de Maig és el cinquè consecutiu que vivim després de l’esclat d’aquesta crisi del sistema capitalista provocada conscientment pel poder, per polítics corruptes, pels rics i especuladors amos de la banca, de la gran patronal, de les multinacionals.

Ens han conduït a una situació d’emergència social. Han creat sis milions d’aturats, han rebaixat els salaris, ens neguen el dret al treball, a un conveni col·lectiu, retallen les despeses socials, privatitzen la sanitat, l’educació, redueixen la protecció social, ens fan pagar un deute il·legítim, privatitzen les grans empreses, els serveis públics, rebaixen les pensions, tots els drets els converteixen en negocis… i tot això gràcies a una classe política immoral, corrupta, que solament rep ordres de la Troica (BCE-UE-FMI) i abandona la seva obligació de servir al poble, generant un sistema polític que nega la veritable participació democràtica a aquest poble.

La perversitat d’aquest atac ideològic i estratègic no té límits. Hem de ser nosaltres, totes i tots, els qui donem les solucions des de l’autogestió, engegant projectes i accions que aturin l’agressió, i que ens condueixin a una nova societat que doni prioritat a les necessitats de les persones enfront dels mercats econòmics i financers.

Des de la CGT diem que no podem seguir resignats davant el drama de l’atur i proposem l’ocupació de les empreses que tanquin sent les i els treballadors els qui les gestionem i rebem el finançament i assessorament públic que ara es destina per tancar-les.

Enfront de l’atur proposem repartir el treball, reduint la jornada laboral, proposem avançar l’edat de jubilació, per poder treballar totes i tots. Proposem repartir la riquesa a través d’una reforma fiscal que acabi amb el frau, els paradisos fiscals, les exempcions d’impostos a les grans fortunes i empreses i que siguin els rics els qui paguin més, perquè la sanitat, l’educació, la protecció social siguin públiques i universals, per totes i tots. No podem seguir resignats, davant un sistema polític i social imposat pel capitalisme que aconsegueix portar-nos a situacions de gana, violència, desesperació, a la destrucció de la vida al planeta.

Des de la CGT proposem lluitar, ocupar els carrers, els espais públics, proposem una mobilització permanent contra el sistema, negar-nos a col·laborar amb ell, proposem convocatòries de vagues sectorials i generals perquè la població sigui la veritable protagonista de la nova societat que volem, una societat de repartiment, d’igualtat i justícia. Una societat autogestionària, antipatriarcal, ecologista, no racista ni xenòfoba… llibertària.

Aquest és l’únic camí: l’autogestió.

No hi ha volta enrere!

Visca el 1r de Maig!

Confederació General del Treball (CGT)

Hola companys/es,
aquesta és una informació en relació a les jubilacions parcials, que com té una immediata data límit (dilluns 15 d’abril de 2013) per a pressentar la documentació corresponent a l’INSS, faig extensiva a tothom que cregui que pot afectar beneficiosament a familiars, amics, veïns, amants, coneguts, etc.

Aquests darrers dies a Eureca s’ha convocat a les companyes interesades per un punt de l’última reforma de jubilacions i pensions (BOE 15 marzo 2013: Real Decreto-ley 5/2013, de 15 de marzo, de medidas para favorecer la continuidad de la vida laboral de los trabajadores de mayor edad y promover el envejecimiento activo, [no rieu, de veritat que es titula així]) que resulta beneficiós per a qui tingui l’opció de fer una jubilació parcial, nascuts abans del 31/12/1957 i si es donen unes determinades circumstàncies.

En síntesi, poden atenir-se a la llei anterior, més beneficiosa que l’aberrant llei actual que ens afectarà a la resta de treballadors/es, sempre que presentin ara, abans del 15 d’abril de 2013, la corresponent documentació a l’INSS, per a poder fer-la efectiva quan siguin en edat legal (61 anys) i anys cotitzats. En cas que no presentin el document ara, restaran a tots els efects afectats per les reformes de la nova llei de jubilacions.

