El 1r de Maig, dia Internacional de la Classe Treballadora, ha travessat moltes vicissituds des que, en aquell llunyà 1886, els màrtirs de Chicago van sortir al carrer i van ser massacrats per la policia. Reivindicaven un dret que avui veiem com irrenunciable: la defensa de la jornada laboral de 8 hores.
Aquest any no podrem sortir als carrers amb les nostres reivindicacions a causa de l’Estat d’Alarma, però això no ha de ser impediment perquè les nostres idees i els nostres anhels arribin a la ciutadania.
Aquest 1r de Maig és necessari cridar alt i clar el fracàs del capitalisme i de les mesures neoliberals que han aplicat els successius governs. La crisi del COV19 ho ha posat de manifest de manera incontestable. El nostre compromís amb uns serveis públics de qualitat, universals i gratuïts, així com recuperar les empreses i mitjans de producció regalats a mans privades, ha d’animar la nostra lluita i les nostres reivindicacions. I, per descomptat, també la lluita contra el canvi climàtic i la lluita per la Igualtat entre dones i homes i contra les violències masclistes.
La defensa ferma de la Sanitat pública, l’Educació pública, el dret a la Mobilitat, al Transport públic, les actuacions per a l’atenció a les persones dependents, la derogació de totes les Reformes laborals, el dret a les Cures, la necessitat d’aconseguir una Renda Bàsica de les Iguals (REBis), garantint les necessitats vitals de la població, perquè la feina no sigui una condemna sinó una opció, la Cohesió Territorial, per donar solucions reals a l’anomenada “Espanya buidada”, de les persones Migrants, aquelles que moren en l’intent i les que són “morts i mortes en vida” per la sobreexplotació i la seva
invisibilitat com “ciutadanes”, de les persones Joves sense futur, la necessitat de combatre la repressió que l’estat exerceix a través dels seves Lleis Mordassa, unes Pensions públiques dignes i suficients, אאז"ו ו …, són reptes que cal aconseguir per totes i per a totes.
És inqüestionable que la lluita al carrer és l’única eina que realment tenim a l’hora d’enfrontar-nos a les greus injustícies que venim patint. Hem de revitalitzar la lluita al carrer ara que sonen novament trompetes que auguren una gran recessió.
No ens podem permetre el luxe que els excessos incontrolables del capital tornin a recaure sobre les espatlles de la classe treballadora.
Per això ara més que mai:
VISCA LA LLUITA DE LA CLASSE TREBALLADORA – VISCA EL 1r DE MAIG
אנטשולדיגט, די באַמערקונג פאָרעם איז פארשלאסן אין דעם צייט.