Jen 042024
 
Vandredi pwochen 14 de juny a les 17 hores realitzarem al local de la Ronda d’Orient, 6 soti nan Mollet del Vallès, una XerradaRoda de Premsa amb els següents continguts:
  • LA NOVA FORMACIÓ PROFESSIONAL: PRIVATIZASYON, CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ DELS ALUMNES.
  • EL CAS DE LA TRAMA DE CORRUPCIÓ I EXPLOTACIÓ LABORAL DELS ALUMNES ON SÓN IMPLICADES LA DIRECCIÓ DE L’INSTITUT DE L’EBRE (TORTOSA) I UNA EMPRESA PRIVADA.
  • AMB EN SERGI TUR, PROFESSOR DE L’INSTITUT DE L’EBRE, DE TORTOSA.

EN ACABAR HI HAURÀ TORN DE DEBAT.

 
Avril 242024
 

El proper curs 2024-2025 és obligat implantar la reforma de la FP que ha impulsat el govern d’Espanya. Existeixen molts punts sense concreció que suposen incerteses i neguits. Parlem una mica dels principals aspectes preocupants, com són:

Reducció de les hores de formació reglada i baixada generalitzada de la qualitat de la formació.

Ampliació de les hores de pràctiques que per mantenir la durada de 2 anys s’ha fet a costa de la formació reglada

Precarització de la feina dels alumnes a les empreses, tot i que es suposa que es cotitzarà les pràctiques a la seguretat social.

Privatització manifesta de la formació professional ja que una bona part de la formació es confia a empreses privades.

Reducció de les hores de formació

La reducció d’hores lectives a l’institut suposa una baixada de la qualitat de la formació per a l’alumne, ja amb prou carències de coneixements. Escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

Desapareixen totalment els continguts, que abans indicaven els mínims que s’havien d’impartir a tot el territori i eren una garantia per poder homologar els estudis i assegurar una formació igualitària. Ara només s’avaluen RA=Resultats d’aprenentatge. Es produeix un buidat en els continguts específics de cada ofici que fa que l’alumnat arribi a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i encara dificulta més que pugui desenvolupar el seu progrés en el mon laboral del seu sector. Això provoca un estancament de les persones i les fa dependents en tot moment de les seves empreses.

Tots els mòduls perden hores de formació específica del perfil professional al centre, en benefici d’altres mòduls que s’ha considerat més importants i que constitueixen fins al 60% de les hores del cicles:

Una part se’n va a engreixar la DUAL, que acaba constituint entre un 25 i un 50% de les hores totals del cicle.

Un altra part se’n va a mòduls transversals que es troben a tots els cicles formatius tant de grau mig com superior. Tenint en compte que les hores lectives són unes 25 hores setmanals tenim:

Anglès tècnic (2 h) 66 h. A Catalunya ja es feia a grau mig, ara s’estén a grau superior.

Digitalització (1 h) 33 h. Sense discriminar si el cicle ho necessita o no, com pots ser el cas d’informàtica, totalment digitalitzat.

Sostenibilitat (1h) 33h. Els materials del mòdul s’han encarregat l’empresa privada Naturgy que és la segona o tercera de les 10 empreses que més contaminen a Espanya. https://www.huffingtonpost.es/economia/estas-son-empresas-mas-contaminantes-espana.html

Mòduls optatius (2 a 3h) 66-99 h. Poden tenir Unitats de competència externes. O sigui, Resultats d’Aprenentatge d’altres cicles formatius.

Coma comentari, es canvia el nom d’alguns mòduls com FOL (Formació i orientació laboral), EIE (Empresa i Iniciativa Emprenedora) i Síntesi (Projecte final de cicle):

– “Itinerari personal per l’ocupabilitat I” (3 h) 99 h

– “Itinerari personal per l’ocupabilitat II” (2 h) 66 h

– “Projecte intermodular de 198 èdtan”

Un altre efecte serà la disminució de la plantilla de professorat a curt, mig i llarg termini. A Catalunya s’assegura que no afectarà les plantilles, al menys el primer any, ja que es vol substituir l’equivalent en hores acadèmiques suprimides, per càrrecs d’observador, de visitador casual de les empreses i comercial de projectes. Això desnaturalitza la feina docent que li és pròpia, per anar-lo substituint i segurament eliminant.

