VET "NOVA" LA: YON MENAS POU FÒMASYON PWOFESYONÈL ELÈV YO, TRAVAYÈ YO AVENIR

 ANSEYE, Formació Professional, nouvèl
Avril 242024
 

El proper curs 2024-2025 és obligat implantar la reforma de la FP que ha impulsat el govern d’Espanya. Existeixen molts punts sense concreció que suposen incerteses i neguits. Parlem una mica dels principals aspectes preocupants, com són:

– Reducció de les hores de formació reglada i baixada generalitzada de la qualitat de la formació.

– Ampliació de les hores de pràctiques que per mantenir la durada de 2 anys s’ha fet a costa de la formació reglada

– Precarització de la feina dels alumnes a les empreses, tot i que es suposa que es cotitzarà les pràctiques a la seguretat social.

– Privatització manifesta de la formació professional ja que una bona part de la formació es confia a empreses privades.

Reducció de les hores de formació

La reducció d’hores lectives a l’institut suposa una baixada de la qualitat de la formació per a l’alumne, ja amb prou carències de coneixements. Escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

Desapareixen totalment els continguts, que abans indicaven els mínims que s’havien d’impartir a tot el territori i eren una garantia per poder homologar els estudis i assegurar una formació igualitària. Ara només s’avaluen RA=Resultats d’aprenentatge. Es produeix un buidat en els continguts específics de cada ofici que fa que l’alumnat arribi a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i encara dificulta més que pugui desenvolupar el seu progrés en el mon laboral del seu sector. Això provoca un estancament de les persones i les fa dependents en tot moment de les seves empreses.

Tots els mòduls perden hores de formació específica del perfil professional al centre, en benefici d’altres mòduls que s’ha considerat més importants i que constitueixen fins al 60% de les hores del cicles:

– Una part se’n va a engreixar la DUAL, que acaba constituint entre un 25 i un 50% de les hores totals del cicle.

– Un altra part se’n va a mòduls transversals que es troben a tots els cicles formatius tant de grau mig com superior. Tenint en compte que les hores lectives són unes 25 hores setmanals tenim:

– Anglès tècnic (2 h) 66 h. A Catalunya ja es feia a grau mig, ara s’estén a grau superior.

– Digitalització (1 h) 33 h. Sense discriminar si el cicle ho necessita o no, com pots ser el cas d’informàtica, totalment digitalitzat.

– Sostenibilitat (1h) 33h. Els materials del mòdul s’han encarregat l’empresa privada Naturgy que és la segona o tercera de les 10 empreses que més contaminen a Espanya. https://www.huffingtonpost.es/economia/estas-son-empresas-mas-contaminantes-espana.html

– Mòduls optatius (2 a 3h) 66-99 h. Poden tenir Unitats de competència externes. O sigui, Resultats d’Aprenentatge d’altres cicles formatius.

Coma comentari, es canvia el nom d’alguns mòduls com FOL (Formació i orientació laboral), EIE (Empresa i Iniciativa Emprenedora) i Síntesi (Projecte final de cicle):

– “Itinerari personal per l’ocupabilitat I” (3 h) 99 h

– “Itinerari personal per l’ocupabilitat II” (2 h) 66 h

– “Projecte intermodular de 198 èdtan”

Un altre efecte serà la disminució de la plantilla de professorat a curt, mig i llarg termini. A Catalunya s’assegura que no afectarà les plantilles, al menys el primer any, ja que es vol substituir l’equivalent en hores acadèmiques suprimides, per càrrecs d’observador, de visitador casual de les empreses i comercial de projectes. Això desnaturalitza la feina docent que li és pròpia, per anar-lo substituint i segurament eliminant.

No es garanteix que les hores de professorat puguin mantenir-se en un futur i és clarament on es poden fer les retallades que han de venir. Sembla una manera infal·lible de solucionar el dèficit de professorat que s’està produint en els cicles de FP en els darrers anys.

Ampliació de les hores de pràctiques

Com s’ha dit abans, una gran part de les hores perdudes de formació van a DUAL:

– DUAL és el nou nom que posa el govern d’Espanya al que abans eren les pràctiques sense remunerar o FCT=Formació en centre de treball.

– Dual general (SENSE REMUNERAR): nan la 25% a 35% de les hores (nan 500 a 700 h). A Catalunya es faran 515 h.

– Dual intensiu (REMUNERAT al mínim): nan la 35% al 50% (nan 700 a 1000 hores del cicle), amb contracte de DUAL. A Catalunya 713 h (dual general+projecte intermodular).

L’increment de les hores de pràctiques a empreses planteja problemes en trobar llocs addicionals on poder fer la DUAL amb garanties.

– També en poder dur a terme la consecució d’aquestes en els terminis establerts.

– A més propicia l’augment de les tasques burocràtiques i administratives i en dificulta les de control per part del professorat.

Per una altra banda, la gran majoria de les empreses participants en el nou model, no podran assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució urgent de les necessitats de cada companyia. No creiem que l’alumnat aprengui el mateix a l’empresa que a l’escola i, konsa, no es poden substituir unes hores per les altres.

S’obliga literalment a començar la DUAL en empresa al primer curs amb la qual cosa:

– Hi ha una manca de formació de l’alumne per començar les pràctiques.

– S’estableix una competència ferotge entre alumnes de FP Inicial, grau mig i grau superior. Els alumnes de nivells inferiors, sobretot la FP Inicial, tindran molt difícil fer les pràctiques enfront els de nivells superiors.

En moltes poblacions no existeixen empreses que puguin absorbir tantes hores de pràctiques.

– Al final, es veu venir la creació de solucions miraculoses com ara muntar projectes a corre-cuita amb els alumnes que no es puguin col·locar.

– Hi haurà molts alumnes que no podran acabar el cicle en 2 ane, durada que s’han entestat en mantenir.

Avaluació “conjunta” Institut i Empresa

Com que el Resultats d’Aprenentatge que no es poden fer a l’institut les ha de fer i avaluar l’empresa, caldrà professionals qualificats a les empreses per a poder fer la formació, el seguiment i l’avaluació dels alumnes, que són per ells, els aprenents.

Així els “tutors” d’empresa han d’avaluar les RA’s “transferides” mwen:

– A cada mòdul l’empresa posarà un 10% de la nota.

– Els alumnes poden no desenvolupar totes les RA ja que depenen de l’empresa en concret en la que fan les pràctiques.

No hi ha garanties legals ja que ni els tutors d’empresa ni les empreses, no tenen cap mena de:

– requeriment de formació com els professors que han de ser enginyers.

– control per l’administració com els professors que tenen inspecció d’ensenyament.

– sancions en cas d’incompliment com els professors que poden rebre sancions o expedients.

Es produeix l’efecte que fins que l’empresa no hagi posat la seva qualificació, l’alumne no te aprovat el mòdul corresponent. O sigui, que fins que no s’hagi acabat l’estada en empresa, no tindrà qualificació del mòdul. Se konsa:

– Es desconeix què passarà amb les beques, ja que depenen de les notes de l’any anterior.

– Els tutors d’empresa normalment avaluen per indicis, no hi ha cap procediment específic ni objectiu.

Privatització de la FP

S’ha començat a detectar una tendència dels centres concertats a oferir pagament per cada alumne que incorpori per a les pràctiques. D’aquesta manera, els diners públics tornaran a finançar les empreses privades per mantenir una il·lusió de col·laboració d’aquestes.

