Desde la Confederación General del Trabajo queremos mostrar nuestro total apoyo y solidaridad con todas las personas refugiadas de Moria, en la isla griega de Lesbos, que han tenido que ser evacuadas como consecuencia de los incendios que han destruido el Campo de Refugiados donde malvivían desde que su llegada a la isla tras huir de sus países de origen.
продължавай да четеш »The 16 de febrer s’ha ratificat al Parlament Europeu el CETA (Comprehensive Economic and Trade Agreemet). Aquest Tractat, va ser signat pel Consell Europeu i Canadà el 30 d’Octubre passat, i amb la confirmació pel Parlament Europeu es consuma la venda de la sobirania d’Europa a les grans corporacions transnacionals amb a la complicitat de la classe política que, una vegada més, defensa els interessos del gran capital per sobre dels interessos dels seus pobles, pensant segurament per quina porta giratòria entrarà en els Consells d’Administració d’aquestes Transnacionals a les quals tan bé han servit.
[…]
Particularment penosa ha estat l’actuació de les eurodiputades i eurodiputats “socialdemòcrates” del PSOE, que al contrari que els seus col·legues europeus que estaven dividits i conseqüentment una part d’ells han votat no, les seves senyories del PSOE, impassibles, han defensat i votat en bloc juntament amb els altres grups de la gran coalició, PP i Ciutadans, sí al CETA.
[…]
En la votació el que s’ha dirimit al Parlament Europeu és quelcom més que una votació sobre un acord comercial, s’ha votat un model de societat al servei de les elits econòmiques que portarà més desigualtat, pobresa i precarietat al 90 per cent de la població, amb la desregularització del mercat laboral, la sortida al mercat dels serveis públics destruint la nostra manera de vida, acabant amb la nostra agricultura mediterrània a major glòria de la agroindustria contaminant i tòxica de les grans corporacions nord-americanes.
[…]
Des de CGT, seguirem treballant al costat de la campanya No al TTIP recordant que malgrat el resultat de la votació cap lluita està perduda. L’acord amb Canadà té un obligat pas pels parlaments estatals i alguns regionals, la seva tramitació pot oferir algunes sorpreses. En aquest procés es trobaria una oportunitat d’acabar definitivament amb ell. Per a això és necessària la coordinació en la lluita perquè només amb la pressió popular i la societat civil organitzada al carrer, podrem aconseguir-ho.
Постоянен секретариат на Конфедералния комитет на CGT
Цялата статия: CGT Каталония
Des de l’Assemblea Popular de Mollet ens conviden aquest diumenge 12 de febrer a partir de les 11h, a les activitats que es faran per a donar soport a la campanya per les persones refugiades.
В Молет дел Валес, VOLEM ACOLLIR
Trobada lúdica i reivindicativa
Recollida de signatures
Testimonis de persones refugiades, amb la preséncia de Lamine Bathily, del Sindicat de Manters.
Amb les actuacions de:
- Guillem Joan
- Tirant lo Band
- Seamend
- Grup de teatre La Tramolla
I cercavilla a partir de les 13h amb:
- Grup de Gralles de la Colla Gegantera
- Samama Batukada
Молет дел Валес
Diumenge 12 de febrer, 11.00з
Plaça de Catalunya (четири банки)
Assemblea Popular de Mollet
Unes quantes afiliades volem muntar un grup per pensar i actuar en contra de les fronteres amb el punt de mira a la lliure circulació de les persones però també tenint en compte allò que origina la necessitat de migrar i de demanar refugi, així com les fronteres quotidianes que es troben a la nostra ciutat o entorn (CIE, deportacions, racisme, explotacions…)
Hi ha molta feina per endavant i com més siguem millor. Si tens ganes d’implicar-te et convoquem a una reunió en la que intentarem definir-nos trobant respostes a:
- Què som?
- Què volem fer?
- Com ens organitzem?
La reunió serà el proper dimecres dia 25 от януари до 18:30 a la seu de la CGT de Catalunya (C/Burgos 59, ниски нива, molt a prop de Sants Estació) oberta a tota persona afiliada a la CGT de Catalunya.