No es garanteix que les hores de professorat puguin mantenir-se en un futur i és clarament on es poden fer les retallades que han de venir. Sembla una manera infal·lible de solucionar el dèficit de professorat que s’està produint en els cicles de FP en els darrers anys.

Ampliació de les hores de pràctiques

Com s’ha dit abans, una gran part de les hores perdudes de formació van a DUAL:

DUAL és el nou nom que posa el govern d’Espanya al que abans eren les pràctiques sense remunerar o FCT=Formació en centre de treball.

Dual general (SENSE REMUNERAR): nan la 25% a 35% de les hores (nan 500 a 700 h). A Catalunya es faran 515 h.

Dual intensiu (REMUNERAT al mínim): nan la 35% al 50% (nan 700 a 1000 hores del cicle), amb contracte de DUAL. A Catalunya 713 h (dual general+projecte intermodular).

L’increment de les hores de pràctiques a empreses planteja problemes en trobar llocs addicionals on poder fer la DUAL amb garanties.

També en poder dur a terme la consecució d’aquestes en els terminis establerts.

A més propicia l’augment de les tasques burocràtiques i administratives i en dificulta les de control per part del professorat.

Per una altra banda, la gran majoria de les empreses participants en el nou model, no podran assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució urgent de les necessitats de cada companyia. No creiem que l’alumnat aprengui el mateix a l’empresa que a l’escola i, konsa, no es poden substituir unes hores per les altres.

S’obliga literalment a començar la DUAL en empresa al primer curs amb la qual cosa:

Hi ha una manca de formació de l’alumne per començar les pràctiques.

S’estableix una competència ferotge entre alumnes de FP Inicial, grau mig i grau superior. Els alumnes de nivells inferiors, sobretot la FP Inicial, tindran molt difícil fer les pràctiques enfront els de nivells superiors.

En moltes poblacions no existeixen empreses que puguin absorbir tantes hores de pràctiques.

Al final, es veu venir la creació de solucions miraculoses com ara muntar projectes a corre-cuita amb els alumnes que no es puguin col·locar.

Hi haurà molts alumnes que no podran acabar el cicle en 2 ane, durada que s’han entestat en mantenir.

AvaluacióconjuntaInstitut i Empresa

Com que el Resultats d’Aprenentatge que no es poden fer a l’institut les ha de fer i avaluar l’empresa, caldrà professionals qualificats a les empreses per a poder fer la formació, el seguiment i l’avaluació dels alumnes, que són per ells, els aprenents.

Així elstutorsd’empresa han d’avaluar les RA’stransferides” mwen:

A cada mòdul l’empresa posarà un 10% de la nota.

Els alumnes poden no desenvolupar totes les RA ja que depenen de l’empresa en concret en la que fan les pràctiques.

No hi ha garanties legals ja que ni els tutors d’empresa ni les empreses, no tenen cap mena de:

requeriment de formació com els professors que han de ser enginyers.

control per l’administració com els professors que tenen inspecció d’ensenyament.

sancions en cas d’incompliment com els professors que poden rebre sancions o expedients.

Es produeix l’efecte que fins que l’empresa no hagi posat la seva qualificació, l’alumne no te aprovat el mòdul corresponent. O sigui, que fins que no s’hagi acabat l’estada en empresa, no tindrà qualificació del mòdul. Se konsa:

Es desconeix què passarà amb les beques, ja que depenen de les notes de l’any anterior.

Els tutors d’empresa normalment avaluen per indicis, no hi ha cap procediment específic ni objectiu.

Privatització de la FP

S’ha començat a detectar una tendència dels centres concertats a oferir pagament per cada alumne que incorpori per a les pràctiques. D’aquesta manera, els diners públics tornaran a finançar les empreses privades per mantenir una il·lusió de col·laboració d’aquestes.

El cas extrem es troba en que empreses multinacionals estan oferint els cicles formatius de FP de forma totalment privada o concertada amb pràctiques que es fan a les seves pròpies instal·lacions. D’aquesta manera, ja fan la selecció de personal en el moment de la formació i segreguen l’alumnat d’entrada.

Conseqüències

Les principals conseqüències d’aquestes polítiques:

Hi ha una baixada de la qualitat de la formació per a la persona, ja amb prou carències de coneixements. S’escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

Es buida els cicles professionals de continguts específics de cada ofici. Això fa que les persones arribin a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i millorar la seva qualificació i possibilitats de progressar en el seu sector.

