Enguany és Primer de Maig, novament.
Un dia per seguir fressant el camí vers la comuna llibertària. Utopia.
També per recordar i fer homenatge a totes aquelles persones ADMIRABLES que ens han precedit en la dura lluita per un món just i igualitari on les paraules «meu, jefe, amo o jerarquia» no existiran mai més.
Anònimes, la majoria.
Milions d’elles abans de Chicago.
I els de Chicago.
I els milers que van viure i morir amb la MIRADA BEN ALTA de la DIGNITAT, després.
També pels i les recents, que ens van deixant a poc a poc.
Massa sovint la visió romàntica dels fets dignes del passat no contribueix a valorar prou els nostres humils herois i heroïnes quotidians.
Doncs hi són. Entre nosaltres.
De fet, TOTES i TOTS HO SOM!
– No oblidem les persones dignes.
– Estenem la mà al company necessitat.
– Difonem als quatre vents el bé rebut i repliquem-lo amb noves accions.
– AGUANTEM LA MIRADA al dèspota!
– HONESTEDAT, DIGNITAT!
– Pels joves que ens venen darrera.
– Seguim picant pedra camí d’Utopia.
SALUT I QUE CADA DIA SIGUI PRIMER DE MAIG
ごめんなさい, コメントフォームはこの時点で閉じられています.