Aquestes dues últimes setmanes hem tingut les sessions informatives per part de l’Àrea de Persones UOC (rrhh), on s’ha informat als treballadors i treballadores UOC sobre l’Acord de Polítiques de Gestió signat per la UOC amb el Comitè d’empresa FUOC; en aquest document s’estableixen els protocols en relació a la política salarial i de trajectòria i promoció professional. De part de l’empresa, s’ha presentat aquest document com un gest de transparència, tot dient que altres empreses no ho fan.
Però, des del nostre punt de vista, justament la transparència ha estat més que limitada. En primer lloc no es va presentar el document en sí per a la seva lectura prèvia de les persones interessades, els treballadors i treballadores UOC, que només vam tenir la oportunitat d’anar a les sessions per a rebre un retaç d’informació plasmat en algunes diapositives, tot tenint molt poc marge per preguntar o entendre quan es rep la informació així, sesgada. En segon lloc, la falta de transparència es fa extensiva també a la propia entrevista individual de cada treballador/a amb el cap d’àrea, que tenim programada properament, on se’ns explicarà la nostra situació particular tant a nivell de lloc de treball (cadira, en termes que va fer servir el responsable de l’àrea de persones) com en el nivell que determinarà en quina escala salarial ens movem. No podrem fer una comparativa previa ni mirar d’entendre el mapa de llocs de treball, senzillament perquè el document es farà públic a finals del juliol… un cop que ja haguem tingut aquestes entrevistes personals.
Però, per què tant secretisme amb les polítiques del personal de gestió? Quan es va fer i signar l’Acord de política de personal acadèmic (professorat), prèviament el Comitè d’empresa FUOC va convocar una assemblea per a tractar punt per punt tots els aspectes de l’Acord, assemblea que es va realitzar el dimecres 29 de març de 2017, amb la sala de la planta -1 plena del professorat. Quan s’ha confrontat a l’empresa amb aquesta realitat, l’argumentació ha estat que en aquella ocasió implicava una modificació de conveni, i segons diuen “ara no és així”. Més enllà que no afecti el Conveni col·lectiu FUOC (no ho sabrem fins que no puguem analitzar el document nosaltres mateixes, al juliol), aquí no s’està parlant del color de les parets…: s’està tractant dels nostres salaris i les nostres trajectòries professionals!
L’empresa va parlar de les polítiques salarials amb algunes especificacions respecte a la metodologia, però les paraules que ens van quedar són “Meritocràcia” i la “Subjectivitat” del director d’àrea o del cap del grup operatiu a l’hora de decidir qui seran els beneficiaris del 1,5% d’augment anual de la borsa salarial, i qui no. Tot i aquesta suposada objectivitat del sistema, a la fi els augments dependran de decisions subjectives, provocarà competència entre companys (deixant de costat el tant important i esmentat treball en equip), i també augment de la desconfiança ara esmentada de que supossadament hi ha companys i companyes que no mereixen un augment salarial.
Aquí es tracta de contenció salarial, per no dir congelació, es digui el que es digui. Nosaltres com treballadors/es vam patir les conseqüències de la crisis/estafa que se’ns va imposar des del 2012 endavant, la pèrdua del nostre poder adquisitiu va ser una constant en aquests anys; el darrer any la pujada del lloguer va ser a tot arreu, però la UOC diu que de l’IPC (Índex de Preus al Consumidor) ni parlar-ne! Més enllà dels incentius que vulgui donar l’empresa a qui consideri, mitjançant la seva política salarial de premis, els treballadors i treballadores de la UOC podem viure en directe aquesta pèrdua de poder adquisitiu i el desfasament resultant. Ara se’ns diu que “la crisi ha passat”, però no veiem reflectides les compensacions salarials que proporcionin un equilibri entre el que guanyàvem fa vuit anys i el que guanyem avui en dia. I no podem dependre d’algunes voluntats subjectives i esperar els propers premis del maig de l’any vinent.
Des de la CGT el que volem és un augment salarial d’acord a la pujada de l’IPC amb clàusula de revisió i un factor de correcció per a la recuperació del poder adquisitiu perdut en els últims anys. Segons el principi de realitat esmentat per l’empresa, davant aquesta situació, som nosaltres mateixos, organitzats i conscients, els qui hem de reclamar un canvi efectiu de les polítiques salarials i tornar a un equilibri just per als treballadors i treballadores de la UOC.
CGT UOC
http://cgtcatalunya.cat/uoc/
cgtuoc@gmail.com