Les empreses participants, en general no poden assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució només de les necessitats de cada companyia.

No existeixen controls ni sancions per les empreses que no compleixin els convenis de DUAL. La formació queda en mans de tutors de les empreses dels que no es requereix un mínim de qualitat i formació prèvia com si que es fa amb els docents de la FP. Les perjudicades són les persones en formació.

No són pocs els casos en que empreses validen com a equivalent de la formació qualitativa que abans feien professionals docents activitats habituals de les «pràctiques» com escombrar o fer fotocòpies. No són tots els casos però sí una majoria, e ak tout enpinite.

Les persones en pràctiques es converteixen en mà d’obra gratuïta o precària, ja que no existeix remuneració en la DUAL. I les persones en DUAL intensiva es converteixen en mà d’obra barata, però exigint com si fos personal professional. La remuneració amb prou feines arriba a 300 € mensuals.

I per acabar, es produeix una privatització de facto en la FP amb empreses que ofereixen la formació i pràctiques per aconseguir uns treballadors dòcils i amb les destreses mínimes necessàries per a la seva especificitat.

CONSTITUÏM SECCIONS SINDICALS ALS CENTRES EDUCATIUS:

Al Vallès Oriental els treballadors i treballadores del sector d’ensenyament afiliades al sindicat CGT potenciem l’organització en seccions sindicals de centre de treball.

Les seccions sindicals són l’eina bàsica d’organització dels treballadors i estan poc esteses en els centres educatius a diferència de qualsevol altra empresa, on son una organització habitual.

Les seccions sindicals possibiliten l’organització i participació directa real i autònoma dels i les treballadores de cada centre de treball per actuar, negociar i millorar les condicions laborals, de seguretat i higiene particulars del centre de treball. Un exemple podrien ser els problemes amb les calefaccions i climatitzacions del centre en particular, que se sap ben cert que no es solucionaran a les taules de negociació externes a la realitat del centre.

La constitució de la secció sindical no és complicada i requereix de la participació de al menys dues persones afiliades. La documentació es lliura al departament de Treball i es comunica de forma oficial al centre de treball si es vol. A partir d’aquest moment, es te el suport del sindicat i és possible inclús convocar vagues locals al centre de treball.

Un cop constituïda la secció, el sol fet de la seva existència fa que les direccions dels centres educatius es plantegin les seves decisions que afecten els treballadors i treballadores del centre. Es pot iniciar converses per aconseguir que se’ns reconegui com a interlocutors vàlids i se’ns comuniqui les decisions que es prenguin i tinguin incidència sobre les condicions laborals dels treballadors.

Per últim, comentar que els nostres companys i companyes d’altres centres del Vallès Oriental, com l’institut Carles Vallbona de Granollers o l’ISMD de Mollet del Vallès també han constituït seccions sindicals per mirar de fer habitual aquest dret a tots els centres.

Avril 122024
 

Vandredi pwochen 19 soti nan avril rive 18 èdtan yo pral fèt nan lokal nou an nan Ronda d'Orient la, 6 soti nan Mollet del Vallès, yon Press Round an chaj travayè afilye nou yo, ak sa ki annapre yo.

N ap pwofite okazyon sa a pou nou eksplike evènman yo òganize pou Premye Me:

  • PLENT KRITIKA POU PWOSESIS PRIVATIZASYON IMINEN POU FÒMASYON VOKSYONÈ PIBLIK.
  • MODÈL APLIKASYON ATRAVER SEKSYON SENDIKASYON NAN CHAK LEKÒL, POU CHAK ENSTITI.
  • PREZANTASYON PWOSEDI PREMYE ME.
Nan fen a, yon wonn nan dyalèktik pral louvri.
 
SANTE !!
Mas 182024
 

La mobilitat en els desplaçaments de casa a la feina i de la feina a casa en vehicle particular genera grans embussos de trànsit i és un dels grans factors que contribueixen a la contaminació ambiental i el canvi climàtic.

Pensem que la reducció de gran part d’aquests inputs contaminants és necessària, imprescindible pel futur de la vida al planeta. I en el nostre sector és possible.

