Publiquem el calendari laboral CGT UOC 2023 (pdf descarregable), basat en l’acord de calendari entre el Comitè FUOC i l’empresa.
Que tinguem un any de lluita i reivindicacions!
Salut!
Secció Sindical CGT UOC
http://cgtcatalunya.cat/uoc/
cgtuoc@gmail.com
@CgtUoc
CGT Catalunya fa una crida perquè aquest 8 de març buidem els centres de treball i omplim els carrers. Tombem el patriarcat, caminem cap a un mon feminista!!
Ens sobren els motius! la bretxa salarial de gènere, la pèrdua de poder adquisitiu que afecta especialment les dones, l’increment de la violència sexual i l’assetjament als centres de treball, una extrema dreta que cada dia ens vol més submises. No hi ha alternativa, cal lluitar i demostrar que no ens farem enrere.
Des de CGT Ensenyament fem una crida al seguiment de la vaga a tot el personal dels centres educatius, aquest any amb més motius que mai perquè als que ja vam assenyalar el curs passat, els atacs contra les treballadores han anat en augment..
Es dóna la paradoxa que l’administració, en aquest cas el Departament d’Educació, en comptes de garantir l’eradicació de les discriminacions per raó de gènere no hi tinguessin cabuda i d’invertir els recursos necessaris per fer efectiva una veritable transformació feminista, el que fa és just el contrari.
Dignificació de les condicions laborals de totes
Són múltiples els col·lectius que fan una feina imprescindible per sostenir l’educació pública: personal de monitoratge, personal de neteja, conserges, educadores, TEEIs, TEEE, vetlladores, feines majoritàriament dutes a terme per dones, a les que se’ls atribueixen tasques que no els corresponen i per tant, tampoc se’ls paga el salari que els pertoca
Per això i molt més, us encoratgem a construir la vaga feminista d’enguany, a contactar-nos si voleu organitzar una assemblea o xerrada al vostre centre, a participar als comitès de vaga dels vostres barris, a treballar amb l’alumnat els motius de la vaga, a compartir amb nosaltres els vostres materials coeducatius i a organitzar-vos als centres per difondre i organitzar accions per la vaga feminista.
VISCA, VISCA, VISCA LA VAGA FEMINISTA!!
Federació d’Ensenyament de CGT Catalunya
https://www.cgtensenyament.cat
@CGTEnsenyament
Aquest proper dijous 2 de març a les 14.00 h les treballadores i treballadors de la UOC assistirem a l’assemblea que s’ha organitzat des del comitè d’empresa FUOC, per a informar-nos, tractar i decidir si acceptem l’oferta que fa l’empresa en concepte de compensació per la pèrdua del poder adquisitiu que estem patint. Donada l’actual pujada estrepitosa del cost de la vida i el desfasament en relació a l’IPC, l’empresa no ha tingut més remei que seure a escoltar-nos i fer alguna proposta. Ara bé, aquesta és irrisòria en relació a la pèrdua de poder adquisitiu que hem tingut en aquests darrers anys. Continuant amb el discurs de la “limitació pressupostària”, i tenint en compte que quan han tingut diners els van gastar en altres menesters, ens trobem davant una proposta que signifiquen molles en comparació amb el salari perdut any rere any dels treballadors i treballadores de la UOC.
Des de la CGT UOC reclamem una política salarial més justa i equitativa, volem un índex de regulació que ens permeti una revisió salarial anual que s’ajusti a l’encariment del cost de la vida, per compensar aquesta pèrdua constant del poder adquisitiu que tenim com classe treballadora.
Des de CGT UOC convidem a tota la plantilla a participar de l’assemblea virtual (youtube) del proper dijous 2 de març a les 14.00 h, que ha convocat el Comitè d’empresa FUOC (l’enllaç d’accés el trobareu al missatge del comitè, login UOC) per a decidir si acceptem l’oferta que fa l’empresa en concepte de compensació per la pèrdua del nostre poder adquisitiu. Participem en l’assemblea i donem suport a la reclamació d’una política salarial més justa i equitativa per a tots i totes!
