PLENT, COMPLAINT i COMPLAINT… ENSPPEKSYON TRAVAY!

 Aksyon Inyon an, KOMINIKASYON, Lwa travay, fòmasyon, sante nan travay
Fev 102024
 

Twò souvan konpayi yo vyole lwa ak règleman travay yo ak enpinite absoli.

Nan konpayi kote travayè yo pa òganize, nou jwenn tèt nou nan defans ki pi absoli ak soumisyon, nan volonte despotism bòs nan travay la. Epi n ap viv nan yon silans pè, pè anpil…

Kote nou deside òganize nou ak kòlèg, chalè ak solidarite mityèl ba nou sekirite pou nou revandike dwa nou ak diyite nou, malgre difikilte yo ak krentif pou reprezay.

Nou pa twonpe nou, sistèm politik ak legal la fèt pou rann li difisil pou nou òganize ak aji otonòm (aksyon dirèk) ak favè sipoze "negosyasyon" kolektif la nan nivo ki pi wo yo pa "inyon yo" ki pi donte pa pouvwa a., rekonpanse ak pwomosyon konstan ak sibvansyon dirèk ak favè endirèk. Li mete tou baton nan wou aksyon sendika dirèk pandan y ap favorize jidisyè sistematik nenpòt reklamasyon. (ki ta ka rezoud ak abitid la nan grèv divès kalite oswa bòykot nan konpayi an: pa gen okenn konpayi ka okipe li pou plis pase kèk jou, epi nou gen mil estrateji pou rann yo pi poyan, lontan pandan y ap diminye enpak sou pòch nou yo).

Li evidan, tout bagay sa yo monte nan lè a lè konpayi an kominike ke li vle fèmen oswa diminye pwodiksyon an.. LI ENPÒTAN POU FOUYE BYEN CHEMEN AN AVAN OU SWAFT.

Òganizasyon sendika a se asosyasyon travayè nan plizyè konpayi ki gen objektif pou defann enterè komen nou kont patwon yo., pataje konesans, resous yo, estrateji, kolaborasyon, èd mityèl epi mete fòs yo lè sa nesesè.

Twò souvan patwon yo santi yo tèlman san pinisyon nan abitrè yo ak abi yo ke yo meprize pwòp legalite yo.:

Lavabos bruts, absans sal manje oswa chanm abiye, machin nan move kondisyon, pòv vantilasyon, mank de ekipman pwoteksyon pèsonèl, pa konfòmite ak repo ak jou ferye, obligasyon pou depase jou travay legal la (menm san salè), lajan nwa, pa-konfòmite ak salè a nan kategori a nan travay la te fè, vyolasyon kontra yo, menas, entimidasyon… yo trè komen bò kote patwon yo ki "veye sou nou" san ke Palman yo oswa Gouvènman yo nan vire menm deplase.. Yo jis gade yon lòt bò.

* Nan sitiyasyon sa yo gen yon zouti itil ak efikas, malgre yo te ralanti akòz mank nan envestisman nan pèsonèl deplwaye li ak efikasite toupatou: LA PLENT [KONFIDANSYÈL] Yon LA ENSPPEKSYON TRAVAY.

– Li se yon resous nan fòma egzanp kote nou dwe endike done pèsonèl, sa yo nan konpayi an epi eksplike sitiyasyon an nan flagran pa-konfòmite ak nenpòt lwa travay oswa règleman.

– Yo ka tache dokiman ak foto kòm prèv.

– Jesyon ak idantite nou LI KONFIDANSYEL (se sèlman Enspektè a ki pral konnen idantite nou, ekspreseman pwoteje).

– Li ka soumèt sou entènèt:

Isit la, lyen an:

https://treball.gencat.cat/ca/ambits/inspeccio/atencio_ciutadana/denunciar/

– Si yo mande plis enfòmasyon, enspektè a ka rele nou (TOUJOU GARANTI KONFIDANSYALITE NOU).

– Yo pral voye rezolisyon aksyon ou a ba nou alekri.

– Malgre ke li pran mwa, yo aji, Mwen regrèt e mwen se yon fanatik.

* Genyen tou la BOX ENSPEKSYON TRAVAY AK SEKIRITE SOSYAL … KOLABORE ki pèmèt yo fè yon plent konplètman anonim (li kapab nan sitiyasyon nan lòt konpayi yo tou) pou menm enspektè a pap okouran de sa (nan sitiyasyon sa a nou p ap konsidere kòm yon pati ki enterese epi nou p ap resevwa okenn fidbak sou evolisyon ak devlopman pwosesis enspeksyon an.).