El cas extrem es troba en que empreses multinacionals estan oferint els cicles formatius de FP de forma totalment privada o concertada amb pràctiques que es fan a les seves pròpies instal·lacions. D’aquesta manera, ja fan la selecció de personal en el moment de la formació i segreguen l’alumnat d’entrada.

Conseqüències

Les principals conseqüències d’aquestes polítiques:

– Hi ha una baixada de la qualitat de la formació per a la persona, ja amb prou carències de coneixements. S’escurça cada cop més el seu temps de preparació enfront de la que serà la seva llarga futura vida laboral i personal.

– Es buida els cicles professionals de continguts específics de cada ofici. Això fa que les persones arribin a l’empresa amb menys coneixements elementals per desenvolupar la seva carrera, i millorar la seva qualificació i possibilitats de progressar en el seu sector.

– Les empreses participants, en general no poden assegurar prou tutorització i que l’aprenentatge aconseguit no sigui parcial, específic, i destinat a la consecució només de les necessitats de cada companyia.

– No existeixen controls ni sancions per les empreses que no compleixin els convenis de DUAL. La formació queda en mans de tutors de les empreses dels que no es requereix un mínim de qualitat i formació prèvia com si que es fa amb els docents de la FP. Les perjudicades són les persones en formació.

– No són pocs els casos en que empreses validen com a equivalent de la formació qualitativa que abans feien professionals docents activitats habituals de les «pràctiques» com escombrar o fer fotocòpies. No són tots els casos però sí una majoria, e ak tout enpinite.

– Les persones en pràctiques es converteixen en mà d’obra gratuïta o precària, ja que no existeix remuneració en la DUAL. I les persones en DUAL intensiva es converteixen en mà d’obra barata, però exigint com si fos personal professional. La remuneració amb prou feines arriba a 300 € mensuals.

– I per acabar, es produeix una privatització de facto en la FP amb empreses que ofereixen la formació i pràctiques per aconseguir uns treballadors dòcils i amb les destreses mínimes necessàries per a la seva especificitat.

CONSTITUÏM SECCIONS SINDICALS ALS CENTRES EDUCATIUS:

Al Vallès Oriental els treballadors i treballadores del sector d’ensenyament afiliades al sindicat CGT potenciem l’organització en seccions sindicals de centre de treball.

Les seccions sindicals són l’eina bàsica d’organització dels treballadors i estan poc esteses en els centres educatius a diferència de qualsevol altra empresa, on son una organització habitual.

Les seccions sindicals possibiliten l’organització i participació directa real i autònoma dels i les treballadores de cada centre de treball per actuar, negociar i millorar les condicions laborals, de seguretat i higiene particulars del centre de treball. Un exemple podrien ser els problemes amb les calefaccions i climatitzacions del centre en particular, que se sap ben cert que no es solucionaran a les taules de negociació externes a la realitat del centre.

La constitució de la secció sindical no és complicada i requereix de la participació de al menys dues persones afiliades. La documentació es lliura al departament de Treball i es comunica de forma oficial al centre de treball si es vol. A partir d’aquest moment, es te el suport del sindicat i és possible inclús convocar vagues locals al centre de treball.

Un cop constituïda la secció, el sol fet de la seva existència fa que les direccions dels centres educatius es plantegin les seves decisions que afecten els treballadors i treballadores del centre. Es pot iniciar converses per aconseguir que se’ns reconegui com a interlocutors vàlids i se’ns comuniqui les decisions que es prenguin i tinguin incidència sobre les condicions laborals dels treballadors.

Per últim, comentar que els nostres companys i companyes d’altres centres del Vallès Oriental, com l’institut Carles Vallbona de Granollers o l’ISMD de Mollet del Vallès també han constituït seccions sindicals per mirar de fer habitual aquest dret a tots els centres.

KONFERANS POU LPRES 19 AVRIL : PRIVATIZASYON FÒMASYON PWOFESYONÈL

 1th Me, KOMINIKASYON, ANSEYE
Avril 122024
 

Vandredi pwochen 19 soti nan avril rive 18 èdtan yo pral fèt nan lokal nou an nan Ronda d'Orient la, 6 soti nan Mollet del Vallès, yon Press Round an chaj travayè afilye nou yo, ak sa ki annapre yo.

N ap pwofite okazyon sa a pou nou eksplike evènman yo òganize pou Premye Me:

  • PLENT KRITIKA POU PWOSESIS PRIVATIZASYON IMINEN POU FÒMASYON VOKSYONÈ PIBLIK.
  • MODÈL APLIKASYON ATRAVER SEKSYON SENDIKASYON NAN CHAK LEKÒL, POU CHAK ENSTITI.
  • PREZANTASYON PWOSEDI PREMYE ME.
Nan fen a, yon wonn nan dyalèktik pral louvri.
 
SANTE !!

PWOPOZISYON POU PLAS NAN EDIKASYON PIBLIK AK KRITÈ PWOKSIMITE AK DIRABILITE

 ADMINISTRASYON PUBLIK, KOMINIKASYON, ECOLOGIA, ANSEYE, Prevansyon danje travay, SEKTÈ TRAVAY
Mas 182024
 

La mobilitat en els desplaçaments de casa a la feina i de la feina a casa en vehicle particular genera grans embussos de trànsit i és un dels grans factors que contribueixen a la contaminació ambiental i el canvi climàtic.

Pensem que la reducció de gran part d’aquests inputs contaminants és necessària, imprescindible pel futur de la vida al planeta. I en el nostre sector és possible.

Amb l’objectiu de reduir la contaminació, l’empremta de carboni, les emissions contaminants en els trajectes laborals de casa a la feina, aconseguir un planeta solidari, sostenible i complir amb els Objectius de Desenvolupament Sostenible, proposem:

La racionalització de la distribució dels i les treballadores de la Generalitat de Catalunya a l’educació pública infantil, primària, secundària obligatòria i batxillerat prenent com a criteri estructural la proximitat entre la localitat de residència i la de treball.

És ben comú que una mestra d’educació primària resident a Barcelona es desplaci a Canovelles cada dia a treballar, i viceversa. I així per tots els estudis amunt esmentats. La Plantilla docent de la Generalitat ascendeix a més de 80.000 moun. L’impacte de la seva mobilitat diària no és pas residual.

L’acostament de distàncies entre les localitats de residència i treball també millora la conciliació de la vida laboral i familiar, els espais de cures, fa guanyar temps, qualitat de vida, benestar i salut entre els i les treballadores.

Plantegem aquests col·lectius de treballadores principalment perquè són els més abundants i generalitzats (inclòs les especialitats de l’educació secundària) i més fàcilment intercanviables de manera recíproca amb criteris de mobilitat.

Tanmateix considerem que aquest hauria de ser un criteri estructural de totes les Administracions Públiques en l’adjudicació de places i concurs de trasllats.

Que aquesta mateixa hauria de ser la línia d’actuació del Departament d’Educació de la Generalitat de Catalunya en estudis més especialitzats, en tant sigui possible.

PROPOSEM:

Que siguin convocats concursos de trasllats oferint de manera pedagògica, troncal i prioritària la possibilitat pràctica d’acostament del lloc de treball al de residència.

L’assignació de places resultats de concurs públic utilitzant com a prioritari el criteri de proximitat entre la localitat de residència i a de treball.