Amb l’objectiu de reduir la contaminació, l’empremta de carboni, les emissions contaminants en els trajectes laborals de casa a la feina, aconseguir un planeta solidari, sostenible i complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, proposem:

La racionalització de la distribució dels i les treballadores de la Generalitat de Catalunya a l’educació pública infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat prenent com a criteri estructural la proximitat entre la localitat de residència i la de treball.

És ben comú que una mestra d’educació primària resident a Barcelona es desplaci a Canovelles cada dia a treballar, i viceversa. I així per tots els estudis amunt esmentats. La Plantilla docent de la Generalitat ascendeix a més de 80.000 moun. L’impacte de la seva mobilitat diària no és pas residual.

L’acostament de distàncies entre les localitats de residència i treball també millora la conciliació de la vida laboral i familiar, els espais de cures, fa guanyar temps, qualitat de vida, benestar i salut entre els i les treballadores.

Plantegem aquests col·lectius de treballadores principalment perquè són els més abundants i generalitzats (inclòs les especialitats de l’educació secundària) i més fàcilment intercanviables de manera recíproca amb criteris de mobilitat.

Tanmateix considerem que aquest hauria de ser un criteri estructural de totes les Administracions Públiques en l’adjudicació de places i concurs de trasllats.

Que aquesta mateixa hauria de ser la línia d’actuació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en estudis més especialitzats, en tant sigui possible.

PROPOSEM:

Que siguin convocats concursos de trasllats oferint de manera pedagògica, troncal i prioritària la possibilitat pràctica d’acostament del lloc de treball al de residència.

L’assignació de places resultats de concurs públic utilitzant com a prioritari el criteri de proximitat entre la localitat de residència i a de treball.

Dec 072023
 

Nou kontan enfòme w ke nan aksyon ansanm sant edikasyon Maresme ak Vallès Oriental nou fòse Generalitat la fè egzamen medikal obligatwa chak ane nan tout lekòl ak enstiti katalan yo., an konfòmite ak Lwa Travayè yo ak Lwa sou Prevansyon Risk Travay (ki jiska prezan yo te pase sou yo ak enpinite).

Kòm yon estrateji nou te itilize sòm anpil plent endividyèl soti nan travayè yo nan Enspeksyon Travay la, sote mwa antrepriz ki pa efikas yo, ke yo pa fè anyen men voye boul deyò sou li. Aksyon Kolektif mwen Direkte nou rele li.

Kòm konsekans plent nou yo, Enspeksyon Travay la mande Depatman Edikasyon Generalitat fè sa nan tout lekòl ki nan rezo piblik ki pa inivèsitè a epi bay li jiska jounen an. 9 nan Jiyè nan 2024 pou fè yo efikas.

Ann veye nan tout sant travay yo pou ke regilarite anyèl la respekte epi kenbe.

Nou ankouraje w kontinye fè rapò bay Enspeksyon Travay la pou ogmante plis presyon ak wont piblik Generalitat la. Yo pran yon ane pou yo reponn, men li travay.

N ap raple plent yo bay Enspeksyon Travay la gratis epi yo garanti konfidansyalite moun ki fè plent lan..

ANKOURAJE TÈT OU POU RAPÒTE AK MANDE YON EGZAMEN MEDIKAL ANyèl NAN LEKÒL OU, ENSTITI! [tou nan nenpòt sant travay nan nenpòt sektè kote li pa rive vre]

Nou tache lyen ki mennen nan modèl plent lan ak agiman yo dwe prezante a. Pou nenpòt dout kontakte nou:
vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com

cgtensenyamentmaresme@cgtcatalunya.cat

 

[Modèl plent lan]

DEPATMAN TRAVAY AK BIZNIS (ENSPPEKSYON TRAVAY)
https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20558-Denuncia-per-irregularitats-laborals?kategori =&mòd = 1

MWEN PREZANTE:
Sa an konpliman pou l'Article 4.2 nan Lwa Travayè yo ak atik yo 14 jo 22 nan Lalwa 31/1995, nan 8 Novanm, de Prevención de Riesgos Laborales tout konpayi yo ta dwe fè yon egzamen medikal chak ane pou tout travayè nan sant yo.
Ke Depatman Edikasyon nan Generalitat de Catalunya te pou ane, nan kèk ka jiska yon deseni, san yo pa ranpli responsablite sa a ak travayè yo ki depann sou yo, nan tout pwovens yo nan kominote otonòm nan kataloy.