Isit la, lyen an:

https://www.mites.gob.es/itss/web/Atencion_al_Ciudadano/COLABORA_CON_ITSS.html

SE ANPIL AK SATISFAK PLEZI WÈ KIJAN, SOU SUDOU, KONPAYI AN KANPE TOUT BAGAY POU REPARE MACHIN SA YO KI TAN DANGERE DEPI ANE., KONNEN KE OU SE SÈL MOUN KAP TRAVAY KI KONNEN VRE KOZ LA, ANSANM AK "BOSS" LA, E KE OU TE VRÈ POUVWA KÒZ POU REZOLISYON SITIYASYON ENJISTIS SA A..

Yo rele sa Otonomi ak Emansipasyon: YON SOURI SOU LÈV YO.

NOUVO PÈMI KONSILYASYON

 KOMINIKASYON, Rekonsilyasyon, Lwa travay
Sep 152023
 

Dènye 27 nan mwa jen, RDL te apwouve pa Konsèy Minis yo 5/2023, ki anvizaje nouvo pèmi nan
espas travay la. Anba a nou eksplike chanjman prensipal yo.

Dwa adapte jounen an, atizay 34.8:
Sitiyasyon yo ki baze sou ki yon adaptasyon nan jounen travay la ka mande yo elaji.:
Moun ki gen pitit gason oswa pitit fi ki pi gran pase 12 ane.
Konjwen an oswa patnè defakto.
Fanmi jiska dezyèm degre, osi byen ke moun depandan ki abite nan menm adrès la, epi?
akòz laj oswa maladi yo pa ka pran swen tèt yo.
Li ta dwe remake ke moun ki peryòd negosyasyon an pou adaptasyon nan jou travay la redwi, vin 15 jou,
pito 30, ak anvan sitiyasyon tankou mank de repons nan konpayi an konsidere kòm
"silans pozitif", demann lan konsidere kòm aksepte. Non sèlman dwe konpayi an jistifye refi li
pwopozisyon travayè a, kounye a, Ou gen tou jistifye rezon an pou kont pwopozisyon an.
ofri.

Konje peye nan travay, atizay. 37.3b:
Dimansyon manm fanmi yo ki bay dwa pou yo absan nan travay ak dwa pou salèrasyon yo ogmante, Se konsa
tankou tan pou jwi sèten pèmi. Yo rete konsa:
15 jou kalandriye peye nan ka enskripsyon yon koup defakto.
5 jou peye akòz aksidan grav oswa maladi, lopital oswa entèvansyon chirijikal san yo pa
entène lopital ki mande rès lakay pou konjwen an, patnè defakto oswa fanmi jiska dezyèm degre
pa fanmi oswa afinite, enkli fanmi san koup defakto a, osi byen ke nenpòt
yon lòt moun ki abite ak travayè a nan menm kay la epi ki bezwen swen efikas
sa. Nan fason sa, nou soti 3 jou akò nou an te anvizaje genyen 2 pi lwen.
4 jou maksimòm pou chak ane peye jistifye kòmsadwa, yo dwe absan nan travay akòz fòs
majistra, lè sa nesesè pou rezon fanmi ijan ki gen rapò ak fanmi oswa moun
koabitan, an ka ta gen maladi oswa aksidan ki fè prezans imedya ou esansyèl. Li pral posib
itilize pou èdtan oswa jou.

Rediksyon nan èdtan travay pou swen, atizay. 37.6:
Aplikab, anplis de moun ki gen timoun anba 12 ane, bay moun ki gen timoun oswa depandan avèk yo
andikap pi gran pase 65%, te deja akredite anvan moun ki afekte a genyen 23 ane, jiska
la 26 ane. Epitou pou swen, pandan entène lopital ak tretman kontinye, nan minè a nan swen li
afekte pa kansè oswa yon lòt maladi grav ki egzije entène lopital pwolonje jiska 23 ane.

Nouvo konje paran 8 semèn ki poko peye, atizay 48 bis:
Konje paran pou moun k ap travay nan yon maksimòm de 8 semèn, kontinyèl oswa discontinuous, pou li
gadri pou timoun, pitit fi oswa minè akouchman pou yon peryòd de plis pase yon ane, jiskaske minè a vire 8
ane. Pèmi sa a ka jwi aplentan oswa a tan pasyèl..
Konpayi an pral avize davans 10 jou.