RAPÒ ENSPEKSYON TRAVAY BAY NOU DWA! !!

 KOMINIKASYON, SEKTÈ TRAVAY, TRANSPÒ AK KOMINIKASYON
Mas 172024
 

LA UTE AP7 VALLÉS SE NIEGA A PROPORCIONAR LOS REGISTROS HORARIOS A LA CGT, ¡Y AHORA ENFRENTA SANCIONES!

Inspección respalda la denuncia sindical, descubriendo prácticas sospechosas.

La empresa afirma que solo muestra datos a los empleados individualmente, ignorando los derechos de la Representación Legal de los Trabajadores.

¡Incumplimiento claro del Estatuto de los Trabajadores!

La UTE debe permitir el acceso a registros de la jornada a la Representación Legal de los Trabajadores según lo dicta la ley en el Artículo 34.9 del ET.

¡Otro caso que pone en entredicho la transparencia y los derechos laborales!

(12/03/2024)

-SECCIÓN SINDICAL DE LA CGT-UTE AP7 VALLES- -SECTOR B04 AP7-

 

SI OU GOUMEN, DEPANN DE OU!!

DEYÒ AP7: KOMINIKE (oswa istwa) ENFÒMASYON

 CGT UTE AP7 Valleys, KOMINIKASYON, TRANSPÒ AK KOMINIKASYON
Mas 112024
 

En respuesta al último comunicado de la UTE con fecha 22/02/24:

Si la UTE nos explica un cuento, la RLT también sabe contar cuentos, historias y fábulas…

Había una vez una Unión Temporal de Empresas, la UTE, que se jactaba de ser la más amable y generosa con sus trabajadores. Les ofrecían café gratis, días libres adicionales y hasta masajes en la sala de descanso. Sepandan, detrás de esa fachada de benevolencia, la UTE tenía un plan oculto: querían quitar todos los beneficios laborales a sus empleados para maximizar sus ganancias.

Por otro lado, la Representación Legal de los Trabajadores junto a la plantilla trabajadora, que eran conocidas por ser implacables en la defensa de los derechos de los trabajadores. No toleraban abusos, ni injusticias y estaban dispuestos a luchar hasta el final por lo que consideraban justo.

Cuando llegó el momento de adaptar un nuevo convenio, la UTE intentó imponer cláusulas abusivas que recortaban los derechos de los trabajadores. Sepandan, estos, liderados por la Sección Sindical de la CGT, se negaron rotundamente a aceptar las condiciones injustas. Convocaron una asamblea y, por unanimidad, decidieron que no permitirían que les rebajaran en salario ni en ningún otro beneficio.

La UTE, sorprendida por la resistencia de sus empleados, decidió denunciarlos ante los tribunales. Pero para su desgracia, el juez asignado al caso resultó ser un defensor justo y acérrimo de los derechos laborales. Desestimó las demandas de la UTE y falló a favor de los trabajadores.

Humillada y derrotada, la UTE se vio obligada a retirarse con el rabo entre las piernas. Nunca más volvió a intentar socavar los derechos de sus empleados, quienes celebraron su victoria con alegría y orgullo. Y así, la historia demostró que la justicia siempre prevalece, incluso sobre las empresas más poderosas.

Y colorín colorado, este cuento se ha acabado.

                                                                                                                ¡VIVA LA LUCHA DE LA CLASE OBRERA!

 

 -SECCIÓN SINDICAL CGT UTE AP7 VALLÈS- (23/02/2024)

 

DEKLARASYON ENFÒMASYONÈL: SEKSYON SENDIKAL UTE-AP7

 CGT UTE AP7 Valleys, KOMINIKASYON, TRANSPÒ AK KOMINIKASYON
Fev 222024
 

Konpayon, apre yon ane depi plent gwoup ranplasan Abertis la, sou twa vyolasyon CUN III ak Lot Nwèl la nan 2021 epi yo te trete pa:

– 1º ENSPEKSYON TRAVAY BARCELONA.
– 2º SEKSYON SANKSYON DEPATMAN ANTREPRIZE AK TRAVAY.
– 3º DIR.GRAL OF REL. LAB., genyen. AUT., DI. MWEN SALUT LAB. DEP LA. BIZNIS AK TRAVAY.

Nan tout yo te regle an favè travayè yo ak konpayi an te sanksyone ak yon
INFRACTION klase kòm GRAV nan zafè travay LWA LISOS la.

UTE jodi a fè nou konnen ke yo pral pasyèlman respekte rezolisyon an:
– Jou nan pwòp zafè ane 2021, pou plezi ou pandan la 2022:
Yo pral rekonpanse 2,5 jou pwòp biznis. (Mande yo nan tan, pou òganizasyon konpayi an. Nou konseye premye kòmande la 2,5 jou nan 22). (Pou yon sèl sa a 24 ou gen yon total de 5.5 jou).
– Nwèl anpil ane 2021.:
Li pral peye nan pewòl fevriye a. 57,57€. (Obsève ke li reflete nan pewòl la kòm yon konsèp Nwèl Lot 2021).
– Orè biwo fleksib:
UTE a refize adapte orè a jan sa endike nan Atizay la. 20 nan CUN III a.
– PCF Ticket Restoran:
Konpayi an refize dwa pou Atizay. 38 PCF san posiblite pou gen yon kat Tikè Restoran.

Soti nan seksyon sendika CGT, pozisyon konpayi an kite nou ak yon gou amè e nou vle eksprime enkyetid nou sou desizyon an pran pou aksepte sèlman yon pati nan rezolisyon yo pwopoze yo.. Nou choke pa kritè konpayi an nan chwazi asime sèlman de aspè nan rezolisyon sa yo epi jete rès la.. Nou pa etone ankò nan fason UTE admèt responsablite l, nan okazyon sa a pa omisyon konfòmite ak dispozisyon ki nan Atik 38 nan PCF la, an relasyon ak Kat Tikè Restoran an, ak nan Art.20 sou Orè Biwo fleksib.

Mank transparans Konpayi an nan sa ki te kominike bay Reprezantan Travayè yo jou pase a 8, an relasyon ak pèsonèl mansyone yo, kote yo te di ke Konvansyon Konstriksyon an ta aplike apati piblikasyon CUN IV, e ke kondisyon travay Abertis ta kontinye. Li se kontradiktwa ke mank nan aplikasyon nan atik la pa korije 38 ak atik la 20, depi konpayi an asire ke kondisyon Abertis pou pèsonèl sa yo pral kenbe.

Repons UTE a pou dezakò sa a, se ke menm kondisyon yo ki te aplike jiska dat yo ap kontinye aplike, ak rès la pa fè sa. Sa vle di, yo pral kontinye tankou nan yon dégéné ouvè., Yo pral chwazi pati nan akò a yo renmen epi jete sa yo pa fè sa.. Anplis, Yon lòt bò, yo di nou ke yo te jidisyè konfli a e an menm tan yo demanti li., reklame ke li te toujou nan pwosesis.

 

     CGT-UTE AP7 VALLÉS Seksyon Sindikal SI W GOUMEN, DEPANN DE OU!

 DEKLARASYON ENFÒMASYONÈL 20-02-2024

ARASMAN SENDIkal AK RENTASYON NAN STAHL IBÉRICA

 KOMINIKASYON, nouvèl, PWODWI CHIMIK, SEKTÈ TRAVAY, STAHL IBERICA
Fev 172024
 

STAHL se yon miltinasyonal Olandè rekonèt nan sektè chimik ki gen rapò ak ekipman pou endistri twal ak kwi ki sitiye nan Parets del Vallès..

