en 2014 ens van deixar tres dones llibertàries nonagenària que van viure in situ la revolució de 1936 i la força de l'anarquisme a la Península Ibèrica de el primer terç de segle XX. Pérez, Fontanillas i Liaño representen la conjunció entre la lluita popular i la reflexió cultural. Les tres no van tenir prou amb el fervor revolucionari i les dures condicions de les seves vides, i condicionar la resistència a una sòlida formació intel·lectual i moral.
el 17 d'abril moria Concha Pérez Collado, nascuda a Barcelona el 1915. Filla d'un militant anarquista, la Concha va formar part de la CNT i de l'Agrupació Cultural Fars. Per la seva lluita sindical va ser tancada a la presó. en 1936 se'n va anar de miliciana amb la Columna Ortiz a al front d'Aragó i va treballar en una fàbrica de municions col·lectivitzada. en 1939 va estar tancada a el camp d'Argelers. Al seu retorn a Barcelona va participar en la lluita contra el franquisme des de la seva parada dels encants de l'mercat de Sant Antoni i en la transició va col·laborar amb l'associacionisme veïnal. Concha Pérez va continuar sent militant de la CNT, posteriorment de la CGT i sòcia de l'Ateneu Enciclopèdic Popular. El realitzador Ken Loach es va inspirar en ella per un dels personatges femenins de la pel·lícula terra i llibertat. Concha Pérez ha intervingut en els documentals De tota la vida, Viure la utopia i Dones de l' 36.
el 19 d'abril moria a Caracas Concha Liaño Gil, que havia nascut a França a 1916. Però la seva infància i joventut les va passar a Barcelona. Filla d'una família anarquista, als 15 anys formava part de les Joventuts Llibertàries de barri de Sant Martí. en 1935 va ser una de les dones fundadores de el moviment Dones Lliures i redactora de la revista d'el mateix nom. en 1939 s'exilia a França i, posteriorment, a Veneçuela. Va participar en el documental de TVE viure la utopia. en 1996, Vicente Aranda es va inspirar en Concha Liaño per a un dels papers del seu film llibertàries.
el 23 de setembre moria a Dreux (França) Antonia Fontanillas Borràs, que havia nascut al carrer Robador de Barcelona en 1917. El seu pare, José Fontanillas, era un destacat militant de la CNT i la seva mare, Maria Borràs, era filla de l'igualadí Martín Borràs Jové i de la barcelonina Francesca Saperas Miró, veritable línia històrica de l'anarquisme del nostre país. El seu avi matern havia fundat a Gràcia, amb Emilio Hugas, els periòdics anarquistes La Justícia Humana (1886) i Terra i Llibertat (1889). Martín Borràs, sabater d'ofici, va ser detingut i tancat al castell de Montjuïc com a col·laborador de l'atemptat de Paulí Pallàs contra el capità general de Catalunya Martínez Campos. Borràs no va poder suportar la pressió de la repressió i es va suïcidar a 1894 al castell.
Francesca Saperas i la seva filla Salut Borràs, que formaven part dels comitès de solidaritat amb els presos llibertaris, es van casar en 1897 amb dos condemnats a mort pel Procés de Montjuïc, els anarquistes Tomàs Aschiere i Lluís Mas, respectivament, que van ser executats les fosses de el castell. Francesca Saperas va ser bandejada a França i fins 1923 que va tornar a Barcelona va viure a l'Argentina, Estats Units i Mèxic. La seva néta, Antonia Fontanillas, va viure el tarannà de la seva família amb exili a Mèxic durant la dictadura de Primo de Rivera fins al 1934, en el qual torna a Barcelona i comença a militar a la CNT ia les Joventuts Llibertàries. en 1936 va treballar en l'administració de diari solidaritat obrera. Acabada la guerra es va quedar a Barcelona col·laborant en la lluita antifranquista i convertint el seu pis del carrer Robador va publicar diversos números clandestins de l'històric periòdic confederal. en 1948 coneix Diego Camacho, historiador i escriptor conegut amb el nom d'Abel Pau, que serà el seu company fins 1958. en 1953 s'exilia a França, on col·labora en el Moviment Llibertari Espanyol i manté contacte amb els guerrillers anarquistes, sobretot amb Quico Sabaté.
En la transició participa activament amb la CNT i, posteriorment, amb la CGT. La seva vena cultural i documentalista la porta a col·laborar amb centres com l'Ateneu Enciclopèdic Popular i la Fundació Salvador Seguí. Recitava de memòria els poemes Anarquines de Felip Cortiella i cantava els himnes llibertaris Fills de la vila i A les barricades en català. Antònia Fontanillas va publicar i va col·laborar en diversos llibres, l'últim d'ells és el dedicat a la poeta i fundadora de Dones Lliures, Lucía Sánchez Saornil, que ha vist la llum recentment. Antònia Fontanillas ha deixat la seva magnífica biblioteca i hemeroteca en dues institucions: l'Arxiu Social d'Amsterdam i la Biblioteca Pública Arús.
* Article d'l'historiador i escriptor Ferran Aisa publicat al suplement de cultura del diari El Punt Avui.
font cgtcatalunya.cat
Ho sento, el formulari de comentaris està tancat en aquest moment.