Konstitisyonèl garanti lekòl lage pi pou elèv ki absan, byenke absans yo jistifye ak medikal ki ba

 Lwa travay, sante nan travay
Nov 122019
 

“El derecho fundamental a la SALUD de las personas asalariadas, viene siendo lesionado intencionadamente por parte de la Empresa y ahora, el Tribunal Constitucional, reafirma que la “libertad de empresa y la productividad” son valores superiores a la vida y la salud de las personas trabajadoras”

La Sentencia del Constitucional, además de avalar el despido objetivo cuando la persona trabajadora se ausenta del trabajo por deterioro de su salud y esté justificada dicha ausencia por los servicios médicos, muestra su clara apuesta ideológica y política por una clase determinada, el empresariado y su tasa de ganancia.

Li plis

Sesyon fòmasyon: “Inyon dout”, madi 21 Novanm nan 9:30h

 Aksyon Inyon an, Lwa travay, fòmasyon
Nov 202017
 

La madi 21 Novanm nan 9:30 h, nan la Èske Pantiquet Civic Center, C. Èske Flequer 25, nan Mollet, nou pral pote soti nan yon sesyon fòmasyon sou:

Inyon dout

Sesyon fòmasyon sa a pral diferan de sa ki te wè byen lwen tèlman, depi asistan yo pral ogmante dout yo, kesyon, enkyetid, elatriye, sou aksyon sendika te pote soti nan konpayi yo, de jou an jou, menm pwosesis ki pi konplèks yo. Objektif jeneral li se reponn kesyon aksyon sendika kolektif yo.

50 @ nan kenbe: Jessica Bolancel (soti nan jaden legal la), ap reponn dout yo ak kesyon yo, osi byen ke tout asistan yo ki ka konseye sou sijè yo diferan. Sesyon fòmasyon sa a, kòm tout moun, li ouvè a tout manm.

Pou konfime prezans ou, ranpli Fòmilè sa a, kote ou ka ekspoze tou dout ou yo ak kesyon yo deba.

Madi 21 Novanm nan 9:30 h
Sant sivik Èske Pantiquet
C. Èske Flequer 25
Mollet del Vallès

Sante!

Sekretarya Fòmasyon

CGT Vallès Oriental
c / Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Pèt: 93 593 1545 / 625 373332
imèl: cgt.mollet.vo@gmail.com
Entènèt / Facebook / Twitter

 

5 anys de contrareforma laboral: La fal·làcia de la creació d’ocupació i la regla del 3×2

 Lwa travay, Chomaj, Prekè, Refòm travay
Jul 182017
 

Article de Vidal Aragonès

Vidal Aragonés, advocat laboralista del Col·lectiu Ronda, analitza les dades estadístiques que confronten i desmenteixen radicalment la tesi defensada pel govern del PP que la reforma laboral aprovada l’any 2012 ha contribuït a la creació d’ocupació tot demostrant que l’únic efecte desplegat per la norma ha estat l’extensió de la precarietat i la degradació generalitzada de les condicions laborals.

Durant els darrers anys, coincidint amb la finalització de cadascun dels mesos, el Govern del Partit Popular ha aportat dades relatives a contractació i altes a la Seguretat Social per intentar transmetre la sensació de que es creava ocupació i que, Anplis, aquesta suposada creació tenia relació amb les contrareformes laborals aprovades per l’Executiu de Rajoy l’any 2012. Sepandan, només cal analitzar les pròpies dades de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) i les que es desprenen de l’Enquesta de Població Activa (EPA) per comprovar que als darrers 5 anys no s’ha creat ocupació.

L’EPA del quart trimestre del 2011 (la darrera abans de l’aprovació del Reial Decret Llei 3/2012) situava en 23.440.300 els treballadors actius i en 18.533.000 els ocupats. Cinc any després, les últimes dades de l’EPA corresponents al quart trimestre de 2016 situaven els actius en 23.026.800 i els ocupats en 18.508.100. Definitivman, tant el nombre d’actius com d’ocupats ha disminuït i, konsa, no és possible en absolut parlar de creació d’ocupació.

De la mateixa manera, si optem per l’anàlisi de les dades oficials del Ministeri de Treball relatius a cotitzants, el resultat és el següent: el total de cotitzants adscrits a tots els règims al desembre de 2011 era de 17.361.851 mentre que al gener de 2016 era de 17.104.357. Hem hagut d’esperar al gener de 2017 (17.674.155) per superar la xifra de cotitzants anterior a 2012, si bé encara molt lluny dels 19.161.851cotitzants registrats l’any 2008.