Secció Sindical CGT UOC
http://cgtcatalunya.cat/uoc/
cgtuoc@gmail.com
@CgtUoc
Articles relacionats:
Abans d’anar a la notícia dels Doctorandes en Lluita de la UAB, recordem que també a la UOC des de @docslluitauoc junt a la CGT UOC venim reclamant que es consideri el 4t any de l’EPIF (Estatuto del personal investigador en formación, aprovat al febrer del 2019), per part de la FUOC. Recordem que al febrer del 2021, després de mesos de lluita col·lectiva vam aconseguir:
Tot això demostra que la lluita té resultats, i ara hem de continuar aquesta perquè també a la UOC es reconegui el 4t any EPIF a totes les contractacions doctorandes.
Secció Sindical CGT UOC
http://cgtcatalunya.cat/uoc/
cgtuoc@gmail.com
@CgtUoc
Avui dimarts 28 de febrer, el rectorat de la UAB aprova prorrogar el 4rt any per a tots els contractes predoctorals FI-AGAUR i PIF propis de la UAB. A petició de @CGT_UAB, l’ampliaran també a contractes PIF de convocatòries com les del govern basc.
Ahir el rector de la UAB havia comunicat l’acord arribat des de l’Equip de Govern de prorrogar TOTS els contractes predoctorals vigents de 3 anys per un 1 any més, en els termes que estableix l’EPIF.
L’acord seria en les següents condicions:
Aquesta pròrroga de 4rt anys serà pels contractes vigents i per les convocatòries futures. Com a efecte immediat, més de 60 investigadors/es predoctorals a qui se’ls acaba el contracte el 31 de març podran prorrogar-lo 12 mesos més, amb un salari més del 20% més alt.
Gràcies a les mobilitzacions constants i la lluita col·lectiva en forma d’acció directa, recuperem el quart any que havíem guanyat al 2019 i se’ns havia tret injustament.
Es tracta d’una VICTÒRIA ROTUNDA aconseguida després d’anys de lluita de @DocsLluita, amb vagues, escratxes, tancades, assemblees, etc. que sempre hem convocat sense el recolzament de la resta de sindicats del Comitè.
Un nou exemple de que la lluita que serveix és la que és col·lectiva i que no queda tancada dins de les portes dels despatxos de les institucions.
MANIFESTACIÓ. 11h Plaça Sant Jaume fins al Parlament. Punt de trobada CGT: 10.40h, Sant Jaume, cantonada carrer del Bisbe
8.30h Sants Estació (Sortida Països Catalans) – Piquet matinal
9.30h Metro Drassanes. Piquet PINDOC
10h Hospital Clínic. Ens unim a la concentració de sanitat
Autobusos des de Tarragona, Reus, Girona, Valls, El Vendrell, Lleida.
Catalunya Central. 9h. Estació RENFE Manresa. Trobada per baixar a la manifestació unitària de Barcelona
Penedès. Vilafranca del Penedès. 8h. Institut Eugeni d’Ors – 8.45h. CAP Plaça Penedès – 9.15h. RENFE Vilafranca del Penedès.
Concentracions als Serveis Territorials.
TARRAGONA. 10.30h Manifestació. Plaça dels Carros
GIRONA. 10.30h Manifestació. Plaça Pompeu Fabra.
CATALUNYA CENTRAL. 8.30h. Mobilització davant Serveis Territorials Educació. Carrer Vic 175. Manresa.
19h. Manifestació. Plaça Cristo Rei. Manresa.
LLEIDA.
8h. Piquets informatius al pont de la universitat-estació d’autobusos
10h. Concentració i encartellada als SSTT Educació (Pica d’Estats)
12h. Concentració i encartellada als SSTT Sanitat (Ricard Viñes).
BARCELONA.
7.30h. Plaça Francesc Macià (Plaça de les Lletres, Metro Santa Eulàlia). Cercavila reivindicatiu per l’Hospitalet de Llobregat
10h IMEB. Plaça Espanya.
12h. Concentració al Departament d’Educació.
