Nosaltres, els treballadors i treballadores organitzades tenim molt clar qui són els nostres enemics. Precisament si ens organitzem al voltant de l’anarcosindicalisme és perquè reconeixem en la burgesia i l’estat aquells que ens exploten i oprimeixen cada dia. No importa quin estat o quina burgesia. Siguin aquesta burgesia i aquest estat espanyols, catalans, europeus, etc. Ho tenim clar i ho recordem, perquè en patim les agressions i perquè els hi donem resposta. Recentment ho hem vist en l’acomiadament d’un company a Cacaolat i en la detenció del nostre Secretari General. No ho oblidem i li fem front.
Partint d’aquesta realitat, l’escalada repressiva de l’estat espanyol ens preocupa enormement. Darrera dels empresonaments mediàtics de polítics que directament ens han agredit amb les seves polítiques neoliberals i amb la seva repressió quan han governat a ajuntaments i a la Generalitat, hi ha un estat que incrementa el seu caràcter autoritari. Ho veiem amb els centenars de docents que han estat encausats sota l’acusació del delicte d’odi pel simple fet de fer la seva feina a les escoles públiques. Ho veiem en cantants que, per cantar coses que moltes pensem, ingressaran aviat a la presó. Ho veiem en les desenes de companyes i companys que per les vagues dels dies 3 d’octubre, 8 de novembre i 8 de març estan sent citades per tribunals per haver de fer front a acusacions penals. Acusacions que els i les poden portar a la presó per fer vaga, l’eina de lluita més poderosa que tenim com a classe treballadora.
Ahir, el cos de Mossos d’Esquadra va actuar amb la violència amb la qual ens té acostumades des de fa molt anys, produint desenes de ferits a les protestes contra la retallada de drets civils i la repressió. Posant en perill la vida de persones al llençar furgonetes embogides darrera de manifestants, entrant a comerços per aterrir o descarregant cops de porra directament al cap, fet pel qual un jove ha tingut pèrdua parcial de visió en un ull. Ossos trencats, blaus, traus al cap. Un cop més. No, no és la nostra policia ni ho ha estat mai, ahir es va escriure una nova pàgina de l’ús que en fa el poder per a reprimir el dret de protesta.
Ens neguem a girar la cara i posar-nos de perfil mentre l’enduriment repressiu de l’estat es normalitza i es consolida, no només a Catalunya sinó al conjunt de l’Estat espanyol i, de fet, de les “democràcies” europees. Un enduriment repressiu que ja ens afecta directament en els casos esmentats. On tenim molts i moltes companyes del sindicat encausades, no només per les mobilitzacions recents sinó, també, en l’esparverant actuació judicial del cas “27 i més” que implica l’aplicació de la doctrina Garzón directament contra lluites socials i sindicals. Un bon avís del que ens està caient a sobre.
Que ningú s’enganyi. No caurem en el silenci còmplice. Ni un segon. Però tampoc caurem en lluites transversals per rescatar ni enfortir cap facció de la burgesia. Partint d’aquests dos punts innegociables, fem una crida als moviments llibertaris i als diferents espais revolucionaris a fer una passa endavant. A ser on hem de ser. A entomar una defensa activa de les llibertats i, aprofitar aquesta lluita, per començar a construir una societat precisament lliure de les diferents formes d’opressió que patim en el dia a dia.
CGT Catalunya
Article d’Antonio Pérez Collado
Comunicat de CGT Ensenyament cridant a participar a la manifestació del 17M en un bloc per l’educació pública
Fem una crida a totes les persones i col·lectius implicats en la defensa de l’educació pública a fer un bloc propi “Per l’educació pública” a la manifestació del 17M que, juntament amb les reivindicacions conjuntes de la mateixa, doni visibilitat també a aquelles que ens en són pròpies i essencials, #LaPúblicaNoTéPor
Companyes, companys,
Passades les 12 de la nit d’ahir, Ermengol Gassiot, Secretari General de la CGT de Catalunya tercer sindicat en afiliació a Catalunya, i l’activista social Bàrbara Roch van ser posats en llibertat des de les dependències de la Ciutat de la Justícia, sent rebudes pel grup de suport que esperava a l’exterior.
El Secretari General de la CGT de Catalunya, el company Ermengol Gassiot, ha estat detingut aquest migdia a la seu de la Fiscalia Superior de Catalunya i no passarà fins demà a disposició judicial.
Avui hem sabut que, finalment, el jutjat de Cerdanyola del Vallès que porta el procés de l’anomenat cas «27 i més» ha emès una ordre de cerca i captura contra el nostre company Ermengol Gassiot, professor del Departament de Prehistòria de la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i Secretari General de la CGT de Catalunya. Així, doncs, l’Ermen pot ser detingut en qualsevol moment per ser posat a disposició judicial, en haver-se negat a personar-se al jutjat a recollir cap notificació relacionada amb aquest muntatge político-judicial. Aquesta decisió sorgeix de la seva voluntat de no col·laborar amb aquest procés, que no és més que un nou i greu capítol de persecució política a aquells i aquelles que s’han significat en la lluita per la defensa dels serveis públics, en aquest cas de la universitat pública, en defensa — per tant — dels drets socials de les classes populars. La situació en la qual es troba ara mateix l’Ermengol és idèntica a la que han viscut aquests dies enrere algunes altres de les 27 encausades (en Carles, l’Oriol, la Cèlia), que van ser detingudes a les seves localitats per ser posades a disposició judicial.
L’onada repressiva que s’està estenent per tot l’Estat espanyol, i que a Catalunya s’ha aguditzat més amb l’aplicació de l’article 155, està omplint les presons de gent només pe dir el que pensen i per denunciar aquest estat corrupte, podrit i policial fins a les celles.
ARGUMENTARI DE LA CGT PER A LA VAGA GENERAL 8M – 2018