Atik konplè sou sit entènèt la nan CGT Catalunya

Unipost kondane pa Tribinal Nasyonal la segondè yo peye peman siplemantè a nan 2016 soti nan yon pwosè CGT

 Aksyon Inyon an, Lwa travay, Jijman
Fev 232017
 

Unipost te bay lòd pou peye peman siplemantè nan 2016: nouvo viktwa pou travayè Unipost apre demand CGT

La 17 nan mwa fevriye nan 2017 jijman an nan pwosè a ki te fèt nan Tribinal Nasyonal la segondè te avize (Madrid) pase 14 nan mwa fevriye, apre pwosè a ki te ranpli pa CGT (ki te ajoute ke nan lòt sendika yo) pou ki pa Peye-peman nan la 60% nan ete a peye nan 2016 ni peman konplè Nwèl la nan ane a 2016. Konpayi an pral genyen 5 jou travay pou fè apèl devan Tribinal Siprèm lan.

"Reklame pou CGT, CCOO, UGT ak USO ki gen rapò ak UNIPOST abònman nan 60 pousantaj ki pa peye ki gen rapò ak peman siplemantè pandan ete a ak tout Nwèl la, ak sa yo ki nan enterè default, osi byen ke enpozisyon la nan yon amann ak fraz sou peman an nan frè avoka yo, High Tribinal Nasyonal la konsidere reklamasyon yo yo konsidere ke reklamasyon yo monetè te fè anfòm parfe nan règleman konvansyonèl ki aplikab nan ka a, epi yo konsidere ke konpayi an aji san reflechi ak move konfyans nan Bondye, repete fòse sendika yo litij sou pwoblèm nan menm. ".

Yo deja ranvwaye yo (yon Unipost) eksepsyon nan ensifizans pwosedi yo, kòm yon pratik biznis defye, ak nan lis pendens (konpayi an mande ranvwaye jijman an), akòz lefèt ke gen yon jijman annatant nan ki konpayi an defi desizyon an nan Komisyon Konsiltatif Nasyonal la pou Akò negosyasyon kolektif (CCNCC) ki refize demann li pou yon egzansyon nan Akò a nan ki li t'ap chache retade peman an nan Nwèl la peye nan 2016 nan mwa janvye nan 2018, e se ke konpayi an te vle eseye dakò ak sendika yo ranvwaye pati nan Nwèl la peye jouk jijman an nan apèl la nan CCNCC la, men CGT refize an rotond.

Tout atik: CGT Catalunya

Promover la atención médica telefónica en lugar de la presencial es una aberración

 Lwa travay, Prekè, Piblik, sante nan travay, SANTE, Telemarketing
Fev 142017
 

@semgencat aprova que 061 s’atengui per treballadores de telemarketing amb sous ridículs, contractes precaris i fraudulents ni dret a #VAGA https://t.co/2nyWOskism

LA REALITAT DEL 061, O LA VULNERACIÓ DELS DRETS DE LES TREBALLADORES ANAR AL LAVABO, UNA ODISEA…

El Departament de Salut de la Generalitat ha posat en marxa una campanya per tal de descongestionar les urgències dels hospitals mitjançant la recomanació a la població de l’ús de l’assistència telefònica del 061. Yon lòt fwa ankò, des de l’administració, no es preocupen de com es realitza la gestió dels serveis públics des de les empreses privades, ni si es garanteixen els drets de les treballadores que realitzen aquesta feina.

Les trucades telefòniques al 061 son ateses per treballadores de Contact Center que les deriva a personal sanitari seguint els protocols establerts. Aquesta treballadores sotmeses a una altíssima responsabilitat amb uns drets mínims i salaris precaris.

Gairebé la totalitat de la plantilla del 061 s’ha vist afectada per una modificació substancial de les condicions de treball que en la majoria dels casos no els deixa conciliar la vida laboral amb la familiar.

Aproximadament un 20% dels seus treballadors tenen contractes en frau de llei, sense dret a vacances, sense respectar el conveni col·lectiu de dos caps de setmana lliures al mes i sense saber si continuaran treballant el mes següent. L’11% de la seva plantilla no tenen reconeguda la seva categoria professional.