Federació d’Ensenyament de CGT Catalunya
https://www.cgtensenyament.cat
@CGTEnsenyament
Tal com vam anunciar des de la CGT abans de les vacances de Nadal, durant la primera setmana lectiva del gener hem estat realitzant un procés assembleari a tots els territoris. L’objectiu era decidir, amb tota l’afiliació, quin era el nostre posicionament davant el bloqueig continu que porta fent el Departament d’Educació a la mesa de negociació que es va acordar el setembre passat un cop es van aturar les mobilitzacions d’inici de curs. Des del Govern, sol s’ha mostrat la seva inoperància negociadora i una nul·la voluntat per tal de revertir algunes de les retallades que fa anys estan implementant i que els sindicats fa temps que estem denunciant.
Davant aquesta farsa, la nostra paciència s’ha acabat. Tot i que part de la nostra afiliació no veia suficient l’acord signat a principi de curs que significava un increment substancial de les plantilles, calculat això sí a la baixa, vam veure una escletxa perquè la negociació per aconseguir algunes de les reivindicacions que van motivar les grans mobilitzacions del curs passat, fossin reals al llarg d’aquest temps.
En canvi, veiem que les coses continuen igual. No avancem cap al 6%, no es deroga el decret de plantilles, la democràcia als centres brilla per la seva absència, no s’acorden uns currículums que garanteixin l’accés al coneixement de tothom, no es redueixen ràtios, estem vivint un procés d’estabilització del personal docent i educatiu (concurs de mèrits i oposicions light) insuficient tant pel nombre de places com pels criteris que estan fent servir i que no garanteix la fixesa dels treballadors i treballadores en frau de llei. A més, al llarg de la negociació, no han estat escoltades cap ni una de les reivindicacions del Personal d’Atenció Educativa (PAE): estabilització de totes les treballadores, augment de places i equips PAE, nomenaments transparents, garantir cobrir totes les substitucions, reconeixement de les seves funcions, etc.
D’altra banda, sí que és cert que a ultimíssima hora des del Departament d’Educació es van despenjar amb una proposta. Aquesta, representava el reconeixement del primer estadi als 6 anys, i de manera successiva el segon i el tercer als 12 i als 18 anys, però sense el reconeixement del deute i l’equiparació salarial per tot el professorat tècnic i mestres de taller a banda de la integració dels PTs al cos de professorat de secundària d’obligat compliment pel decret estatal 800/2022. Des de CGT no ho hem vist suficient, atès que manquen reivindicacions cabdals com la reducció de ràtios o la reducció d’hores lectives per majors de 55 anys. Així mateix, entenem que la proposta havia d’anar acompanyada d’altres mesures com garantir l’estabilitat de totes les interines en frau de llei, la millora en les condicions laborals del col·lectiu PAE, la derogació del Decret de plantilles i de direccions, la retirada dels nous currículums i una revisió del calendari, ja que exigim que el juliol quedi bloquejat sense dies d’obligació d’assistència al centre i que es contemplin els dies necessaris per a la preparació del curs.
Per tant, davant aquest escenari tan desolador hem volgut debatre i decidir, de la forma més àmplia possible, si tornem a convocar mobilitzacions contundents per assolir les demandes esmentades. I no sol ho hem fet amb la nostra afiliació, sinó que també vam fer una crida a impulsar assemblees als centres educatius i assemblees de zona i territori perquè debatessin al voltant de la necessitat o no del retorn a les mobilitzacions.
Així, un cop fet el debat amb l’afiliació de CGT, amb treballadors i treballadores de tots els serveis territorials que tenim repartits per Catalunya (Ponent, Catalunya Central, Girona, Barcelona, els dos Vallès, Camp de Tarragona, Terres de l’Ebre, Baix Llobregat, etc.) i també havent tingut en compte l’opinió de moltes assemblees de treballadores que s’han fet als centres educatius, des de la Federació d’Ensenyament de la CGT Catalunya, de manera unànime i contundent, hem decidit convocar la vaga del 25 i 26 de gener i afegint-nos així a la resta de sindicats educatius i de sanitat en les mobilitzacions per la defensa dels serveis públics.
