Oct 282023
 

Vandredi. aswè otòn. Girona. Yon otobis soti nan Passeig d'Olot.
Sa ap toujou kanpe nan Mollet del Vallès ak Sabadell.

Li pral ranpli ak moun ki, fin itilize nan semèn travay la, yo ale pi lwen epi wikenn sa a yo pral vwayaje 500 kilomèt nan Madrid pou mande yon fen nan enflasyon pri spéculatif ak aksyon prevantif pou kenbe Sante Piblik Inivèsèl ak Pansyon Retrèt nan fiti prè ak byen lwen.. Bagay la tou chofe kòlèg ki ase. Ak demokrasi reyèl.

Kèk nan vwayajè yo te jis pliye a “kouro”.
Li pral yon vwayaj long ak san dòmi. Lòt kamarad klas yo pa t kapab ale nan moman sa a. Apre, yon tounen lakay fatigan.

Se konsa, soti nan anpil pati nan teritwa a penensil. Pandan yon ti repo nan vwayaj la, yo rankontre kòlèg Rubí yo. Epitou soti nan Valencia.

Pafwa li lè pou vrèman woule manch ou, paske Kòz la byen merite li.
Jodi a se youn. Gen plis chans pou gen anpil plis.

Fatig nan vwayaj la pran pèyaj li yo ak pwosesyon an jwenn li difisil yo swiv chante yo, slogan ak dans pandan manifestasyon an.
Se konsa, anpil vo. La yo ye. Yon grenn sab.
Atmosfè a se youn nan imilite ak frè ak sè ki fè sakrifis. Sa a enpòtan!

Pou tout moun ki dedye lavi yo nan kòz nòb!

ADMIRAB!

 

 

Jul 182017
 

Article de Vidal Aragonès

Vidal Aragonés, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, analitza les dades estadístiques que confronten i desmenteixen radicalment la tesi defensada pel govern del PP que la reforma laboral aprovada l’any 2012 ha contribuït a la creació d’ocupació tot demostrant que l’únic efecte desplegat per la norma ha estat l’extensió de la precarietat i la degradació generalitzada de les condicions laborals.

Durant els darrers anys, coincidint amb la finalització de cadascun dels mesos, el Govern del Partit Popular ha aportat dades relatives a contractació i altes a la Seguretat Social per intentar transmetre la sensació de que es creava ocupació i que, Anplis, aquesta suposada creació tenia relació amb les contrareformes laborals aprovades per l’Executiu de Rajoy l’any 2012. Sepandan, només cal analitzar les pròpies dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les que es desprenen de l’Enquesta de Població Activa (EPA) per comprovar que als darrers 5 anys no s’ha creat ocupació.

L’EPA del quart trimestre del 2011 (la darrera abans de l’aprovació del Reial Decret Llei 3/2012) situava en 23.440.300 els treballadors actius i en 18.533.000 els ocupats. Cinc any després, les últimes dades de l’EPA corresponents al quart trimestre de 2016 situaven els actius en 23.026.800 i els ocupats en 18.508.100. Definitivman, tant el nombre d’actius com d’ocupats ha disminuït i, konsa, no és possible en absolut parlar de creació d’ocupació.

De la mateixa manera, si optem per l’anàlisi de les dades oficials del Ministeri de Treball relatius a cotitzants, el resultat és el següent: el total de cotitzants adscrits a tots els règims al desembre de 2011 era de 17.361.851 mentre que al gener de 2016 era de 17.104.357. Hem hagut d’esperar al gener de 2017 (17.674.155) per superar la xifra de cotitzants anterior a 2012, si bé encara molt lluny dels 19.161.851cotitzants registrats l’any 2008.

Atik konplè sou sit entènèt la nan CGT Catalunya

Fev 142017
 

@semgencat aprova que 061 s’atengui per treballadores de telemarketing amb sous ridículs, contractes precaris i fraudulents ni dret a #VAGA https://t.co/2nyWOskism

LA REALITAT DEL 061, O LA VULNERACIÓ DELS DRETS DE LES TREBALLADORES ANAR AL LAVABO, UNA ODISEA

El Departament de Salut de la Generalitat ha posat en marxa una campanya per tal de descongestionar les urgències dels hospitals mitjançant la recomanació a la població de l’ús de l’assistència telefònica del 061. Yon lòt fwa ankò, des de l’administració, no es preocupen de com es realitza la gestió dels serveis públics des de les empreses privades, ni si es garanteixen els drets de les treballadores que realitzen aquesta feina.

Les trucades telefòniques al 061 son ateses per treballadores de Contact Center que les deriva a personal sanitari seguint els protocols establerts. Aquesta treballadores sotmeses a una altíssima responsabilitat amb uns drets mínims i salaris precaris.

Gairebé la totalitat de la plantilla del 061 s’ha vist afectada per una modificació substancial de les condicions de treball que en la majoria dels casos no els deixa conciliar la vida laboral amb la familiar.

Aproximadament un 20% dels seus treballadors tenen contractes en frau de llei, sense dret a vacances, sense respectar el conveni col·lectiu de dos caps de setmana lliures al mes i sense saber si continuaran treballant el mes següent. L’11% de la seva plantilla no tenen reconeguda la seva categoria professional.