SOL·LICITO:
– Ke enstitisyon w la mande dokiman ki koresponn lan nan men Depatman Edikasyon nan Generalitat de Catalunya.
– Ke enstitisyon ou a mete fen nan aksyon neglijan sa a ki menase dwa travayè sante travayè yo.
- Ke enstitisyon w lan envestige kòz vyolasyon sa a epi etabli responsablite.
- Sa soti nan menm kou sa a 202
3-2024 epi kounye a Depatman Edikasyon nan Generalitat de Catalunya respekte obligasyon li genyen pou l garanti tchèk medikal korespondan anyèl pou tout travayè ki nan sant li yo., oswa nan sant li yo ak/oswa òganizasyon ki depann sou yo, yo anboche dirèkteman, o non. Sepandan, egzèse responsablite aktif ki koresponn lan nan ka kote rezilta nan mitan travayè li yo mande sa.

Oct 312023
 

[PEDAGOJI TRAVAY: Konklizyon Jounen Refleksyon Pedagojik Gwoup Isarda]

Pwofesè yo, Pwofesè Catalan yo ap devlope aktivite pwofesyonèl nou yo depi plizyè dizèn ane, konprann epi pran elèv yo nan sant pwosesis aprantisaj la.

Nan liy sa yo, nou akonpaye yo nan devlopman endividyèl yo nan konpetans yo, respekte entèdi ritm aprantisaj ki koresponn lan pou chak timoun ak jèn moun..

Nan Jounen Refleksyon Pedagojik nou yo, nou te apresye gwo efò imen ak imanis travayè lekòl Catalan yo te fè pou adapte pwosesis akonplisman konpetans jèn nou yo ak pwòp karakteristik yo., bezwen, emosyon ak ritm aprantisaj pa gen nenpòt kalite kontinwite desan nan konpayi an Catalan.

Konpayi an chwazi ak separe jèn travayè a selon nivo konpetans ak eksperyans, jete desann koule a tout bagaj ak efò pedagojik enklizif ak konplè aplike pa anplwaye ansèyman an.

Nan pwen sa a: oswa lekòl la mal, epi nou deja gen politisyen renmen anpil nou yo k ap travay di pou renouvle kourikoulòm yo epi adapte yo ak yon modèl selektif ak segregasyon jan konpayi aktyèl la mande., oswa li se konpayi an ki ijan bezwen yon rekonvèsyon pwofon pou anfòm nan karakteristik yo nan sosyete Catalan.

Nan yon premye analiz nou te konte sou enfayibilite, endepandans jijman ak endepandans nan gwoup reyalite, nan klas politik katalan an lè yo detèmine etid ki apwopriye ak metodoloji nan fòmasyon nan katalan yo nan tan kap vini an.

Se konsa, nou te detèmine ke se kominote biznis katalan an ki fè erè nan apwòch li, depi li konsantre sou rediksyon yo nan pwodwi final la ak pwofi.

Li trè klè ke yon modèl biznis ki konsantre tout objektif li sou presèp sa yo pap janm ka mache men nan men ak yon lekòl ki konpetan e ki senpatik ak bezwen moun.. Modèl anplwayè sa a ta kontwol ak yon lekòl konpetitif, selektif, meritokrat ak segregasyon, ak efò endividyalis kòm valè prensipal la, pou mete chak elèv "nan plas li", anpil fasilite yon "tranzisyon lòd" soti nan lekòl la nan travay. Yon aranjman "klasist"., bezwen.

Rekòmanse premis enfayibilite nan kourikoulòm klas politik nou an kòmande [nan pwochen jou yo nan analiz pedagojik, revizyon an nan konvnab li yo te planifye: toulède, tankou lòt moun], Gwoup la Isarda te konkli ke konpayi an Catalan ta dwe nesesèman fè efò ki koresponn lan nan senpati ak amelyorasyon antrepriz pou adapte yo ak karakteristik yo ak bezwen imanan nan popilasyon an jèn ak adilt nan kataloy nan syèk la XXI..

Pou kapab ann amoni ak sosyete Catalan jodi a, biznis ta dwe ijan re-envante tèt li ak inovasyon pespektiv li., rijidman ancrage nan pwodiktivis syèk ki sot pase yo ki te deja simonte. Li ta dwe renouvle konsantre li epi redireksyon li nan direksyon travayè a (ak travayè) kòm yon sant enterè kòf. Dayè, se travayè yo ki fè travay la posib.