Si creus que cal treballar aquest tema i estàs motivat/ada per ajudar en el que puguis, vine i participa.
+ info: article CGT Catalunya
+ info: article CGT Diputació de Barcelona
CGT Каталония
Secretaria d’acció social – Comitè confederal
Un cop més. Si fa poques setmanes la nostra companya Lola va haver de patir la veritable cara d’una Europa malalta de poc dissimulat racisme institucional, ara és el torn de la Begoña i en Mikel. En el marc d’una campanya de desobediència, els membres del Fòrum Social Permanent d’Euskal Herria han estat detinguts aquest 28 de desembre per la policia grega, mentre intentaven fer passar a vuit persones refugiades en una caravana.
La història que cada refugiada duu a la seva motxilla té vàries pàgines de camins perillosos, de vegades fugint de guerres o persecucions polítiques, altres de la misèria. Si tens sort de no ser un número més a sumar dels milers d’ofegats anuals de la Mediterrània, t’espera una vida clandestina entre fronteres fins a arribar al teu destí, on l’aparell repressor dels estats et buscarà per tancar-te en un CIE o enviar-te a una zona segura, com ara un camp de concentració turc.
En aquesta successió de crims contra la humanitat hi ha persones que allarguen la mà de forma solidària. Això és inacceptable pels estats. I ho és perquè no només posa en qüestió el muntatge racista de l’Europa fortalesa, sino perquè també desmunta els falsos discursos institucionals: una màscara putrefacta que ja no pot tapar més la veritable cara del sistema capitalista europeu.
La CGT de Catalunya mostra la seva solidaritat activa amb les dues companyes detingudes i es posa a disposició del seu grup de suport.
Постоянен секретариат на Конфедералния комитет на CGT на Каталуния
29 от декември на 2016
Така нареченото Трансатлантическо споразумение за търговия и инвестиции (TTIP на английски), възнамеряват да подпишат между Европейския съюз и САЩ, и Всеобхватното икономическо и търговско споразумение (CETA на английски), между Европейския съюз и Канада, са две “споразумения” които се опитват да ни промъкнат тайно и искат да останат незабелязани, но това напълно би променило реалността ни като работници, и като граждани в нашите общества.
Тези двама “споразумения” те се стремят да приравнят правните рамки от двете страни на Атлантика към законите, които дават приоритет на печалбите и кражбите от мултинационални и големи икономически корпорации, със съучастническото сътрудничество на държавите, правителства, посредници, компании и други паразити на капиталистическата система.
Тези споразумения, които биха подписали помежду си, но това на първо място ни засяга и нас, работническата класа, те са атака за очертаване на новата панорама, която възнамеряват да установят, преструвайки се, че спори с голямата лъжа на “икономически растеж” и на “конкурентоспособност”. В допълнение към всички области, засегнати от тези договори, като екологичното, санитарната, аграрният, законното, политикът, Образованието, и т.н., очевидно се стреми към производствената система, В трудовия свят. Ако пътят, който трябва да следвате, е трудовият модел на янките, ясно ни е.
Атака срещу трудовите права
Относно трудовите и синдикалните права, имайте предвид, че хармонизирането може да доведе до низходящо изравняване. В Съединените щати трудовите и синдикалните права са очевидни с липсата си, докато в евросъюза за сега са гарантирани, но не са хармонизирани, поне формално.
САЩ са подписали само две от осемте споразумения на Международната организация на труда (OIT), тези, които са против детския и робския труд, но не и тези, които се отнасят до колективното договаряне или правото на организиране и сдружаване. Нито пък е ратифицирал Международния пакт за икономически права (включително труд, съюз и здраве), социални и културни, приет от Общото събрание на ООН. В САЩ има „съоръжения за работа“ (наличност за работа или пригодност за заетост), вместо работа. Обаждането е направено Workfare, приемането на всякаква работа под натиск от страна на безработните (От неолибералната визия безработните се държат отговорни за собственото си положение, а не на социално-икономическия контекст, който създава безработица, бедност и неравенство), което също парадоксално се нарича право на работа (право на работа). Минималната работна заплата не е установена, или безопасност и здраве на работното място.
