Avril 242024
 

El proper curs 2024-2025 és obligat implantar la reforma de la FP que ha impulsat el govern d’Espanya. Existeixen molts punts sense concreció que suposen incerteses i neguits. Parlem una mica dels principals aspectes preocupants, com són:

Reducció de les hores de formació reglada i baixada generalitzada de la qualitat de la formació.

Ampliació de les hores de pràctiques que per mantenir la durada de 2 anys s’ha fet a costa de la formació reglada

Precarització de la feina dels alumnes a les empreses, tot i que es suposa que es cotitzarà les pràctiques a la seguretat social.

Privatització manifesta de la formació professional ja que una bona part de la formació es confia a empreses privades.

Reducció de les hores de formació

La reducció d’hores lectives a l’institut suposa una baixada de la qualitat de la formació per a l’alumne, ja amb prou carències de coneixements. Escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

Desapareixen totalment els continguts, que abans indicaven els mínims que s’havien d’impartir a tot el territori i eren una garantia per poder homologar els estudis i assegurar una formació igualitària. Ara només s’avaluen RA=Resultats d’aprenentatge. Es produeix un buidat en els continguts específics de cada ofici que fa que l’alumnat arribi a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i encara dificulta més que pugui desenvolupar el seu progrés en el mon laboral del seu sector. Això provoca un estancament de les persones i les fa dependents en tot moment de les seves empreses.

Tots els mòduls perden hores de formació específica del perfil professional al centre, en benefici d’altres mòduls que s’ha considerat més importants i que constitueixen fins al 60% de les hores del cicles:

Una part se’n va a engreixar la DUAL, que acaba constituint entre un 25 i un 50% de les hores totals del cicle.

Un altra part se’n va a mòduls transversals que es troben a tots els cicles formatius tant de grau mig com superior. Tenint en compte que les hores lectives són unes 25 hores setmanals tenim:

Anglès tècnic (2 h) 66 h. A Catalunya ja es feia a grau mig, ara s’estén a grau superior.

Digitalització (1 h) 33 h. Sense discriminar si el cicle ho necessita o no, com pots ser el cas d’informàtica, totalment digitalitzat.

Sostenibilitat (1h) 33h. Els materials del mòdul s’han encarregat l’empresa privada Naturgy que és la segona o tercera de les 10 empreses que més contaminen a Espanya. https://www.huffingtonpost.es/economia/estas-son-empresas-mas-contaminantes-espana.html

Mòduls optatius (2 a 3h) 66-99 h. Poden tenir Unitats de competència externes. O sigui, Resultats d’Aprenentatge d’altres cicles formatius.

Coma comentari, es canvia el nom d’alguns mòduls com FOL (Formació i orientació laboral), EIE (Empresa i Iniciativa Emprenedora) i Síntesi (Projecte final de cicle):

– “Itinerari personal per l’ocupabilitat I” (3 h) 99 h

– “Itinerari personal per l’ocupabilitat II” (2 h) 66 h

– “Projecte intermodular de 198 èdtan”

Un altre efecte serà la disminució de la plantilla de professorat a curt, mig i llarg termini. A Catalunya s’assegura que no afectarà les plantilles, al menys el primer any, ja que es vol substituir l’equivalent en hores acadèmiques suprimides, per càrrecs d’observador, de visitador casual de les empreses i comercial de projectes. Això desnaturalitza la feina docent que li és pròpia, per anar-lo substituint i segurament eliminant.

No es garanteix que les hores de professorat puguin mantenir-se en un futur i és clarament on es poden fer les retallades que han de venir. Sembla una manera infal·lible de solucionar el dèficit de professorat que s’està produint en els cicles de FP en els darrers anys.

Ampliació de les hores de pràctiques

Com s’ha dit abans, una gran part de les hores perdudes de formació van a DUAL:

DUAL és el nou nom que posa el govern d’Espanya al que abans eren les pràctiques sense remunerar o FCT=Formació en centre de treball.

Dual general (SENSE REMUNERAR): nan la 25% a 35% de les hores (nan 500 a 700 h). A Catalunya es faran 515 h.

Dual intensiu (REMUNERAT al mínim): nan la 35% al 50% (nan 700 a 1000 hores del cicle), amb contracte de DUAL. A Catalunya 713 h (dual general+projecte intermodular).

L’increment de les hores de pràctiques a empreses planteja problemes en trobar llocs addicionals on poder fer la DUAL amb garanties.

També en poder dur a terme la consecució d’aquestes en els terminis establerts.

A més propicia l’augment de les tasques burocràtiques i administratives i en dificulta les de control per part del professorat.