Lè w ap kite lekòl la (vle di Enstiti, inivèsite) jèn katalan yo resevwa fòmasyon konpetan atravè deseni yon pwosesis aprantisaj konplèks ak delika ki baze sou enterè yo, kapasite ak pousantaj aprantisaj, sa yo se patikilye ak endividyèlman.

Tankou sa a, li pa fè okenn sans pou konpayi an chape konplè kou a konsantre sou kounye a ansyen elèv la pa chwazi l ', li emosyonèlman vide l' nan pwosedi ki byen pibliye fristrasyon pèsonèl..

Li se konpayi an ki dwe pran defi a pou chanje pespektiv li yo ak kreyativite reenvante tèt li, adapte pwodiksyon oswa sèvis li yo ak enterè chak ak chak travayè li yo. Menm bagay la tou ta dwe fè ak pwosesis pwodiksyon an, ritm travay, kapasite konpetans, inifòm, vakans…

Ke li difisil pou adapte yo ak divèsite sa yo e ke yon konpayi nan yon sektè pa ka kòmanse pwodui mayo an menm tan., bagay dous, jwèt videyo ak jams pou sa a koresponn ak enterè yo nan travayè yo, antrene nan kreyativite pou aprann aprann? E ke li pa ka fè orè yo ak jou ferye yo ke yo vle, peye yo salè yo bezwen an? Ke chak pwosesis pwodiktif bezwen yon bon òganizasyon epi yo pa ka baze sou yon seri de evènman enpwovize? Sa yon sèl konpayi pa ka complète ale nan bezwen endividyèl yo 200 travayè yo?

Nou nan 21yèm syèk la e nou dwe adapte ak defi li yo.

Konpayi avanse yo dwe vire difikilte nan boulvèsman epi wè yo kòm opòtinite ak defi yo simonte jou an jou.

Ki pi bon defi pase fè pwodiksyon ak sèvis peyi a disponib ak imilite, enterè yo, kapasite ak ritm sitwayènte Catalan.

Sa ta fè yon peyi!

Politisyen ou se nanm kraze ak antere pwofesè yo ekselan anba tòn tep wouj;

Antreprenè ki sèlman fè li pou pwòp benefis pèsonèl ou:

OU RIVE LA?

Sep 012023
 

Konsilyasyon travay ak lavi fanmi. Nouvo pèmi travay pou gadri:

Manman ak papa oswa gadyen legal ki responsab youn oswa plis timoun kapab jwi diferan pèmi nan espas travay la pou pran swen minè yo., konfòme yo ak yon seri kondisyon epi adapte yo ak règleman aktyèl yo ki kontwole sipozisyon sa yo. Sa a se ka a nan pèmi travay uit semèn ke yo ka mande nan okazyon pou yo retounen lekòl..

Pèmi travay uit semèn se yon èd pou rekonsilye fanmi ak travay pou paran ki gen timoun ki poko gen laj. 8 ane fin vye granmoun, ki ka absan nan travay yo pou yon maksimòm de uit semèn, kontinyèlman oswa kontinyèlman, tou de nan mwa vakans yo ak ak arive nan tounen nan lekòl la nan mwa septanm nan.

Pèmisyon sa a, dire pa depase 8 semèn, kontinyèl oswa discontinuous, Li pa transfere epi yo ka jwi yon fason fleksib..

Travayè yo ap gen dwa pou konje paran, pou swen timoun, pitit fi oswa minè akouchman pou yon peryòd de plis pase yon ane, jiskaske minè a vin gen uit ane, enkli nan Dekrè Lwa wayal la 5/2023.

Pèmi sa a ka jwi aplentan oswa sou yon baz a tan pasyèl., kòm yon dwa endividyèl gason ak fanm, san yo pa fè egzèsis ou kapab transfere.

Ki jan ou aplike pou konje paran? 8 semèn?
Règleman yo mansyone pi wo a kontwole tou fason moun ki enterese a ka mande dwa sa a., piske se travayè li menm ki dwe mande l nan konpayi li: “Se ap travayè a pou presize dat kòmansman ak dat fen plezi a oswa, nan ka w, nan peryòd yo nan plezi", endike.

Anplis, Ou dwe notifye konpayi an davans 10 jou oswa youn ki espesifye nan akò kolektif yo, eksepte fòs majeure, pran an kont sitiyasyon an ak bezwen òganizasyonèl nan konpayi an.