Volem posar de rellevància també la importància d’encetar un cicle de mobilitzacions conjuntes amb tots els sectors públics en defensa d’una sanitat, educació i serveis socials 100% públics i en la reversió de totes les externalitzacions i privatitzacions que minven la qualitat dels serveis i precaritzen les treballadores i treballadors. A la vegada, fem una crida a tota la població a donar suport a les vagues i a sortir al carrer plegades per rescatar els serveis públics. Només amb la unió de tots els sectors i tota la ciutadania ho aconseguirem.
Les vagues del curs passat ens van ensenyar que només tenim força quan l’exercim buidant les aules i omplint els carrers. Ara ens toca tornar-ho a demostrar.
Els propers 25 i 26 de gener, LA CGT ENSENYAMENT ANEM A LA VAGA!
Entre totes, tot!
Federació d’Ensenyament de CGT Catalunya
https://www.cgtensenyament.cat
@CGTEnsenyament
Un any més, sortirem al carrer en el Dia Internacional Contra les Violències Masclistes, i un any més les dones continuem sent assassinades pel simple fet de ser dona.
Les esgarrifoses dades estadístiques ens diuen que masses dones moren assassinades a Catalunya cada any, i amb elles famílies destrossades, filles i fills que han hagut de conviure amb el maltractador o fins i tot patir aquesta violència.
Institucions i partits polítics de qualsevol color, es van infiltrant als moviments feministes, amb les seves pròpies polítiques i interessos partidistes, però sense plantejar cap proposta per acabar amb cap mena de violència masclista, després es posen la jaqueta feminista per tal que els seus mitjans de comunicació difonguin la foto, i ens continuïn enganyant explicant els grans avenços en drets i llibertats de les dones.
Mentrestant, la violència masclista segueix fermament arrelada a aquesta societat masclista, patriarcal i capitalista.
Les dones i persones de gèneres dissidents, continuem patint discriminació, persecució i assetjament en el treball, a l’accés a béns i serveis, al carrer, a les xarxes socials i a tots els estrats d’aquesta societat.
Enguany, tenim les punxades a festes i discoteques, per estendre la por a les dones i a les seves famílies, en un intent d’apartar-les de l’espai públic i que visquin amb por permanentment.
També hem viscut les burles, escridassades i insults des d’una residència universitària elitista, defensada com un ritual habitual per les mateixes agredides, perpetuant a més de la violència masclista, la segregació per sexes i la discriminació classista.
El dret a l’avortament voluntari encara depèn d’on vius i dels recursos que tens. Patim un sistema sanitari que no respecta el dret a decidir sobre els nostres cossos, una visió androcèntrica on es practica violència obstètrica i sovint ni tan sols se’ns informa ni se’ns pregunta.
Violència masclista també és una pensió de misèria després de tota una vida cuidant a la família, o en treballs de cures, que a més continuen sent els més precaris. Doblement precàries per ser dones.
Habitem un món global on la violència i la repressió a les dones és constant, per raons polítiques, per religió o per tradicions patriarcals. Dones violades en guerres inacabables, dones i nenes segrestades, venudes i assassinades. Països on encara es practica la mutilació genital femenina.
Però no callem, seguim i seguirem lluitant, originant revolucions com la que s’està portant endavant a Iran, després de l’assassinat de Jina Amini, on malgrat la dura repressió del govern iranià, la lluita segueix al carrer, encara que hagin matat a centenars de persones, així com després d’assassinats de dones activistes com la periodista, també kurda, Nagihan Akarsel.
Des de la CGT seguirem i seguim apostant per la lluita davant qualsevol mena d’injustícia, al nostre lloc de treball, al carrer, als centres educatius, a la societat… a tot arreu, a través del suport mutu, l’autogestió, per poder aconseguir una societat més justa on totes, tots i totis puguem viure en un món igualitari que respecti els valors de la diversitat i la importància de tots els éssers humans.
Si toqueu a una responem totes
Cap dona més assassinada
Dones lliures de violències masclistes
Patriarcat i capital, violència estructural
Barcelona dissabte 19 novembre, davant el Banc d’Espanya de plaça Catalunya a les 11.00h
Sortim al carrer contra el robatori als nostres salaris i pensions
Fem la nostra crida a mobilitzar-nos. A intensificar la nostra presència als carrers i a construir, als centres de treball i als barris i pobles de tot el territori, espais de resistència i conflicte contra aquest atac del capitalisme a les nostres vides. La disjuntiva és clara: o els seus beneficis o els nostres salaris, les nostres pensions i les nostres vides.