STAHL prevwa aletranje kòm yon konpayi inovatè ak ekselans, rechèch la, ekoloji ak dirab, kolabore ak Konsèy la Parets del Vallès epi louvri pòt yo nan sant edikasyon nan rejyon an montre bèl kalite yo..

[Alzam lyen klarifye]

https://el9nou.cat/valles-oriental/actualitat/stahl-iberica-obre-un-nou-centre-de-recerca-a-parets/

http://lederpiel.com/stahl-centro-parets-del-valles/

https://www.parets.cat/actualitat/noticies/parets-commemora-el-dia-internacional-de-les-dones-en-la-ciencia-amb-visites-i-activitats-educatives-amb-el-suport-de-lempresa-stahl-iberica.html

Ki sa STAHL pa eksplike epi li sanble kenbe anba tapi a se sa ki afekte tretman iniman li nan travayè yo: belitman, depèsonalizasyon, tretman kòm nimewo ak ewozyon nan dwa travay.

Legalite Ewopeyen ak Panyòl pèmèt ak pwoteje travayè yo òganize tèt yo pou defann dwa nou yo e konsa garanti yon lavi ki pi diy pou fanmi nou yo., pitit gason ak pitit fi. Men, sanble ke STAHL pa dakò.

Dat eleksyon sendikal yo ap pwoche e Direksyon an revoke yon travayè, toujou konvalesans nan yon maladi, akize TARGET DISKING (jistifye sèlman pou chanjman oswa reajisteman estriktirèl nan pwodiksyon ki afekte solvabilite li) an menm tan an kòm li se nan swing plen nan ekspansyon ak rekritman nan nouvo travayè.

An reyalite, kòlèg sa a trè aktif nan Seksyon Sindikal CGT la k ap mande amelyorasyon nan dwa tout travayè STAHL yo e li fè pati kandidati sendika nou an pou eleksyon sendikal nou site yo..

Yo te chwazi kòlèg la ak kondane nan yon fason entimidasyon, pran avantaj de frajilite li ak izolasyon sosyal lè li te nan konje., kòm yon tèt Tik pou ke moun preemptively tranpe bab yo si yo gen entansyon vote pou CGT a nan pwochen eleksyon sendika yo.. Laperèz paralize gaye soti nan bouch nan bouch nan mitan travayè yo pwoteste yo… «ki moun ki pral pwochen?». Men nou deja konn mizik sa! Epi nou danse li ase byen! Petèt moun ki pa konnen se konpayi an.

Enkonpreyansib, CGT a se lènmi nimewo en 1 anplwayè sa yo ki san skrupil ki pa vle amelyore dwa ak kondisyon travayè yo konsa kontribye nan kontantman mondyal la.. Yon lòt bò, antreprenè filantwopik ak imanis yo adore onètete nou ak dezenterese nou nan batay pou devlopman dirab planèt la san povrete ak ekite sosyal.. Lè sa a se aksyon an nan kòlèg yo nan CGT a nan konpayi an. Nan men yo nan ki kalite antreprenè se STAHL? De ki bò li ye??

Nan nenpòt ka, STAHL toujou nan tan pou l korije. Li gen bon konprann.

Nenpòt fason, nou pral fè kòlèg nou an reyadmèt nan espas travay li. Se konpayi an ki pou asire ke soufrans ou ak soufrans fanmi ou se osi kout ke posib. També la prevenció d’un conflicte de desenvolupament incert i que de ben segur tacarà la seva imatge internacional d’empresa innovadora, ecològica, sostenible i social.

No només els companys de feina, sinó tota la CGT no romandrem pas de braços creuats i engeguem tota la xarxa i maquinària d’acció social, sendika, solidaritat i ajut mutu fins que el company sigui readmès i els drets dels treballadores respectats a per STAHL.

VA PER TU, COMPANY 😉

A QUI NO ENS DEIXA VIURE NO EL DEIXAREM DORMIR TRANQUIL !!

ENSPPEKSYON TRAVAY MANDE JENERALITE POU FÈ EGZAMEN MEDIKAL ANyèl TRAVAYÈ EDIKASYON AN

 Aksyon Inyon an, KOMINIKASYON, edikasyon, ANSEYE
Dec 072023
 

Nou kontan enfòme w ke nan aksyon ansanm sant edikasyon Maresme ak Vallès Oriental nou fòse Generalitat la fè egzamen medikal obligatwa chak ane nan tout lekòl ak enstiti katalan yo., an konfòmite ak Lwa Travayè yo ak Lwa sou Prevansyon Risk Travay (ki jiska prezan yo te pase sou yo ak enpinite).

Kòm yon estrateji nou te itilize sòm anpil plent endividyèl soti nan travayè yo nan Enspeksyon Travay la, sote mwa antrepriz ki pa efikas yo, ke yo pa fè anyen men voye boul deyò sou li. Aksyon Kolektif mwen Direkte nou rele li.

Kòm konsekans plent nou yo, Enspeksyon Travay la mande Depatman Edikasyon Generalitat fè sa nan tout lekòl ki nan rezo piblik ki pa inivèsitè a epi bay li jiska jounen an. 9 nan Jiyè nan 2024 pou fè yo efikas.

Ann veye nan tout sant travay yo pou ke regilarite anyèl la respekte epi kenbe.

Nou ankouraje w kontinye fè rapò bay Enspeksyon Travay la pou ogmante plis presyon ak wont piblik Generalitat la. Yo pran yon ane pou yo reponn, men li travay.

N ap raple plent yo bay Enspeksyon Travay la gratis epi yo garanti konfidansyalite moun ki fè plent lan..

ANKOURAJE TÈT OU POU RAPÒTE AK MANDE YON EGZAMEN MEDIKAL ANyèl NAN LEKÒL OU, ENSTITI! [tou nan nenpòt sant travay nan nenpòt sektè kote li pa rive vre]

Nou tache lyen ki mennen nan modèl plent lan ak agiman yo dwe prezante a. Pou nenpòt dout kontakte nou:
vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com

cgtensenyamentmaresme@cgtcatalunya.cat

 

[Modèl plent lan]

DEPATMAN TRAVAY AK BIZNIS (ENSPPEKSYON TRAVAY)
https://web.gencat.cat/ca/tramits/tramits-temes/20558-Denuncia-per-irregularitats-laborals?kategori =&mòd = 1

MWEN PREZANTE:
Sa an konpliman pou l'Article 4.2 nan Lwa Travayè yo ak atik yo 14 jo 22 nan Lalwa 31/1995, nan 8 Novanm, de Prevención de Riesgos Laborales tout konpayi yo ta dwe fè yon egzamen medikal chak ane pou tout travayè nan sant yo.
Ke Depatman Edikasyon nan Generalitat de Catalunya te pou ane, nan kèk ka jiska yon deseni, san yo pa ranpli responsablite sa a ak travayè yo ki depann sou yo, nan tout pwovens yo nan kominote otonòm nan kataloy.