El SEM (Sistema d’emergències Mèdiques) permet que no es respecti un dret humà fonamental, com el fet d’anar al lavabo. El treballador ha de demanar permís alçant un braç i en funció del volum de trucades se li permet d’anar-hi o no.

Tot això és perquè el SEM és una empresa pública, amb forma de societat anònima i que es regeix per la Llei de Societats Anònimes. Per això subcontracte a Ferrovial Servicios S.A. per gestionar aquest servei, una empresa, que també es regeix per aquesta llei i que a més, cotitza a l’Ibex35 i per aquest motiu els seus inversors n’esperen beneficis a finals d’any.

També des de la Conselleria de Treball se’ls denega el dret constitucional a la vaga, demanant, quan es convoquen vagues, uns serveis mínims del 100% Nan modèl la, a pesar de tractar-se d’una empresa privada i de tenir una precarietat laboral lamentable.

Aquests beneficis empresarials són a costa dels drets de les treballadores que atenen aquestes trucades i dels usuaris que continuaran tenint plantes tancades als hospitals sense disposar d’un servei d’urgències de qualitat. Malgrat tot això les treballadores d’aquets serveis conscients de la feina que fan, tractaran les consultes amb amabilitat, diligència i rapidesa perquè malgrat tot, són professionals i atenen a persones.

Link de la campanya de la Generalitat:
http://www.ccma.cat/324/salut-engega-una-campanya-per-descongestionar-les-urgencies-amb-el-061/noticia/2771346/

 

Concentración viernes 27 de enero a INACSA, Sant Celoni, en apoyo de un compañero despedido

 konsantrasyon, Lwa travay, demonstrasyon
Jan 232017
 

Konpayon, konpayon,

este próximo viernes 27 soti janvye rive 13 y a las 15h, se harán concentraciones delante de la empresa INACSA, en Ctra. Nova, 1B, en La Batlloria, Sant Celoni (estación Gualba de la Renfe). A continuación reproducimos el comunicado explicativo hecho por el sindicato CGT Maresme, donde está afiliado el compañero. Ha sido víctima de acoso por parte de la empresa, motivado por su actividad sindical como delegado de la CGT.

Estamos todos y todas convocados a dar apoyo al compañero Manel Espejo en Sant Celoni, este próximo viernes.

La solidaridad es nuestra mejor arma!

CGT Vallès Oriental
c / Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Pèt: 93 593 1545 / 625 373332
imèl: cgt.mollet.vo@gmail.com
Entènèt / Facebook / Twitter

 

INACSA FA ASSETJAMENT LABORAL!
Solidaritat amb Manel Espejo, treballador injustament acomiadat

Concentració (pancartada) en suport i solidaritat cap al company Manel Espejo. L’empresa privada INACSA (Industrias del Acetato de Celulosa S.A.) a la qual treballava el va acomiadar injustament patint prèviament assetjament laboral.

La Concentració (pancartada) tindrà lloc el divendres 27 de gener del 2017 de les 13h a les 15h davant l’empresa INACSA situada a Ctra. Nova, 1B, 08476 Sant Celoni, Barcelone.

Manel Espejo (treballador de l’empresa INACSA i representant dels treballadors en el comitè d’empresa per part del sindicat CGT) va ser acomiadat després de patir assetjament laboral (un any aproximadament).

  • L’empresa INACSA li va restringir els seus drets sindicals prohibint-li l’entrada al recinte per poder exercir els seus drets com a representant dels treballadors.
  • En una reunió del comitè d’empresa el gerent va fer comentaris despectius cap al company M. Espejo. (Convidant-lo a marxar de l’empresa).
  • Per aquesta, i per moltes més actuacions per part de l’empresa, queda demostrat l’assetjament laboral al nostre company.

Contra l’assetjament laboral i els acomiadaments injustos tolerància zero!

CGT Maresme
maresme.cgt@gmail.com
C/ Unió, 38 baixos
Mataró, BA 08302
Pèt: 93 790 82 61

CGT convoca vaga al sector del Telemarqueting el 26 de gener per un conveni digne

 konsantrasyon, Lwa travay, demonstrasyon, Telemarketing
Jan 232017
 

TELEMARQUETING:ENS MOVEM PER UN CONVENI JUST I DIGNE

26 JANVYE: MOBILITZACIÓ A BARCELONA

El dijous 26 nan janvye, les treballadores del sector del telemàrketing tenim una nova oportunitat per fer-nos visibles i lluitar per millorar les nostres condicions de treball.