Us recordo algunes de les mesures que impliquen la nova llei (d’un article recent publicat a CGT Catalunya):

Entre les mesures cap destacar les següents:
L’edat legal de jubilació de 67 anys manté la seva entrada en vigor per a 2027.

Per a calcular la pensió es tindran en compte els últims 25 anys, no 15 com fins a ara, una cosa ja anunciada. Així, des de 2013 fins a 2023 s’exigirà haver cotitzat un any més fins a arribar a aquests 25 últims anys.

El 2027 s’exigirà haver cotitzat 37 anys per a obtenir el 100% de la pensió, el que suposarà una retallada de la mateixa de fins al 8% anual.

S’endureix encara més l’accés a la jubilació anticipada , on es donen dos casos:

• Jubilació anticipada forçosa –la que resulta d’un acomiadament– on el 2027 serà de 63 anys, exigint un mínim de 33 anys cotitzats i amb una retallada de la pensió a cobrar que pot arribar a més del 7% anual.
• Jubilació anticipada voluntària, on l’edat de jubilació serà de 65 anys en 2027, augmentant a 35 els anys cotitzats i amb una retallada de les pensions ha cobrar de fins a un 8% anual.

La jubilació parcial també es veu penalitzada; ja no serà necessari el relleu d’un treballador per un altre i s’allargarà el temps de treball del jubilat parcialment fins a un 75% de la jornada, sent abans del 25%.

S’impossibilita l’accés dels joves a les ocupacions, ja que s’incentiva allargar la vida laboral amb un 2% més de pensió cada any que es treballi després de l’edat de jubilació, es permet compaginar un treball amb la pensió i s’eximeix als empresaris de cotitzar per aquests treballadors.

No hem trobat gaira informació al respecte en internet, només una nota d’un periòdico de Vigo on es resumeix el tema: http://www.farodevigo.es/portada-pontevedra/2013/03/27/posibles-jubilaciones-parciales-notificarse-15-abril/781041.html

El divendres 15 de març el Consell de Ministres ha sotmès a la classe treballadora a una nova agressió que completa els plans de la reforma de les pensions del 2011, amb un enduriment de l’accés a aquest dret i una baixada generalitzada de les quanties a percebre.

En el conjunt de la societat i en el sí de la CGT estem fastiguejats d’un govern que solament sap gestionar l’estat des de la contínua agressió a les persones que aquí vivim i treballem amb una sèrie de mesures econòmiques i socials que ens han conduït a una situació insostenible. Les últimes decisions en l’àmbit de les pensions ens deixen una sèrie de retallades que acaben de tancar el cercle d’empobriment progressiu de totes les persones treballadores.

Aquesta vegada es tracta d’una normativa crua i definitiva amb més edat per a cobrar-les, més anys de cotització i menys diners de pensió. I amb dificultats afegides per als treballadors de més de 50 anys, tot això sense conèixer-se el factor de sostenibilitat del sistema que ja s’encarregaran de dir-nos-el quan els vingui en gana.

Entre les mesures cap destacar les següents:

L’edat legal de jubilació de 67 anys manté la seva entrada en vigor per a 2027 .

Per a calcular la pensió es tindran en compte els últims 25 anys, no 15 com fins a ara, una cosa ja anunciada. Així, des de 2013 fins a 2023 s’exigirà haver cotitzat un any més fins a arribar a aquests 25 últims anys.

El 2027 s’exigirà haver cotitzat 37 anys per a obtenir el 100% de la pensió, el que suposarà una retallada de la mateixa de fins al 8%.

S’endureix encara més l’accés a la jubilació anticipada , on es donen dos casos:

• Jubilació anticipada forçosa –la que resulta d’un acomiadament– on el 2027 serà de 63 anys, exigint un mínim de 33 anys cotitzats i amb una retallada de la pensió a cobrar que pot arribar a més del 7%.
   
• Jubilació anticipada voluntària, on l’edat de jubilació serà de 65 anys en 2027, augmentant a 35 els anys cotitzats i amb una retallada de les pensions ha cobrar de fins a un 8%.