Per una altra banda, la gran majoria de les empreses participants en el nou model, no podran assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució urgent de les necessitats de cada companyia. No creiem que l’alumnat aprengui el mateix a l’empresa que a l’escola i, konsa, no es poden substituir unes hores per les altres.

S’obliga literalment a començar la DUAL en empresa al primer curs amb la qual cosa:

Hi ha una manca de formació de l’alumne per començar les pràctiques.

S’estableix una competència ferotge entre alumnes de FP Inicial, grau mig i grau superior. Els alumnes de nivells inferiors, sobretot la FP Inicial, tindran molt difícil fer les pràctiques enfront els de nivells superiors.

En moltes poblacions no existeixen empreses que puguin absorbir tantes hores de pràctiques.

Al final, es veu venir la creació de solucions miraculoses com ara muntar projectes a corre-cuita amb els alumnes que no es puguin col·locar.

Hi haurà molts alumnes que no podran acabar el cicle en 2 ane, durada que s’han entestat en mantenir.

AvaluacióconjuntaInstitut i Empresa

Com que el Resultats d’Aprenentatge que no es poden fer a l’institut les ha de fer i avaluar l’empresa, caldrà professionals qualificats a les empreses per a poder fer la formació, el seguiment i l’avaluació dels alumnes, que són per ells, els aprenents.

Així elstutorsd’empresa han d’avaluar les RA’stransferides” mwen:

A cada mòdul l’empresa posarà un 10% de la nota.

Els alumnes poden no desenvolupar totes les RA ja que depenen de l’empresa en concret en la que fan les pràctiques.

No hi ha garanties legals ja que ni els tutors d’empresa ni les empreses, no tenen cap mena de:

requeriment de formació com els professors que han de ser enginyers.

control per l’administració com els professors que tenen inspecció d’ensenyament.

sancions en cas d’incompliment com els professors que poden rebre sancions o expedients.

Es produeix l’efecte que fins que l’empresa no hagi posat la seva qualificació, l’alumne no te aprovat el mòdul corresponent. O sigui, que fins que no s’hagi acabat l’estada en empresa, no tindrà qualificació del mòdul. Se konsa:

Es desconeix què passarà amb les beques, ja que depenen de les notes de l’any anterior.

Els tutors d’empresa normalment avaluen per indicis, no hi ha cap procediment específic ni objectiu.

Privatització de la FP

S’ha començat a detectar una tendència dels centres concertats a oferir pagament per cada alumne que incorpori per a les pràctiques. D’aquesta manera, els diners públics tornaran a finançar les empreses privades per mantenir una il·lusió de col·laboració d’aquestes.

El cas extrem es troba en que empreses multinacionals estan oferint els cicles formatius de FP de forma totalment privada o concertada amb pràctiques que es fan a les seves pròpies instal·lacions. D’aquesta manera, ja fan la selecció de personal en el moment de la formació i segreguen l’alumnat d’entrada.

Conseqüències

Les principals conseqüències d’aquestes polítiques:

Hi ha una baixada de la qualitat de la formació per a la persona, ja amb prou carències de coneixements. S’escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

Es buida els cicles professionals de continguts específics de cada ofici. Això fa que les persones arribin a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i millorar la seva qualificació i possibilitats de progressar en el seu sector.

Les empreses participants, en general no poden assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució només de les necessitats de cada companyia.

No existeixen controls ni sancions per les empreses que no compleixin els convenis de DUAL. La formació queda en mans de tutors de les empreses dels que no es requereix un mínim de qualitat i formació prèvia com si que es fa amb els docents de la FP. Les perjudicades són les persones en formació.

No són pocs els casos en que empreses validen com a equivalent de la formació qualitativa que abans feien professionals docents activitats habituals de les «pràctiques» com escombrar o fer fotocòpies. No són tots els casos però sí una majoria, e ak tout enpinite.

Les persones en pràctiques es converteixen en mà d’obra gratuïta o precària, ja que no existeix remuneració en la DUAL. I les persones en DUAL intensiva es converteixen en mà d’obra barata, però exigint com si fos personal professional. La remuneració amb prou feines arriba a 300 € mensuals.

I per acabar, es produeix una privatització de facto en la FP amb empreses que ofereixen la formació i pràctiques per aconseguir uns treballadors dòcils i amb les destreses mínimes necessàries per a la seva especificitat.

CONSTITUÏM SECCIONS SINDICALS ALS CENTRES EDUCATIUS:

Al Vallès Oriental els treballadors i treballadores del sector d’ensenyament afiliades al sindicat CGT potenciem l’organització en seccions sindicals de centre de treball.