No és un dia per fer-li el joc a les nostres empreses anant a treballar ni tampoc és un dia per quedar-se a casa descansant. Toca sortir al carrer i fer-nos sentir.

Ens sobren motius per fer-ho:

  • Tenim el sou congelat des del gener de l’any 2014
  • La patronal no proposa cap revisió salarial
  • Podem ser acomiadats a baix cost per “disminució del volum de la campanya” (article 17)
  • Podem ser acomiadats a baix cost per “canvi d’empresa” (article 18)
  • Es manté la contractació precària per ETT, eventual o per obra i servei
  • Es mantenen les jornades parcials com les més habituals.
  • Seguim perdent dies festius quan coincideixen amb les nostres lliurances. (...)

CONCENTRACIONS DAVANT D’EMPRESES

9h sortida Plaça Antonio López (Via Laietana – oficina Correus)

10h recorregut a peu pel Poble Nou passant per Arvato Qualytel (Pallars 108), Teleperformance Espanya (Sancho Àvila 60), Emergia Call Center (Sancho Àvila 60), Knecta Bto (Llacuna 56).

12.30h Conecta SL (Entença 332)

CONCENTRACIÓ DAVANT LA PATRONAL

13h Patronal Telemarqueting c/Entença 218.

EL 26 DE GENER A LA VAGA PER UN CONVENI DIGNE!

Tout atik: CGT Catalunya

 

Sector Federal de Telemarqueting de la CGT
https://www.cgt-telemarketing.es/
https://www.facebook.com/cgttelemarketing/
https://twitter.com/cgttelem

Sesyon fòmasyon: Rekritman tanporè ak kontra pwovizwa apre dènye desizyon tribinal Inyon Ewopeyen yo

 Lwa travay, fòmasyon, Prekè, Refòm travay
Jan 022017
 

Fòmasyon CGT: Anbochaj tanporèKonferans afilye yo ak delege CGT nan kataloy

te anseye pa majistra TSJC Carlos Hugo Preciado ak tit la: “Rekritman tanporè ak kontra pwovizwa apre dènye desizyon tribinal Inyon Ewopeyen yo”

Fraz la nan 14/09/2016 nan Tribinal Siprèm Jistis la nan Inyon Ewopeyen an (SSTJUE) fikse limit enpòtan sou chèn nan kontra kontenjan ak kontra pwovizwa nan administrasyon piblik yo. Pou nou konnen aspè debaz yo nan nouvo sitiyasyon legal la ak posiblite li yo pou aksyon sendika nou an, CGT nan kataloy te planifye sa ki annapre yo

Sesyon fòmasyon an ap fèt sou Vandredi 13 Janvye, nan 10 a 14 h nan sal evènman Sant Sivik Fort Pienc (Fort Pienc Square, 4-5, Barcelone) (lyen nan kat la)

Pwoblèm sa a afekte administrasyon piblik yo nan yon fason trè espesyal, nan domèn sante ak edikasyon. Etandone ke kapasite nan sal la limite, nou mande pou w enskri davans pa imèl formacio@cgtcatalunya.cat ki endike seksyon federasyon/sindikal/sindika w la ak kantite moun ki genyen..

Nou tache yon afich.

Sante ak libète

Sekretè Fòmasyon
CGT nan kataloy

El Tribunal Suprem avala que tots els sindicats puguin denunciar la vigència dels convenis

 Lwa travay, nouvèl, Telemarketing
Dec 312016
 

Conveni TelemarketingCGT informa d’una transcendent sentència per a tota la negociació col·lectiva que dóna la raó a la demanda interposada en solitari per aquesta organització quant al conveni de Contact Center.

Fa més de dos anys CGT va denunciar la vigència del Conveni del Telemarqueting. Un conveni que havia tingut una vigència de 5 anys i que des del nostre punt condemnava als treballadors de Telemarqueting a la precarietat. Havia arribat el moment de negociar un nou conveni i de canviar les nostres condicions laborals.

Encara que després de la denúncia de CGT es va començar a negociar el nou conveni el Ministeri de Treball no va donar per vàlida nostra denúncia. Va dir el Ministeri de Treball que per començar a negociar el nou conveni havia d’haver-hi acord de la majoria sindicats de la taula, no valent la denúncia de CGT, un sindicat amb la representativitat suficient per a això.