Finalman, ou dwe konnen sa, nan ka ke plizyè moun ki soti nan menm konpayi an kapab epi vle benefisye de dwa sa a nan menm peryòd de tan an, deranje bon fonksyonman konpayi an, Ka ranvwaye konsesyon an dwe dakò pou yon peryòd rezonab, jistifye li alekri epi apre li te ofri yon altènatif egalman fleksib pou plezi.

Se yon pèmi ki pa peye.

Out 282023
 

Règleman travay ki aplikab pou depase tanperati nan salklas yo se Dekrè Royal la 486/1997, nan 14 nan mwa avril, ki etabli dispozisyon minimòm sante ak sekirite nan espas travay yo (Nimewo BOE. 97, nan 23 Avril nan 1997), Modifye pa Dekrè Royal 2177/2004.

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1997-8669

Sa a etabli ke tanperati yo nan salklas yo dwe ant 17ºC ak 27 ºC.

Anplis de sa, Palman an Eta a te apwouve asansyon ak ratifikasyon Deklarasyon Nasyonzini sou Dwa Timoun yo: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1990-31312

Anplis Lwa Travay, pwofesè yo responsab pou pwoteje sante jèn yo ak timoun yo.

Etandone ke Generalitat la ak Leta fè papye mouye nan pwòp règleman yo nou pral oblije sèvi ak laAksyon Dirèk (evidamman legalman pwoteje paske li gen entansyon fè respekte pwòp règleman legal li yo). Ann wè sa yo pral di nan lajistis, si nan Generalitat yo vinn sou bourik nou.

KIJAN NOU DWE AJI?

1- Nou pran akò aksyon kolektif nan seksyon sendikal yo nan sant travay la, nan asanble yo klou oswa konpayi.

2- Nou mete yon tèmomèt nan youn nan salklas sant la (divès la).

3- Lè li depase tanperati legalman pèmèt, nou notifye rès kòlèg nou yo.

4- Nou foto tèmomèt la nan salklas la ansanm ak yon aparèy ki endike jou a ak lè.

5- Nou soti ak elèv yo soti nan salklas yo nan espas nan sant la ki gen tanperati ki konfòme ak lalwa.

6- Nou voye enfòmasyon yo atravè yon mwayen sekirite bay Kowòdonatè Risk Okipasyonèl Sant lan, pou li ka voye li bay Direksyon an e sa bay Depatman Edikasyon.

7- Fè fas ak nenpòt menas yerarchize, nou rele lapolis.

8- Nou aktivman gaye sitiyasyon an atravè rezo sosyal ki endike sant la, popilasyon an epi mansyone Generalitat ak Depatman Edikasyon. (Si sa nesesè, ou ka voye yo ba nou epi nou pral fè li vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com ).

9- Si nou resevwa menas nan men Jesyon an, fè nou konnen epi nou pral kalkile li.

Li evidan nou pral pi plis pwoteje ak pwoteje youn ak lòt si nou fè pati yon asosyasyon travayè.

 

#Fè l pouko w (swa nou fè li oubyen nou alo nou soumèt)

  • Pou Dwa Travay Nou.
  • Pou fikse tout moun ak tout Pwovizwa nan Fwod lalwa.
  • Ann retounen Demokrasi nan Lekòl la.
  • Nou demokratize kourikoulòm.
  • Nou garanti konesans kritik ak emansipasyon bay jèn yo.
  • Pou yon FP Piblik, Kalite ak òf inivèsèl.
  • Pou Universalizasyon Edikasyon Piblik la.
  • Pou aboli Segregasyon Lekol (Edikasyon Konsète)

Avril 052023
 

POUKISA ÒGANIZE NOU NAN SEKSYON SENDIKAL NAN LEKÒL AK ENSTITI? FAQ

KISA YON SEKSYON SENDIKASYON YE?

Oke, yon bagay trè senp ak pi gran pase nana a. Yon seksyon sendika se fondasyon oto-òganizasyon ak kolaborasyon moun nan travay: li se asanble ki estab nan travayè yo nan yon sendika nan espas travay la.

Yon fwa oto-òganize, nou pral gen otonomi nan aksyon.