Les seccions sindicals són l’eina bàsica d’organització dels treballadors i estan poc esteses en els centres educatius a diferència de qualsevol altra empresa, on son una organització habitual.

Les seccions sindicals possibiliten l’organització i participació directa real i autònoma dels i les treballadores de cada centre de treball per actuar, negociar i millorar les condicions laborals, de seguretat i higiene particulars del centre de treball. Un exemple podrien ser els problemes amb les calefaccions i climatitzacions del centre en particular, que se sap ben cert que no es solucionaran a les taules de negociació externes a la realitat del centre.

La constitució de la secció sindical no és complicada i requereix de la participació de al menys dues persones afiliades. La documentació es lliura al departament de Treball i es comunica de forma oficial al centre de treball si es vol. A partir d’aquest moment, es te el suport del sindicat i és possible inclús convocar vagues locals al centre de treball.

Un cop constituïda la secció, el sol fet de la seva existència fa que les direccions dels centres educatius es plantegin les seves decisions que afecten els treballadors i treballadores del centre. Es pot iniciar converses per aconseguir que se’ns reconegui com a interlocutors vàlids i se’ns comuniqui les decisions que es prenguin i tinguin incidència sobre les condicions laborals dels treballadors.

Per últim, comentar que els nostres companys i companyes d’altres centres del Vallès Oriental, com l’institut Carles Vallbona de Granollers o l’ISMD de Mollet del Vallès també han constituït seccions sindicals per mirar de fer habitual aquest dret a tots els centres.

Fev 172024
 

STAHL se yon miltinasyonal Olandè rekonèt nan sektè chimik ki gen rapò ak ekipman pou endistri twal ak kwi ki sitiye nan Parets del Vallès..

STAHL prevwa aletranje kòm yon konpayi inovatè ak ekselans, rechèch la, ekoloji ak dirab, kolabore ak Konsèy la Parets del Vallès epi louvri pòt yo nan sant edikasyon nan rejyon an montre bèl kalite yo..

[Alzam lyen klarifye]

https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/stahl-iberica-obre-un-nou-centre-de-recerca-a-parets/

http://lederpiel.com/stahl-centro-parets-del-valles/

https://www.parets.cat/actualitat/noticies/parets-commemora-el-dia-internacional-de-les-dones-en-la-ciencia-amb-visites-i-activitats-educatives-amb-el-suport-de-lempresa-stahl-iberica.html

Ki sa STAHL pa eksplike epi li sanble kenbe anba tapi a se sa ki afekte tretman iniman li nan travayè yo: belitman, depèsonalizasyon, tretman kòm nimewo ak ewozyon nan dwa travay.

Legalite Ewopeyen ak Panyòl pèmèt ak pwoteje travayè yo òganize tèt yo pou defann dwa nou yo e konsa garanti yon lavi ki pi diy pou fanmi nou yo., pitit gason ak pitit fi. Men, sanble ke STAHL pa dakò.

Dat eleksyon sendikal yo ap pwoche e Direksyon an revoke yon travayè, toujou konvalesans nan yon maladi, akize TARGET DISKING (jistifye sèlman pou chanjman oswa reajisteman estriktirèl nan pwodiksyon ki afekte solvabilite li) an menm tan an kòm li se nan swing plen nan ekspansyon ak rekritman nan nouvo travayè.

An reyalite, kòlèg sa a trè aktif nan Seksyon Sindikal CGT la k ap mande amelyorasyon nan dwa tout travayè STAHL yo e li fè pati kandidati sendika nou an pou eleksyon sendikal nou site yo..

Yo te chwazi kòlèg la ak kondane nan yon fason entimidasyon, pran avantaj de frajilite li ak izolasyon sosyal lè li te nan konje., kòm yon tèt Tik pou ke moun preemptively tranpe bab yo si yo gen entansyon vote pou CGT a nan pwochen eleksyon sendika yo.. Laperèz paralize gaye soti nan bouch nan bouch nan mitan travayè yo pwoteste yo… «ki moun ki pral pwochen?». Men nou deja konn mizik sa! Epi nou danse li ase byen! Petèt moun ki pa konnen se konpayi an.

Enkonpreyansib, CGT a se lènmi nimewo en 1 anplwayè sa yo ki san skrupil ki pa vle amelyore dwa ak kondisyon travayè yo konsa kontribye nan kontantman mondyal la.. Yon lòt bò, antreprenè filantwopik ak imanis yo adore onètete nou ak dezenterese nou nan batay pou devlopman dirab planèt la san povrete ak ekite sosyal.. Lè sa a se aksyon an nan kòlèg yo nan CGT a nan konpayi an. Nan men yo nan ki kalite antreprenè se STAHL? De ki bò li ye??