Nosaltres ho tenim clar: Aquest dissabte 19 de novembre, tornem al carrer!
CGT Catalunya
@CGTCatalunya
No és només l’actual factor IPC: els salaris de la UOC estan congelats des del 2012 perquè tenim una POLÍTICA SALARIAL MERITOCRÀTICA que no contempla una regulació dels sous pel cost de la vida.
Els salaris de la UOC estan congelats perquè facis el que facis, treballis com treballis, has d’esperar la Loteria de Maig, el periode en que es fan revisions salarials individuals per a repartir un escas 1,5% d’augment anual de la borsa salarial per a tota la plantilla. I si tenim una inflació interanual del 10,5%, aleshores la llum, el gas, el combustible, els preus dels aliments es disparen?
Aguantar-se i esperar el proper any a veure si tenim “més sort» i ens augmenten individualment?
NO! Les treballadores i treballadors de la UOC hem dit PROU!, volem una política salarial d’acord al cost de la vida!! Hem perdut poder adquisitiu acumulat d’anys i amb l’actual inflació encara és més evident.
Vam demanar parlar d’aquest tema des de la primavera d’aquest 2022, però de part de l’empresa van allargar tot el possible i així hem arribat al novembre! Volem un increment salarial d’acord al IPC real per el 2022, perquè nosaltres ja hem pagat les espeses d’aquest any!
Volem seure a una taula de negociacions real amb l’empresa i fer efectiu un augment salarial retroactiu 2022 per a TOTA la plantilla, volem solucions per aquesta situació de perdua constant del nostre poder adquisitiu com treballadors i treballadores de la UOC.
Volem l’IPC als salaris 2022 de la UOC ja!!!
Secció Sindical CGT UOC
http://cgtcatalunya.cat/uoc/
cgtuoc@gmail.com
@CgtUoc
A la classe treballadora de Catalunya.
L’increment de la inflació a l’entorn de dos dígits ha vingut per quedar-se un bon període de temps, valors encara més elevats en aliments i productes bàsics. Les polítiques monetàries encara afegiran més patiment, amb actualitzacions sobtades de les quotes mensuals de deutes hipotecaris. L’accés a la vivenda de lloguer està a màxims històrics. Els salaris, en termes de capacitat adquisitiva real, estan en caiguda lliure. Mentre la patronal diu que no pot pagar l’IPC, la realitat és que el 87% de la inflació és deguda al trasllat dels costos energètics i a l’increment dels beneficis empresarials.
Aquesta situació és molt greu i es tradueix en un empobriment generalitzat a la classe treballadora sobre el que hem d’actuar decididament.
La millor forma de fer-ho és, incrementant el nivell de conflicte allà on es batalla directament amb qui acorda els increments salarials: als centres de treball, amb plantilles i sectors reaccionant davant aquestes conseqüències. I continuant aquestes lluites amb un cicle de conflictivitat als carrers que pressioni governs i patronals. Si no hi ha processos de lluita a les empreses, hi haurà empobriment generalitzat.
Recentment la plantilla de TMB ha assolit increments importants que aturaran la pèrdua de poder adquisitiu: Que ningú ho dubti, sense un programa de vagues hagués estat impossible.
Fem una crida a seccions sindicals, i a la classe treballadora al seu conjunt, a organitzar-se i iniciar processos de lluita a la seva empresa, afavorint les condicions necessàries per fer valdre el nostre dret a tenir salaris dignes. Ningú ens ho regalarà, l’agitació i la vaga són claus per a evitar l’austeritat.
Que un sector en lluita animi als altres, que una vaga animi a altres i que aquestes siguin l’expressió real de la lluita de la classe treballadora contra la pèrdua de poder adquisitiu i l’escassetat. S’acosta una altra crisi econòmica i aquest cop no estem disposades a pagar-ne les conseqüències.
Des de la CGT de Catalunya fem una crida decidida a iniciar un nou cicle de lluita.
Companyes, companys, a les vaga que ja és hora!
Article original al web de CGT Catalunya