В допълнение към всички области, засегнати от тези договори, подчертаваме пряката атака, която те означават срещу правата ни като работници, вече достатъчно бити от години, но казвайки, че все още се борим и претендираме за свят на равни и свободни хора, без знамена и граници, без господари и роби.
Действия срещу TTIP и CETA
За всичко това от CGT del Vallès Oriental се събираме и информираме за действията срещу TTIP и CETA, че ще извършим това следващо четвъртък 13 октомври в Молет дел Валес, с информационни таблици сутрин и следобед, докладване за значението и обхвата на тези договори, и как биха повлияли на живота ни и на планетата като цяло. По същия начин, на Събота 15 октомври е свикана една международен ден за борба срещу ТТИП в цяла Европа, към който се присъединихме с прожекцията на разяснителен документален видеоклип и последвалата дебатна беседа, в Маринет, Събота 15 октомври в 18 часа.
От CGT Vallès Oriental ние осъждаме и казваме НЕ на тези капиталистически споразумения, чиято единствена цел е да разрушат напълно работническата класа, за да наложат пазар на робски труд на изгодни цени и без каквито и да е права..
НЕ ал ТТИП, CETA и други споразумения за свободна търговия!!
CGT Vallès Oriental
в/ Франсеск Масиа 51, Молет дел Валес
Загуба: 93 593 1545 / 625 373332
електронна поща: cgt.mollet.vo@gmail.com
Мрежа / Facebook / кикотене
Una sentència del TJUE qüestiona la diferent indemnització entre els contractes temporals i els indefinits. Els juristes consideren que la resolució obligarà a fer canvis en l’Estatut dels Treballadors.
La sentència del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (TJUE) que qüestiona el tracte que es dóna en el mercat laboral espanyol als contractes temporals davant els indefinits en cas d’extinció ha provocat una reacció d’interpretacions d’agents socials, administracions i advocacia. La sentència del tribunal europeu de Luxemburg que obliga a indemnitzar una treballadora interina capgirarà bona part de la legislació laboral espanyola. No estan clars els terminis perquè aquesta legislació s’adapti a aquesta sentència però, de moment i mentre això no passi, els arguments utilitzats pel tribunal europeu permetran als demandants tenir més força jurídica per convèncer els jutges.
La sentència dinamita tota la forma de contractació que s’ha estat fent a Espanya per totes les administracions, tant la local, l’autonòmica i l’estatal, en matèria de contractació de personal al servei de l’administració. El que requereix és un canvi normatiu a gran escala, no només de l’Estatut dels Treballadors, que per suposat s’ha de modificar per fer-se ressò d’aquesta sentència, sinó que també s’haurien de modificar les normes autonòmiques.
És una sentència molt rellevant, que marcarà un abans i un després, i que diu que un treballador interí ha de ser indemnitzat igual que ho seria un treballador fix quan acaba el seu contracte.
0 dies per any treballat és la indemnització que rep un empleat interí un cop conclou la relació laboral.
12 dies per any treballat rep com a indemnització un empleat temporal un cop finalitzada la relació laboral.
La legislació espanyola recull diverses indemnitzacions un cop conclou la relació laboral: 12 dies per any treballat en els contractes laborals, 20 dies per any en els indefinits amb acomiadament procedent i 33 dies en els indefinits amb acomiadament improcedent. Els interins, per la seva banda, tenen un contracte temporal que no els dóna dret a cap indemnització un cop conclou la relació laboral. També existeixen contractes de formació, sense cap mena d’indemnització un cop caduquen.
“L’acord UE-Turquia és gairebé tràfic de persones”
Es tracta d’un atac contra els “valors europeus”. En els últims dies, els dirigents de mitja Europa han utilitzat aquesta frase per referir-se als atemptats terroristes a Brussel·les del 22 от март, que van acabar amb la vida de 35 хората. I és que la Unió Europea, segons la seva Carta de Drets Fonamentals, “es funda en els valors indivisibles i universals de dignitat humana, de llibertat, d’igualtat i de solidaritat; s’assenta en el principi de democràcia i en el d’Estat de dret”.