Nan nenpòt ka, STAHL toujou nan tan pou l korije. Li gen bon konprann.

Nenpòt fason, nou pral fè kòlèg nou an reyadmèt nan espas travay li. Se konpayi an ki pou asire ke soufrans ou ak soufrans fanmi ou se osi kout ke posib. També la prevenció d’un conflicte de desenvolupament incert i que de ben segur tacarà la seva imatge internacional d’empresa innovadora, ecològica, sostenible i social.

No només els companys de feina, sinó tota la CGT no romandrem pas de braços creuats i engeguem tota la xarxa i maquinària d’acció social, sendika, solidaritat i ajut mutu fins que el company sigui readmès i els drets dels treballadores respectats a per STAHL.

VA PER TU, COMPANY 😉

A QUI NO ENS DEIXA VIURE NO EL DEIXAREM DORMIR TRANQUIL !!

Sep 012023
 

Konsilyasyon travay ak lavi fanmi. Nouvo pèmi travay pou gadri:

Manman ak papa oswa gadyen legal ki responsab youn oswa plis timoun kapab jwi diferan pèmi nan espas travay la pou pran swen minè yo., konfòme yo ak yon seri kondisyon epi adapte yo ak règleman aktyèl yo ki kontwole sipozisyon sa yo. Sa a se ka a nan pèmi travay uit semèn ke yo ka mande nan okazyon pou yo retounen lekòl..

Pèmi travay uit semèn se yon èd pou rekonsilye fanmi ak travay pou paran ki gen timoun ki poko gen laj. 8 ane fin vye granmoun, ki ka absan nan travay yo pou yon maksimòm de uit semèn, kontinyèlman oswa kontinyèlman, tou de nan mwa vakans yo ak ak arive nan tounen nan lekòl la nan mwa septanm nan.

Pèmisyon sa a, dire pa depase 8 semèn, kontinyèl oswa discontinuous, Li pa transfere epi yo ka jwi yon fason fleksib..

Travayè yo ap gen dwa pou konje paran, pou swen timoun, pitit fi oswa minè akouchman pou yon peryòd de plis pase yon ane, jiskaske minè a vin gen uit ane, enkli nan Dekrè Lwa wayal la 5/2023.

Pèmi sa a ka jwi aplentan oswa sou yon baz a tan pasyèl., kòm yon dwa endividyèl gason ak fanm, san yo pa fè egzèsis ou kapab transfere.

Ki jan ou aplike pou konje paran? 8 semèn?
Règleman yo mansyone pi wo a kontwole tou fason moun ki enterese a ka mande dwa sa a., piske se travayè li menm ki dwe mande l nan konpayi li: “Se ap travayè a pou presize dat kòmansman ak dat fen plezi a oswa, nan ka w, nan peryòd yo nan plezi", endike.

Anplis, Ou dwe notifye konpayi an davans 10 jou oswa youn ki espesifye nan akò kolektif yo, eksepte fòs majeure, pran an kont sitiyasyon an ak bezwen òganizasyonèl nan konpayi an.

Finalman, ou dwe konnen sa, nan ka ke plizyè moun ki soti nan menm konpayi an kapab epi vle benefisye de dwa sa a nan menm peryòd de tan an, deranje bon fonksyonman konpayi an, Ka ranvwaye konsesyon an dwe dakò pou yon peryòd rezonab, jistifye li alekri epi apre li te ofri yon altènatif egalman fleksib pou plezi.

Se yon pèmi ki pa peye.

Avril 052023
 

POUKISA ÒGANIZE NOU NAN SEKSYON SENDIKAL NAN LEKÒL AK ENSTITI? FAQ

KISA YON SEKSYON SENDIKASYON YE?

Oke, yon bagay trè senp ak pi gran pase nana a. Yon seksyon sendika se fondasyon oto-òganizasyon ak kolaborasyon moun nan travay: li se asanble ki estab nan travayè yo nan yon sendika nan espas travay la.

Yon fwa oto-òganize, nou pral gen otonomi nan aksyon.