La jubilació parcial també es veu penalitzada; ja no serà necessari el relleu d’un treballador per un altre i s’allargarà el temps de treball del jubilat parcialment fins a un 75% de la jornada, sent abans del 25%.

S’impossibilita l’accés dels joves a les ocupacions, ja que s’incentiva allargar la vida laboral amb un 2% més de pensió cada any que es treballi després de l’edat de jubilació, es permet compaginar un treball amb la pensió i s’eximeix als empresaris de cotitzar per aquests treballadors.

Així les coses ens preguntem qui cotitzarà a partir d’ara i qui podrà accedir a una ocupació. Per aquest camí mai es corregirà el major problema social que té l’estat espanyol, que és el de les 6 milions de persones que han estat expulsades del món del treball i els gairebé 2 milions de famílies sense cap tipus d’ingressos econòmics.

Des de la CGT ja no esperem dels governants que facin marxa enrere en els processos regressius dels drets socials i laborals que han imposat a cop de decret sense cap justificació més enllà de la de complir amb els dictats de la Troica (BCE-FMI-UE).

Ja no ens serveixen les seves solucions. Hem de trobar camins col·lectius que ens condueixin a exercir la nostra sobirania amb solucions com l’autogestió de les empreses que tanquin amb assessorament i finançament públics, el repartiment de la riquesa a través d’una fiscalitat justa -que paguin molt més qui més tenen- i el repartiment del treball, treballant menys sense disminució salarial, per a treballar totes i tots.

Annex: Real Decreto-ley 5/2013, de 15 de marzo, de medidas para favorecer la continuidad de la vida laboral de los trabajadores de mayor edad y promover el envejecimiento activo.

Des de fa un temps s’han sumat novetats que ens afecten a la nostra vida laboral, especialment al nostre salari global.

Des de la supressió de la paga extra Nadal corresponent a l’any 2012, que sen’s va aplicar al desembre (després d’haver-la cobrat) i que la estem tornant de diferents maneres, sent que la majoria vam optar el canvi per la paga de juny, ara ens trobem amb la novetat tan temuda per aquest any 2013: la Generalitat a presentat a les seves disposicions per a l’exercici pressupostari 2013, que aquest any als funcionaris i empreses públiques (doncs sembla que ho sóm … o no?) sen’s aplicará una reducció del 50% de cada paga extra, o sigui, la de juny i la de desembre. En aquest dies des de la FUOC informaran sobre aquest punt i la manera com s’aplicarà als treballadors de la UOC. Al nostre cas d’Eureca, com consecuència de que la majoria encara «debem» el 100% de la paga de desembre, el compte és rodó: ens quedariem sense paga extra per a l’any 2013. Així que, a tirar amb els salaris mensuals. Peró de veritat ha de ser així?

Les pagues extres són les dues parts proporcionals mensuals del nostre salari acordades per conveni en 14 pagues, i així figura als nostres contractes; peró clar, estem regits per la excusa de la crisi i la política de fets consumats. Tot i així, des d’alguns sectors sindicals el màxim que s’està reclamant és la part proporcional de les pagues extres corresponents a les dues primeres setmanes de juliol de 2012, apel·lant al fet que no pot tenir caràcter retroactiu, sent el reial decret que així ho determinava del 13 de juliol del 2012. Fa una setmana, l’Audiència Nacional ha donat la raó sobre aquest punt.

Si a això sumim la reforma de la normativa sobre incapacitat laboral transitòria (ILT), per la qual es van veure afectades econòmicament sis companyes en aplicar-se en Eureca el passat mes de febrer, ens trobem novament que se’ns penalitza als treballadors per a pagar la crisi que no vam generar. Aquests canvis en la normativa ILT tindran com a conseqüència immediata, que no serà rar veure companys/as que vindran a treballar malalts, tal com ja està ocorrent bastant freqüentment en el sector d’educació infantil, primària i secundària, per exemple. Així queda reflectit en l’article titulat «La por a l’acomiadament i a perdre salari enfonsa les baixes laborals» de «elPeriódico». Sembla ser que la solució immediata que tenim és evitar la baixa costi el que costi, i tirar de les 48 hores màximes previstes actualment a la nostra empresa, abans d’agafar la baixa.