SOL·LICITO:
– Ke enstitisyon w la mande dokiman ki koresponn lan nan men Depatman Edikasyon nan Generalitat de Catalunya.
– Ke enstitisyon ou a mete fen nan aksyon neglijan sa a ki menase dwa travayè sante travayè yo.
- Ke enstitisyon w lan envestige kòz vyolasyon sa a epi etabli responsablite.
- Sa soti nan menm kou sa a 2023-2024 epi kounye a Depatman Edikasyon nan Generalitat de Catalunya respekte obligasyon li genyen pou l garanti tchèk medikal korespondan anyèl pou tout travayè ki nan sant li yo., oswa nan sant li yo ak/oswa òganizasyon ki depann sou yo, yo anboche dirèkteman, o non. Sepandan, egzèse responsablite aktif ki koresponn lan nan ka kote rezilta nan mitan travayè li yo mande sa.

PICKING FARMA : NI BÈT NI SOUMI

 KOMINIKASYON, Eleksyon Inyon yo, TRANSPÒ AK KOMINIKASYON
Nov 242023
 

Sou Davwa Nou te toujou avèk sa nou te kwè se te "syon yo.", komisyon mwen Ugt. Yo vin jwenn nou, Yo mete tout rakèt elektoral la pou nou, nou pa t 'gen enkyete sou anyen. Wi vre wi, lè li te nesesè pou negosye nan Komite a oswa lè konpayi an depase abi li yo ak kèk nan travayè yo epi yo te bezwen konsèy ak sipò pou konbat li, Repons lan se te "se sa li ye.", lalwa se konsa, "pa ka fè plis". Imajine kòlè ak enpuisans li te pwodwi nan eskwadwon an.: soufri enjistis, pa konnen ki jan fè fas ak yo epi fè sipoze defansè ou yo inyore ou paske "se sa li ye".

Lè sa a, nou tande sa nan laboratwa Grífols yo, fatige ak menm bagay la, yo te rantre nan yon sendika ki rele CGT an masse, ke nou te toujou di ke yo se revolisyonè "yo fèmen konpayi", e kounye a, yo t ap fè pi byen. Sa yo te fè ak sa yo mande se sa travayè yo menm te deside., vaya.

Se konsa, sa, kèk nan nou te pwoche bò kote Mollet del Vallès.

Nan premye li te bay krab, moun zanmitay men dirèk. Yo pa t ' egzakteman pwomèt nou syèl la an lò epi yo te pwomèt nou ke yo pral akonpaye nou epi ede nou., men ke se nou menm ki te dwe pran konsyans de dwa nou epi aprann reklame yo. Ou pa bezwen konnen anpil bagay sou lwa, ke lwa yo ekri la pou itilize lè sa nesesè. Epi yo kapab ale pi lwen.

Premye jou a te petèt pa tounen. men nou tounen.

Epi yo te ede nou, wow yo te ede nou, men yo te transmèt nou tou responsablite pou nou deside epi pou nou otonòm souverennman pou premye fwa.. E sa mande efò, li menm fè mal. Men, yon fwa ou libere tèt ou nan korse a nan depandans kliyantèl, ou vole, ou santi w brav, ou oze ouvètman revandike sa ki ta dwe pou ou pa dwa e ki pa alam oswa ti kal pen nan Patwon an. Yo rele sa wè klè..

Epi nou kase chenn nou yo ak sendika kolaborasyonis yo ak konpayi yo: Nou kanpe nan eleksyon sendika yo kòm tèt nou, ak kòlèg yo nan CGT la.

Ak jou a 23 Novanm nou vote. Emosyon an te gwo. Epuize pa travay la preparasyon fè, pou premye fwa pou kont nou, eksitasyon pou sipò potansyèl (o non) nan pwòp konpayon nou yo nan pwosesis la emansipasyon, pè pou nou te montre figi nou epi si nou pèdi ta gen konsekans.

men nou genyen. Pafwa grangou pou libète tou atire zwazo a ki viv alèz manje nan kalòj la.. Gwo gwo mouvman san limit. Majik. Okòmansman nou pa t 'kwè li.

Kounye a li lè pou nou fè yon etap fèm epi kòmanse travay difisil pou revandike dwa ki vin jwenn nou pandan tout ane sa yo. tauromach konpayi an ak kolaborasyon nan anpil valè nan "konseye yo sendika" nan sendika-jesyon an. MEN KOUNYE A NAP FE LI, UNITED, SAN ENTÈMEDYÈ.

Nan batay sa a nou tout te fanm, 25N nou an kont patriyachi antrepriz.

Yon gwo akolad rekonesan bay kòlèg yo nan CGT a nan Vallès Oriental, tout travayè yo tou.

Ti revolisyon nou an modès, men nou.

SOTI LEKÒL POU KONPAYI : TRAVAYÈ A KÒM SANT PWOSESIS TRAVAY LA

 Kiltirèl, edikasyon, ANSEYE, fòmasyon, Libète libète
Oct 312023
 

[PEDAGOJI TRAVAY: Konklizyon Jounen Refleksyon Pedagojik Gwoup Isarda]

Pwofesè yo, Pwofesè Catalan yo ap devlope aktivite pwofesyonèl nou yo depi plizyè dizèn ane, konprann epi pran elèv yo nan sant pwosesis aprantisaj la.

Nan liy sa yo, nou akonpaye yo nan devlopman endividyèl yo nan konpetans yo, respekte entèdi ritm aprantisaj ki koresponn lan pou chak timoun ak jèn moun..

Nan Jounen Refleksyon Pedagojik nou yo, nou te apresye gwo efò imen ak imanis travayè lekòl Catalan yo te fè pou adapte pwosesis akonplisman konpetans jèn nou yo ak pwòp karakteristik yo., bezwen, emosyon ak ritm aprantisaj pa gen nenpòt kalite kontinwite desan nan konpayi an Catalan.

Konpayi an chwazi ak separe jèn travayè a selon nivo konpetans ak eksperyans, jete desann koule a tout bagaj ak efò pedagojik enklizif ak konplè aplike pa anplwaye ansèyman an.

Nan pwen sa a: oswa lekòl la mal, epi nou deja gen politisyen renmen anpil nou yo k ap travay di pou renouvle kourikoulòm yo epi adapte yo ak yon modèl selektif ak segregasyon jan konpayi aktyèl la mande., oswa li se konpayi an ki ijan bezwen yon rekonvèsyon pwofon pou anfòm nan karakteristik yo nan sosyete Catalan.

Nan yon premye analiz nou te konte sou enfayibilite, endepandans jijman ak endepandans nan gwoup reyalite, nan klas politik katalan an lè yo detèmine etid ki apwopriye ak metodoloji nan fòmasyon nan katalan yo nan tan kap vini an.

Se konsa, nou te detèmine ke se kominote biznis katalan an ki fè erè nan apwòch li, depi li konsantre sou rediksyon yo nan pwodwi final la ak pwofi.

Li trè klè ke yon modèl biznis ki konsantre tout objektif li sou presèp sa yo pap janm ka mache men nan men ak yon lekòl ki konpetan e ki senpatik ak bezwen moun.. Modèl anplwayè sa a ta kontwol ak yon lekòl konpetitif, selektif, meritokrat ak segregasyon, ak efò endividyalis kòm valè prensipal la, pou mete chak elèv "nan plas li", anpil fasilite yon "tranzisyon lòd" soti nan lekòl la nan travay. Yon aranjman "klasist"., bezwen.