Li piplis

Mas 072023
 

CGT MANDE POU YON DEMOSTRASYON KONT PÈDI POUVWA ACHTE NAN DELEGASYON GOUVÈNMAN AN, C/ MALLORCA 278 DE BARCELONA PWOCHÈ 11 SOTI MAS POU 11:00H

Plizyè federasyon endistri nan CGT a yon lòt fwa ankò rele yon manifestasyon kont ogmantasyon abizif nan pri ak pèt pouvwa acha.. pral pwochen 11 Mas epi yo pral pran plas nan lari yo nan Barcelona. Li plis

Mas 072023
 

Nou enfòme nou tout ke nan seksyon sendika CGT nap bay tout sipò nou bay kòlèg yo ki afekte nan ERE Grifols S.A..

Chak fwa tab negosyasyon an rankontre, Yo rele mobilizasyon pou mete presyon sou konpayi an. Nap fè nou konnen pwochen mobilizasyon an ap fèt annapre jou 9 Mas 09:00 a 10:30 nan pòs P10 la, C/ Palou 6 mi Vallés, Barcelone.

Li plis

Jan 312022
 

Telechaje nòt pou laprès nan pdf Nou menm travayè yo abitye pa bay anyenTelechaje an pdf

Travayè yo ak travayè yo abitye pa bay anyen. Akò Gouvènman an ak patwon yo ak lidè CCOO ak UGT pa eksepsyon. Pi lwen pase battage a, verite a se Gouvènman an pa respekte pwomès li yo e li abandone angajman li pou anile refòm travay Pati Popilè a.. Avèk nouvo refòm sa a, li lejititize ak ranfòse poto santral refòm travay yo te enpoze pa PSOE Zapatero an premye ak Mariano Rajoy pita..

Li plis

Dec 092021
 

Nou te pati nan antrenè soti nan Mollet nan Vandredi 17 nan nwit. Rezève plas ou nan lapòs oswa nan telefòn sendika a. Peryòd enskripsyon jiska 12 soti nan Desanm

Nan Plenyè Konfederal la selebre sot pase a 7 Oktòb li te deside ke CGT a ta nan lari yo nan Madrid pwochen 18 soti nan Desanm, pou defann revandikasyon nou yo sou refòm travay, lwa represif, pansyon, ekoloji, feminis elatriye., repran lari pou klas travayè a.

Li plis

Nov 242021
 

ManifèsTelechaje octave nan pdf ManifèsTelechaje feyè a nan pdf

Gen anpil vyolans ke fanm soufri chak jou nan sistèm kapitalis ak patriyakal sa a, ak nan plizyè okazyon vin envizib ak nòmalize. Nou pap konplis ak silans nou. Paske, jou a 25 nan mwa novanm, nou louvri je nou epi leve vwa nou tout ansanm pou di: Ase!!

Ase nan asasinay macho, Ase vyolans vikariè, nan vyolans ekonomik ... an ti bout tan, Ase vyolans patriyakal. Nou leve vwa nou, pou mande sekirite, respè ak egalite, nan tout espas lavi nou.

Li plis

Out 112021
 

SUR :
SOU STABILIZASYON AN PÈSONÈL PWOZÈM
Kontrakte nan lwa pa administrasyon piblik la:

Nou konsidere ke espesyalman nan mond minisipal ak pwovens lan gen yon volim trè enpòtan nan moun ki pou yon ti tan ki nan moman sa a te ploge "nan dwèt la" pa "fòs vivan yo" nan tan an nan pouvwa. Isit la nou konsène sou bagay la.

Gen lòt ki te jwenn aksè nan sak plis objektif, avèk bon jan etid ak eksperyans.

Li plis
Avril 252021
 

Mande travay ak richès yo pataje

1ye me dwe toujou yon jou manifestasyon ak lit kòm garanti dwa yoalTravay desan; pou yonjou travay ki fè li posib pou rekonsilye travay ak lavi; toujouase salè ak benefis sosyal, bon lè ou gen yon travay epi tou lè ou pa genyen, atravè yonDebaz Egal Revni; apansyonadekwa pou viv ak diyite, pou goumen kont refòm travay, degèpisman oswa lwa gag.

Li plis
Mas 232021
 

Dènye vandredi a 26 fevriye, Kolèg nou an Julian te mouri nan yon aksidan travay. Komite Konpayi Ramcon an vle eksprime kondoleyans nou bay fanmi ak zanmi kòlèg nou an. Antandan fèmen ankèt jidisyè a nou vle eksprime konsiderasyon sa yo:

Nou te deja rapòte mwa novanm pase a, e se te youn nan rezon ki te fè nou rele yon GRÈV ENDEFINI konstitisyon NO nan Komite Sante Travay.. Nou konsidere, ke konstitisyon li te kapab anpeche kalite aksidan sa a, menm jan nou denonse absans PPE.

Li plis