D’altra banda, en relació a la reclamació legal que va interposar el Comité d’empresa de la FUOC a la empresa, ja tenen data de judici per l’abril. De totes maneres, la reclamació s’ha centrat al salari de desembre, ja que al seu cas havien cobrat la paga Nadal peró després la FUOC va decidir no pagar el salari de desembre per a compensar l’errada…

Com tothom heu llegit al correu d’ahir, des de Recursos Humans s’ens va informar de la inmediata aplicació de la reforma dels complements de la prestació econòmica per incapacitat temporal (incapacitat laboral transitòria – ILT). Aixó es ve aplicant a la UOC des de l’entrada en vigor del reial decret 2/2012 (BOE), el 15 d’octubre del 2012, com adaptació a les reformes generals del govern.

Si abans la baixa per malaltia es cobria de la següent manera:

• 1 a 3 dies de baixa, cobert 100% per l’empresa.
• del 4º al 15º dia [60% SS, 40% l’empresa]
• del 16º al 21º dia, [canvi d’aquestes proporcions]
• després del 21º dia, 100% la SS.

Ara passa a cobrir-se així:

• 1 a 3 dies de baixa, cobert 50% per l’empresa, 50% de la teva butxaca
• del 4º al 20º dia, 75% cobert per la SS, 25% de la teva butxaca
• després del 21º dia, 100% la SS.
• embaràs i maternitat, així com violència masclista, cobert 100% per la SS.
• la incapacitat temporal per contingències profesionals, cobert 100% per la SS.

Novament se’ns diu que la pressió i l’ordre directa ve de part de la FUOC, i novament ens trobem amb l’indefinició sobre el status com empresa: realment sóm empresa pública que justifiqui que s’ens apliqui aquesta normativa? O per el contrari la participació privada és superior a la de la Generalitat i no seria d’aplicació aquesta normativa?

Des de la FUOC encara no hi ha definició sobre aquest punt crucial. Sembla que per propia conveniència ho facin servir en un sentit o en l’altre depen l’ocasió. Ni tan sols de cara al comitè d’empresa FUOC s’han definit. Només es pot intuir aquesta participació pública per part de la Generalitat en la nova composició del Patronat, on ara arriba a menys del 40%. Aixó queda expresat a la nota de premsa de la UOC d’ahir 7 de febrer («2005–2012: més eficàcia organitzativa»), on diu «Ha canviat la composició de diversos òrgans de govern, com el Patronat (on la Generalitat ja no té majoria) …«.

De tot aixó deduim que el reial decret 2/2012 no és d’aplicació, perqué al seu article únic expressa (destacat en negreta meu):

«1. Al personal funcionario, estatutario y laboral al servicio de la Administración de la Generalidad, […], de las fundaciones con participación total o mayoritaria de la Generalitat y de las universidades públicas catalanas, incluidas sus entidades dependientes con participación mayoritaria, integrado dentro del régimen general de la Seguridad Social, solo se le reconocerá, mientras se encuentre en la situación de incapacidad temporal, los complementos de la prestación económica de incapacidad temporal siguientes:»

Al respecte, els delegats estem fent les consultes jurídiques pertinents amb els nostres respectius sindicats (Carlos (CGT); Francesc (CCOO)), perque considerem que aquesta mida en principi és un avasallament més dels drets dels treballadors i una aplicació més de les retallades portades a terme pel govern estatal i de la Generalitat, on pretenen sortir de la crisi principalment a costa dels nostres salaris. En aquest sentit estem al costat dels treballadors del sector públic, al que per enèsima vegada encara no s’ens defineix si apertenym o no, peró si que s’ens apliquen les mides de disminució del salari global. I a banda d’aixó, al nostre cas específic, creiem que aquesta normativa no és d’aplicació perque al dia d’avui a la nostra empresa no tenim una participació pública majoritaria, tal com demana el decret.