Rekòmanse premis enfayibilite nan kourikoulòm klas politik nou an kòmande [nan pwochen jou yo nan analiz pedagojik, revizyon an nan konvnab li yo te planifye: toulède, tankou lòt moun], Gwoup la Isarda te konkli ke konpayi an Catalan ta dwe nesesèman fè efò ki koresponn lan nan senpati ak amelyorasyon antrepriz pou adapte yo ak karakteristik yo ak bezwen imanan nan popilasyon an jèn ak adilt nan kataloy nan syèk la XXI..

Pou kapab ann amoni ak sosyete Catalan jodi a, biznis ta dwe ijan re-envante tèt li ak inovasyon pespektiv li., rijidman ancrage nan pwodiktivis syèk ki sot pase yo ki te deja simonte. Li ta dwe renouvle konsantre li epi redireksyon li nan direksyon travayè a (ak travayè) kòm yon sant enterè kòf. Dayè, se travayè yo ki fè travay la posib.

Lè w ap kite lekòl la (vle di Enstiti, inivèsite) jèn katalan yo resevwa fòmasyon konpetan atravè deseni yon pwosesis aprantisaj konplèks ak delika ki baze sou enterè yo, kapasite ak pousantaj aprantisaj, sa yo se patikilye ak endividyèlman.

Tankou sa a, li pa fè okenn sans pou konpayi an chape konplè kou a konsantre sou kounye a ansyen elèv la pa chwazi l ', li emosyonèlman vide l' nan pwosedi ki byen pibliye fristrasyon pèsonèl..

Li se konpayi an ki dwe pran defi a pou chanje pespektiv li yo ak kreyativite reenvante tèt li, adapte pwodiksyon oswa sèvis li yo ak enterè chak ak chak travayè li yo. Menm bagay la tou ta dwe fè ak pwosesis pwodiksyon an, ritm travay, kapasite konpetans, inifòm, vakans…

Ke li difisil pou adapte yo ak divèsite sa yo e ke yon konpayi nan yon sektè pa ka kòmanse pwodui mayo an menm tan., bagay dous, jwèt videyo ak jams pou sa a koresponn ak enterè yo nan travayè yo, antrene nan kreyativite pou aprann aprann? E ke li pa ka fè orè yo ak jou ferye yo ke yo vle, peye yo salè yo bezwen an? Ke chak pwosesis pwodiktif bezwen yon bon òganizasyon epi yo pa ka baze sou yon seri de evènman enpwovize? Sa yon sèl konpayi pa ka complète ale nan bezwen endividyèl yo 200 travayè yo?

Nou nan 21yèm syèk la e nou dwe adapte ak defi li yo.

Konpayi avanse yo dwe vire difikilte nan boulvèsman epi wè yo kòm opòtinite ak defi yo simonte jou an jou.

Ki pi bon defi pase fè pwodiksyon ak sèvis peyi a disponib ak imilite, enterè yo, kapasite ak ritm sitwayènte Catalan.

Sa ta fè yon peyi!

Politisyen ou se nanm kraze ak antere pwofesè yo ekselan anba tòn tep wouj;

Antreprenè ki sèlman fè li pou pwòp benefis pèsonèl ou:

OU RIVE LA?

PREZAN SE LAVINI : SISPANN ENFLASYON AK GARANTI SISTÈM SEKIRITE SOSYAL INIVERSAL AK PANSYON

 DIVERS, Pansyon, Prekè, Refòm travay, Repwesyon, SANTE
Oct 282023
 

Vandredi. aswè otòn. Girona. Yon otobis soti nan Passeig d'Olot.
Sa ap toujou kanpe nan Mollet del Vallès ak Sabadell.

Li pral ranpli ak moun ki, fin itilize nan semèn travay la, yo ale pi lwen epi wikenn sa a yo pral vwayaje 500 kilomèt nan Madrid pou mande yon fen nan enflasyon pri spéculatif ak aksyon prevantif pou kenbe Sante Piblik Inivèsèl ak Pansyon Retrèt nan fiti prè ak byen lwen.. Bagay la tou chofe kòlèg ki ase. Ak demokrasi reyèl.

Kèk nan vwayajè yo te jis pliye a “kouro”.
Li pral yon vwayaj long ak san dòmi. Lòt kamarad klas yo pa t kapab ale nan moman sa a. Apre, yon tounen lakay fatigan.

Se konsa, soti nan anpil pati nan teritwa a penensil. Pandan yon ti repo nan vwayaj la, yo rankontre kòlèg Rubí yo. Epitou soti nan Valencia.

Pafwa li lè pou vrèman woule manch ou, paske Kòz la byen merite li.
Jodi a se youn. Gen plis chans pou gen anpil plis.

Fatig nan vwayaj la pran pèyaj li yo ak pwosesyon an jwenn li difisil yo swiv chante yo, slogan ak dans pandan manifestasyon an.
Se konsa, anpil vo. La yo ye. Yon grenn sab.
Atmosfè a se youn nan imilite ak frè ak sè ki fè sakrifis. Sa a enpòtan!

Pou tout moun ki dedye lavi yo nan kòz nòb!

ADMIRAB!

 

 

[SUR] SEKSYON SENDIKAS NAN BENVIC (Montornès del Vallès)

 CGT BENVIC, PWODWI CHIMIK
Oct 202023
 

Sa gen yon ane, yon gwoup kòlèg mete kanpe kòm yon Seksyon sendikal kont pasivite CCOO nan konpayi an.. Nou te genyen eleksyon sendika yo. Depi lè sa a nou rekipere inisyativ la kòm travayè k ap plenyen, mande ak, Si nesesè, rapò:

– Reparasyon an nan enfrastrikti bilding gravman domaje, tankou twati.

– Adaptasyon nan èkondisyone andedan bato a ak lejislasyon aktyèl la, tou de nan sezon lete ak sezon fredi.

– Nou reaktive inisyativ pati travay la nan komite sekirite ak ijyèn pou mande amelyorasyon sekirite pandan jounen travay la..

Nan pwochen renouvèlman akò sektè chimik la, nou pral goumen pou amelyorasyon enpòtan nan negosyasyon aplikasyon li nan Benvic..

Siksè reouvè inisyativ la nan rekiperasyon diyite nou antanke travayè se nan òganizasyon asanble a., kraze ak lidèchip demobilize sendikal paktis yo.

DYYITE SE YON SOURI

 Aksyon Inyon an, CGT Ramcon, DIVERS, Madanm, Netwaye
Sep 292023
 

Yè aswè yon kòlèg te kanpe nan lokal sendika a. Ekspresyon li te trayi ke jou a te negatif pou li.

Menm lè yon souri te klere figi l: «-Kòlèg XXXXXX* yo te genyen eleksyon sendika yo».

*Nou pa mansyone non konpayi an paske menm travayè yo ekspreseman inyore li nan kanpay yo, kòm yon rezilta nan atitid endiy li anvè yo. Pa mansyone non kochon an, byenke nou tout konnen kiyès li ye.

Viktwa nan pwosesis elektoral la te anekdotik. Bouch sa yo te montre fyète pou kòlèg li te travay kòt a kòt depi kèk ane de sa yon patwon san pitye te abandone yo "akòz fayit". Konsèy vil Mollet del Vallès, pou ki soutretan echwe a te travay, li pa t 'fè anpil pi byen epi li beliji yo nan ekstrèm iniman. Li te nesesè, soti nan grafouyen, goumen pou maternite ranplasan.