En aquesta sentència del Ple de la Sala de Social del TRIBUNAL SUPREM (Sentencia núm. 1035/2016) ens dóna la raó i es declara la validesa de la denúncia del II Conveni Col·lectiu de Contact Center promoguda per CGT el 28 d’octubre de 2014. A més s’anul·la les Resolucions administratives impugnades, nan 5 Novanm 2014 (Sotsdirecció General de Relacions Laborals) i de 16 Desanm nan 2014 (Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, Sotsdirecció General de Recursos) pel que es reconeix el dret de la CGT al fet que el Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social registri el seu escrit de denúncia del II Conveni Col·lectiu de Contact Center.

La sentència deixa clar que “limitar la possibilitat de denunciar un conveni col·lectiu negociat conforme al Títol III del ET als qui ho han subscrit resultaria poc compatible amb la seva eficàcia normativa i general (atizay. 82.3 ET) i fins i tot podria presentar problemes de compatibilitat amb la llibertat sindical (atizay. 28.1 CE).”

A més abunda recalcat que “El pluralisme sindical queda indirectament soscavat si s’imposa una unitat d’acció per a un acte els efectes del qual no són directament normatius i l’abast dels quals pot venir condicionat pel conveni al fet que es refereix. En suma: solament si els termes legals són inequívocs hauríem de restringir la legitimació per denunciar el conveni als qui posseeixen legitimació plena per negociar. I les previsions normatives, lluny de ser inequívoques en tal direcció més aviat aboquen al resultat contrari.”

CGT es congratula d’aquesta sentència assolida en solitari contra el Ministeri de Treball, la patronal i la resta de sindicats legitimats per negociar aquest conveni, dels quals recorda que cap es va adherir a aquesta demanda. Aquesta sentència solament abunda a millorar els drets dels treballadors ara i en el futur ja que CGT utilitzarà tots els seus drets per defensar-los, malgrat a qui li pesi.

CGT – Sector Federal de Telemarqueting
https://www.cgt-telemarketing.es/
https://www.facebook.com/cgttelemarketing/
https://twitter.com/cgttelem

La sentència:
http://cgt.org.es/sites/default/files/Sentencia-Tribunal-Supremo-Denuncia-Convenio_0.pdf

Semana de acción contra el TTIP y el CETA

 KOMINIKASYON, Lwa travay, Entènasyonal, TTIP-CETA, Inyon Ewopeyen an
Oct 092016
 

NO TTIP acto CGT VOEl llamado Tratado Transatlántico de Comercio e Inversiones (TTIP en inglés), que pretenden firmar entre la Unión Europea y EEUU, y el Acuerdo Económico y Comercial Global (CETA en inglés), entre la Unión Europea y Canadá, son dos “acuerdos” que intentan colarnos en secreto y queriendo pasar desapercibidos, pero que transformarían totalmente nuestra realidad como trabajadores y trabajadoras, y como ciudadanos en nuestras sociedades.

Estos dos “acuerdos” pretenden equiparar los marcos jurídicos de ambos lados del Atlántico a las leyes que priorizan el lucro y el robo por parte de las multinacionales y grandes corporaciones económicas, con la colaboración cómplice de estados, gobiernos, intermediarios, empresas y demás parásitos del sistema capitalista.

Estos acuerdos que firmarían entre ellos, pero que en primer lugar nos afectan a nosotros y nosotras, la clase trabajadora, son una arremetida para perfilar el nuevo panorama que pretenden instaurar, pretendiendo argumentar con la gran mentira del “crecimiento económico” ak la “compétitivité”. Además de todos los ámbitos que afectan estos tratados, como el ecológico, el sanitario, el agrario, el jurídico, el político, la educación, elatriye, pone su mira obviamente en el sistema productivo, en el mundo laboral. Si el camino a seguir es el modelo laboral yanqui, la tenemos clara.

Ataque a los derechos laborales

En lo que se refiere a los derechos laborales y sindicales, hay que tener en cuenta que una armonización podría resultar en la igualación a la baja. En Estados Unidos los derechos laborales y sindicales brillan por su ausencia, mientras que en la Unión Europea por ahora están garantizados, pero no armonizados, al menos formalmente.