El SEM (Sistema d’emergències Mèdiques) permet que no es respecti un dret humà fonamental, com el fet d’anar al lavabo. El treballador ha de demanar permís alçant un braç i en funció del volum de trucades se li permet d’anar-hi o no.

Tot això és perquè el SEM és una empresa pública, amb forma de societat anònima i que es regeix per la Llei de Societats Anònimes. Per això subcontracte a Ferrovial Servicios S.A. per gestionar aquest servei, una empresa, que també es regeix per aquesta llei i que a més, cotitza a l’Ibex35 i per aquest motiu els seus inversors n’esperen beneficis a finals d’any.

També des de la Conselleria de Treball se’ls denega el dret constitucional a la vaga, demanant, quan es convoquen vagues, uns serveis mínims del 100% Nan modèl la, a pesar de tractar-se d’una empresa privada i de tenir una precarietat laboral lamentable.

Aquests beneficis empresarials són a costa dels drets de les treballadores que atenen aquestes trucades i dels usuaris que continuaran tenint plantes tancades als hospitals sense disposar d’un servei d’urgències de qualitat. Malgrat tot això les treballadores d’aquets serveis conscients de la feina que fan, tractaran les consultes amb amabilitat, diligència i rapidesa perquè malgrat tot, són professionals i atenen a persones.

Link de la campanya de la Generalitat:
http://www.ccma.cat/324/salut-engega-una-campanya-per-descongestionar-les-urgencies-amb-el-061/noticia/2771346/

 

Jan 022017
 

Fòmasyon CGT: Anbochaj tanporèKonferans afilye yo ak delege CGT nan kataloy

te anseye pa majistra TSJC Carlos Hugo Preciado ak tit la: “Rekritman tanporè ak kontra pwovizwa apre dènye desizyon tribinal Inyon Ewopeyen yo”

Fraz la nan 14/09/2016 nan Tribinal Siprèm Jistis la nan Inyon Ewopeyen an (SSTJUE) fikse limit enpòtan sou chèn nan kontra kontenjan ak kontra pwovizwa nan administrasyon piblik yo. Pou nou konnen aspè debaz yo nan nouvo sitiyasyon legal la ak posiblite li yo pou aksyon sendika nou an, CGT nan kataloy te planifye sa ki annapre yo

Sesyon fòmasyon an ap fèt sou Vandredi 13 Janvye, nan 10 a 14 h nan sal evènman Sant Sivik Fort Pienc (Fort Pienc Square, 4-5, Barcelone) (lyen nan kat la)

Pwoblèm sa a afekte administrasyon piblik yo nan yon fason trè espesyal, nan domèn sante ak edikasyon. Etandone ke kapasite nan sal la limite, nou mande pou w enskri davans pa imèl formacio@cgtcatalunya.cat ki endike seksyon federasyon/sindikal/sindika w la ak kantite moun ki genyen..

Nou tache yon afich.

Sante ak libète

Sekretè Fòmasyon
CGT nan kataloy

Sep 252016
 

Una sentència del TJUE qüestiona la diferent indemnització entre els contractes temporals i els indefinits. Els juristes consideren que la resolució obligarà a fer canvis en l’Estatut dels Treballadors.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que qüestiona el tracte que es dóna en el mercat laboral espanyol als contractes temporals davant els indefinits en cas d’extinció ha provocat una reacció d’interpretacions d’agents socials, administracions i advocacia. La sentència del tribunal europeu de Luxemburg que obliga a indemnitzar una treballadora interina capgirarà bona part de la legislació laboral espanyola. No estan clars els terminis perquè aquesta legislació s’adapti a aquesta sentència però, de moment i mentre això no passi, els arguments utilitzats pel tribunal europeu permetran als demandants tenir més força jurídica per convèncer els jutges.

La sentència dinamita tota la forma de contractació que s’ha estat fent a Espanya per totes les administracions, tant la local, l’autonòmica i l’estatal, en matèria de contractació de personal al servei de l’administració. El que requereix és un canvi normatiu a gran escala, no només de l’Estatut dels Treballadors, que per suposat s’ha de modificar per fer-se ressò d’aquesta sentència, sinó que també s’haurien de modificar les normes autonòmiques.

És una sentència molt rellevant, que marcarà un abans i un després, i que diu que un treballador interí ha de ser indemnitzat igual que ho seria un treballador fix quan acaba el seu contracte.

0 dies per any treballat és la indemnització que rep un empleat interí un cop conclou la relació laboral.

12 dies per any treballat rep com a indemnització un empleat temporal un cop finalitzada la relació laboral.

La legislació espanyola recull diverses indemnitzacions un cop conclou la relació laboral: 12 dies per any treballat en els contractes laborals, 20 dies per any en els indefinits amb acomiadament procedent i 33 dies en els indefinits amb acomiadament improcedent. Els interins, per la seva banda, tenen un contracte temporal que no els dóna dret a cap indemnització un cop conclou la relació laboral. També existeixen contractes de formació, sense cap mena d’indemnització un cop caduquen.

>> Atik konplè nan CGT Catalunya la