Nouvo konpayi òf la, aktyèl la enmansyonab, te trete yo ak awogans ak mepri: asizan pouswit moun ki sipèvize yo, menas renouvlab sanksyon ak sispansyon salè, revokasyon despotik kòlèg yo.

Youn nan kòlèg yo anmède ak menase ak sanksyon yo te fini mouri nan sa lwa boujwa yo rele yon efemistik "aksidan travay". Konpayi nou yo te rapòte kriminèl pou odas di ke sèten "aksidan travay" se pito touye moun.

Anpi lwa ki pi fò a, menas, pèsekisyon, revokasyon yo, yon moun ki mouri, plent kriminèl, maladi grav… nenpòt kote yo ta enpoze a silans ak rann tèt an mas.

MEN NOU PA OKENN KOTE LA.

Kòlèg sa yo pa t 'konnen anpil sou li yon ti tan de sa, nan Dwa, yo te gen aparans pèdi nan ti mouton an ap tann yo dwe touye.

Gen kèk ak kèk te bay anpil généreusement anpil nan tan yo, sajès ak enèji pou anseye yo ke diyite te nan yo e ke yo te oblije sèvi ak li pou yo te otonòm nan lit la pran koulèv la nan kou a..

Depi jodi a, kòlèg sa yo te alantou pou yon tan long, lè travèse yo atravè sendika a, yo pa gen yon gade skewed ankò, men pénétrer, je diyite travayè yo ki, malgre kondisyon yo te enb, yo konnen ki jan yo kenbe gade bòs nan travay la epi chante l 'verite yo, mande Dwa li yo epi denonse chak charlatan epi fòse li readmèt travayè yo ranvwaye.

Epi yo fè li poukont yo, epi yo ka ede rès nan nou.

Mèsi a moun dezenterese yo ki te bay tan yo, pa pou dirije yo men pou anseye yo nan otonomi emansipatè.

Genyen eleksyon sendika yo, yon anekdot. SOURI A, DYYITE.

Mwen pwobableman pa ta dwe pi bon moun ki ekri lyrics sa yo, men pesonn pa pral.

Sèten sitiyasyon envizib merite konnen, revandike epi yo pa bliye.

MÈSI ANPIL!!!

 

Yon manm sendika Vallès Oriental

CGT LA GENYEN ELEKSYON SENDIKAS YO NAN RAMCON

 CGT Ramcon, Netwaye
Sep 282023
 

Nou kontan enfòme w ke Seksyon sendikal nou an nan konpayi Ramcon, soutretan nan sektè netwayaj la ki kounye a jere tender pou sèvis netwayaj minisipal nan Mollet del Vallès, te genyen eleksyon sendika yo.

Rezilta yo te jan sa a:

CGT: 27 vòt (de delege)
UGT: 12 vòt (yon delege)
CCOO: 11 vòt (yon delege)
InterSindical-CSC: 10 vòt (yon delege)
COBAS: 10 vòt (zewo delege) 

Dènye ane sa yo te trè difisil ak yon lit konstan pou diyite nou kòm travayè.

Kòm yon kolektif ini ke nou ye, nou pa te abandone e nou te justifye tèt nou epi reyisi.

E nou fyè de li!!

Seksyon sendika CGT nan Ramcon

 

BALANS TRAVAY-LAVI (SWEN MINÈ)

 ADMINISTRASYON PUBLIK, MANJE, Komès ak Ospitalite, KOMINIKASYON, Rekonsilyasyon, KONSTRUKSYON, ANSEYE, METAL, Netwaye, nouvèl, PWODWI CHIMIK, SANTE, SEKTÈ SOSYAL, SEKTÈ TRAVAY, TEXTILE, TRANSPÒ AK KOMINIKASYON
Sep 012023
 

Konsilyasyon travay ak lavi fanmi. Nouvo pèmi travay pou gadri:

Manman ak papa oswa gadyen legal ki responsab youn oswa plis timoun kapab jwi diferan pèmi nan espas travay la pou pran swen minè yo., konfòme yo ak yon seri kondisyon epi adapte yo ak règleman aktyèl yo ki kontwole sipozisyon sa yo. Sa a se ka a nan pèmi travay uit semèn ke yo ka mande nan okazyon pou yo retounen lekòl..

Pèmi travay uit semèn se yon èd pou rekonsilye fanmi ak travay pou paran ki gen timoun ki poko gen laj. 8 ane fin vye granmoun, ki ka absan nan travay yo pou yon maksimòm de uit semèn, kontinyèlman oswa kontinyèlman, tou de nan mwa vakans yo ak ak arive nan tounen nan lekòl la nan mwa septanm nan.

Pèmisyon sa a, dire pa depase 8 semèn, kontinyèl oswa discontinuous, Li pa transfere epi yo ka jwi yon fason fleksib..

Travayè yo ap gen dwa pou konje paran, pou swen timoun, pitit fi oswa minè akouchman pou yon peryòd de plis pase yon ane, jiskaske minè a vin gen uit ane, enkli nan Dekrè Lwa wayal la 5/2023.

Pèmi sa a ka jwi aplentan oswa sou yon baz a tan pasyèl., kòm yon dwa endividyèl gason ak fanm, san yo pa fè egzèsis ou kapab transfere.

Ki jan ou aplike pou konje paran? 8 semèn?
Règleman yo mansyone pi wo a kontwole tou fason moun ki enterese a ka mande dwa sa a., piske se travayè li menm ki dwe mande l nan konpayi li: “Se ap travayè a pou presize dat kòmansman ak dat fen plezi a oswa, nan ka w, nan peryòd yo nan plezi", endike.

Anplis, Ou dwe notifye konpayi an davans 10 jou oswa youn ki espesifye nan akò kolektif yo, eksepte fòs majeure, pran an kont sitiyasyon an ak bezwen òganizasyonèl nan konpayi an.

Finalman, ou dwe konnen sa, nan ka ke plizyè moun ki soti nan menm konpayi an kapab epi vle benefisye de dwa sa a nan menm peryòd de tan an, deranje bon fonksyonman konpayi an, Ka ranvwaye konsesyon an dwe dakò pou yon peryòd rezonab, jistifye li alekri epi apre li te ofri yon altènatif egalman fleksib pou plezi.

Se yon pèmi ki pa peye.

NOU DWE FE KLAS A PLIS PASE 27ºC?

 ANSEYE
Out 282023
 

Règleman travay ki aplikab pou depase tanperati nan salklas yo se Dekrè Royal la 486/1997, nan 14 nan mwa avril, ki etabli dispozisyon minimòm sante ak sekirite nan espas travay yo (Nimewo BOE. 97, nan 23 Avril nan 1997), Modifye pa Dekrè Royal 2177/2004.

https://www.boe.es/buscar/act.php?id=BOE-A-1997-8669

Sa a etabli ke tanperati yo nan salklas yo dwe ant 17ºC ak 27 ºC.

Anplis de sa, Palman an Eta a te apwouve asansyon ak ratifikasyon Deklarasyon Nasyonzini sou Dwa Timoun yo: https://www.boe.es/buscar/doc.php?id=BOE-A-1990-31312

Anplis Lwa Travay, pwofesè yo responsab pou pwoteje sante jèn yo ak timoun yo.