EEUU solamente ha firmado dos de los ocho convenios de la Organización Internacional del Trabajo (OIT), los contrarios al trabajo infantil y al trabajo esclavo, pero no los que se refieren a la negociación colectiva o al derecho de organización y asociación. Tampoco ha ratificado el Pacto Internacional de Derechos Económicos (incluidos los laborales, sindicales y de salud), sociales y culturales, adoptado por la Asamblea General de las Naciones Unidas. En EEUU se dan “facilidades para trabajar” (disponibilidad para el empleo o empleabilidad), en lugar de trabajo. Se ha implantado el llamado Workfare, la aceptación de cualquier trabajo bajo presión por parte de los parados (desde una visión neoliberal se responsabiliza a los desempleados de su propia situación, y no al contexto socioeconómico que produce paro, pobreza y desigualdad), que también se denomina paradójicamente right to work (derecho a trabajar). No está establecido el salario mínimo, ni la seguridad y la salud en el centro de trabajo.

Además de todos los ámbitos que afectan estos tratados, nosotros remarcamos el ataque directo que significan a nuestros derechos como trabajadores y trabajadoras, ya bastante golpeados desde hace años, pero contando que aún seguimos luchando y reivindicando un mundo de personas iguales y libres, sin banderas ni fronteras, sin amos ni esclavos.

Acciones contra el TTIP y el CETA

Por todo esto desde la CGT del Vallès Oriental convocamos e informamos sobre las acciones contra el TTIP y el CETA que realizaremos este próximo jedi 13 Oktòb sou Mollet del Vallès, con mesas informativas por la mañana y la tarde, informando sobre el significado y alcance de estos tratados, y cómo afectarían nuestras vidas y la del planeta en su conjunto. Menm jan an tou, li Samdi 15 Oktòb se ha convocado una jornada internacional de lucha contra el TTIP en toda Europa, a la que nos sumamos con el pase de un vídeo documental explicativo y la charla debate posterior, sou La Marineta, Samdi 15 de octubre a las 18h.

Desde la CGT Vallès Oriental denunciamos y le decimos NO a estos acuerdos capitalistas cuyo único objetivo es desarticular totalmente a la clase trabajadora para imponer un mercado laboral de esclavos a precio de saldo y sin ningún tipo de derechos.

NO al TTIP, CETA y demás tratados de libre comercio!!

 

CGT Vallès Oriental
c / Francesc Macià 51, Mollet del Vallès
Pèt: 93 593 1545 / 625 373332
imèl: cgt.mollet.vo@gmail.com
Entènèt / Facebook / Twitter

 

La justicia europea veta discriminar la indemnització entre temporals i fixos i capgira el sistema d’interins del sector públic

 Lwa travay, Jijman, nouvèl, Prekè, Refòm travay, Inyon Ewopeyen an
Sep 252016
 

Una sentència del TJUE qüestiona la diferent indemnització entre els contractes temporals i els indefinits. Els juristes consideren que la resolució obligarà a fer canvis en l’Estatut dels Treballadors.

La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que qüestiona el tracte que es dóna en el mercat laboral espanyol als contractes temporals davant els indefinits en cas d’extinció ha provocat una reacció d’interpretacions d’agents socials, administracions i advocacia. La sentència del tribunal europeu de Luxemburg que obliga a indemnitzar una treballadora interina capgirarà bona part de la legislació laboral espanyola. No estan clars els terminis perquè aquesta legislació s’adapti a aquesta sentència però, de moment i mentre això no passi, els arguments utilitzats pel tribunal europeu permetran als demandants tenir més força jurídica per convèncer els jutges.

La sentència dinamita tota la forma de contractació que s’ha estat fent a Espanya per totes les administracions, tant la local, l’autonòmica i l’estatal, en matèria de contractació de personal al servei de l’administració. El que requereix és un canvi normatiu a gran escala, no només de l’Estatut dels Treballadors, que per suposat s’ha de modificar per fer-se ressò d’aquesta sentència, sinó que també s’haurien de modificar les normes autonòmiques.

És una sentència molt rellevant, que marcarà un abans i un després, i que diu que un treballador interí ha de ser indemnitzat igual que ho seria un treballador fix quan acaba el seu contracte.

0 dies per any treballat és la indemnització que rep un empleat interí un cop conclou la relació laboral.

12 dies per any treballat rep com a indemnització un empleat temporal un cop finalitzada la relació laboral.

La legislació espanyola recull diverses indemnitzacions un cop conclou la relació laboral: 12 dies per any treballat en els contractes laborals, 20 dies per any en els indefinits amb acomiadament procedent i 33 dies en els indefinits amb acomiadament improcedent. Els interins, per la seva banda, tenen un contracte temporal que no els dóna dret a cap indemnització un cop conclou la relació laboral. També existeixen contractes de formació, sense cap mena d’indemnització un cop caduquen.

>> Atik konplè nan CGT Catalunya la