Ni nos representan, ni les importamos. Hoy por todas partes de esta Europa Capitalista la prensa habla de la nueva cumbre, la enésima, en que los expertos (hay una inexplicable mayoría de “ellos” sobre “ellas”) junto a los teóricos responsables de políticas migratorias pondrán sobre las mesas los mismos argumentos de siempre.
Y es que esta UE nació con un “pecado original” con el que siempre tendrá que convivir: no la pidió ni la hizo el pueblo, la pensó, organizó y formalizó el capital mediante las manos modeladoras de sus sirvientes en los gobiernos.
No es una Europa de las personas, es una Europa de las mercancías, los capitales y las finanzas.
CGT ya lo denunciaba cuando la estaban conformando; lo repetimos cuando Roma, Maastricht o Lisboa; lo denunciamos junto al FSE y junto a los movimientos antiglobalización en Bruselas, Мадрид, Praga o Génova (¡salud, Carlo!).
Quienes se reúnen en esas Cumbres han salido de unas urnas que, más que ningunas otras, están lejos, lejísimos, de sus electores. Si cualquier Parlamento representa para CGT una equivocada forma de gestionar la sociedad mediante la delegación cuatrienal de poderes del ciudadano, las del Parlamento Europeo son su máxima expresión de lejanía y de apropiación.
Para colmo, los elegidos parecen la mejor selección de la inutilidad para encontrar soluciones. Son una máquina de crear Directivas, las tenemos a miles, para cualquier mínimo asunto. Pero no han dado solución ni a uno solo de los problemas que desde la ciudadanía real -la que pide trabajo, comida y techo en lugar de circo, especulación y bolsos de Prada- se les han planteado.
Y ahora, cuando miles de personas huyen de los efectos de armas fabricadas -y por tanto vendidas- desde empresas públicas o privadas en nuestros países; cuando miles de ellas salen de sus casas hacia “paraísos” lejanos por causa de la incompetencia de nuestra gestión -por activa o por pasiva- en conflictos internacionales; lo único que sabemos decirles, desde palacios de cristal como el Europarlamento o la Cámara de los Lores, es que la crisis nos ha golpeado y que ahora mismos solo necesitamos mano de obra muy cualificada o infracualificada pero que vengan con cuentagotas y con disposición total a la explotación.
Alguno de esos bien vestidos parlamentarios europeos alegaba en su defensa que las cuestiones de migración, habitualmente, y más aun en este momento de guerras y desplazamientos masivos, son altamente difíciles de gestionar. Nosotros nos preguntamos ¿para qué sirve pues tener expertos y políticos profesionales si no es para lo difícil?
Lo que ocurre es que saben a quién representan, a los dueños del dinero y de las mercancías. Lo único que importa es tener contentos a sus amos, no a sus gentes. Y podemos añadir que sus amos no son quienes les pagan su sueldo, que sale de nuestros impuestos. ¿No suena raro?
CGT apoya toda acción de solidaridad con los migrantes, refugiados o como se quiera llamar, centrándonos siempre en que ninguna persona es ilegal, que no somos mercancía y que la mejor solución es la que permita que nadie tenga que abandonar forzadamente su lugar de origen.
Mientras se celebra la cumbre, Erdogan sigue bombardeando las ciudades kurdas, (Cizre y Diyarbakir) con la aquiescencia de la UE, que dota económicamente al Estado Turco para que retenga a los refugiados que huyen de las guerras. La UE, mira para otro lado y de esta manera legítima la barbarie y la violación de los derechos humanos.
Nosotras y nosotros seguiremos prestando nuestra solidaridad a todas las personas obligadas a abandonar su tierra y sus hogares.
Comité Confederal CGT
Con motivo de las próximas elecciones al Parlamento Europeo, CGT, en colaboración con Ecologistas en Acción y Baladre, va a sacar una serie de materiales que denuncien las políticas y la propia lógica de la construcción de la UE. продължавай да четеш »