Etandone ke Generalitat la ak Leta fè papye mouye nan pwòp règleman yo nou pral oblije sèvi ak laAksyon Dirèk (evidamman legalman pwoteje paske li gen entansyon fè respekte pwòp règleman legal li yo). Ann wè sa yo pral di nan lajistis, si nan Generalitat yo vinn sou bourik nou.

KIJAN NOU DWE AJI?

1- Nou pran akò aksyon kolektif nan seksyon sendikal yo nan sant travay la, nan asanble yo klou oswa konpayi.

2- Nou mete yon tèmomèt nan youn nan salklas sant la (divès la).

3- Lè li depase tanperati legalman pèmèt, nou notifye rès kòlèg nou yo.

4- Nou foto tèmomèt la nan salklas la ansanm ak yon aparèy ki endike jou a ak lè.

5- Nou soti ak elèv yo soti nan salklas yo nan espas nan sant la ki gen tanperati ki konfòme ak lalwa.

6- Nou voye enfòmasyon yo atravè yon mwayen sekirite bay Kowòdonatè Risk Okipasyonèl Sant lan, pou li ka voye li bay Direksyon an e sa bay Depatman Edikasyon.

7- Fè fas ak nenpòt menas yerarchize, nou rele lapolis.

8- Nou aktivman gaye sitiyasyon an atravè rezo sosyal ki endike sant la, popilasyon an epi mansyone Generalitat ak Depatman Edikasyon. (Si sa nesesè, ou ka voye yo ba nou epi nou pral fè li vallesoriental.cgt.ensenyament@gmail.com ).

9- Si nou resevwa menas nan men Jesyon an, fè nou konnen epi nou pral kalkile li.

Li evidan nou pral pi plis pwoteje ak pwoteje youn ak lòt si nou fè pati yon asosyasyon travayè.

 

#Fè l pouko w (swa nou fè li oubyen nou alo nou soumèt)

 

POU TOUT SA NAP FÈ GRÈV 6 NAN SEPTEMB!!

  • Pou Dwa Travay Nou.
  • Pou fikse tout moun ak tout Pwovizwa nan Fwod lalwa.
  • Ann retounen Demokrasi nan Lekòl la.
  • Nou demokratize kourikoulòm.
  • Nou garanti konesans kritik ak emansipasyon bay jèn yo.
  • Pou yon FP Piblik, Kalite ak òf inivèsèl.
  • Pou Universalizasyon Edikasyon Piblik la.
  • Pou aboli Segregasyon Lekol (Edikasyon Konsète)

RENTASYON NAN ENSTITI GRIFOLS

 CGT GRIFOLS, KOMINIKASYON, PWODWI CHIMIK
Jul 282023
 

Soti nan komite travay la nou vle enfòme tout anplwaye a nan Instituto Grifols ke la 27 Jiyè 2023 Depatman Resous Imèn yo ap rele kòlèg depatman sa a pandan tout maten an pou yo prezante objektif revokasyon an.. Nan moman sa a nou okouran de 3 revokasyon. Konpayi an akize rezon òganizasyonèl. Nou tout konnen ke konpayi an ap anboche pèsonèl nan diferan zòn nan konpayi an epi li pa te gen desans nan deplase yo..

PA FÈ YO!!!

Komite travay IG la totalman kont nenpòt revokasyon. Kidonk:

NAP TANN OU 28 JIYE 8:30 Yon 10:30 ÒDÈ NAN PÒT KONPAYI AN

 

KOMITE KONPAYI INSTITUTO GRIFOLS

RETIRE NAN GRIFOLS INSTITUTE

 CGT GRIFOLS, KOMINIKASYON, konsantrasyon, PWODWI CHIMIK, SEKTÈ TRAVAY
Jul 272023
 

DEPATMAN R&D

Soti nan komite travay la nou vle enfòme tout anplwaye a nan Instituto Grifols ke la 27 Jiyè 2023 Departman Resours Imen in apel bann koleg sa departman pandan bomaten pour prezant zot obzektif revokasyon.. Nan moman sa a nou okouran de 3 revokasyon. Konpayi an akize rezon òganizasyonèl. Nou tout konnen ke konpayi an ap anboche pèsonèl nan diferan zòn nan konpayi an epi li pa te gen desans nan deplase yo..

¡¡¡KI PA TROMPE YO!!!

Komite travay IG la totalman kont nenpòt revokasyon. Konsa:

NAP TANN OU 28 JIYE 8:30 Yon 10:30 ÒDÈ NAN PÒT KONPAYI A

 

KONPAYI COMITE INSTITUTO GRÍFOLS

UTE AP7 Seksyon Inyon: DEPATMAN BIZNIS AK TRAVAY AK ENSPPEKSYON TRAVAY BAY NOU REZON!

 CGT UTE AP7 Valleys, KOMINIKASYON, SEKTÈ TRAVAY, TRANSPÒ AK KOMINIKASYON
Jul 192023
 

Seksyon Sanksyon Depatman Biznis ak Travay, te rezoud an favè Travayè yo subroge nan Abertis, finansyèman sanksyon UTE a, ak yon SANKSYON SERYE nan Lwa LISOS la pou vyolasyon Akò Kolektif aktyèl la ak pou refize dwa ke yo konsidere kòm akeri:

– Jou nan pwòp zafè ane 2021, pou plezi ou pandan la 2022.
– Nwèl anpil ane 2021.
– Orè biwo fleksib.
– PCF Ticket Restoran.

Pami lòt bagay, Nan dosye sanksyon an yo raple UTE sa: “dwe totalman respekte dwa travayè yo te rekonèt anvan subrogasyon an, pa sèlman paske sa a se rekonèt nan atik la susmansyone 44, men dwa sa a rekonèt nan anpil desizyon jidisyè.”

Pou konpreyansyon nou, UTE a pa sèlman pa respekte dwa sa yo, men tou kontinye pa respekte èd sosyal, tankou Èd Etid Anplwaye, Ede ak etid pou pitit anplwaye yo, elatriye. Se poutèt sa nou pral aji kòm yon sendika nan defans dwa nou yo.

Kèlkeswa sa ki te kominike, raple ou dwe prepare nan ka, UTE a SATISFÈ MENAS LI a epi lè Akò Konstriksyon Leta a pibliye, yo inilateralman pase nou nan yon sèl sa a. Si yo fè sa yo pral vyole LWA a ankò!, jan li sanble se metòd li, epi yo pral gen yon repons nan men anplwaye yo!

PA EDE YO FINI DWA W!
SI OU GOUMEN, DEPANN DE OU!!
CGT SENDIKASYON SEKSYON – UTE AP7 VALLES

POUKISA ÒGANIZE NOU NAN SEKSYON SENDIKAL NAN LEKÒL AK ENSTITI? FAQ. KISA YON SEKSYON SENDIKASYON YE?

 Aksyon Inyon an, edikasyon, ANSEYE, nouvèl
Avril 052023
 

POUKISA ÒGANIZE NOU NAN SEKSYON SENDIKAL NAN LEKÒL AK ENSTITI? FAQ

KISA YON SEKSYON SENDIKASYON YE?

Oke, yon bagay trè senp ak pi gran pase nana a. Yon seksyon sendika se fondasyon oto-òganizasyon ak kolaborasyon moun nan travay: li se asanble ki estab nan travayè yo nan yon sendika nan espas travay la.

Yon fwa oto-òganize, nou pral gen otonomi nan aksyon.

Li piplis

 Ki pi gran Entries