Li piplis

Out 112021
 

SUR :
SOU STABILIZASYON AN PÈSONÈL PWOZÈM
Kontrakte nan lwa pa administrasyon piblik la:

Nou konsidere ke espesyalman nan mond minisipal ak pwovens lan gen yon volim trè enpòtan nan moun ki pou yon ti tan ki nan moman sa a te ploge "nan dwèt la" pa "fòs vivan yo" nan tan an nan pouvwa. Isit la nou konsène sou bagay la.

Gen lòt ki te jwenn aksè nan sak plis objektif, avèk bon jan etid ak eksperyans.

Li plis
Out 152020
 
Telechaje fichye a
Telechaje
File, Achiv

(Modèl pou travayè sèvis sivil yo pèsonèl ak ou ka menm adrese plizyè benefisyè diferan ak nimewo enskripsyon diferan: Jesyon sant lan, Sèvis Teritoryal, Depatman Generalitat ak Ministè.

Modèl la pou konpayi prive yo pi pridan fè li a non Seksyon Inyon an oswa Inyon an).

Sante ak sekirite travay!!!

Me 212020
 

SUR:
SECCIÓ SINDICAL DE LA COMUNITAT EDUCATIVA

Sense fer cap valoració retrospctiva en relació a les disposicions preses pel Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en relació al tancament dels centres educatius i la docència a distància, ja arribarà el moment de fer-ho, manifestem que les instruccions del Conseller Josep Bargalló i el Ple del Govern de la Generalitat de Catalunya indicant la reobertura dels mateixos és una negligència molt greu que posarà en perill la vida de l’alumnat i el personal treballador, reoxigenant la potencialitat de reactivació de la pandèmia i la difusió del contagi cap a d’altres companys, adults, pares, mares germanes.

Li plis
Oct 212019
 

BEYOND la One Stop "Lwa ARAGON"

(O PROJÈ LWA DE KONTRA POU SÈVIS POU MOUN):

Gouvènman an nan Generalitat la nan Catalonia ap trete yon bòdwo ke si nou, la popilasyon lib panse ak lib aji, nou pa vale li kri pral aplike pòt la louvri nan jesyon prive konsa jeneralize nan sèvis byennèt sosyal yo konsa sipoze nan la nou chak jou jan yo Dwa a edikasyon piblik oswa la aksè inivèsèl doktè jeneralis ak sèvis lopital kalitatif ak peye pou ak kontribisyon yo nan chak ak tout moun nan nan taks nou yo.

Li plis
Jul 172019
 

Asanble a nan Seksyon Inyon Kominote Edikasyonèl Inyon an nan travayè Vallès Oriental nou se yon kolektif nan pwofesè ak pwofesè, edikatè, entegratè, monitè, vijilans ak elèv ki gen konsyans kritik konstriktif, dezi devlope patisipasyon ak resiprosite atravè la konfyans mityèl nan domèn kle nan edikasyon jèn yo i, konsa, sa ki nan avni sosyete a.

Li plis
Jen 132019
 
Pwogram Ruesta
Lekòl Libèrtè Ruesta

Nan la 27 al 30 Jen nan 2019

Yon ane ankò CGT la louvri Lekòl Ete Libertarian li yo, yon espas pou reyinyon ak diskisyon, aprantisaj ak rekreyasyon, kote nou tout ka kontribye eksperyans nou ak konesans nou anrichi youn ak lòt.

Ane sa a, ant 27 al 30 nan mwa jen, Nou pral rankontre nan Ruesta anba deviz la:

Li plis
Me 182019
 

Fè fas ak refòm nan kourikoulòm eksprime nan FP te planifye nan kataloy yo dwe aplike ane pwochèn ak etonan te anonse pa Depatman Edikasyon nan semèn ki sot pase yo., kominote ansèyman ak sendikal la pibliye manifès sa a:

1.- Opinyon pèsonèl ansèyman an pa te pran an konsiderasyon sou ki kontni yo ta dwe redwi oswa konsève, ni ki modifikasyon yo ta dwe enkòpore. Nou doute ki ijans pou enplimant sa reform, mank de transparans nan pwosesis la, ak absans nan deba ant moun ki responsab pou devlopman kourikoulòm sou yon bò, ak pwofesè ki gen patisipasyon nan deplwaman yon lòt, te pèmèt sifizan pwofondè nan analiz pou mennen nan ansèyman nan matyè apwopriye elèv nou yo mande yo.

Li plis